(Encetem un micaco indignat…)
Aquesta nit m’he indignat. Si, ho reconec, estic indignat. I mireu que jo hem pensava que, després de tot el que he llegit aquests darrers temps era impossible. Doncs no, sorpresa, el meu amic el sr. Bono ha aconseguit indignar-me.
[@more@]
Però no havia prou, no, com ningú el fa callar ell segueix a la seva línia, i avui arriba la segona part. I m’ha indignat.
M’indigna que tractin a la meva llengua com si fos de segona, si tan espanyols som, segons ells, vull que la nostra llengua tingui la mateixa dignitat i tracte que qualsevol de les altres llengües dels espanyols.
M’indigna que ens posin condicions colonialistes i vexatòries per retornar un edifici que, avui per avui, és un símbol de la repressió espanyola cap a nosaltres i on van assassinar a tantes persones, entre elles a un President de la Generalitat.
I el que més m’indigna és que al sr. Bono l’únic que el preocupa realment és que onegi “in eternum” la seva sacrosanta bandera i tenir allà quatre soldadets, però no li preocupa gens que hi hagi un monument amb símbols feixistes en aquell lloc.
Aquí adjunto las fotografies del que comento, fetes a començament de gener.
En aquesta imatge podeu veure la situació del monument. (Cliqueu aquí)
En aquesta imatge podeu veure l’entrada del monument. (Cliqueu aquí)
En aquesta imatge podeu veure el monument amb el símbol de la Falange. (Cliqueu aquí)
Sr. Bono, dimissió !!!
Avui me’n vaig indignat al badiu.
Els espanyols, amb el Bono al capdavant del ministeri colpista/tanquista, mai no poden oblidar –com no ho oblidà Franco que s’esperà al mateix dia (298 anys després) per entrar a la capital de Catalunya– que en Pau Claris els va vèncer a la Batalla de Montjuïc el 26 de gener de 1641.