(Encetem un micaco de diaris…)
La veritat, llegint el diari ADN d’ahir jo no hagués dit mai que l’home de la fotografia era un saltador de trampolí australià, i menys encara que fos un campió, però ja se sap, jutjar per les aparences no és una cosa que s’hagi de fer.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
No hi posaria la mà al foc, però sembla la presentació d’un fascímil del Quixot a l’Instituto Cervantes de Pequín. Que per cert van inaugurar la poc. Passada d’edifici!
No sé quina de les dues explicacion (saltador de trampolí o presentació del quixot) em fa més por.
Jo tmabé ho vaig veure al diari i em vaig quedar flipant amb la foto. Però si no arribà a ser per l’isaac me l’hagués creguda.
Tan crèdul sóc? Vist el que em trago al matí al tren em sembla que hauré d’anar amb compte amb els diaris que llegeixo a aquelles hores. Que encara tindrem un disgust
A mi el que m’han comentat és que era la presentació d’una edició del Quixot comestible, feta amb no se quina pasta i tinta de calamar. Es veu que el senyor del barret és un cuiner famòs, sembla ser…
” A partir de finísimas láminas de cereal (trigo y arroz) pasadas ligeramente por el horno y pintadas con tinta de calamar, Firo Martínez Vázquez de Parga, del restaurante El Olivar en Moratalla (Murcia), elaboró El Quijote comestible y lo presentó en la inauguración de la sede en Pekín del Instituto Cervantes celebrada el pasado 14 de julio.”
Amic Carquinyol, ane a mitges.
Flipant.
La veritat ha superat tot el que em podia imaginar. (tot i que la pinta de cuiner-rapero li la vaig veure al tio el primer cop, quan pensava que, a més, era un saltador de trampolí)
isaac, m’haig de treure el barret. Això si que és informació precisa !!
saforenc, t’haig de confesar que quan vaig veure la foto hem vaig quedar descol·locat, vaig haver de mirar-la uns quants cops per entendre que passava. La realitat i les seves combinacions poden superar fàcilment la ficció.
És que jugo amb avantatge, he reconegut el logo de l’Intituto Cervantes, i els Kanjis xinesos, al Japó no hi ha Instituto, per tan només podia ser Xina.
Per cert, fa un any vaig anar a la recepció dels princeps d’Astúries a Tòquio, un caprici de la meva companya.
Aleshores va prometre la propera inaugiració de l’Instituto al Japó, molts dels assistents es va alegrar molt. Es veu que això del Cervantes és “mamella fina”, sembla, però que cada cop que venen prometen el mateix. De totes maneres l’edifici ja està construït, al costat de l’ambaixada, en el barri més car de la ciutat.
Molt observador !! El logo de l’Instuto Cervantes si que el vaig reconéixer (de fet fa poc vaig parlar de com el Príncipe li va fotre patades a la història quan va inaugurar un centre a Sicilia) però en els Kanjis ni hem vaig fixar !!