(Encetem un micaco postpapal…)
Totes les ciutats utilitzen gran esdeveniments, com la visita del Papa a València de fa uns dies, per donar-se a conèixer a la resta del món i vendre la seva imatge, com va fer Barcelona amb les Olimpíades, Sevilla amb la Expo o València amb l’America’s Cup.
D’aquestes campanyes es vol obtenir un atractiu que atragui tan turistes com gran esdeveniments, però s’ha de tenir cura, molta cura, perquè… de veritat interessa a València vendre la imatge en que apareix com una ciutat que impulsa els dogmes religiosos d’una certa religió? És positiu per a la ciutat del Túria aquesta imatge de ciutat beata? Va anar molta gent, potser no tanta com diuen els organitzadors, però molta,… de veritat que la imatge de València la poden donar un conjunt de persones que animen qualsevol de les paraules que els diu el cap de la seva religió sense pensar en el que diu?
Parlant d’això, voldria destacar un pinzellada d’això que dic, a la plaça de la Verge quan el Papa va dir una frase en valencià, tota la plaça va cridar d’alegria… els visitants de Croàcia, Mèxic o Seychelles sabien de que els estaven parlant? La imatge que dóna València a l’exterior ja diu que tenen un idioma propi que no és l’espanyol? Perquè l’Església a València no utilitza més sovint el valencià si els seus fidels l’estimen tant?
A més, no deixa de ser significatiu que l’altar del Papa es construís a la zona que és la imatge de la València moderna, sens dubte per la seva bellesa paisatgística i per transmetre un sentiment de modernitat que l’Església catòlica rarament transmet.
I és sobre aquesta imatge moderna que volia parlar abans d’acabar. Trobo perfecte que les ciutats es dotin d’elements arquitectònics moderns que vitalitzen la vila i ajuden a transformar-la, les ciutats són com essers vius, en procés continu de transformació. Però demà mateix, per exemple, en Calatrava podria aixecar enmig del desert d’Arizona tota una ciutat sencera amb aquest estil, sens dubte seria molt moderna… però no tindria ànima.
L’anima de la ciutat la confereix el seu nucli, la seva història, i la seva història no es pot comprar amb diners ni es pot fer d’avui a demà. L’ànima de València és el barri del Carme, són les columnes de la Llotja, les arcades de la Porta de Serranos, les ruïnes de la plaça de l’Almoina, l’església de l’Hospital, el mercat de Colom, … això no es pot oblidar mai. Allà hom pot respirar i sentir història, i sentir com ha estat València, com és València i com serà València, aquesta València que mai morirà.
Sens dubte el conjunt de la Ciutat de les Ciències també formarà part d’aquesta ànima, però per això necessita temps.
De moment, l’única història que pot contar és una multitudinària missa papal i històries turístiques de cap de setmana.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
