(Encetem un altre micaco papal…)
Anava la sra. Rita un bon dia cap al Port de València per veure com avançaven les obres de la America’s Camps,.. perdó, America’s Cup, quan, al passar pel Pont de Montolivet, va escoltar una veu que li deia
"Si lo construyes, él vendrá" (cal aclarir que els pensaments de la Rita sempre són en espanyol).
Confusa, va baixar del cotxe i es va situar allà enmig del pont, bloquejant la circulació, quan de nou li va passar tornar a passar el mateix que a Kevin Costner a "Camp de somnis" i va tornar a escoltar
"Si lo construyes, él vendrá"
Desconcertada, va mirar cap al Museu de les Ciències, que brillava majestuosament sota el fort sol d’aquell dia amb un blanc intens, un color d’una determinada sotana…. i va entendre el que volia dir aquella veu,…
Havia de portar al Papa a València !! , i per fer-ho, havia de construir un altar digne de tan il·lustre personatge en aquell indret.
Sense saber ben be que fer, va mirar al seu voltant i va veure a en Francisco Campsdegolf, que estava per aquell indret atret pel verd de la gespa i l’abundància d’aigua, estudiant si podria fer allà un camp de golf urbà.
La Rita li va contar la seua visió, i en Francisco, il·lusionat per atraure encara mes jubilats europeus, va acordar amb ella fer tot el possible i posar tant calers com calés per portar al Papa i fer-se notar al món sencer, tot i les protestes de les valencianes i els valencians que creien que seria millor invertir tots aquests diners en altres obres més necessàries.
Diuen que, per les nits, quan la Rita esta tranquil·lament a casa seva, escolta les notes d’una tradicional cançó que els recorda que hi ha gent a la que no els agrada res el que estan fent, i als compassos del pasdoble "paaaaaaaapito, yonoteespeeeero" miren d’oblidar que estan traint a una part d’aquells als que diuen representar.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
