(Encetem un micaco olorós…)
Els dies de pluja al camp són molt diferents que a la ciutat, amb l'aigua de la pluja tot és multiplica, les olors, els colors, els sorolls, la vida. Veure ploure al camp és tot un espectacle, sobretot quan no és una pluja torrencial com la que sol ser habitual. Veieu, veieu…
Si cliqueu damunt de la fotografia la veureu més gran
(AhSe,…aquest cop si!!)
… les aromes d'aquelles vesprades humides i blaves, amb el cel ben tapat…
… les aromes dels camins mullats…
… les aromes de la revifada de l'herba i dels arbres llargament adormits…
… les aromes dels animalons que acaben de néixer…
… les aromes de les taronges que semblen encara més delicioses amb l'aigua de la pluja i l'aroma de les tarongines…
… les aromes de la torrà que vam fer per dinar…
… les aromes del mandarí bellugadís …
… les aromes de la fulla del micaquer i el seu verd llampant potenciat per les gotetes d'aigua …
… i, sobretot, la aroma de la tarongina, que envaeix els camps i t'acompanya tot el dia …
Nota Vacacional : Ja s'acaben les vacances i dilluns tot tornarà a la rutina. Què hi farem, és llei de vida. Bon cap de setmana a tothom !!
Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
S’ha d’inventar que es puguin enviar olors digitals per internet. M’ha agradat molt llegir el post, n’acabo de fer un també de pluja, quina coincidència, encara que el meu és urbanita total. A Can Fanga millor no oloris 😛
Que hippie que t’ha sortit aquest post de les aromes.
En un altre ordre del dia, existeix una tauleta de gustos que es poden enviar per ordinador. Tu hi poses la llengua i la tauleta et trasmet diferents gustos. Em sembla que l’invent ve del Japó (com tot).
apa,
pd40: Quina cosa més estranya que ens inspiri la pluja aquests dies eh?
Vullunfestuc: Jo vaig llegir que estaven fent proves amb un aparell per enviar els olors per internet; es bassava en fragàncies base per mirar de crear d’altres (ni molt menys tots els olors encara). En aquest cas no sé si l’invent era japonés.
Es de veritat que la natura nos obsequia mols olors meravillosos. Saluts.
Si que ho és, si !!
a mi el que m’agrada són les aromes que després la terra mullada, una olor que pel que veig a les fotos, ben segur vas tenir l’ocasió d’olorar.
Espero que només surti un comentari, darrerament quan envio el meu en surten dos.
Salut camarada
un post sensorial i vivencial com els que m’agraden a mi. Has vist The pillow book de Peter Greenaway?
joan: I tan que vaig olorar !! No et preocupis pels comentaris, a mi també em sol passar.
AhSe: De res, totes per a tu !!
Banalista: La veritat és que sóc un inculte cinèfil (entre d’altres coses) 🙁