El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco causal…)

Ahir les Corts Valencianes van tractar la tragèdia que va segar la vida a 42 persones a la línia 1 del metro de València. Tal com es temia, va ser un diàleg sonor de sords.

La posició del Consell és la coneguda, la típica i tòpica aplicació del teorema causa-efecte. En aquest cas bé a dir el següent :

• Efecte : Tràgic accident amb morts al metro de València.

• Causa : Excés de velocitat del metro.

I ja està, d’aquí no es mouen, aquesta es tota la seva explicació i anàlisi. De fet, ni és mouen ni miren de aprofundir. Per que, amb un raonament similar, podrien obtenir preguntes interessants :

• S’hauria pogut eliminar la causa d’alguna manera ?

• S’hauria pogut limitar l’efecte d’alguna manera ?

• Si es sabia des de fa temps que el metro no contava amb les suficients mesures de seguretat per evitar aquestes causes i aquests efectes, perquè no es va fer res ?

I, per acabar, una de les preguntes que sembla que no té resposta :

• Què ha de passar per a que uns governants del PP reconeguin que ho han fet malament i que dimiteixin ?

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco postpapal…)

Totes les ciutats utilitzen gran esdeveniments, com la visita del Papa a València de fa uns dies, per donar-se a conèixer a la resta del món i vendre la seva imatge, com va fer Barcelona amb les Olimpíades, Sevilla amb la Expo o València amb l’America’s Cup.

D’aquestes campanyes es vol obtenir un atractiu que atragui tan turistes com gran esdeveniments, però s’ha de tenir cura, molta cura, perquè… de veritat interessa a València vendre la imatge en que apareix com una ciutat que impulsa els dogmes religiosos d’una certa religió? És positiu per a la ciutat del Túria aquesta imatge de ciutat beata? Va anar molta gent, potser no tanta com diuen els organitzadors, però molta,… de veritat que la imatge de València la poden donar un conjunt de persones que animen qualsevol de les paraules que els diu el cap de la seva religió sense pensar en el que diu?

A més, no deixa de ser significatiu que l’altar del Papa es construís a la zona que és la imatge de la València moderna, sens dubte per la seva bellesa paisatgística i per transmetre un sentiment de modernitat que l’Església catòlica rarament transmet.

I és sobre aquesta imatge moderna que volia parlar abans d’acabar. Trobo perfecte que les ciutats es dotin d’elements arquitectònics moderns que vitalitzen la vila i ajuden a transformar-la, les ciutats són com essers vius, en procés continu de transformació. Però demà mateix, per exemple, en Calatrava podria aixecar enmig del desert d’Arizona tota una ciutat sencera amb aquest estil, sens dubte seria molt moderna… però no tindria ànima.

L’anima de la ciutat la confereix el seu nucli, la seva història, i la seva història no es pot comprar amb diners ni es pot fer d’avui a demà. L’ànima de València és el barri del Carme, són les columnes de la Llotja, les arcades de la Porta de Serranos, les ruïnes de la plaça de l’Almoina, l’església de l’Hospital, el mercat de Colom, … això no es pot oblidar mai. Allà hom pot respirar i sentir història, i sentir com ha estat València, com és València i com serà València, aquesta València que mai morirà.

Sens dubte el conjunt de la Ciutat de les Ciències també formarà part d’aquesta ànima, però per això necessita temps.

De moment, l’única història que pot contar és una multitudinària missa papal i històries turístiques de cap de setmana.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de fotos…)

Avui canviem de finestreta. Així es veia ahir la posta de sol des de la finestra de casa meva

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco sorprés…)

Ni Siglo de Oro ni rucades per l’estil, hi ha gent que ho té clar, segons es pot llegir al diari ADN d’avui :

El fet de que aquesta persona que pensa així sigui mestra… no us fa una mica de por?

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco xarnego…)

L’altre dia llegia a El Punt que el sr. Duran ha dit que «Sóc tan xarnego com Montilla» en una nova edició del que, lamentablement, s’ha posat de moda darrerament, que és parlar d’on són originaris els polítics del Principat.

El sr. Duran també ens alerta que si Montilla és president, Catalunya dependrà del PSOE i La Moncloa, que no deixa de ser una cosa curiosa, ja que si no guanya el sr. Montilla i guanya, per exemple, el sr. Mas la dependència també existira, i com a mostra només cal recordar les estisores de l’estatut.

Encara que, potser, el que volia dir era que amb el sr. Montilla la Generalitat del Principat dependria directament del PSOE i en canvi amb el sr. Mas dependria indirectament, via CiU, i tenint d’aquest forma un intermediari més.

Umm.. pot ser que aquesta reinvindicació del seu xarneguisme per part de Duran sigui una estratègia més per obtenir el ministeri que tan desitja ?

Me’n vaig al badiu.

[@more@]

Tweet

Com hem va semblar molt interessant, reprodeixo aquí sota l’article del dia 06-07-2006 d’en Joan Barril sobre l’accident del metro de València, publicat a El Periódico de Catalunya.

ESTRANYA calma nacional després de la catàstrofe del metro valencià. Res a veure amb l’agitació peninsular amb què es va afrontar el túnel del Carmel. A Catalunya no se li perdonen ni les desgràcies.

Joan Barril

Sens dubte no és el moment. El dol pels morts de València perdura. I a més hi ha la visita del Papa, que, amb el que ha costat, no es tracta d’aigualir-li la festa. Però quan Ratzinger hagi tornat al Vaticà serà el moment de començar a preguntar-se de veritat pels verdaders motius de l’accident.

Perquè carregar-li els morts al conductor mort no és propi d’una Administració responsable. Un metro no és un autobús. Una instal.lació popular com és el ferrocarril metropolità ha de comptar amb tots els sistemes de seguretat i de prevenció que existeixen. I en el cas de la línia 1 de València, que ja va ser l’escenari d’un accident amb ferits el setembre passat, és evident que s’ha negligit amb contumàcia i, el que és encara pitjor, amb una frivolitat a càrrec del conseller d’Infraestructures impròpia d’una tragèdia d’aquestes característiques.

L’accident del metro de València no és una catàstrofe natural. Es tracta d’una acumulació d’omissions que no poden ser imputables a un conductor amb 14 dies de formació. Es tracta també d’un servei públic gestionat per l’Administració pública. De moment només els sindicats, en una defensa pòstuma del seu company mort, han aixecat una mica la veu.

Però seria significatiu que les autoritats valencianes sobrevolessin sobre aquest accident i el seu paper fos recordat per les cares lògicament compungides de l’alcaldessa i del president. Seria significatiu de les dues vares de mesurar que s’apliquen a Espanya per treure partit de la desgràcia aliena. A qualsevol govern se li pot partir un Prestige. Però els governs es valoren en funció de la gestió de la indignació o de la preocupació popular. I aquí hi ha dues actituds definides. La primera: jo no he estat, això li passa a qualsevol, la culpa és dels altres, no n’hi ha per tant i si vostè protesta ja ens veurem al jutjat. La segona: investigarem el que ha passat, pal.liarem els danys, indemnitzarem els afectats i els responsables deixaran voluntàriament de ser-ho.

No obstant, en el cas del metro de València, sorprèn la relativa tranquil.litat amb què el Govern autonòmic està responent. No cal anar gaire lluny per recordar l’agressivitat amb què es va abusar de l’enfonsament del Carmel. No vam saber del cert on va començar el problema, però sabem en quines condicions es van aplicar les solucions. Per sort, no hi va haver morts. Es va ampliar generosament el perímetre dels afectats i es va aprofitar el desastre per rehabilitar un barri que havia nascut malament. I, no obstant, encara avui, en cercles polítics i periodístics per als quals tot s’hi val, encara s’intenta desprestigiar el tripartit amb la cosa del Carmel.

S’haurà de veure si a la Generalitat valenciana es produeixen dimissions, si hi ha algun culpable per omissió una mica més important que el conductor mort i si s’aconsegueix donar tranquil.litat i satisfacció als viatgers que ja no baixen al metro amb la mateixa tranquil.litat d’abans.
Els governs han de saber que la vida del ciutadà és la matèria primera amb la qual han de governar. Avui el metro de València circula més lent. Ara toca que l’autocrítica política sigui ràpida.

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco avisador…)

Avui comença una visita de poc més d’un dia de durada del Papa a València, i encara que s’han pres moltes mesures de seguretat, en aquestes darreres hores ha sorgit una amenaça amb que no contaven.

Doncs si, ja que avui han confirmat que a un dels nostres països veïns han detectat un cas de grip aviària, i dels més virulents. Segur que ara mateix esteu pensant "Què s’haurà fumat aquest?" Bé, jo no fumo, i a més… una amenaça reial (més que reial, imperial),…us ho demostraré.

Capitania General, Plaça de Tetuan

Un ocell que fa una pila d’anys que està allà, vulnerable al virus aquest i a prop d’on s’allotjarà el Papa i d’on passarà sovint… ja sé que és dolorós (qui no té estima a aquest simpàtic ocellot, eh?), però cal pensar primer de tot en la seguretat del Papa, i aquesta seguretat demana suprimir l’ocellot.

Carrer Joan Llorens

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco blocaire…)

Fa temps que volia explicar-vos com estava preparada la ciutat de València per rebre al Papa. Amb la tragèdia que va passar al començament de setmana moltes d’aquests guarniments ara tenen un crespó negre i a mi se m’havia anat del cap comentar res, però vist que la visita papal continua, jo vaig a continuar també amb la meva pensada.

El centre de la ciutat està PLAGAT de banderes del Vaticà. Arriba a ser tan exagerat que estic segur que hi ha edificis que tenen més banderes vaticanes que tot l’Estat Vaticà. Per exemple, la foto d’aquí sota:

Però no només hi ha banderes, no, hi ha crits d’ànim com el "viva zapata" ups… (aquest subsconscient!!), perdó, el "viva el Papa" que adjunto tot seguit :

També podem trobar eslògans originals com aquest d’aquí sota (per cert, suposo que parlarà per la seva familia, perquè la meva molt amb el Papa no està, no…)

Però fins i tot en ple centre, al costat de la Plaça de l’Ajuntament, podem trobar els qui protesten :

I en la següent foto el que (*ironia) estic segur que faria el Papa si li diguessin tots els euros que ha costat la seva visita ("mans enlaire, això és un atracament!!!"), i com ho diria en alemany encara sonaria pitjor :

Els blavers, fervoros creients, també s’han apuntat a fer-li la rosca al Papa (firexu-vos que bé que els queda la bandera espanyola allà dalt…)

I parlant d’estanqueres, es dificil trobar pel centre algun lloc on hi hagi una senyera coronada i no tingui al costat una estanquera, si és que fumen massa, això no pot portar res de bo !!

Encara que a la plaça de Trafalgar, al costat de la Capitania de la Gallineta, ja no els cal ni disimular i n’hi ha tantes estanqueres que sembla una plaça de braus :

Molt colorit, però jo hem quedo amb la següent. La veritat és que dona gust passejar pel barri del Carme, excepte les quatre cases al costat dels edificis oficials, de banderes vaticanes es veuen poques, i els cartells de "jo no t’espere" es veuen més sovint.

Bé, espero que us feu l’idea… per cert, jo no l’espere tampoc !!

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco d’arxius…)

Ahir els governs del Principat, del País Valencià, de Ses Illes i de l’Aragó van acordar crear el patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

El que jo no acabo d’entendre és que hi pinta presidint aquest patronat el/la ministre/a de cultura espanyol, ni tampoc que en formin part tota una serie de càrrecs del ministeri de cultura espanyol.

Si és de la Corona d’Aragó, no seria més lògic que contés amb representants de Sicilia o de Nàpols que no pas espanyols ?

Quan ha format Espanya part de la Corona d’Aragó ? No va ser precisament en nom d’una determinada idea d’Espanya (de la qual és hereu l’actual Estat) que es va destruir la Corona d’Aragó?

La cosa s’aclareix després de llegir les següents declaracions :

El conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, Alejandro Font de Mora, ha destacat que la reunió d’avui suposa un "pas important" en un assumpte que estava pendent fa dècades. Així mateix, ha recalcat la divisió igualitària entre les comunitats en la gestió del Patronat. "Totes les autonomies tindran la mateixa capacitat de representació per la qual cosa els interessos de cadascuna estaran equilibrats", ha afegit. Font ha posat èmfasi que cap comunitat tindrà primacia dins de l’òrgan que gestioni l’Arxiu, "cosa que garanteix que en el futur la representació política estigui garantida".

Totes les autonomies en paritat, com hauria de ser… i per trencar la paritat, el govern espanyol, com sempre!! Quina pena que hi hagi qui no sap la seva pròpia història.

Me’n vaig al badiu

[@more@]

Tweet

(Encetem un altre micaco papal…)

Anava la sra. Rita un bon dia cap al Port de València per veure com avançaven les obres de la America’s Camps,.. perdó, America’s Cup, quan, al passar pel Pont de Montolivet, va escoltar una veu que li deia

"Si lo construyes, él vendrá" (cal aclarir que els pensaments de la Rita sempre són en espanyol).

Confusa, va baixar del cotxe i es va situar allà enmig del pont, bloquejant la circulació, quan de nou li va passar tornar a passar el mateix que a Kevin Costner a "Camp de somnis" i va tornar a escoltar

"Si lo construyes, él vendrá"

Desconcertada, va mirar cap al Museu de les Ciències, que brillava majestuosament sota el fort sol d’aquell dia amb un blanc intens, un color d’una determinada sotana…. i va entendre el que volia dir aquella veu,…

Havia de portar al Papa a València !! , i per fer-ho, havia de construir un altar digne de tan il·lustre personatge en aquell indret.

Sense saber ben be que fer, va mirar al seu voltant i va veure a en Francisco Campsdegolf, que estava per aquell indret atret pel verd de la gespa i l’abundància d’aigua, estudiant si podria fer allà un camp de golf urbà.

La Rita li va contar la seua visió, i en Francisco, il·lusionat per atraure encara mes jubilats europeus, va acordar amb ella fer tot el possible i posar tant calers com calés per portar al Papa i fer-se notar al món sencer, tot i les protestes de les valencianes i els valencians que creien que seria millor invertir tots aquests diners en altres obres més necessàries.

Diuen que, per les nits, quan la Rita esta tranquil·lament a casa seva, escolta les notes d’una tradicional cançó que els recorda que hi ha gent a la que no els agrada res el que estan fent, i als compassos del pasdoble "paaaaaaaapito, yonoteespeeeero" miren d’oblidar que estan traint a una part d’aquells als que diuen representar.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet