Surrealisme a la vida diària

(Encetem un micaco d’alçada…)

Badalona, 9 de febrer de 2006, pels voltants de la Plaça Nova. Estàvem passejant i vam passar pel costat de dues parelles que parlaven al carrer. Les dues parelles anaven amb els fills; una parella amb una filla i l’altre amb un noi alt.

[@more@]

Al moment en que passàvem al seu costat, l’home de la parella de la noia li pregunta a l’altre parella :

"què alt us ha sortit el noi!! jugarà a basket oi ?"

Resposta:

"no,… però toca el piano!"

i, … és necessari ser alt per tocar el piano ? A tots els alts els ha d’agradar jugar a basquet ?

Però el més divertit de tot hagués estat veure el que pensava el noi en aquell precís moment, doncs la seva cara era tot un poema !!

Seguirem informant (si el trobem)…. en fi, me’n vaig cap al badiu.

2 comentaris

Canvio l’apariència


Bé, començo poc a poc a personalitzar el bloc, de moment canviant la imatge de la capçalera i alguns colors, i a veure que se m’acudeix més.


Les vostres opinions i suggeriments seran molt benvinguts, doncs no tinc gaire idea en això de modificar les plantilles.

Moltes gràcies a tots !!

[@more@]

Comentaris tancats a Canvio l’apariència

Déu no ens ha donat pas ales !!

(Encetem un micaco petitonet…)

Quines coses té en Mariano!!.. Anant cap a Mostoles en metro l’altre dia va comentar

"¡Dios no nos ha dado alas!"

I més tard va afegir

"Nos han dado dos piernas, así que mucho ferrocarril, mucho coche y menos vuelos!".

La noticia sencera aquí

I dic jo,… si el que vol són menys vols, perquè s’han gastat tants diners ampliant tant l’aeroport de Barajas ?

En fi… "mucho ferrocarril, mucho coche", d’ales no, però és veu que Déu si ens ha donat vies i rodes.

Quines coses quines coses, en fi, me’n vaig al badiu una estona.

[@more@]

Comentaris tancats a Déu no ens ha donat pas ales !!

20 minutos, independentista !!

(Encetem un altre breu micaco…)

Quina alegria !! Resulta que avui, llegint un altre cop el 20 minutos, acabo de llegir un article sobre un dels llibres de Dan Brown (l’article AQUÍ) i diu textualment :


"… describe así la capital hispalense en La fortaleza digital, su primera novela. Publicada en inglés en 1996, mañana sale a la venta en España."


Coi !! Jo la vaig comprar ara farà més d’un mes la versió en català a l’FNAC de València, i per tant, fent un sil·logisme estil sr. Acebes podem arribar a la conclusió que :

a) València no és Espanya (i com a Barcelona també el venien, doncs el mateix).

b) Si no està escrit en espanyol, no conta com a publicat en Espanya (en anglès ja fa molt de temps que la venien a l’FNAC).

Quines coses, quines coses…

Per cert, en aquest diari també comenten en un altre punt que fins fa poc al castell de Montjuïc havien símbols feixistes, bé, com comento en aquest article, fins fa tan poc com el mes de gener passat !! (article del 20 minutos AQUÍ).

Me’n vaig al badiu !

[@more@]

Comentaris tancats a 20 minutos, independentista !!

Sr. Bono, un ministre de bandera

(Encetem un micaco indignat…)

Aquesta nit m’he indignat. Si, ho reconec, estic indignat. I mireu que jo hem pensava que, després de tot el que he llegit aquests darrers temps era impossible. Doncs no, sorpresa, el meu amic el sr. Bono ha aconseguit indignar-me.

[@more@]

Ahir va començar tot, vaig llegir com el sr. Bono li deia al President de la Generalitat de Catalunya el que havia de fer i hem va semblar totalment fora de lloc, ni és la seva feina ni ningú s’ho havia demanat. I, el que trobo més greu, ningú l’ha fet desdir de les seves declaracions.

Però no havia prou, no, com ningú el fa callar ell segueix a la seva línia, i avui arriba la segona part. I m’ha indignat.

M’indigna que tractin a la meva llengua com si fos de segona, si tan espanyols som, segons ells, vull que la nostra llengua tingui la mateixa dignitat i tracte que qualsevol de les altres llengües dels espanyols.

M’indigna que ens posin condicions colonialistes i vexatòries per retornar un edifici que, avui per avui, és un símbol de la repressió espanyola cap a nosaltres i on van assassinar a tantes persones, entre elles a un President de la Generalitat.

I el que més m’indigna és que al sr. Bono l’únic que el preocupa realment és que onegi “in eternum” la seva sacrosanta bandera i tenir allà quatre soldadets, però no li preocupa gens que hi hagi un monument amb símbols feixistes en aquell lloc.

Aquí adjunto las fotografies del que comento, fetes a començament de gener.

En aquesta imatge podeu veure la situació del monument. (Cliqueu aquí)
En aquesta imatge podeu veure l’entrada del monument. (Cliqueu aquí)
En aquesta imatge podeu veure el monument amb el símbol de la Falange. (Cliqueu aquí)

Sr. Bono, dimissió !!!
Avui me’n vaig indignat al badiu.

1 comentari

La llengua sota terra

(Encetem un altre micaco idiomàtic…)

Barcelona, Metro línia 5, entre Verdaguer i Sagrada Familia, el día 7 de febrer a les 18:30h, escolto la següent conversa d’una família de paios i gitanos :

[@more@]

“sieeeeeeeentate aquí, que haaaaaaaay siiiiiiiiiiitio”
“que noooooooooo voy alláaaaa, que aquí tooooooy bieeeeeeen”

Baixem a Sagrada Família, ens mig atropella una dona amb ulleres de sol que anava parlant amb el mòbil:

“.. y, sobre todo vigila que te haya firmado bien los papeles que ya voy …”

Ens ve al cap una frase…. “el español está siendo perseguido en Catalunya”, ara mateix, donen ganes de riure. Com pot haver polítics tan cínics i amb la cara tan dura. Es noten que no han estat mai al metro de Barcelona…

Escoltem algú parlant en català, és una jove parella asiàtica amb dos nens petits, la mare parla amb català amb el més gran i el pare amb espanyol amb el més petit i van canviant l’idioma que fan servir entre tots de tant en tant.

Arribem a la nostra parada, Sant Roc. També baixen els membres de la primera família del relat. Mentre pugem per les escales mecàniques alguns van cantant flamenc, sempre alegres… no gaire lluny d’aquí i no fa pas gaire, un pare es va queixar per que al seu fill no l’ensenyaven espanyol i deia que en Catalunya cada cop estava la cosa pitjor. Un altre cínic, sens dubte.

Si hem necessiteu, estaré al badiu.

4 comentaris

Mac X al teu Windows XP

(Encetem un nou micaco amb pomes…)

Sempre m’ha agradat l’aspecte del Mac X. Té un disseny força clar, un aspecte polit, i és perfecte per a mi que m’agrada tenir l’escriptori força endreçat i d’estil minimalista. Si t’agraden aquests tipus d’escriptoris, o només tens curiositat, aquest articul et pot ser d’utilitat.

[@more@]

Per sort, hi ha gent que també
té els mateixos gustos i que a més saben un munt de
modificar el Windows XP, i ha creat un paquet de programes que permet
donar a l’escriptori del Windows XP un aspecte similar al de un Mac
X.

Un dels paquets més conegut i
elogiats s’anomena FlyakiteOSX i va per la versió 3. Un cop
descarregat el paquet de programes, la instal·lació és
gairebé automàtica i reversible (si no esteu convençuts
del resultat final el podeu desinstal·lar sense cap problema).

Podeu, a més, triar opcions que
donen un aspecte més o menys “mac”, com ara ombres,
“docks” (menús d’icones que es situen generalment a dalt o
a baix de l’escriptori) entre altres coses.

Us animo a que ho proveu.

Si hem necessiteu, estaré al
badiu

1 comentari

Sorpresa !!

(Encetem un breu micaco….)


Doncs si !! Sorpresa !! Avui no he trobat res al 20 minutos que hem cridés l’atenció !!! 🙂

(potser no he mirat prou bé…)

[@more@]

Comentaris tancats a Sorpresa !!

20 Minutos III : El retorn

(Encetem un nou micaco ortogràfic)

Quan vaig començar a escriure
aquest bloc no m’esperava això, però m’haig de rendir a
l’evidència. Encara que no ho sabia, tinc unes fixacions, i
aquestes han anat poc a poc…

[@more@]

Una d’aquestes fixacions és la
parella Ibarra & Bono (crec que encarregaré unes figuretes
còmiques d’aquests dos per posar-los al costat del monitor).

Un altre és el 20 minutos. Me’l
miro cada dia a l’estona de l’esmorzar, i haig de confessar que, ara
mateix, sempre miro de buscar alguna pífia.

I, després de les dos que ja he
trobat (pífia 1 i pífia 2), avui la tercera
(d’acord !!!, no té molt de mèrit, però és un
passatemps més, com fer sudokus o jugar al solitari amb la
pda).

Avui tenim una cosa curiosa, resulta
que podem llegir el següent mini-article :

Canivalismo

Un
estudio de laUniversitat Pompeu Fabra desmiente que el hombre haya
sido caníval. La conclusión del informe se basa en el
análisis del gen que codifica la proteína priónica,
lamisma que puede provocar la enfermedad de las vacas locas.

(Podeu
veure la versió original en aquest pdf, pàgina 8)

Jo no entraré a valorar l’article, però… lo de
“canivalismo” i “caníval” …. fa una mica mal els
ulls oi ??? (i que consti que jo no sóc cap prodigi escrivint, que sempre
redacto primer amb l’OpenOffice per a que miri de corregir les moltes
faltes que faig, i tot i així se’m colaran moltes)

Serà que el redactor ja estarà pensant en el “carnaval,
carnaaaaaaaval…”
i l’ha traït el subconscient, encara que no
sé…, si sortiu de “carnival”, vigileu que la persona del
costat no porti un pot de maionesa a la mà i us miri amb una
cara estranya….

Si
hem necessiteu, estaré al badiu
…

Comentaris tancats a 20 Minutos III : El retorn

Trobeu les 7 diferències

(Encetem un nou micaco lúdic)

Hola noies i nois !! Avui mirarem de
trobar les 7 diferències que hi ha entre el PP i el PSPV. Ja
us dic abans de començar que es una feina molt feixuga i
complicada, però posarem tota la nostra bona voluntat per
mirar de trobar-les.

[@more@]

Bé, us haig de confessar que el
text introductori té una petita trampa… i és que després
de llegir ahir la noticia de l’acord de l’Estatut del País
Valencià
, crec que l’única diferència entre
aquests dos partits… són les sigles i a qui fan cas a
Madrid.

Vaig sovint a València per
motius personals i m’estimo molt aquesta ciutat, i aquest acord m’ha
fet enrabiar i posar-me trist. Les nostres germanes i germans del
País Valencià cada cop tindran més complicat fer
servir llur llengua i defensar llurs costums, doncs el nou estatut
pactat dóna encara més embranzida als secessionistes
blaveros i fa que sigui més complicat trencar l’angoixant
bipartidisme (bé, ara mateix quasi bé monopartidisme).
Almenys els del PSPV ja s’han retratat i ja podem dir tranquil·lament
que són tan blaveros com els altres.

Si ja costa defensar la nostra llengua
i la nostra cultura des del Principat, imagineu des del País
Valencià
, on es fa tot el possible per que és perdi.
Des d’aquí voldria retre un homenatge a totes les valencianes
i valencians que defensen la seva identitat, i dir-li’s que sempre
estaré al seu costat.

Com deia Josep Pla, el que
més s’assembla a un espanyol de dretes és un
espanyol
d’esquerres.

SI hem necessiteu, estaré al
badiu

2 comentaris