El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco mosquejat…)

A València continua fent calor, molta calor, molta més calor de la que és normal per aquesta època de l’any, i perquè ho veieu, us torno a deixar aquí sota una prova que fa esgarrifar-se, bé, esgarrifar-se no seria potse la millor paraula, més aviat diguem que és per fregir-nos, per coure’ns o per qualsevol altre paraula semblant, en fi, que si per la nit estem a aquesta temperatura, imagineu a quina temperatura estem quan fa sol :

I mentre les temperatures van pujant, el nivells dels pantans segueixen baixant. A la província de València estan al 18’06%, a la d’Alacant al 25,47% i a la de Castelló al 29’63%. Podeu trobar aquesta informació aquí, aquí i aquí. A tots els cassos, hi ha menys aigua embassada que l’any anterior i que la mitja dels darrers anys.

I el que hem preocupa de debó és que des del Govern Valencià no és detecta cap tipus de mesura pública per conscienciar a la població d’aquest fet ni és sol parlar més enllà de l’habitual exigència dels trasbalsaments. Res de res, només la campanya del Ministerio de Medio Ambiente per mirar d’estalviar aigua i ja està, quan a altres indrets, com ara la Catalunya Nord, si que han començat ja amb polítiques per estalviar aigua que afecten a la població.

Jo, que sóc malpensat per naturalesa en determinats temes (ho reconec), començo a pensar en dos posibles causes d’aquesta manca d’acció; la primera seria per no espantar al turisme (ja se sap que el turisme vol comoditats sobretot) i la segona seria per aprofitar políticament aquesta manca d’aigua com a arma contra el Govern Central i cap a altres terres (sobretot contra el Principat) de forma que el soroll de la queixa "veieu com necessitàvem l’aigua i no ens la vau voler donar" no faci escoltar aquelles queixes sobre la insostenibilitat del model de creixement que promou el Govern Valencià, i, de pas, aconseguir el suport d’amplis sectors de la població que es trobarien situats en una posició crítica.

Però clar, tot això ho penso jo, que com ja he dit sóc un malpensat, i segur que no tinc gens de raó.

…

o potser si ?

Me’n vaig al badiu

[@more@]

Tweet

(Encetem un altre micaco de desgràcies…)

Quan un Papa anuncia que visitarà València, n’hi ha per posar-se a tremolar, ja que el País Valencià no té gens de sort amb les visites papals, bé, per ser més concret, sembla que aquestes visites vagin sempre acompanyades de desgràcies.

Per corroborar aquesta dita, només hem de recordar el que ha passat en moments no massa llunyans de la nostra història :

• El 8 de juliol de 2006 Benet XVI arriba de visita a València. El dia 3 de juliol de 2006 un accident al metro de València lleva la vida a 43 persones i deixa nombrosos ferits.

• 
  El 8 de novembre de 1982 Joan Pau II arriba de visita a València. El dia 20 d’octubre de 1982 la presa de Tous va rebentar i va ocasionar una riuada coneguda com la pantanada de Tous, que va provocar més de 30 morts.

Arribat fins aquí, un no pot evitar d’acordar-se de la història d’un altre Papa, bé, més aviat d’un antiPapa, el Papa Lluna, que durant molts anys i fins a la seva mort va habitar al castell de Peníscola, al Regne de València.

Maledicció papal? Mala sort ? Coincidències? Segurament el darrer, però el que si és cert és que l’arribada d’un Papa al País Valencià és, per ara, auguri de tragèdies.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un altre micaco de llengua…)

Avui els comentaris van sobre temes lingüístics. Com si no hagués prou amb els atacs a la unitat de la llengua per part dels de sempre, ara també en tenim per part d’aquells que diuen que la defensen, i és que a vegades, escoltar les coses que diu un conseller de Cultura fa mal, molt mal.

Doncs bé, ara resulta que a la Fira del llibre de Frankfurt la cultura catalana serà convidada d’honor, i que diu el conseller de Cultura de la Generalitat del Principat? Doncs que han d’anar a aquest certamen tots els escriptors del Principat escriguin en espanyol o escriguin en català !!

No sé que és pitjor, la veritat, que aquest senyor restringeixi la cultura catalana a l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya o que no sàpiga que els escriptors en espanyol no formen part de la literatura catalana, i per tant, de la cultura catalana. Què això ho diguessin els representant de les editorials seria prou normal, miren pel negoci i per patrocinar als seus escriptors, però que ho digui el conseller de Cultura és per demanar que dimiteixi.

Parlant amb un company de feina socialista, hem mirava de justificar aquest fet dient que la fira de Frankfurt havia convidat a la cultura catalana gràcies a la obra "la sombra del viento", però clar, aquesta obra és literatura espanyola, per molt que l’escriptor sigui català. O bé els senyors de Frankfurt no coneixen aquest fet (cosa que demostraria la gran difussió que es realitza de la pluralitat de l’Estat a l’estranger) o bé des d’aquí no els van saber (o no els va interessar) explicar bé la diferència. A més, estaria bé saber quants organismes i quants actes de literatura espanyola han acceptat o acollit escriptors que escriguessin només en català, seria una dada a tenir en compte.

Ja està clar que de secessionistes hi ha a tots els llocs, tan els de dretes espanyols de tota la vida com els que és diuen d’esquerres i cosmopolites (cosmopolites en la majoria de cassos en espanyol, és clar). Jo ho tinc clar, la literatura catalana està formada per aquells que escriuen en català, sigui d¡on siguin, i haurien de ser aquests els representants de la cultura catalana. Tot el demés es fer-li el joc als secessionistes.

A veure si apareixen d’una vegada personatges de pes a la vida política catalana que defenen sense embuts el projecte dels Països Catalans, i de pas s’enfrenten d’una vegada i per sempre a l’article 145.1 de la Constitución Española, aquest text tan democràtic que diu que "en ningun caso se admitirá la federación de Comunidades Autónomas" sense importar que això es pugui realitzar democràticament (l’article anti-PP.CC en diuen).

De moment, i com sempre, els que ens volen trencar la unitat són els que manen.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de llengua…)

Sembla ser que per les Corts Valencianes està succeint un fenomen físic que té desconcertat a molta gent. Pel que diuen, quan algú parla en català en alguna de les seves comissions, les paraules s’escolten sovint repetides, com si un misteriós i discriminador eco afectes només al llenguatge d’Ausiàs March. Un eco creat per raons polítiques.

Tot va començar durant la comissió que investiga el tristament celebre accident al metro de València. Una de les persones citades pel PP que era del Principat, va demanar parlar en "valencià del nord" i el president de la comissió li va indicar que si era valencià si podia parlar, però si fos una altra llengua hauria de demanar un traductor.

El bon home comença a parlar i el vicepresident de la comissió va demanar, discretament, el traductor. Com el president no li va fes cas, va marxar i va tornar minuts després amb la intenció de demanar el traductor. A tot això, un membre de la oposició es va felicitar de que estaven parlant en la "llengua comuna" a lo que el president de la comissió va replicar que l’Estatut Valencià no parla de la unitat de la llengua (com si l’Estatut hagués de fer referència a tot el que existeix!!).

Sincerament, si jo hagués estat l’home del Principat hagués demanat el traductor, no només això, hagués demanat que la traducció és fes a viva veu al mateix temps que parlava jo. Sens dubte, hauria estat curiós escoltar la gran diferència entre "les dues llengües", encara que hagués estat més curiós assistir al primer eco políticament creat del món.

Sens dubte hagués estat una estampa surrealista, pròpia d’una pel·lícula dels Germans Marx !!

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco suant..)

Quina calor fa aquests dies a València cap i casal !! Fa tanta calor que mirem de fer el que haguem de fer a primera hora del matí i després romanem a casa fins a les set ben tocades de la tarda que és quan sortim a voltar. És una calor com la de Badalona, que potser no és gaire espectacular en graus, però que combinada amb la xafugor és molt molesta. No, no estic exagerant, mireu quina temperatura teniem ahir, mireu…

Així que ahir vam mirar d’escapar del sol fins a la vesprada, i després vam anar a donar una volta per la Ciutat de les Ciències. Aquest indret és maco a qualsevol hora del dia, però els colors que agafa amb la posta de sol l’afavoreixen d’allò més. Per variar, vaig fer unes fotografies, que us deixo aquí sota…

Per cert, que la visita papal sembla que ha deixat una empremta permanent a la Ciutat de les Ciències, ja que sembla que la creu de trenta metres d’alçada que presidia l’altar del Papa es quedarà allà on la van construir. No deixa de ser irònic tenir el símbol d’una religió que s’ha dedicat a perseguir i reprimir tant a les ciències com a les arts enmig d’un indret on es rendeix homenatge a aquestes dues disciplines.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco bloquer…)

Aprofitant els primers dies de vacances i que ara mateix sortir al carrer a València és una bogeria per la calor que fa, miro d’organitzar la llista d’enllaços del bloc.

He creat categories noves, blocs que consulto, blocs d’amics i badalonins. En aquest darrer de moment n’he posat tres (encara que he estat a punt de posar-ho en amics, però al final he preferit fer notar la terreta) i m’agradaria anar posant tots els blocs que trobés fets per a badalonins, així que si coneixeu algun ja m’ho podeu dir, ja sigui posant un comentari aquí sota o per correu, ja que l’idea seria fer una mena d’anell badaloní amb tots aquests blocs, no estaria malament no?

Voldria aprofitar per ressaltar els blocs Tobuushi i Uncertainty Principle (i el seu bloc associat), ja que a mi hem semblen molt interessants ja que relaten la vida quotidiana en dos punts molt allunyats des del punt de vista de dos badalonins, també destacar eScriptorium, on el bo de l’aarnau sempre escriu coses interessants, i encara són més interessants les seves reflexions i comentaris, també destacar el bloc de Cucarella, on el xativí ens mostra sovint, i de forma molt clara, com s’ha de defensar la terra.

Per acabar, només fer conéixer els recents blocs de Hazte Cosquillas, que ha començat la meva promesa just ahir, i el de Pasando Página, que una bona amiga va començar l’altre dia.

I ara a veure si baixa una mica la calor i podem anar a passejar !!

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco ecològic..)

Divendres ja vaig començar les vacances. La primera cosa que vaig fer al arribar a València va ser sol·licitar la devolució per retard a Renfe. L’heu fet alguna vegada ? No ?

Bé, us explicaré una mica com va el tema… si el vostre tren arriba amb un retard d’una hora o més i la culpa és directament imputable a Renfe (la qual cosa no deixa de ser objectiva) teniu dret a la devolució del 100% de l’import. Jo vaig arribar amb un retard de 52 minuts així que hem va tocar… una devolució del 50%. Les taules que marquen les devolucions també són ben curioses.

I no menys curiosa és la forma de fer la devolució. Primer has d’anar amb el bitllet a una oficina d’atenció al client on verifiquen que tens dret a la devolució. Allà et posen un segell i després has d’anar a una finestreta de venda de bitlles, fer la cua corresponent (que és sovint llarga) i obtenir, per fi, la devolució. Total, que pots haver d’estar més d’una hora per obtenir una devolució de dotze euros, cosa que fa desistir a molts fer-ho.

Però com jo tenia temps aquest divendres ho vaig fer, i mentre esperava el meu torn a la sala de venda de bitllets hem vaig fixar en una cosa ben curiosa. Les papereres d’aquesta sala tenen el següent aspecte :

Podem veure parts diferenciades pels diferents tipus de brossa…. doncs bé, això no serveix per a res ja que en comptes de posar tres bosses diferents només posen una, i per tant, tota la brossa va a parar junta!!! La prova la podeu veure a la següent imatge :

Si tinc una estona aquestes vacances mirare de fer un PowerPoint amb el Coco explicant la diferència entre bosses separades i bossa única. Potser així la Rita entendrà com s’han d’utilitzar aquestes papereres.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco cabrejat..)

Jo que m’anava tan content de vacances sense cap tipus de cabreig, tot anava bé tot i ser un dia ennuvolat, i llegint el diari ja m’han fastiguejat una mica…

Llegeixo que avui el govern espanyol aprovarà aquella llei de des-memòria històrica que no vol anul•lar els judicis del franquisme. Sempre ens queixem dels espanyols en aquest tema, però aquí a casa també en tenim de desmemoriat, ja que tal com comentava l’altre dia, al final la nova platja de Barcelona s’anomenarà "de Llevant", ja que "La ponència ha considerat finalment més idònia la denominació de Llevant, tenint en compte que ‘l’emplaçament està orientat en aquesta direcció’.".

Toca’t els dellonsis !! (si és que hem fan parlar malament i tot!!!), la ponència troba més important l’orientació de la platja que la seva història. Vergonyós, senzillament vergonyós, ja poden anar fent lleis de memòria història, ja, quan ni ells mateixos miren de mantenir-la. Almenys no és diu Diagonal Mar, encara s’ho haurem d’agraïr !!

En fi, que li fotin el nom que vulguin, que farem com fem al País Valencià, ja li poden anar dient "Comunidad Valenciana" que per nosaltres sempre serà País Valencià, ja li poden anar dient "platja de Llevant" que per nosaltres sempre serà "la platja del Camp de la Bota".

I per acabar-ho de rematar, la següent frase :

Estimada senyora, pels patiments de la dreta ja tenim els diferents monuments feixistes als Caidos, l’apologia nacionalcatòlica del Valle de los Caidos (quin gran cementiri nuclear seria!!!), al Fraga, al Jimenez-Losantos, al César Vidal, a la majoria del PP i del PSOE, a les gallines imperials repartides per edificis oficials i fins i tot esglèsies nacionalcatòliques com hem comentava l’altre dia ValenciaNeta.

Està vist que amb tota aquesta gent no anem enlloc, així que jo me’n vaig de vacances…. al País Valencià !!

I al que no li agradi, que és posi fulles.

Me’n vaig al badiu…. txe !!

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco en bermudes..)

Avui agafo les tan esperades vacances !! No faré res de l’altre món, però passar temps amb la parella, la família i els amics no té preu, així que farem la típica ruta Badalona – València, amb una desviació cap a Girona i, si tot va bé, una altra cap el sud de França.

Tot i que miraré d’escriure alguna cosa, no crec que pugui portar l’habitual post per dia, així que us desitjo unes agradables vacances a aquells que les feu i un tranquil entorn laboral a aquells que treballeu.

Abans d’acabar, us voldria deixar un parell de fotos dels ambients pels quals hem mouré. El primer, la platja de Badalona :

I el segon, el Jardí del Túria de València (ara està una mica més sec, però és igual de maco)

Me’n vaig de vacances !!

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco renascut..)

No fa pas gaire temps, informava a un badaloní llunyà que l’Orxateria Fillol havia tancat i al seu lloc hi havia una hamburgueseria. Aquesta informació és exacte, com demostra la següent fotografia:

Pèeeeeeeeero, l’altre dia al passar pel costat, vaig poder comprovar que a la cantonada situada just al davant (cantonada carrer del Mar amb el carrer de la llibreria Al Vent) han obert un lloc de gelats i a més, i això és l’important, a la banda del carrer del Mar un lloc d’orxata que pertany a l’Orxateria Fillol. Veieu veieu…

No hem vaig poder resistir !! Aquesta anava a la salut dels badalonins que estan lluny de casa.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet