El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco enrabiat…)

Si algú encara pensava que la decisió de tancar TV3 al País Valencià pressa pel president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps estava bassada en preceptes purament legals, avui el dubte se l’esvaeix.. Segons informa Vilaweb, el tancament es farà efectiu el dia 25 d’abril, dia de la Batalla d’Almansa i tradicional jornada reivindicativa catalana.

Per si no estava prou clar el múltiple atac frontal que el PP vol fer tant a la nostra cultura, a la nostra llengua com a la pluralitat informativa, ara han triat el dia en que es commemoren els 300 anys de l'inici de l'ocupació militar castellana i de la seua campanya d'extermini envers nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets nacionals. La data ha estat triada a consciència tal com es pot llegir a la noticia de Vilaweb :

“El govern valencià ha triat una data tan simbòlica com el 25 d'abril, que enguany es commemora el tres-centè aniversari de la batalla d'Almansa, per tancar els repetidors de TV3. Així consta a la petició que ha fet el govern de Camps al jutjat del contenciós administratiu de València, que haurà de decidir si autoritza al Consell d'entrar al repetidor del Mondúver (la Safor).“

Al PP, però, li ha semblat poc aquesta humiliació, i per això, a més, mira de fer-nos xantatge i censurar-nos, ja que el conseller de Comunicació valencià, Vicente Rambla, “ha dit que només signarien l'acord si TV3 deixa d'emprar la denominació País Valencià“.

Tota una humiliant declaració de guerra concebuda per a tenir rendiments electorals entre tots aquells blavencians que encara no els voten. Mentrestant, els nostres polítics van tocant-se els nassos mútuament per qüestions partidistes i veuen com ens van fotent per totes bandes mentre ells estan calladets i ha de ser la societat civil la que dona la cara, no sigui que facin enfadar als amos !!

Per sort, la societat civil té respostes, i cada valencià que enarbori una quatribarrada, cada valencià que vulgui veure TV3, cada valencià que anomeni a la seua terra País Valencià, cada valencià que estimi llur idioma i que sap que és el mateix que parlen al Principat o a Ses Illes, cada valencià qui tingui un domini .CAT, cadascun d’ells, és una resposta al seu totalitarisme, a la seua repressió i al seu desig de trencar la nostra nació.

Ja poden anar cridant “libertad, libertad” a les seues manifestacions, que quan manen se'ls cau la careta. Qui és ací el demòcrata ?

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco avergonyit…)

Avui sento vergonya, molta vergonya. Vergonya per tenir els dirigents polítics que tenim al meu país, vergonya per saber que, de moment, no hi ha unes altres alternatives, vergonya de veure tot el que han promès i veure tot el que no fan, i més vergonya encara de veure que ells, precisament, no en tenen pas de vergonya.

Vergonya de veure com per a un partit teòricament independentista una cosa tan vital com l'autodeterminació només és un reclam electoral, vergonya de veure l'altre partit sobiranista fa exactament el mateix, però de forma diferent, vergonya de veure com se n'enriuen els partits espanyols de les nostres baralles, vergonya de saber que ja fa temps que tinc vergonya però que la confiança me la feia oblidar, vergonya de veure com no són capaços de fer reaccionar al Govern ni al Gobierno amb un atac tan directe a la nostra llengua com el cas de TV3 al País Valencià, vergonya de que ni un d'ells tan sols es plantegi el fet de no pactar més amb els partits espanyols, vergonya de saber que estan a un govern sense fer la política que diuen voler fer i no desfer-ho, vergonya de saber que qualsevol d'ells a la mínima que pugui pactarà de nou amb qui sigui per tenir poder, vergonya de que els nostres representants només tinguin present els nostres símbols quan els interessa, vergonya de veure com actuen com nens petits “si no feu això, jo faré això altre”, vergonya de veure com no ténen l'honor de queixar-se i plantar-se, vergonya de veure com traguen i traguen i traguen i traguen mentre el nostre poble ni té millores socials, ni nacionals ni res de res, vergonya de recordar que hi ha qui va anar de nit a corre-cuita a pactar les retallades d'un estatut que ell mateix havia aprovat a canvi només de fum, vergonya de saber que si fos necessari ho tornarien a fer, vergonya de veure que qui més s'oposava a l'estatut ara fa tots els equilibris possibles per no trencar el govern davant de l'evidència de que ens han tornat a prendre el pel, vergonya de saber que cap d’ells, ni un, és pren seriosament l’autodeterminació, vergonya de tenir jo més vergonya que tots ells plegats, en fi… vergonya vergonya i més vergonya.

Nota Personal: Una setmana vergonyant acaba… espero que aquells que comenceu les vacances de Setmana Santa les gaudiu, però… aneu en compte allà fora !! Mireu que faré recompte eh? I per tots aquells, com jo, que la setmana vinent treballarem doncs,… bon cap de setmana i no guardeu massa el paraigües !!

>Escoltant… Another Level – From the Heart

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco agitador…)

Una de les escenes que més m’agrada de la pel·lícula Matrix és quan en Morpheus li explica a en Neo que les màquines han transformat als humans en piles, en simples fonts d’energia. Un clar exemple de com el dominador ha canviat de rol per convertir-se en dominat i serf.

Una cosa similar ha passat amb els principantins. A l’Estat Espanyol, un dels focus històrics d’inestabilitat de sempre ha estat el “problema catalán”. Però, increïblement, darrerament sembla ser que són els catalans, i els principantins sobretot, els que hem d’assegurar l’estabilitat de l’Estat, «no feu això, que portarà problemes, no demaneu allò que no caureu simpàtics, ni digueu allò altre que aquells s’enfadaran». Ens venen a dir que els catalans hem de ser un dels responsables de l’estabilitat d’Espanya, i per això primer hem de mirar l’estabilitat del Principat, mentre veiem com dia si i dia també els partits espanyols es barallen entre ells !!

I per això ens han aplicat la Pax Montilla, i per això els interessa als partits espanyols manar a Catalunya, per apaivagar qualsevol llavor de problema que els pugui distreure dels seus assumptes. I ho estan aconseguint, només cal veure l’enfrontament dels dos principals partits soberanistes i com un tema tan seriós i tan vital pel nostre poble com és l’autodeterminació s’ha convertit en una eina més de enfrontament polític i recaptació de vots a semblança del cas del 3%, de les cartes als funcionaris o dels informes secrets sobre periodistes. En analogia Matrix, en Montilla-Morfeus ens diria que ha convertit als catalans en una bassa d’oli.

I és que els nostres polítics s’haurien de deixar de tanta paraula i actuar més. Sembla mentida que un tema tan important com l’autodeterminació aparegui ara com a simple debat electoral i no hagi aparegut fa temps quan ens van destrossar l’Estatut. Jo, reconec, trobava sentit en mirar de fer un govern de continuïtat per a veure que podíem aconseguir, però molt em temo que en només quatre mesos queda clar que no aconseguirem res de res, només promeses, advertències i aplaçaments, vaja, la quietud d’una bassa d’oli. Sembla mentida que després d’aguantar el retall estatutari, el caos de rodalies, el robatori de l’aeroport, la mancança d’infraestructures, la persecució de la llengua i tants altres temes, els nostres polítics encara no vegin que sinó es posen d’acord entre ells i deixen de pactar amb els partits espanyols no anirem enlloc.

I no és que tinguin un marge d’obra petit, precisament. Un acord entre ells podria posar demà mateix a en Montilla a buscar poltrona a la Diputació de Barcelona i a en Zapatero reconsiderant tot allò que ens ha dit que era impossible de fer. Però sembla ser que ni així ho aconseguirem, aquesta és la nostra maledicció, estar desunits. S’ha provat l’opció A, no ha sortit bé, bé, reconeguem-ho i provem la B coi. La persona sàvia no és aquella que no s’equivoca mai, és aquella que reconeix els seus errors i n’aprèn d’ells.

Si al Principat estem cansats de ser una bassa d’oli per a glòria de l’estabilitat espanyola, al País Valencià hi ha qui està fart de botiflers que ofrenen noves glòries a Espanya. Us recomano llegir aquest article d’en Francesc de Paula Burguera, president de Valencians Pel Canvi, del que m’agradaria destacar la següent part…

“L´edició valenciana d´El Mundo, el diari del famós Pedro J., es despenjava amb aquesta acusació a Eliseu Climent per voler mantenir Acció Cultural del País Valencià l´audiència de TV3: «El polifacético editor sigue empeñado en mantener las históricas batallas ligadas a la lengua y la cultura como método para hacer negocio.» Miren, senyors d´El Mundo, en València, un dels «métodos para hacer negocio» és el que li ofereixen al seu director, Pedro J., el president Camps i altres membres del Consell concedint-li quatre emissores comarcals de televisió digital perquè faça negoci. El mateix que fan amb el descarat de Losantos, amb quatre emissores més, o amb la Cope, concedint-li una d´Ã mbit autonòmic, o amb el grup Intereconomía, al que li han adjudicat cinc emissores, o al grup Mediamed Comunicación, amb 13 emissores locals.

Els senyors del PP valencià, com a bons botiflers que són, han concedit la majoria d´emissores a empreses i periodistes-empresaris de Madrid. No poden amagar el seu complexe d´inferioritat. No volen que els valencians pugam veure la televisió catalana. Prefereixen inundar-nos amb un fum d´emissores madrilenyes. Volen que l´opinió pública valenciana siga conformada i dirigida per les consignes que ens vinguen de Madrid. Volen que pensem com aqueixa colla de desvergonyits periodistes madrilenys. Aquestes patums del periodisme més barroer i sectari ens informaran i ens orientaran amb les seues opinions per on tenim que anar els valencians. I el conseller González Pons declarant que en aquestes concesions «havia primat la pluralitat». ¡Tindrà cara…! Tot gent estranya a aquest país i tots de la mateixa corda política, mentre li neguen, per exemple, una emisora a Info Valencia TV, una empresa netament valenciana, que emet totalment en valencià, promoguda per professionals del periodisme d´aquesta terra. Televisió catalana, no. Televisió valenciana, tampoc. Televisions madrilenyes, sí. Les que facen falta i més.“

Botiflers i basses d’oli,… ja va sent hora de remoure de nou l’Estat… ja ho sabien bé els “gambusinos” que només remenant la terra obtindrien or.

Minuts musicals: Voldia compartir amb tots vosaltres aquesta divertida canço que he trobat per la Tafanera… Ta Mare és de Porexpan !!

>Escoltant… Bruce Springsteen – The River

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet

(Encetem un micaco agitador…)

Una de les escenes que més m’agrada de la pel·lícula Matrix és quan en Morpheus li explica a en Neo que les màquines han transformat als humans en piles, en simples fonts d’energia. Un clar exemple de com el dominador ha canviat de rol per convertir-se en dominat i serf.

Una cosa similar ha passat amb els principantins. A l’Estat Espanyol, un dels focus històrics d’inestabilitat de sempre ha estat el “problema catalán”. Però, increïblement, darrerament sembla ser que són els catalans, i els principantins sobretot, els que hem d’assegurar l’estabilitat de l’Estat, «no feu això, que portarà problemes, no demaneu allò que no caureu simpàtics, ni digueu allò altre que aquells s’enfadaran». Ens venen a dir que els catalans hem de ser un dels responsables de l’estabilitat d’Espanya, i per això primer hem de mirar l’estabilitat del Principat, mentre veiem com dia si i dia també els partits espanyols es barallen entre ells !!

I per això ens han aplicat la Pax Montilla, i per això els interessa als partits espanyols manar a Catalunya, per apaivagar qualsevol llavor de problema que els pugui distreure dels seus assumptes. I ho estan aconseguint, només cal veure l’enfrontament dels dos principals partits soberanistes i com un tema tan seriós i tan vital pel nostre poble com és l’autodeterminació s’ha convertit en una eina més de enfrontament polític i recaptació de vots a semblança del cas del 3%, de les cartes als funcionaris o dels informes secrets sobre periodistes. En analogia Matrix, en Montilla-Morfeus ens diria que ha convertit als catalans en una bassa d’oli.

I és que els nostres polítics s’haurien de deixar de tanta paraula i actuar més. Sembla mentida que un tema tan important com l’autodeterminació aparegui ara com a simple debat electoral i no hagi aparegut fa temps quan ens van destrossar l’Estatut. Jo, reconec, trobava sentit en mirar de fer un govern de continuïtat per a veure que podíem aconseguir, però molt em temo que en només quatre mesos queda clar que no aconseguirem res de res, només promeses, advertències i aplaçaments, vaja, la quietud d’una bassa d’oli. Sembla mentida que després d’aguantar el retall estatutari, el caos de rodalies, el robatori de l’aeroport, la mancança d’infraestructures, la persecució de la llengua i tants altres temes, els nostres polítics encara no vegin que sinó es posen d’acord entre ells i deixen de pactar amb els partits espanyols no anirem enlloc.

I no és que tinguin un marge d’obra petit, precisament. Un acord entre ells podria posar demà mateix a en Montilla a buscar poltrona a la Diputació de Barcelona i a en Zapatero reconsiderant tot allò que ens ha dit que era impossible de fer. Però sembla ser que ni així ho aconseguirem, aquesta és la nostra maledicció, estar desunits. S’ha provat l’opció A, no ha sortit bé, bé, reconeguem-ho i provem la B coi. La persona sàvia no és aquella que no s’equivoca mai, és aquella que reconeix els seus errors i n’aprèn d’ells.

Si al Principat estem cansats de ser una bassa d’oli per a glòria de l’estabilitat espanyola, al País Valencià hi ha qui està fart de botiflers que ofrenen noves glòries a Espanya. Us recomano llegir aquest article d’en Francesc de Paula Burguera, president de Valencians Pel Canvi, del que m’agradaria destacar la següent part…

“L´edició valenciana d´El Mundo, el diari del famós Pedro J., es despenjava amb aquesta acusació a Eliseu Climent per voler mantenir Acció Cultural del País Valencià l´audiència de TV3: «El polifacético editor sigue empeñado en mantener las históricas batallas ligadas a la lengua y la cultura como método para hacer negocio.» Miren, senyors d´El Mundo, en València, un dels «métodos para hacer negocio» és el que li ofereixen al seu director, Pedro J., el president Camps i altres membres del Consell concedint-li quatre emissores comarcals de televisió digital perquè faça negoci. El mateix que fan amb el descarat de Losantos, amb quatre emissores més, o amb la Cope, concedint-li una d´Ã mbit autonòmic, o amb el grup Intereconomía, al que li han adjudicat cinc emissores, o al grup Mediamed Comunicación, amb 13 emissores locals.

Els senyors del PP valencià, com a bons botiflers que són, han concedit la majoria d´emissores a empreses i periodistes-empresaris de Madrid. No poden amagar el seu complexe d´inferioritat. No volen que els valencians pugam veure la televisió catalana. Prefereixen inundar-nos amb un fum d´emissores madrilenyes. Volen que l´opinió pública valenciana siga conformada i dirigida per les consignes que ens vinguen de Madrid. Volen que pensem com aqueixa colla de desvergonyits periodistes madrilenys. Aquestes patums del periodisme més barroer i sectari ens informaran i ens orientaran amb les seues opinions per on tenim que anar els valencians. I el conseller González Pons declarant que en aquestes concesions «havia primat la pluralitat». ¡Tindrà cara…! Tot gent estranya a aquest país i tots de la mateixa corda política, mentre li neguen, per exemple, una emisora a Info Valencia TV, una empresa netament valenciana, que emet totalment en valencià, promoguda per professionals del periodisme d´aquesta terra. Televisió catalana, no. Televisió valenciana, tampoc. Televisions madrilenyes, sí. Les que facen falta i més.“

Botiflers i basses d’oli,… ja va sent hora de remoure de nou l’Estat… ja ho sabien bé els “gambusinos” que només remenant la terra obtindrien or.

Minuts musicals: Voldia compartir amb tots vosaltres aquesta divertida canço que he trobat per la Tafanera… Ta Mare és de Porexpan !!

>Escoltant… Bruce Springsteen – The River

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet

(Encetem un micaco agitador…)

Una de les escenes que més m’agrada de la pel·lícula Matrix és quan en Morpheus li explica a en Neo que les màquines han transformat als humans en piles, en simples fonts d’energia. Un clar exemple de com el dominador ha canviat de rol per convertir-se en dominat i serf.

Una cosa similar ha passat amb els principantins. A l’Estat Espanyol, un dels focus històrics d’inestabilitat de sempre ha estat el “problema catalán”. Però, increïblement, darrerament sembla ser que són els catalans, i els principantins sobretot, els que hem d’assegurar l’estabilitat de l’Estat, «no feu això, que portarà problemes, no demaneu allò que no caureu simpàtics, ni digueu allò altre que aquells s’enfadaran». Ens venen a dir que els catalans hem de ser un dels responsables de l’estabilitat d’Espanya, mentre veiem com dia si i dia també els partits espanyols es barallen entre ells !!

I per això ens han aplicat la Pax Montilla, i per això els interessa als partits espanyols manar a Catalunya, per apaivagar qualsevol llavor de problema que els pugui distreure dels seus assumptes. I ho estan aconseguint, només cal veure l’enfrontament dels dos principals partits soberanistes i com un tema tan seriós i tan vital pel nostre poble com és l’autodeterminació s’ha convertit en una eina més de enfrontament polític i recaptació de vots a semblança del cas del 3%, de les cartes als funcionaris o dels informes secrets sobre periodistes. En analogia Matrix, en Montilla-Morfeus ens diria que ha convertit als catalans en una bassa d’oli.

I és que els nostres polítics s’haurien de deixar de tanta paraula i actuar més. Sembla mentida que un tema tan important com l’autodeterminació aparegui ara com a debat electoral i no hagi aparegut fa temps quan ens van destrossar l’Estatut. Jo, reconec, trobava sentit en mirar de fer un govern de continuïtat per a veure que podíem aconseguir, però molt em temo que en només quatre mesos queda clar que no aconseguirem res de res, només promeses, advertències i aplaçaments, vaja, la quietud d’una bassa d’oli. Sembla mentida que després d’aguantar el retall estatutari, el caos de rodalies, el robatori de l’aeroport, la mancança d’infraestructures, la persecució de la llengua i tants altres temes, els nostres polítics encara no vegin que sinó es posen d’acord entre ells i deixen de pactar amb els partits espanyols no anirem enlloc.

I no és que tinguin un marge d’obra petit, precisament. Un acord entre ells podria posar demà mateix a en Montilla a buscar poltrona a la Diputació de Barcelona i a en Zapatero reconsiderant tot allò que ens ha dit que era impossible de fer. Però sembla ser que ni així ho aconseguirem, aquesta és la nostra maledicció, estar desunits. S’ha provat l’opció A, no ha sortit bé, bé, reconeguem-ho i provem la B coi. La persona sàvia no és aquella que no s’equivoca mai, és aquella que reconeix els seus errors i n’aprèn d’ells.

Si al Principat estem cansats de ser una bassa d’oli per a glòria de l’estabilitat espanyola, al País Valencià hi ha qui està fart de botiflers que ofrenen noves glòries a Espanya. Us recomano llegir aquest article d’en Francesc de Paula Burguera, president de Valencians Pel Canvi, del que m’agradaria destacar la següent part…

“L´edició valenciana d´El Mundo, el diari del famós Pedro J., es despenjava amb aquesta acusació a Eliseu Climent per voler mantenir Acció Cultural del País Valencià l´audiència de TV3: «El polifacético editor sigue empeñado en mantener las históricas batallas ligadas a la lengua y la cultura como método para hacer negocio.» Miren, senyors d´El Mundo, en València, un dels «métodos para hacer negocio» és el que li ofereixen al seu director, Pedro J., el president Camps i altres membres del Consell concedint-li quatre emissores comarcals de televisió digital perquè faça negoci. El mateix que fan amb el descarat de Losantos, amb quatre emissores més, o amb la Cope, concedint-li una d´Ã mbit autonòmic, o amb el grup Intereconomía, al que li han adjudicat cinc emissores, o al grup Mediamed Comunicación, amb 13 emissores locals.

Els senyors del PP valencià, com a bons botiflers que són, han concedit la majoria d´emissores a empreses i periodistes-empresaris de Madrid. No poden amagar el seu complexe d´inferioritat. No volen que els valencians pugam veure la televisió catalana. Prefereixen inundar-nos amb un fum d´emissores madrilenyes. Volen que l´opinió pública valenciana siga conformada i dirigida per les consignes que ens vinguen de Madrid. Volen que pensem com aqueixa colla de desvergonyits periodistes madrilenys. Aquestes patums del periodisme més barroer i sectari ens informaran i ens orientaran amb les seues opinions per on tenim que anar els valencians. I el conseller González Pons declarant que en aquestes concesions «havia primat la pluralitat». ¡Tindrà cara…! Tot gent estranya a aquest país i tots de la mateixa corda política, mentre li neguen, per exemple, una emisora a Info Valencia TV, una empresa netament valenciana, que emet totalment en valencià, promoguda per professionals del periodisme d´aquesta terra. Televisió catalana, no. Televisió valenciana, tampoc. Televisions madrilenyes, sí. Les que facen falta i més.“

Botiflers i basses d’oli,… ja va sent hora de remoure de nou l’Estat… ja ho sabien bé els “gambusinos” que només remenant la terra obtindrien or.

Minuts musicals: Voldia compartir amb tots vosaltres aquesta divertida canço que he trobat per la Tafanera… Ta Mare és de Porexpan !!

>Escoltant… Bruce Springsteen – The River

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet

(Encetem un micaco identitari…)

Un dels aspectes que més utilitzen els espanyols per ficar-se i denigrar als catalans és que a la nostra terra li donem massa importància als fets identitaris, que estem massa per la llengua, massa per la senyera, massa per la cultura però poc per les coses pràctiques de la vida. Això és una constant sobre tot durant els períodes electorals i, especialment, en l’anàlisi dels resultats electorals.

Aquest fet és absolutament necessari donada la nostra condició de nació sense estat i ficada dins de dos estats fortament centralistes i que han fet, i fan, constant esforços per eliminar la nostra identitat i assimilar-nos. Ara bé, no som els únics.

Ara fa uns dies una de les cadenes televisives de l’Estat Espanyol va organitzar un concurs per a elegir al “español de la historia”. Segons els espanyols, Espanya és una realitat des de temps immemorials (gairebé des del temps de visigots, quan estaven tots barallats entre ells…), o sigui, que més o menys vindria a tenir una història d’uns 1300 anys si fa o no fa, i en tota aquesta pila d’anys resulta que l’espanyol de la història encara es viu i , oh casualitat, és …

… el qual no diu massa del coneixement que tenen els espanyols de la seva pròpia història, perquè, siguem clars… que ha fet d’especial Lo Borbó ? Això fa tan mal els ulls que fins i tots algun espanyolíssim diari gratuït ha volgut fer una altra enquesta per mirar de maquillar-ho. En aquesta nova enquesta ha hagut un resultat nou…

… però crida poderosament l’atenció que segueix apareixent Lo Rei, Reina, Borbonet i fins i tot en Felipe González !!

I és que, per molt que ens fiquin amb nosaltres, els espanyols fan constantment reafirmació de la seva nacionalitat, només cal recordar noms com ara “Desafio Español” o “Alta Velocidad Española”. És trist veure com molts catalans cauen en aquesta trampa i deixen de reivindicar el que és seu per culpa d’un induït sentiment de mediocritat d’aquells que no deixen justament de reivindicar la seva condició fins i tot amb els mitjans més patètics…

… i això que tenen un Estat al darrere !!

Nota Personal: Jo no sóc qui per triar el personatge d’un país estranger, però basant-me en el que conec de la seua història no dubtaria en triar a Felipe IV de Castella. De fet, va ser el fundador de la seua nació tal com la consideren molts avui en dia.

Me’n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

Tweet

(Encetem un micaco agitador…)

Una de les escenes que més m'agrada de la pel·lícula Matrix és quan en Morpheus li explica a en Neo que les màquines han transformat als humans en piles, en simples fonts d'energia. Un clar exemple de com el dominador ha canviat de rol per convertir-se en dominat i serf.

Una cosa similar ha passat amb els principantins. A l'Estat Espanyol, un dels focus històrics d'inestabilitat de sempre ha estat el “problema catalán”. Però, increïblement, darrerament sembla ser que són els catalans, i els principantins sobretot, els que hem d'assegurar l'estabilitat de l'Estat, "no feu això, que portarà problemes, no demaneu allò que no caureu simpàtics, ni digueu allò altre que aquells s'enfadaran". Ens venen a dir que els catalans hem de ser un dels responsables de l'estabilitat d'Espanya, i per això primer hem de mirar l’estabilitat del Principat, mentre veiem com dia si i dia també els partits espanyols es barallen entre ells !!

I per això ens han aplicat la Pax Montilla, i per això els interessa als partits espanyols manar a Catalunya, per apaivagar qualsevol llavor de problema que els pugui distreure dels seus assumptes. I ho estan aconseguint, només cal veure l'enfrontament dels dos principals partits soberanistes i com un tema tan seriós i tan vital pel nostre poble com és l'autodeterminació s'ha convertit en una eina més de enfrontament polític i recaptació de vots a semblança del cas del 3%, de les cartes als funcionaris o dels informes secrets sobre periodistes. En analogia Matrix, en Montilla-Morfeus ens diria que ha convertit als catalans en una bassa d'oli.

I és que els nostres polítics s'haurien de deixar de tanta paraula i actuar més. Sembla mentida que un tema tan important com l'autodeterminació aparegui ara com a simple debat electoral i no hagi aparegut fa temps quan ens van destrossar l'Estatut. Jo, reconec, trobava sentit en mirar de fer un govern de continuïtat per a veure que podíem aconseguir, però molt em temo que en només quatre mesos queda clar que no aconseguirem res de res, només promeses, advertències i aplaçaments, vaja, la quietud d'una bassa d'oli. Sembla mentida que després d'aguantar el retall estatutari, el caos de rodalies, el robatori de l'aeroport, la mancança d'infraestructures, la persecució de la llengua i tants altres temes, els nostres polítics encara no vegin que sinó es posen d'acord entre ells i deixen de pactar amb els partits espanyols no anirem enlloc.

I no és que tinguin un marge d'obra petit, precisament. Un acord entre ells podria posar demà mateix a en Montilla a buscar poltrona a la Diputació de Barcelona i a en Zapatero reconsiderant tot allò que ens ha dit que era impossible de fer. Però sembla ser que ni així ho aconseguirem, aquesta és la nostra maledicció, estar desunits. S'ha provat l'opció A, no ha sortit bé, bé, reconeguem-ho i provem la B coi. La persona sàvia no és aquella que no s'equivoca mai, és aquella que reconeix els seus errors i n'aprèn d'ells.

Si al Principat estem cansats de ser una bassa d'oli per a glòria de l'estabilitat espanyola, al País Valencià hi ha qui està fart de botiflers que ofrenen noves glòries a Espanya. Us recomano llegir aquest article d'en Francesc de Paula Burguera, president de Valencians Pel Canvi, del que m'agradaria destacar la següent part…

“L´edició valenciana d´El Mundo, el diari del famós Pedro J., es despenjava amb aquesta acusació a Eliseu Climent per voler mantenir Acció Cultural del País Valencià l´audiència de TV3: «El polifacético editor sigue empeñado en mantener las históricas batallas ligadas a la lengua y la cultura como método para hacer negocio.» Miren, senyors d´El Mundo, en València, un dels «métodos para hacer negocio» és el que li ofereixen al seu director, Pedro J., el president Camps i altres membres del Consell concedint-li quatre emissores comarcals de televisió digital perquè faça negoci. El mateix que fan amb el descarat de Losantos, amb quatre emissores més, o amb la Cope, concedint-li una d´àmbit autonòmic, o amb el grup Intereconomía, al que li han adjudicat cinc emissores, o al grup Mediamed Comunicación, amb 13 emissores locals.

Els senyors del PP valencià, com a bons botiflers que són, han concedit la majoria d´emissores a empreses i periodistes-empresaris de Madrid. No poden amagar el seu complexe d´inferioritat. No volen que els valencians pugam veure la televisió catalana. Prefereixen inundar-nos amb un fum d´emissores madrilenyes. Volen que l´opinió pública valenciana siga conformada i dirigida per les consignes que ens vinguen de Madrid. Volen que pensem com aqueixa colla de desvergonyits periodistes madrilenys. Aquestes patums del periodisme més barroer i sectari ens informaran i ens orientaran amb les seues opinions per on tenim que anar els valencians. I el conseller González Pons declarant que en aquestes concesions «havia primat la pluralitat». ¡Tindrà cara…! Tot gent estranya a aquest país i tots de la mateixa corda política, mentre li neguen, per exemple, una emisora a Info Valencia TV, una empresa netament valenciana, que emet totalment en valencià, promoguda per professionals del periodisme d´aquesta terra. Televisió catalana, no. Televisió valenciana, tampoc. Televisions madrilenyes, sí. Les que facen falta i més.“

Botiflers i basses d'oli,… ja va sent hora de remoure de nou l'Estat… ja ho sabien bé els “gambusinos” que només remenant la terra obtindrien or.

Minuts musicals: Voldia compartir amb tots vosaltres aquesta divertida canço que he trobat per la Tafanera… Ta Mare és de Porexpan !!

>Escoltant… Bruce Springsteen – The River

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco sense censurar… de moment…)

Germà valencià, si encara pots veure TV3, que sàpigues que no és perquè el ministre d’indústria espanyol hagi intercedit? (en Clos? Esteu de broma?), ni perquè en Montilla hagi recordat les seus promeses ( un polític recordant promeses? Però això que és? ) ni perquè la Generalitat de Dalt hagi fet alguna cosa ( en Nadal ha descartat taxativament pressionar el govern espanyol, no voldreu que molestin al ZP, oi? ) o, fins i tot, que la Generalitat de Baix s’ho hagi repensat ( pensar? ), no,… és simplement perquè els d’ACPV han utilitzat un sistema tan complicat com no obrir la porta als funcionaris de la Generalitat Valenciana, així de simple i senzill. Quina llàstima no poder controlar les portes per sempre més !!

I és que això del tancament de TV3 al País Valencià ja és volia fer des de fa temps, però ves quines coses, ara que, segons uns, tenim “amics” a La Moncloa i ministres catalans és quan més probabilitats hi ha que passi. No només això, el fet és encara més significatiu del que sembla, ja que quan manaven els socialistes a València i a Madrid no va passar, quan manaven els populars als dos llocs tampoc, i ara, que mana un a Madrid i l’altre a València és quan sembla que si passarà… i això que estan barallats !! Serà que estaven esperant un moment així per a penjar-se els dos les medalles? I més encara en el 300 aniversari de l’aniversari de la Batalla d’Almansa !!

I la Generalitat de Dalt que diu? Doncs que “l'única fórmula perquè TV3 es vegi al País Valencià és amb un acord de reciprocitat” Oh!! Quin invent més genial!! Com aquella reciprocitat meravellosa que tenen amb Ses Illes potser? I mira que a mi m’agradaria això de poder veure el Canal 9 a casa ( em solucionaria més d’un dia l’haver de buscar tema per escriure el bloc ), però, la veritat,  no veig jo molt dialogant en aquest tema als peperos de la Generalitat de Baix, ( i fins ací i tot hi ha discrepàncies, ja que l’Ajuntament de Castelló, on manen els populars amb majoria absoluta, s’ha posicionat en contra del tancament de les emissions ). Per cert… algú ha vist al Clos aquests darrers dies ? Sembla que els d'Esquerra tampoc l'han vist gaire i estan preguntant per ell,…. ah!, hi ha més, en Nadal, de la Generalitat de Dalt (rodolí!!) també ha dit que 'No hi ha cap possibilitat d'intervenció del Ministeri d'Indústria, a risc d'entrar en un conflicte competencial'. Eiii… avancem !! Abans qui mirava això de les competències era el Tribunal Suprem Espanyol, o el Constitucional… ara ja ens les mirem tots solets !!

Un article que m’ha agradat especialment ha estat el del meu idolatrat Jesús Puig al diari Levante, on diu que “Camps presideix la Generalitat i acabarà sent l´Exterminador” i jo afegeixo, “amb la complicitat de Full Monti, que ha deixat els repetidors amb el cul a l’aire”. A més, permeteu-me que reprodueixi ací un extracte del seu genial article…

«queremos llamar la atención (…) Si no se evita a tiempo, miles de ciudadanos perderán su derecho a escuchar los programas que han sintonizado durante años. Las leyes europeas establecen que "toda persona tiene derecho a la libertad de expresión. Este derecho comprende la libertad de opinión y la libertad de recibir o comunicar informaciones o ideas sin que pueda haber injerencia de autoridades públicas". La operación política que se ha puesto en marcha, si se consuma, hará imposible el ejercicio de ese derecho fundamental (…) Los firmantes solicitamos que el Parlamento Europeo investigue con carácter de urgencia los hechos denunciados, certifique su veracidad y obre después en consecuencia»

Aquest escrit el signava , entre altres, en Pedro J. Ramírez, director de El Mundo; Alfonso Ussía, periodista; Javier Rubio, director de Libertad Digital; Tomás Cuesta, membre fundador de La Razón; Amando de Miguel, catedràtic de Sociologia, i Luis Herrero-Tejedor, eurodiputat del PP… d’acord,… era per defensar la COPE al Principat, però… oi que és perfectament adaptable ? On estan ara aquests defensors incansables dels drets humans ?

I a tot això, jo tinc un dubte… si fos una televisió pakistanesa, marroquina, equatoriana o d’alguna església… també la prohibirien ? O la subvencionarien i es farien fotografies amb ella? Serà que la multiculturalitat aquesta tan famosa i amb tan bon rotllo electoral abraça totes les cultures MENYS la catalana ?

Aps, ara em surgeix un altre dubte… què deu molestar més a la Generalitat Valenciana? Què TV3 és una televisió controlada pels socialistes ( grrr ) o que la seua programació sigui íntegrament en català ?

Solució proposada: Ara que l’Audiència de Barcelona ha condemnat a la COPE i al Losantos a indemnitzar a Esquerra… si la sentència es reafirma, perquè no posar encara més querelles en contra seua (de motius ben segur que no falten) i amb les indemnitzacions comprar algunes de les llicències de TDT al País Valencià… i de pas el domini www.gva.cat per a la plana web de la Generalitat Valenciana… abans de que censurin també els .CAT, és clar !!

Podeu enviar un correu electrònic de protesta a Montilla, Camps, Matas i Clos (sigui on sigui segur que li agrada veure que ens en recordem d'ell) des de la següent pàgina…

>Escoltant… Obrint Pas – No tingues Por

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco consultiu…)

Els arqueòlegs saben prou bé la importància que tenen els entorns ( “el entorno” que diria en Cruyff ). Una peça històrica aïllada pot aportar informació intrínseca valuosa, però el poder estudiar-la al seu entorn geogràfic i històric permet als estudiosos obtenir molta més informació respecte la cultura que la va fer.

En política passa una cosa similar, qualsevol declaració s’ha de contextualitzar al seu entorn i al seu moment per a poder obtenir diferents lectures. Agafem, per exemple, les recents declaracions del vicesecretari d’Esquerra, Xavier Vendrell, oferint la presidència de la Generalitat de Dalt a en Mas si aquest es compromet a convocar un referèndum d’autodeterminació.

Estudiem ara l’entorn. Al nostre país l’entorn és, certament, preocupant; al Principat, el fet és que d’avenços socials no hi ha, les infraestructures continuen tan tercermundistes com sempre i el sentiment nacional i la llengua està en un clar i greu retrocés. Al País Valencià i les Balears tres quarts del mateix, amb l’afegit que allà hi ha uns governs marcadament ultraespanyols que fan tot el possible per mirar de trencar els lligams culturals i lingüístics entre els territoris, i a La Franja, per la seua part, segueix sense tenir drets lingüístics.

A nivell estatal, la permanent confrontació entre els dos grans partits espanyols a ocasionat un creixent estat de crispació que porta a la paralització en la pràctica de qualsevol mesura política o econòmica per part del Gobierno, per por de que pugi servir d’excusa a l’oposició per incrementar aquesta crispació. I aquestes polítiques són, precisament, moltes de les que estem demanant els catalans. A més, cal tenir en compte que tenim eleccions municipals, autonòmiques i estatals dintre de poc.

També cal saber que Esquerra acaba de celebrar un congrés on les bases han expressat certa insatisfacció pel seu paper a l’Executiu català i que, segons la Constitución Española, les Comunitats Autònomes no poden celebrar referèndums excepte casos molt concrets.

Amb tot això, podem fer diverses deduccions… a Esquerra l’interessa mostrar la seua via independentista de cara a les seues bases i de cara a les municipals, i li convé fer aquest oferiment a CiU per veure si aquests recullen el guant, ja que, si aquests no ho fan, es poden defensar dels atacs convergents que els facin per via del sobiranisme, i si ho fan, els d’Esquerra podran continuar seient a les butaques de la Generalitat de Dalt. I vista la ràpida reculada que han fet, tot apunta a una maniobra purament electoralista d’aquestes que tan mal ens fan, doncs si no fos així no els faria res portar-lo al Parlament i anar fins a les últimes conseqüències. Però com sempre ens passa, només ens volen vendre fum.

Els convergents s'han trobat entre l’espasa i la paret, sobretot ara amb un Duran i Lleida que cada dia parla més en clau espanyola. Per això els interessa treure pilotes fora, titllar a la iniciativa de “broma” i demanar concrecions i diàleg, i així, de pas, mirar si es desinfla el globus i poden guanyar temps.

Als socialistes no els ha fet res de gràcia. La paraula “autodeterminació” és una de les prohibides a Madrid i de les que poden fer mal a en Zapatero, i per això miren d’allunyar-se tot el que poden. Com a mostra, només cal llegir l’editorial d’ahir d’El Periódico de Catalunya, on titllen als republicans de no ser partit de govern, de dedicar-se només a fomentar soroll i els personifiquen en l’escorpí de la faula de l’escorpí i la granota.

A l’Espanya profunda, bé… millor llegiu els comentaris de la notícia al 20 minutos…

I jo penso que NECESSITEM un referèndum autodeterminista, i que ho necessitem per diverses raons.

Primer per demostrar de forma clara la força d’aquesta opció i per a denunciar quant d’antidemocràtica és aquesta Constitución que suportem, i que, per exemple, impedeix preguntar a la gent però atorga el paper de valedor de la unitat de l’Estat a l’Exèrcit.

Segon, perquè està clar que la via autonomista no porta enlloc, ja que és utilitzada com a arma en la guerra PSOE-PP i, per tant, cap dels dos prova de fer grans avenços per mirar d’evitar atacs per part de l’altra. Una via autonomista congelada, quan no involucionada, per por a la crispació permanent no és alternativa. I és que en aquesta Espanya actual, parlar de certes coses no està permès i termes com federal, seleccions nacionals o oficialització als organismes estatals del català són temes tabús, i així no anem enlloc.

Tercer, perquè la situació nacional demostra la necessitat d’un govern marcadament sobiranista per a defendre la nostra essència, des de les nostres lleis a la nostra llengua i, també, com no, la nostra economia, que ens fa cada cop més febles i menys competitius. Està demostrat que pactar amb partits d’àmbit estatal no ens ajuda en cap cas, ja que a causa de les clàssiques Dos Españas només som un camp de batalla més. Només cal veure que l’experiment amb el PSOEc no funciona, estem congelats fins que passin les eleccions estatals i al País Valencià i a Ses Illes els socialistes van totalment a la seua i moltes vegades actuen exactament igual que els seus grans enemics del PP.

I quart, perquè ja va sent hora de que, a Espanya, s’assabentin, de forma clara, que hi ha qui no volem ser espanyols. I que ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou de que sempre ens diguim “pensad en la estabilidad política”, en “ahora no toca”, en “esto es España”, en “sigueu indis bons o us enviarem el setè de cavalleria”, en “estos nacionalistas nunca tienen bastante”, en “dialectos de provincianos”, en “os daba yo la independencia y después os cercaba con un muro bien alto”, en “os quejais por vicio” i en “esto no lo podeis hacer, es ilegal”. Tot això ja cansa !!

Malauradament, els nostres polítics només tenen moltes paraules i molts gestos simbòlics.

Demandes: Es necessita un[a] bon[a] cuiner[a] temprat[da] en les arts dels fogons per alimentar a la companya Gran Ahse. Imprescindible coneixements de cuina sana i natural. Menjars escombraries abstenir-se. Retribucions: Un somriure, una conversa i (opcionalment) la dedicatòria d'un post al seu menjar. Raó… Gran Ahse.

Nota: Mentre no aparegui el cuiner[a] diu la meua parella que en quant tinguem un friendly forn per a preparar una bona paella valenciana sense cremar-la, t'hi pots apuntar.

Escoltant… – Bryan Adams – Back to you

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco normal…)

Què vol dir normalitat? Què és una cosa normal? És "normal" només un sinònim d'"habitual"? És normal el que sol passar? O és el que es sol acceptar per la majoria? Hi ha diferents formes de normalitat depenen de a què se l'aplica el terme? Per un mateix tipus de coses, hi ha normalitats diferents?

Parlem de la llengua, si considerem que l'espanyol és una llengua amb una utilització, definició i legislació "normal"… és el català una llengua normal? Si? No? Si el català ja és normal, perquè hi ha oficines i campanyes de normalització lingüística? Si no ho és, perquè acceptem totes aquelles lleis que dificulten aquesta normalització de la nostra llengua?

No fa gaire vaig llegir un article a El Periódico de Catalunya titulat "Despolititzar quina llengua?" on, resumint, el seu autor, el sr. Albert Branchadell, ens ve a dir que la llengua polititzada i perseguida pels catalanistes és l'espanyol, ja que immediatament ens posem d'ungles quan sentim a parlar d’aquesta llengua, ja sigui d'alguna mesura que la pugui afavorir o bé dotar de representació de l’àmbit català. Com a exemple d’aquesta politització de l’espanyol,  ens explica que el català l'utilitzen tots els partits polítics catalans sense excepció, cosa que no passa amb l'espanyol.

Tampoc està de més recordar en aquest moment els moviments dels Ciudadanos i Populars enfront d'una major implementació d'allò que ells anomenen "bilingüisme" puix, segons el seu entendre, l'espanyol està poc protegit a casa nostra.

Però hi ha vida més enllà de totes aquestes opinions intel·lectuals o polítiques, i aquesta vida es pot observar de moltes formes, anant pel carrer, escoltant a la gent o llegint diferents mitjans de comunicació. I, justament, als mitjans de comunicació un pot llegir coses com aquestes…

· Onda Cero creu que parlar català en públic és 'preocupant'.

· Un joven denuncia que no le quisieron atender en valenciano en la comisaría de policía de Burjassot.

· El director general de Política Lingüística de les Illes diu que exigir conèixer el català 'és com ser d'ETA'.

· ERC proposa reactivar la seva "insubmissió lingüística" al Congrés.

· Denuncien un jutge que té reconegut com a mèrit 'saber català' per haver forçat una parella a casar-se en castellà.

· Acomiaden una metgessa perquè es dirigia als clients en català.

Potser pel senyor Albert Branchadell tot això és "normal", però per a mi no ho és pas. Ni molt menys. I per això quan sento parlar de la discriminació de l'espanyol a casa nostra em fa més por que una pedregada. I més por em fa encara quan llegeixo coses com ara que "Carod renuncia a imposar el català en pro de la normalitat" Quina normalitat em pregunto jo?

Què passaria si la "normalitat" fos llegir dia si i dia també coses com aquesta? S'acceptaria de la mateixa manera?

· Onda Cero creu que parlar espanyol en públic és 'preocupant'.

· Un joven denuncia que no le quisieron atender en español en la comisaría de policía de Burjassot.

· El director general de Política Lingüística de les Illes diu que exigir conèixer l'espanyol 'és com ser d'ETA'.

· PP proposa reactivar la seva "insubmissió lingüística" al Congrés Espanyol.

· Denuncien un jutge que té reconegut com a mèrit 'saber espanyol' per haver forçat una parella a casar-se en català.

· Acomiaden una metgessa perquè es dirigia als clients en espanyol.

L'espanyol és una llengua polititzada? Sens dubte… però no han estat pas els catalans qui l'han polititzada. Han estat precisament aquells que l'han imposat de forma obligatòria i que tenen dos noms per a la mateixa llengua ( espanyol i castellà ) que utilitzen separadament en àmbits força definits. Per això, per a mi, l'espanyol sempre és l'espanyol.

Nota: Aquest cap de setmana amb una hora menys ha passat força tranquil, i m'ha permés recuperar part de les forces perdudes el cap de setmana passat. Per cert, he llegit que a Can Zam (Santa Coloma de Gramanet) s'han reunit 600.000 persones (no sé si contats de forma popular) al concert de Ràdio Tele-Taxi, i que és el darrer any que és celebra allà perquè els veïns s'han queixat del soroll i de la pudor nombroses vegades. Al concert han actuat, entre altres, David Bustamante, Pasión Vega, Malú, Chenoa, Falete, i grups com Andy y Lucas, Estopa, Nash i Camela. Entenc perfectament als veïns.

>Escoltant… Blue Oyster Cult – Don't Fear The Reaper

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet