I demà, MAS !!

“Se cambia presidencia de la
Comunidad Autónoma de Cataluña por Estatuto ‘a la Ibarra’
para dicha Comunidad. Interesados acudan al palacio de La Moncloa, en
Madrid, para foto con Ródriguez Zapatero.”

[@more@]

En fi, que dir de tot aquest tema…
bé, podem dir unes quantes coses :

· Ja sabem el que significa CiU
: Convergència (cap a Espanya) i Unió (amb Espanya, és
clar)

· Els que califiquen CiU de
nacionalistes, o bé son catxondos, o bé volen
despistar, ja que, com a molt, arriben a regionalistes (i
gràcies).

· Els intercanvis són
bons pel “talante” : Uns aconsegueixen uns “socis” més
talentosos pels cridaners de les terres castellanes i els altres
tornen a manar sota la seva tutela (ja tenim de nou virreis)

· Alhora de negociar amb els
espanyols, és més important el cap de l’oposició
que el President de la Generalitat (encara que sigui del mateix
partit que el que mana per allà)

· El grau en que un estatut és
bo per a Catalunya és inversament proporcional al grau en que
l’accepta el sr. Ibarra. (ja podem tremolar, aquest que han acordat
li agrada,… bé… de fet, els agrada fins i tot als del PP,
però aquest com tenen una cinta al cap que només diu NO
NO NO NO, doncs això, NO ho reconeixeran mai)

· A les pròximes
autonòmiques no cal fer gaires càlculs, si CiU i el PSC
tenen un percentatge de vots com l’actual, el nom del President està
MAS clar que l’aigua (i el que dóna Madrid, que no ho prenguin
els d’aquí).

· L’Espanya plurinacional,
federal i no se quantes coses més s’ha anat a prendre pel sac
(si és que alguna vegada ha arribat a existir), així
que més val no capficar-se i cal obtenir l’Estatut que té
Portugal.

· El que decideix el Parlament
de Catalunya
no serveix per a res, només cal veure que, ni 24
hores més tard,alguns ja volien modificar a Madrid l‘Estatutet
que varen votar a Barcelona.

· L’Estatut del País
Valencià
no es pot esmenar al Congreso Español, però
l’Estatut del Principat si et pot refer de dalt a baix,… d’aquest
fet podem deduir que els únics estatuts que aproven a Madrid
són els que fan allà !!

Com diuen els Obrint Pas…. Pròxima
Estació… Independència !!

Si hem necessiteu, estaré al
badiu.

2 comentaris

Som dolents dolents…

(Encetem un nou micaco idiomàtic)
Mira que no deixar que un pobre nen
aprengui espanyol !! Els catalans som del pitjor que hi ha al món
mundial. Encara sort que hi ha tribunals per lluitar contra aquestes
injustícies.

[@more@]

Després de llegir la noticia de
la sentencia del TSJC (sentencia que ja denota clarament com a
Catalunya l’espanyol no es fa servir per res (la podeu llegir AQUÍ,
en un perfecte espanyol, és clar)), he llegit les declaracions
del pare de la criatura (les podeu llegir AQUÍ)

Ja que tinc
un bloc on puc posar tot el que penso i així evitar patir una
úlcera de tan callar, m’agradaria fer uns comentaris de
les seves declaracions.

El bon home comença dient que
“no le preocupa cómo se ejecute la sentencia ni la posible
sensación de marginación que pueda sufrir su hijo. "Que
muevan el trasero los de la Generalitat, porque la gran mayoría
de los alumnos son castellanohablantes y eso lo deberían tener
en cuenta"”
. Molt maco home, al nen que li passi el que sigui,
si està marginat doncs mira, que hi farem, mentre a ell li parlin en
espanyol ja el poden marginar oi ?

A més, fins al moment actual no s’ha demostrat científicament que el parlar espanyol no fa a ningú incompatible amb un altre idioma, com és
el català, idioma de la terra on habiten (per cert).

Si es pensa que amb 4 hores de classe a la setmana ja te prou, que no
necessita res més per aprendre un idioma, doncs s’equivoca
senyor meu, un idioma s’aprèn quan l’utilitzes.

Potser aquet bon senyor te por que el seu nen
no pugui desenvolupar prou bé l’idioma espanyol, bé…, si
es així no es preocupi, que tan als barris de Llefià,
com a La Salut, Artigues, Sant Roc, Sistrells i Fondo
(els barris dels costats) no li faltarà gent per parlar en
castellà, no és preocupi, que jo sóc de per allà
i amb idioma mare el català i el domino a la perfecció
l’espanyol i els seus diferents accents.

També diu que “se siente
plenamente integrado en Cataluña “
ja veiem quin grau
d’integració, si senyor, totalment integrat mentre no li
parlin en català.

Potser es veritat que està
plenament integrat, doncs també diu que “"a pesar de
que si no estás de acuerdo con lo que defiende la mayoría
te dicen que eres un facha" “
. Apa !!! Benvingut al club, això ens ho diuen bastant sovint des de fa un temp ençà.

Per acabar, m’agradaria ressaltar que,
segons li sembla a aquest bon senyor, en matèria lingüística
a Catalunya “"Aquí la cosa se está poniendo cada
vez peor" “
. Ui!! I tant !! Si és que pel carrer, al
metro, a l’autobús, a qualsevol tenda, restaurant, organisme
oficial, a tot arreu vaja, tothom parla i parla només en
català…

En fi, abans d’acabar m’agradaria
indicar que també podeu llegir el següent post del bloc
d’en Cucarella, on conta com la justícia és per a
tothom igual i la forma en que aquesta defèn als que parlen en
català al País Valencià.

Si hem necessiteu, estaré al
badiu.

Comentaris tancats a Som dolents dolents…

No és el mateix, oi ?

(Encetem un nou micaco periodístic…)

Ja sé que la mateixa noticia quan la
llegeixes a dos diaris diferents pot semblar totalment diferent. Però
en aquest cas, penso que s’han passat una mica…

[@more@]

Avui llegeixo al diari gratuït
20minutos la següent noticia:

"Prisión
por violar

La
Audiencia ha condenado a tres hombres y a unamujer a 12 años
de cárcel cada uno por haber obligado a un chico a hacerles
una felación en los lavabos de un bar. "


Ho
podeu consultar a la pàgina 6 del PDF que trobareu AQUÍ

Doncs
bé, la mateixa noticia a uns altres mitjans diu alguna cosa
semblant a això :

"Condenados
tres hombres y una mujer por violar a un joven en una discoteca

La
Audiencia de Barcelona ha condenado a tres hombres y a una mujer a 12
años de prisión para cada uno por haber violado a un
chico de 18 años, al que se turnaron para hacerle una
felación(…)"

Podeu
llegir aquesta noticia a El País, concretament AQUÍ

Afegeixo també un enllaç de la noticia a El Punt, AQUÍ

Tot i que ambdos successos son terribles, crec que no estan narrant el mateix, la veritat….

Si
hem necessiteu, estaré al badiu

3 comentaris

Aquest si, aquest no, aquest…

(Encetem un nou micaco pedagògic…)

Avui aprendrem a valorar fets i
respondre en conseqüència, i així aprofitarem
aquest espai per fer una mica de pedagogia. Esteu molt atents que comencem la lliçó !!

[@more@]

FET: Un senyor dolent dolent de nom
simpàtic fa un article irònic (en català) a un
diari (català) sobre un hipotètic cop d’estat i li diu
una paraula molt lletjota als entremaliats senyors colpistes.

RESPOSTA: Els alegres senyors militars
espanyols es senten molt molt i molt ofesos (no es sap ben bé
per que doncs, en teoria, no són colpistes) i és queden
molt molt i molt tristos, però el nostre heroi, el sr. Bono, els dóna una
graaaaaaaaaan abraçada per animar-los i denúncia al
senyor dolent dolent de nom simpàtic, al diari i a un venedor
de barretines que passava per allà

FET: Una agradable cadena espanyola
propietat d’uns senyors maquíssims que van de color morat es
dedica a dir cosetes molt molt lletges i, ui!!, fins i tot mentides
(això vosaltres no ho heu de fer eh?? sigueu bones minyones i
bons minyons) sobre uns terribles éssers quasi infernals
anomenats catalans i llurs caps.

RESPOSTA: Com que resposta?? Si aquí
no passa res que no sigui pas normal !! Així que
tranquil·litat absoluta, i si algú osa dir que
l’agradable cadena espanyola no s’està comportant bé,
se’ls ha de recordar que hi ha una cosa que s’anomena llibertat
d’expressió i que serveix per que hom pugui dir de tot
(excepte el senyor dolent dolent de nom simpàtic)

FET: Un estrany diari (nord-americà)
de la ciutat dels gratacels diu (en anglès)que els alegres
senyors militars espanyols (aquells que van quedar tan tristos
tristos encara que el senyor dolent dolent de nom simpàtic no
es va dirigir pas a ells) són uns troglodites.

RESPOSTA: …………….. (silenci
absolut, com si no passes res de res, xiulem i mirem les
musaranyes)…………….

FET: Un senyor basc que té una
forta retirada a un vulcà proposa celebrar un referèndum
al País Basc per veure si la població accepta un
determinat document.

RESPOSTA: Però, però que
diuuuuuuuuuu?? Això és anticonstitucional, antinatural,
antinosequemés i antiantianti i molts antis més !!

FET: Un senyor gallec amb problemes amb
la plastilina proposa realitzar un referèndum a tot l’Estat
per veure si li permeten a certa nació tenir certs privilegis
que ha demanat de forma democràtica i majoritària. La
mateixa proposta realitza un entremaliat senyor colpista amb bigoti,
miri vostè quines coses !!

RESPOSTA: Que hi ha de més
democràtic que demanar l’opinió del poble ?? I si no és
legal, doncs ha de ser legal, no potser que no passi això, la
veu del poble és la veu del poble !! I que el entremaliat
senyor colpista amb bigoti també ho digui, és senyal de
que s’ha fet demòcrata.

Fins aquí la lliçó
d’avui, nenes i nens. Repasseu-la bé eh???

Si hem necessiteu, estaré al
badiu.

Comentaris tancats a Aquest si, aquest no, aquest…

I tant que és necessari !!

(Encetem un nou micaco…)

Un dels tòpics més
utilitzats contra els independentistes catalans és aquell que
diu : “Com potser que a
una Europa que està creixent, unint-se cada cop més i esborrant fronteres hi
hagi gent que el que vol fer es
precisament el contrari, o sigui, separar-se i possar noves fronteres?”.

[@more@]

La resposta és
clara : “Per poder-se tenir veu o vot directament als òrgans
de poder sense intermediaris”
. D’aquesta forma podem evitar cassos
com el que ha passat avui mateix, i que a més a més es
venen repetint des de fa temps.

El que va passar el passat día 19 de gener, és
que a en Bernat Joan, eurodiputat d’ERC, se l’interromput al
Parlament Europeu per parlar en català, tot i que prèviament aquest senyor havia facilitat als intèrprets una còpia
de la seva intervenció escrita en anglès perquè
la poguessin traduir (cosa que estaven fent amb tota normalitat fins
la interrupció del vicepresident).

A tot això, cal
recordar que la Mesa del Parlament Europeu va posposar aquest passat
dilluns (un altre cop i ja van tres) la decisió de permetre
utilitzar a les sessions plenàries del Europarlament.

<mode irònic>

I aquesta decissió haurà causat, sens dubte, un gran disgust al Govern Espanyol, que està
lluitant de valent per que això pugui ser així, doncs
ja ho diu la Constitució Espanyola al seu article 3, pàrraf
tercer, “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas
de España es un patrimonio cultural que será objeto de
especial respeto y protección. “
I quin millor respecte i
protecció hi ha per una llengua que no sigui la seva
utilització en tots els àmbits ??

</mode irònic>

I és que el que
passa al Parlament Europeu es digne d’un vodevil. Ja ho ha viscut
prou bé en Bernat Joan, ja. Només cal recordar aquella
vegada que, presidint l’EuroParlament en Josep Borrell, tothom
s’esperava que en Bernat intervengués en català, cosa
que ja va advertir en Borrell que no permetria al no ser una llengua
oficial de la UE.

Per afegir emoció a l’assumpte i de forma misteriosa, just abans de quan
havia de parlar en Bernat Joan, en Josep Borrell va abandonar la
sessió i va deixar tot en mans del vicepresident portuguès,
a qui va donar instruccions.

En Bernat Joan comença a parlar,
i com el senyor vicepresident veu que no és espanyol el que surt de la seva boca, el talla
i li recorda que no està permès fer servir una llengua no
oficial de la UE. A l’escoltar això, els diputats alemanys
s’alcen a protestar… i és que en Bernat Joan va començar
el seu discurs en alemany !!!!

Si voleu llegir la noticia sencera, la trobareu aquí.

Si hem necessiteu, estaré
al badiu

1 comentari

Llibres i papers

(Encetem un nou micaco…)

Quines coses que passen darrerament amb
els catalans. A Castella hi ha uns quants que no volen perdre uns
papers de la Generalitat escrits en català, i en canvi, al
País Valencià hi ha uns quants que no volen tenir
llibres en català. El més curiós és que
aquests dos grups s’avenen d’allò més bé.

[@more@]

I és que, que voleu que us
digui? Quan a la fi sembla que arribaran a Catalunya uns quants dels
papers que se’n van emportar els feixistes a punta de pistola,
resulta que primer han de passar per Madrid (centralisme?? noooooo
que va!!) i al final, l’Audiencia Nacional (de la nació
Española
, és clar) fa aturar aquest trasllat perquè,
segons l’Ajuntament de Salamanca, hi ha papers que no són de
la Generalitat catalana.

Amb un arxiu ben catalogat això
segur que no hagués passat (si no és vol que passi, és
clar…), però és que això fa que pugi la mosca
al nas, doncs, qui ens assegura que allà estan tots els papers
que són de la Generalitat? A més, cal recordar que els
papers dels ajuntaments, dels particulars i els de les Illes i del
País Valencià encara estan a Salamanca. Hem de seguir
reclamant el que és nostre, ja que no es pot permetre que, en
plena democràcia, encara quedin botins de guerra efectuats per
exèrcits feixistes.

En canvi, si des de Salamanca no ens
volen tornar uns papers, alguns al País Valencià
enviarien cap al Principat tots els llibres, revistes i persones que
no pensen com ells volen. I per demostrar-ho, aquí tenim
l’agressió tan covard que van fer a la llibreria Tres i
Quatre.

Ara bé, si enxampen als que ho
van fer… els enviaran també a l’Audiencia Nacional
acusats de terrorisme, com al noi de l’Exèrcit del Fènix
?? Suposo que no, és clar, ja tenen massa feina…

Si hem necessiteu, estaré al
badiu

1 comentari

Som el que som

"Eppur si muove" (tanmateix és mou), la
famosa frase que la llegenda diu que va pronunciar
Galileu després
que el
Sant Ofici l’obligués a retractar-se. Potser no la va
pronunciar mai, però en poques paraules diu que la realitat és
la que és, pots no acceptar-la, pots amagar-la, pots
canviar-li el nom, però això no vol dir pas que deixi
d’existir

[@more@]

L’altre dia vaig llegir la proposta del
PSOE per que no aparegués que Catalunya és "una nació"
al nou Estatutet del Principat. El que proposen és :

“La
identitat singular i la fisonomia col·lectiva de Catalunya,
les seves realitzacions i avenços socials i econòmics, els
seus valors i les seves institucions tradicionals són el
producte d’una llarga i fecunda història. Formen part d’aquesta
identitat una llengua i una cultura pròpies i un desig
d’autogovern que el poble de Catalunya ha reivindicat i ha defensat
sempre. Aquesta història ha estat compartida i feta en
companyia dels altres pobles d’Espanya, a través dels
diferents règims polítics,manifestant-se de forma més
nítida en els períodes democràtics. L’Espanya
plural de la Constitució del 1978 i dels Estatuts d’autonomia,
inserida a Europa, deu molt a Catalunya, i no s’entén sense
la contribució decisiva del poble català. De forma
coherent amb tot l’anterior, ciutadans i ciutadanes catalanes
senten Catalunya com una nació, i aquest sentiment democràtic
és plenament compatible amb la pertinença a un Estat,
amb una Constitució que, a l’article segon, estableix els
principis essencials d’unitat i autonomia. Així, Catalunya,
d’acord amb
la Constitució i l’Estatut, gaudeix a l’Estat espanyol
d’una posició institucional i política pròpia,
expressada en la
històrica institució de la Generalitat i les facultats
d’autogovern que li corresponen”. (podeu llegir-ho en el fitxer PDF que hi ha AQUÍ)

I tot per no dir :

1. Catalunya és una nació.

2. Catalunya exerceix el seu autogovern
per mitjà d’institucions pròpies, constituïda
com a comunitat autònoma d’acord amb la Constitució
i aquest Estatut.

No cal que ens diguin el que som.
Nosaltres sabem que som una nació. Jo ho sé, tu ho
saps… i ells ho saben, per això li donen tantes voltes, per
no reconèixer la realitat.

Si hem necessiteu, estaré al
badiu.

Comentaris tancats a Som el que som

Un dia molt “rumbós”

El dia d’ahir va ser un dia mogudet
(encara que no tant com l’escala de Richter). Vam tenir de tot una
mica, declaracions de militars, una nova actuació humorística
de Bono & Ibarra, indignació dels senyors Populars
(s’estan encasellant, sempre fan el mateix paper) i fins i tot una
nova revelació del sr. Acebes !! Passin i mirin senyors !!!

[@more@]

Per començar, i per desmentir
els cassos aïllats del sr. Bono, apareix un capità de la
Legión i li canta des de Melilla al sr. Ministre de defensa:

que Mena no estaba solo no, no,

que Mena no estaba solo no, no,

que Mena no estaba solo no, no

que estaba con los de las cabras….. lere
lelele

Podeu llegir les seves declaracions
aquí. La veritat és que són per llogar-hi
cadires, començant pel nom de la companyia (Cte. Franco !). A
mi m’agradria destacar les següents parts :

a) “Por supuesto que existe malestar,
como no podía ser de otra manera, dentro y fuera de las
Fuerzas Armadas. Malestar al ver cómo se está
desmembrando nuestra España “

Jo no veig on és desmembra, la
veritat, i si ho diu pel projecte d’Estatutet del Principat, m’està
demostrant que no se l’ha llegit.

b) “malestar al ver cómo
existe ya una generación de españoles que no reconocen
a España como su Patria, gracias a la delegación de
competencias en materia de educación que se hizo en su día.“

Una? Si entén per “españoles”
a gent que té el DNI espanyol doncs jo crec que no, que més
d’una, però bé, ja és sap que hi ha gent que
només té “UNA” dins del cap. El comentari respecte
les competències en educació millor que ho deixi estar,
per que dona més por que una altra cosa pensar que farien (o
fan) alguns amb aquestes competències.

c) “malestar al leer el artículo
del pasado 12 de enero en el "prestigioso" diario Avui, en
el que un simpático llamado Iu Forn (que al parecer es su
nombre real y no un mote) insultaba de forma gratuita a las madres de
los que efectivamente estamos "enfadaditos" con el estatuto
catalán”

Una altra cosa que segur que no s’ha
llegit aquest senyor, l’article d’Iu Forn. Si se l’hagués
llegit sabria que s’està identificant com a colpista.

En fi, que el sr. Bono ha vist que
tenia un altre “cas aïllat” (això comença a
semblar als fils de plastilina) i l’arrestat. Per començar no
està malament. Lo del "cas aïllat" té la seva gràcia, pel que al primer cas ja es veia que era un "cas general" (cas tinent general per ser exactes).

Però això venia del dia
anterior, avui el dia a començat amb el trasllat dels
anomenats papers de Salamanca, i bé, d’això millor
parlem un altre dia, que dona per a molt. Només citaré
al sr. Acebes, que ha relacionat a aquests papers amb el
terrorisme…, bé, en aquesta vida hi ha gent que té mà
per pintar, uns altres ténen com a do la cuina, fer edificis,
la música, etc… però Déu va reservar un altre
do pel senyor Acebes. El senyor Acebes ho pot relacionar tot amb
terrorisme.

Direu que exagero, però no és
veritat. Mireu si li dieu al sr. Acebes “diguim alguna cosa de
Catalunya” ell potser us dirà alguna cosa com :

“Un nido de terroristas. Catalaña,
que empieza con CAT como bien puede verse, o sea, gato en inglés.
¿ Y que le dicen a los gatos en Cataluña? Pues mixETA,
mixETA. Está clarísimo”

Per seguir arreglant el dia, el sr.
Ibarra
ha tornat a voler fer-nos un Estatutet. S’ha de reconèixer
que tan ell com el sr. Rajoy ens volen donar un nou Estatutet… però
a la valenciana, ho sigui, dictat a Madrid. I com es veu ja ha mirat
de redactar-nos l’Estatutet i no ha acabat d’en sortir-se’n , ha
demanat de pactar amb el PP per veure si li poden ajudar. Així
que ja podem estar tranquils, els senyors del PSOE-PP ja ens faran un
nou Estatutet i els d’aquí a ballar sardanes i fer castells
que així quedem la mar de macos i pintorescos.

I per acabar, un altre senyor que ens
diu com ha de ser l’Estatut és el meu amic el sr. Bono. Parlo
tant d’ell darrerament que ja el sento com si fos un veí
(ups…) Ell ha vist que apareix la paraula “nació” i
clar, ha pensat “vet aquí un altre cas aïllat, aquests
catalanets…”
i llavors a assegura’t que la paraula nació
no apareixerà.

I com a contrapartida ens han ofert que
aparegui que “"ciutadans i ciutadanes catalanes senten
Catalunya com una nació”
Eps !!! Sr. Bono, m’està
fent trampa !!! Apareix nació !!! Bé, no és
preocupi, segurament serà “un cas aïllat”

En fi, com si els espanyols ens
haguessim de dir el que som… un dia molt rumbós, si senyor !

Si hem necessiteu, estaré al
badiu

1 comentari

Una «escala» mogudeta

(Encetem un breu micaco…)

Tot i el títol, no hem posaré
ara a xerrar ara sobre la sèrie "Aquí no hay quién
viva
" (entre altres motius per que no la segueixo i a part de quatre coses puntuals, no en se absolutament res), encara que d’escales mogudes va la temàtica.

[@more@]

Llegeixo al 20 Minutos que dilluns va
haver un petit terratrèmol al Bages, tan petit que quasi ningú
el va notar.

Però el que hem crida de veritat l’atenció
es que diu, textualment, "se produjo un pequeño terremoto de
magnitud 1,7 grados en la escalera de Richter…"
(la noticia
sencera aquí)

Coi, si que és mogudeta l’escala
d’aquest Richter que fins i tot els sismòlegs mesuren la seva
activitat. Ja està trigant TV3 en fer una nova sèrie
sobre aquesta comunitat tan peculiar !!!

Si hem necessiteu, estaré al
badiu

1 comentari

In memoriam : Ahmad Abdul·là

En Ahmad era com tu o com jo, només volia casar-se, formar una família i poder mantenir-la. No demanava més, i tot i així, ha trobat la mort mentre mirava d’aconseguir-ho.

[@more@]

Es deia Ahmad Abdul·là,
tenia 26 anys i vivia a Egipte. Potser en algun moment has mirat els
estels en el mateix moment que ell, potser heu tingut els mateixos
instants de joia i de tristor.

Tots mirem els estels, tots respirem
el mateix aire i tots tenim els nostres somnis.

El seu era cassar-se, però no
tenia els diners que necessitava. Els va mirar d’aconseguir
treballant al turisme, però no es va sortir, i al veure que no
podia acomplir la promesa que l’havia fet a la seva xicota es va
desesperar. Gent sense escrúpols el va ensarronar i va fer que els vengués
un ronyó per aconseguir el diner que necessitava pel seu
casament.

Encara que inicialment semblava que tot anava bé,
al cap de pocs dies va morir. Pots llegir la noticia sencera aquí.

Aquesta és de la mena de noticies
que fa que hem doni vergonya ser humà i viure en aquest món
que hem creat. No puc reviure en Ahmad, no puc canviar el món,
però puc mirar que la seva història i el seu nom no
s’oblidi.

I es que una persona no és morta
mai del tot si hi ha gent que la recorda. Com humà crec que és el mínim que he de fer.

Si hem necessiteu, estaré al
badiu.

1 comentari