(Encetem un micaco normal…)
Què vol dir normalitat? Què és una cosa normal? És "normal" només un sinònim d'"habitual"? És normal el que sol passar? O és el que es sol acceptar per la majoria? Hi ha diferents formes de normalitat depenen de a què se l'aplica el terme? Per un mateix tipus de coses, hi ha normalitats diferents?
Parlem de la llengua, si considerem que l'espanyol és una llengua amb una utilització, definició i legislació "normal"… és el català una llengua normal? Si? No? Si el català ja és normal, perquè hi ha oficines i campanyes de normalització lingüística? Si no ho és, perquè acceptem totes aquelles lleis que dificulten aquesta normalització de la nostra llengua?
No fa gaire vaig llegir un article a El Periódico de Catalunya titulat "Despolititzar quina llengua?" on, resumint, el seu autor, el sr. Albert Branchadell, ens ve a dir que la llengua polititzada i perseguida pels catalanistes és l'espanyol, ja que immediatament ens posem d'ungles quan sentim a parlar d’aquesta llengua, ja sigui d'alguna mesura que la pugui afavorir o bé dotar de representació de l’àmbit català. Com a exemple d’aquesta politització de l’espanyol, ens explica que el català l'utilitzen tots els partits polítics catalans sense excepció, cosa que no passa amb l'espanyol.
Tampoc està de més recordar en aquest moment els moviments dels Ciudadanos i Populars enfront d'una major implementació d'allò que ells anomenen "bilingüisme" puix, segons el seu entendre, l'espanyol està poc protegit a casa nostra.
Però hi ha vida més enllà de totes aquestes opinions intel·lectuals o polítiques, i aquesta vida es pot observar de moltes formes, anant pel carrer, escoltant a la gent o llegint diferents mitjans de comunicació. I, justament, als mitjans de comunicació un pot llegir coses com aquestes…
· Onda Cero creu que parlar català en públic és 'preocupant'.
· Un joven denuncia que no le quisieron atender en valenciano en la comisaría de policía de Burjassot.
· ERC proposa reactivar la seva "insubmissió lingüística" al Congrés.
· Acomiaden una metgessa perquè es dirigia als clients en català.
Potser pel senyor Albert Branchadell tot això és "normal", però per a mi no ho és pas. Ni molt menys. I per això quan sento parlar de la discriminació de l'espanyol a casa nostra em fa més por que una pedregada. I més por em fa encara quan llegeixo coses com ara que "Carod renuncia a imposar el català en pro de la normalitat" Quina normalitat em pregunto jo?
Què passaria si la "normalitat" fos llegir dia si i dia també coses com aquesta? S'acceptaria de la mateixa manera?
· Onda Cero creu que parlar espanyol en públic és 'preocupant'.
· Un joven denuncia que no le quisieron atender en español en la comisaría de policía de Burjassot.
· El director general de Política Lingüística de les Illes diu que exigir conèixer l'espanyol 'és com ser d'ETA'.
· PP proposa reactivar la seva "insubmissió lingüística" al Congrés Espanyol.
· Denuncien un jutge que té reconegut com a mèrit 'saber espanyol' per haver forçat una parella a casar-se en català.
· Acomiaden una metgessa perquè es dirigia als clients en espanyol.
L'espanyol és una llengua polititzada? Sens dubte… però no han estat pas els catalans qui l'han polititzada. Han estat precisament aquells que l'han imposat de forma obligatòria i que tenen dos noms per a la mateixa llengua ( espanyol i castellà ) que utilitzen separadament en àmbits força definits. Per això, per a mi, l'espanyol sempre és l'espanyol.
Nota: Aquest cap de setmana amb una hora menys ha passat força tranquil, i m'ha permés recuperar part de les forces perdudes el cap de setmana passat. Per cert, he llegit que a Can Zam (Santa Coloma de Gramanet) s'han reunit 600.000 persones (no sé si contats de forma popular) al concert de Ràdio Tele-Taxi, i que és el darrer any que és celebra allà perquè els veïns s'han queixat del soroll i de la pudor nombroses vegades. Al concert han actuat, entre altres, David Bustamante, Pasión Vega, Malú, Chenoa, Falete, i grups com Andy y Lucas, Estopa, Nash i Camela. Entenc perfectament als veïns.
>Escoltant… Blue Oyster Cult – Don't Fear The Reaper
Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
El que no és ‘normal’ és que a Catalunya es pugui viure perfectament sense conèixer el català i que fer ús de la llengua pròpia pugui arribar a ser molest.
Doncs això mateix, el que és “normal” per l’espanyol no ho és pel català. Visca la “normalitat” !!
Apreciada AhSe, el dia que no siguis directe em preocuparé seriosament 😉 (eiii… estic a l’àmbit informal de la Gran AhSe :P)
1. Tal com està la situació ara és impossible no fer-ho quan cada partit pensa protegir-lo (o desprotegir-lo) d’una forma diferent, i si mirem fora del territori del Principat la situació és encara més greu. A més, ara mateix la llengua és un dels pocs símbols universals per a tots els catalans.
2. El català té uns estandards ben definits, el que passa que aquests estandards inclouen també els diferents dialectes (ja que català “pur” no existeix) i aquests dialectes han de ser “sempre presents”.
Oi que a l’aprendre espanyol t’ensenyen un espanyol “standard” però que no és el que es parla a Andalucia, a Mèxic o a Argentina. Doncs amb el català, això és complica més, ja que al ser una llengua en perill s’ha de cuidar totes les seves variants.
Per a gent estranger és normal que pensin que el català és un dialecte… l’Estat Espanyol no és coneguda especialment per explicar la seua multiculturalitat de portes enfora, així que si bé un estranger i escolta parlar quelcom similar a l’espanyol, què pot pensar ?
PS: Segueix sent directa, eh? 🙂
L’eterna catorella sobre els dialectes, Elisenda. Penso jo que tots els catalans l’hem escoltada més d’un cop.
Sembla que alguns ens hagin de fer a menys… les seues raons tindran, però jo d’ells em preocuparia.
Apreciada AhSe, a l’Estat Espanyol no és tot tan senzill,..
1. Com tu ben dius, fa menys mandra aprendre un idioma que dos, si amb un en tens prou, per a què vols l’altre? Evidenment hi ha persones, com tu, que ho fan, però hi ha moltes que no, ni ganes. Això fa que una llengua que era ja minoritària de per si (per, entre altres, una sèrie de persecucions històriques per part dels que manen) cada cop ho sigui més. Com evitar-ho? Incentivant el seu ús. Com? Com no podem dependre de la bona voluntat, fent-lo oficial i al mateix nivell que l’altre que hi ha. Això passa? NO
2. Novament la política impedeix que els filòlegs puguin definir un català standard. Perquè? Perquè existeixen pressions polítiques per trencar l’idioma i fer creure que al País Valencià, ses Illes, el Rosselló o a la Franja parlent un idioma diferent. Com combatre això? Doncs incloure totes les variants a l’standard, i mirar d’ensenyar-les i acceptar-les totes alhora. Què ho fa més complicat? Totalment d’acord, però és el que hi ha.
3. A Espanya no passa com a Bélgica, ací s’amaga tot el possible que hi ha més d’un idioma. Pregunta-li al company Isaac quantes vegades li atenen en català a l’ambaixada o bé mira la mateixa web del Congreso de los Diputados, que trobaràs en espanyol o anglès, però ni en català ni el gallec ni l’euskera. Els catalanoparlants tenim menys drets que els hispanoparlants, i això és un fet. Si fossim un estat plurilingüe de debó, aquest miraria d’afavorir i tractar de la mateixa forma tots els seus idiomes. A Espanya ara mateix això és una il·lusió.
Malalimentada AhSe :p,
L’Estat Espanyol ja fa això de “aqui es Espanya, la gente habla espanyol, somos felices comiendo perdices”. És per això que no podem fer el nostre idioma l’únic idioma oficial i res més.
Oi que la gent aprèn idiomes amb menys parlants que el català? perquè? Doncs perquè allà on van és l’idioma oficial de l’Estat. I aquí, fins que no tinguem estat i no tinguem que estar aguantant el pes de l’espanyol com a megaidioma oficial, no hi podrem fer més.
Si fos oficial i únic, encara que fossin 30 dialectes, no et preocupis que la gent el miraria de parlar… com fos.
El que no és normal és sempre estiguem igual. Però com deia el Llach l’altre dia, “segons qui, m’agrada que s’emprenyi”. Aquesta gent s’emprenyen perquè els fa por la nostra llengua, que bo, … això li expliquem als nostres avis als anys 50 i no s’ho creuen!
El català té futur, ben segur!
M’has deixat de pasta de moniato. El que és una vergonya és que no l’haguem tancada ja la COPE a cop de denuncia i que no puguem viure tranquils i plenament en català. I que els jutges se’n riguin de nosaltres acreditant mèrits i desprès deixant-te triar: pot casar-se en castellà, quan havia triat fer-ho en català, a les 11 del matí o pot fer-ho en català, com havia triat fer-ho, a les sis de la tarda. Vostè tria. Aquí no hi ha res que sigui normal, quan es parla de català i de Catalunya i lo habitual es que ens les vagin foment, però tots tant contents.
Joan: Doncs assegurem aquest futur i fem-los emprenyar una mica més…
Banalista: Com diu el company PD40, sembla “normal” poder viure a Catalunya sense saber català. Aquestes normalitats, jo, no les vull per a res.