(Encetem un micaco de diaris…)
La veritat, llegint el diari ADN d’ahir jo no hagués dit mai que l’home de la fotografia era un saltador de trampolí australià, i menys encara que fos un campió, però ja se sap, jutjar per les aparences no és una cosa que s’hagi de fer.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de memòria…)
Darrerament he mostrat diverses vegades al bloc fotografies on podem apreciar escuts franquistes a diversos edificis (sobretot militars) tan a Barcelona com a València.
No deixa de ser greu que tants anys després de la dictadura encara hi hagi aquestes mostres de la seva simbologia als edificis d’un òrgan que, en teoria, hauria de vetllar per les nostres llibertats i per la nostra democràcia.
Avui afegiré una mostra més, en aquest cas concret a un edifici de l’Ejército de Tierra al Passeig Colom, al costat de l’església de la Mercè i ben visible des de tot el port. En aquest cas és una enooooorme gallina on no falten ni les fletxes de la Falange ni el lema "Una, grande, libre".
El faran desaparèixer, juntament amb tot els que he mostrat darrerament quan s’apliqui la nova llei de memòria històrica del Govern Central ? Pressionaran els ajuntament de Barcelona i València per fer desaparèixer tota aquesta simbologia dictatorial ?
M’ho creure quan ho vegi… i és trist haver de dir això en un Estat democràtic, tal com diuen alguns…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco periodístic…)
Llegint la premsa pots aprendre moltes coses, bé, per a ser sincers, pots aprendre unes i intuir unes altres. En aquest cas que tracto crec que hi ha una mica de cada.
Llegia ahir a l’edició digital de El Periódico de Catalunya la següent noticia :
Empés per la curiositat vaig mirar la seva edició en espanyol, que era la següent :
Està clar, com tothom sap, la traducció al espanyol de "País Valencià" és "Comunidad Valenciana". És una traducció molt interessant, sobretot des del punt de vista polític i social. Sembla clar que aquest diari pensa que la gent que el llegeix en castellà prefereix el terme "Comunidad Valenciana" i el que ho llegeix en català "País Valencià", així que no es mulla gens, ofereix els dos i tan contents!! Apa, noticies en versió doble i preparades per a tots els públics !!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de memòria…)
Una pila d’anys després de la dictadura, el Govern Espanyol s’ha decidit a crear la llei de memòria història, llargament demanada des de diversos àmbits, sempre promesa i mai realitzada, encara que sembla ser que ara, per fi, va de debò.
Segons he pogut llegir, aquesta llei regularà la "rehabilitació moral i simbòlica" de les víctimes de la guerra civil i del franquisme, millorarà les ajudes econòmiques que percep aquest col.lectiu; fixarà els mecanismes per a l’exhumació de fosses comunes per buscar desapareguts; facilitarà l’accés a les bases documentals que acrediten la repressió; propiciarà la retirada de símbols franquistes; i transformarà el Valle de los Caídos, on reposen les restes de Franco, en un Memorial de la Llibertat. Estaria bé que el sr. Clos i la sra. Barberà apliquessin aquestes lleis i traguessin d’una vegada els símbols feixistes que segueixen a les seves ciutats, sobretot als edificis militars.
Però no tot és tan maco com sembla, ja que no inclourà la promesa anul·lació dels consells de guerra i altres judicis sumaríssims del franquisme. O sigui, que per exemple en Lluís Companys seguirà sent, oficialment, un traïdor condemnat a mort. El fiscal de la Sala Militar del Tribunal Suprem va considerar "altament contraproduent" la revisió dels consells de guerra, i va argumentar que amb això es reobririen les ferides, "del tot cicatritzades", de la guerra civil. El fiscal general de l’Estat està d’acord i precisa que aquestes sentències es van desenvolupar d’acord amb la legalitat llavors vigent, i segons unes quantes sentències no es poden revisar.
A Espanya segueix passant el de sempre, sempre hem d’oblidar els mateixos. Ferides "del tot cicatritzades" diuen, doncs bé, jo els puc assegurar que, per a uns quants, aquestes ferides no estan, ni de bon tros, cicatritzades, que sempre estarà al nostre cor la flama que la injustícia va encendre i que la manca de voluntat de reparar-la manté viva i que a molts dels que viuen fora perquè van haver de fugir i dels seus descendents també els passa això.
Sembla ser que el pes de les lleis que va imposar un règim feixista i dictatorial tenen molt més pes que la justa neteja dels noms d’aquells a qui va repressaliar. Lamentablement això sol passar molt en aquesta societat, i especialment a l’Estat Espanyol, moltes vegades les lleis no defenen la justícia.
I jo hem pregunto, si ens dotem d’un sistema legal justament per a fer més justa aquesta societat, però veiem que molts cops no serveix… Perquè ens hem d’acostumar a que les coses legals no tenen perquè ser justes? Perquè no mirem de canviar-ho?
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco gat…)
Va arribar per casualitat a casa seva i ara ja està allà com si fos l’amo, és en Mixina, el gat de ma mare, que sembla que fins i tot sap posar per a les fotos. Ella està encantada i el gat també, així que tots contents !!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco d’aniversaris…)
Abans he comentat unes declaracions del sr. Joan Clos, alcalde de Barcelona, voldria comentar ara unes altres que ha fet en la mateixa entrevista, aquest cop sobre el tema de Montjuïc :
"La devolució no té data en aquests moments. Hi ha dificultats, objectius i polítiques que dificulten el trasllat. És un tema que està resultant més complicat del que s’havia previst perquè es va embolicar inicial ment al barrejar-ho des de Madrid amb temes simbòlics. Haurem d’esperar que es tranquil·litzi la situació, tot i que insisteixo en el que vaig dir quan vam conèixer la proposta del llavors ministre Bono. Si hem de recuperar el castell, que sigui sense condicions. I si no, seguirem esperant. "
Hem sona la part aquella de "Haurem d’esperar que es tranquil·litzi la situació", és el que sempre fem els catalans darrerament, sempre esperem que la situació és tranquil·litzi… lamentablement, hi ha uns altres que mai tranquil·litzen la situació, i per tant, el que fem nosaltres és el burro.
Però bé, com suposo que després de 25 anys de democràcia a l‘Estat Espanyol la situació ja déu estar prou tranquil·la… sr. Clos, perquè no demanem que treguin la gallineta dels nassos de l’escut del Govern Militar a Barcelona ? Si home, si, aquesta gallineta d’aquí sota
A veure si pensava que aquestes coses només passaven a València !!. No creu que això no fa gaire maco al costat d’una plaça que s’anomena "Portal de la Pau"? No deixa de tenir pebrots l’assumpte!!
Aps… sr. Clos, i ja posats, que tal si demanem que treguin el monument falangista del Castell de Montjuïc, potser la cosa no està prou calmada per demanar l’edifici, però per demanar que retirin un monument fatxa jo crec que ja hi ha hagut temps de tranquil·litzar-se oi? O encara no toca ?
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco històric…)
Ahir vaig llegir unes declaracions de l’alcalde de Barcelona, el sr. Joan Clos sobre el nom per a la nova platja que la ciutat estrenarà aquest any :
"La comissió del nomenclàtor ha de fer la seva proposta, que hauria de ser el més consensuada possible. Parcs i Jardins va proposar el nom del Camp de la Bota i els veïns demanen que es digui Diagonal Mar. M’agradaria optar per una solució intermèdia, més marinera. M’agradaria que es digués platja de Llevant."
Recordem per un moment la història de l’indret :
L’emplaçament actual del Fòrum era conegut com el camp de la bota, lloc on inicialment van ser afusellats els franquistes i on més tard van ser afusellats els republicans. A Barcelona es van comptabilitzar 1.619 afusellaments, segons l’historiador Josep Maria Soler i Sabater. L’escenari de la matança va ser el Camp de la Bota. Cinc anarquistes van ser els últims afusellats després de 13 anys d’execucions. Des del 20 de febrer de 1939 fins el 24 de desembre de 1952, el Camp de la Bota es va convertir en un símbol de la massacre franquista.
Al Camp de la Bota hi havia una làpida en record de tots els afusellats, que deia: "A tots els afusellats en aquest indret i a totes les víctimes de la Guerra Civil: ‘Que en els meus anys de joia recomenci / sense esborrar cap cicatriu de l’esperit. / O Pari de la nit, del mar i del silenci / jo vull la pau, però no vull l’oblit.’ Màrius Torres, 1942 . Camp de la Bóta 1992". La petita placa commemorativa, erigida por antics presoners, va ser eliminada por las màquines durant la construcció del recinte del Fòrum.
No estaria de més recordar també que "levante" i més concretament "levante español" era una de les paraules preferides en l’època franquista per definir al País Valencià (ara utilitzen tan "levante español" com "Comunidad Valenciana"). Per una altra part… no estan totes les platges de Barcelona al llevant ? Quin sentit té posar-li a aquesta platja un nom que li es completament estrany i a més pot tenir lectures franquistes ?
La proposta de Diagonal Mar ja ni la comento, ja només faltaria que el nom d’un barri i un centre comercial que acaben de néixer hagi de tenir preferència a un nom que té un significat propi a la història de la ciutat.
Així que, sr. Clos, deixi de fer el gamarús i de mirar de contentar a no se sap qui, el nom de la platja i de l’indret ja ha quedat marcat per la seva història, vostè li pot canviar el nom però tot allò no ho canviarà. Ja està trigant en fer un monument/estela/placa en memòria dels afusellats en aquell indret, ja que no estaria de més que molts d’aquells banyistes que van amb l’efigie del toro a la platja sabessin que hi ha moltes més víctimes a l’Estat apart de les que han fet els terroristes d’ETA.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco preocupat…)
No anem bé, gens bé. No anem bé quan ens acostumem que a Orient Mitjà es matin continuament. No anem bé quan la vida de la gent val menys que els diners, com ha passat fa poc amb la caiguda d’un helicòpter a les Canàries. No anem bé quan li donem més importància a la mort de 200 americans, anglesos, francesos o espanyols que a la de 200 hindús i ho veiem normal. No anem bé quan no ens crida l’atenció que hagi països on la gent es mori de fam. No anem bé quan els governants no posen tots els mitjans possibles per garantir la seguretat dels transports públics. No anem bé quan amb els diners de la seva feina una persona no pot viure, ni tenir casa pròpia. No anem bé quan hi ha allaus d’inmigrants i no hi ha mitjans per integrar-los. No anem bé quan hi ha la sensació que el més lladre i infractor és el que viu millor i el que respecte totes les normes el que viu més putejat. No, no anem gens bé…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco d’aniversaris…)
Me’n recordo perfectament del dia en que van assassinar a Miguel Angel Blanco. Aquell dia estava corrent per la platja de Badalona i al tornar vaig veure les banderes a mig pal al costat de la Rambla, i de seguida vaig saber el que havia passat.
Sempre he cregut que la violència no arregla res, que només genera nova violència. Vaig anar a nombroses manifestacions de protesta i vaig signar diversos manifests, però ara, sentint-lo molt, no ho tornaria a fer. Perquè? Bé, mirem això :
Aquesta fotografia la vaig fer ahir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, juntament amb aquestes altres :
Era una manifestació recordant a Miguel Angel Blanco. Fins aquí tot correcte, però de seguida ja es va utilitzar de forma política per partd’aquells que s’omplen la boca demanant pactes per no utilitzar les víctimes del terrorisme etarra políticament però no paren de fer-ho.
En aquesta manifestació s’escoltaven coses com "somos españoles, somos españoles", "este gobierno no nos representa" i consignes contra el president del Govern Espanyol i el diàleg amb ETA.
Si això no és una utilització ja no només partidista, sinó de reafirmació del nacionalisme espanyol ja hem direu que és. "Este gobierno no nos representa", no hem feu riure, com si el que havia abans ens representés a tots, a mi no hem representa ni aquest ni l’altre però respecto les regles de la democràcia. A veure si us penseu que al País Valencià el govern representa a tots els valencians, quan hi ha un llindar del 5% per entrar a les Corts (però clar, com són dels vostres…)
M’ha de representar a mi el govern que volen unes persones que al concert homenatge a Miguel Angel Blanco que es va fer a Madrid van xiular a en Raimon per cantar en català? M’ha de representar a mi un president de govern que no li va donar importància a aquest fet? Apa i aneu a fer la mà !
Jo seguiré denunciant els actes violents vinguin d’on vinguin, però no hem veureu pas amb les vostres estanqueres amb braus ni cridant en contra de la legitimitat d’un govern que s’ha elegit democràticament (això si, hem queixaré de tot allò que crec que fa malament) amb l’excusa de defensar les víctimes de qualsevol conflicte. Encara estic esperant que reconegueu les víctimes del franquisme i que condemneu la dictadura, que tots són víctimes, no només les que ha fet ETA.
I si us penseu que per negociar un procés de pau el primer que s’ha de fer és que una de les parts és rendeixi incondicionalment, aneu llestos.
A veure si apreneu dels britànics en aquest tema, que la "Pérfida Albión" us pot ensenyar unes quantes coses…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco causal…)
En aquestes hores de procés de pau, no és el mateix problema catalans i bascos, població país basc, població catalunya, superficie, si ells se’n van, inclos contant Nafarroa, sense València no hi ha independència, sense el Rosselló no hi ha nació, sense la Franja de Ponent anem molt malament, sense les Balears no hi ha res a parlar.
Me%u2019n vaig al badiu…
[@more@]
