El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco despistat…)

Ara resulta que els catalans tenim complex de persecució. Que cousas que cousas que diria un amic gallec. El més sorprenent és que això és el que han pogut llegir els assistents al ja famós congrés de telefonia mòbil al diari del 3GSM World Congress de dilluns.

[@more@]

Entre altres coses, també van tractar a Carod-Rovira de "tonto", atribueixen el "Catalonia is not Spain" al "complex de persecució" que els catalans pateixen davant l’Estat espanyol i es pregunten si "és una bona idea" reduir les classes de castellà a dues hores setmanals.

Aquestes perles les van extreure d’una guia de Barcelona editada per Lonely Planet, que diuen que tan sols pretenien explicar de què es parlava a Barcelona en el moment en què va escriure la guia.

Els editors del diari del 3GSM World Congress lamenta el fet i Loney Planet diu que no voldria ofendre a ningú, bé, hem sembla perfecte, però crec que algú hauria de revisar la imatge que es projecta de Catalunya i de Barcelona cap a l’exterior en tot aquests grans esdeveniments, doncs és una qüestió fonamental per reafirmar la nostra identitat.

Podeu llegir la notícia aquí i aquí.

Me’n vaig a berenar al badiu.

Tweet

(Encetem un micaco de catàlegs…)

Ara pots obtenir un IBSN
(Internet Blog Serial Number) que ve a ser l’equivalent del ISSN
(International Standard Serial Number) per permetre catalogar els blocs
de forma similar a com es cataloguen llibres i revistes a les
biblioteques.

[@more@]

Tot va començar quan en José Ángel García Landa, professor de Filologia Anglesa de la Universidad de Zaragoza va solicitar un ISSN pel seu bloc, i va obtenir una resposta negativa degut a la seva tipologia.

Al llegir aquesta història al bloc d’en José Ángel García, en Fernando Tricas García va idea el IBSN.

El codi IBSN és un codi de 10 dígits i 3 guions que genera la persona que vol obtenir un codi pel seu bloc. Les dues condicions que han de complir és que no existeixi prèviament i que dos URLs diferents han de tenir IBSN diferents.

Podeu llegir la història sencera, consultar blocs i generar el vostre IBSN AQUÍ.

A veure si tinc una estona per ficar el codi de barres al disseny del bloc !!

Me’n vaig una estona al badiu

Tweet

(Encetem un micaco publicitari…)

Ei !! No sabíeu una cosa ?? Si us aneu a Catalunya, el vostre fill haurà d’estudiar en català i no en espanyol !!! Quina vergonya oi ?? Ah… que no ho sabíeu ?? Doncs res res, aneu a Andalucia i poseu la radio una estona, que el PP d’allà ha posat publicitat per explicar-ho.

[@more@]

Doncs si, com ho llegiu, el PP d’Andalucia ha creat dues falques radiofòniques per informar a tots els andalusos de les coses que passen a Catalunya.

Una de les falques diu :

– Y si nos vamos a Cataluña, nuestro hijo tendrá que estudiar en catalán.
– Cómo?.
– Lo que oyes, que en Cataluña es obligatorio estudiar en catalán y no en español que es la lengua de todos!.
– Por qué?.
– Porque Zapataro lo consiente y Chavéz lo apoya.

El pacto de Zapatero con el nacionalismo catalan perjudica a
los andaluces y Chavéz no hace nada por remediarlo. Partido Popular de
Andalucía, por una Andalucía de primera en la España de todos.

Per la seva part, l’altre diu :

– Es cierto que las comunidades más pobres son las que dan el dinero a las más ricas.
–
Que si Cataluña tiene 3000 millones en inversiones, Andalucía
necesitaría 4500 millones para estar a su altura, que somos un millón
de habitantes más.

– Y por qué no nos los dan?.
– Porque Zapataro lo consiente y Chavéz lo apoya.

El
pacto de Zapatero con el nacionalismo catalan perjudica a los andaluces
y Chavéz no hace nada por remediarlo. Partido Popular de Andalucía por
una Andalucía de primera.

Les podeu escolar en el mp3 que podeu descarregar clicant AQUÍ.

Jo només volia comentar un parell de coses, una és que hem pregunto quins són els "todos" de "la lengua de todos". Si el que fan referència és als espanyols, jo voldria dir que jo, com a teòric espanyol per tenir DIE tinc com a llengua el català. Que sàpiga espanyol és secundari, doncs també puc saber francès, anglès o swahili. Així que vull els mateixos drets per la meva llengua com per les demés llengües espanyoles, siguin "de todos" o no.

L’altra cosa a comentar és que el sr. Arenas comenta que aquesta companya és "moderada". Bé, vull deixar clar que el sr. Arenas i jo no tenim el mateix significat per a la paraula "moderada", i espero que quan li facin alguna vegada una companya tan "moderada" però amb les idees que no li agraden, s’ho prengui amb la mateixa "moderació".

Jo és que no acabo d’entendre al PP (estan folls aquests del PP!!, com diria Obèlix), sembla que estiguin interessats a fer quants més independentistes millor.En fi, ells sabran la seva estratègia…

Moltes gràcies a Pardalet per la transcipció dels anuncis.

Me’n vaig una estona al badiu.

Tweet

(Encetem un micaco matutí…)

Curiosa evolució la de les declaracions d’en Mariano Rajoy a Barcelona. La veritat és que s’ha de mirar atentament perquè segur que hi ha alguna cosa que s’ens escapa. Apliquem a aquestes declaracions el prestigiat mètode Acebes per a veure que podem treure.

[@more@]

Comença declarant a TV3 que :

"el castellà no està perseguit a Catalunya"

i unes hores després deixa anar aquesta perla :

"S’està fent amb el castellà el que en època de Franco es va fer amb el català: reduir el seu ús a l’àmbit privat"

D’aquí podem deduir (gràcies al mètode Acebes) que :

Me’n vaig una estona al badiu.

Tweet

(Encetem un nou micaco urbanita…)

Aquests diumenge passat per la tarda
vam aprofitar per netejar unes finestres. La veritat és que
feia falta, ja que com estan fent obres al nostre carrer estaven
força brutes. Mentre netejàvem, vam poder veure que
algú havia deixat una bossa d’escombraries enmig del jardí.
Es veu que costava molt portar-la al contenidor.

[@more@]

Cada dia veig gent que es cola al
metro, gent que porta la música del cotxe a un volum tan alt
que sembla que es mou gràcies al soroll que surt dels
altaveus, gent que tira papers enmig del carrer quan té una
paperera a uns metres, que no recull els excrements dels gossos, que
tira pel celobert de tot (i quan dic de tot, és de tot tot
tot).

Encara recordo una reunió
d’escala on el meu pare es va queixar de la quantitat de coses que
tiraven pel celobert (nosaltres les veiem totes, ja que vivim a un
primer). La resposta que li van donar va ser "es que la mierda va
para abajo" (textual). El meu pare, cabrejat, li va respondre "doncs el fum va cap amunt, així que quan vegi que tens els
llençols estesos, hem dedicaré a fotre fumarada".

Per no parlar d’aquell senyor estranger
que li va donar per deixar la bossa de la brossa a la paperera, fins
que uns veïns li van indicar que el seu lloc no era aquell, sinó
el contenidor.

Potser és cosa meva, però
crec que la gent que habitem a les grans ciutats cada cop som menys
conscients que compartim espai amb moltes altres persones, i que hem
de tenir unes mínimes regles d’urbanitat i un respecte cap als
altres per facilitar-nos la convivència. Potser hauríem
de posar una mica de voluntat cadascun de nosaltres per fer que això
passi, i demanar també a qui ens manen que , si fan regles de
civisme, les facin complir.

Una altra qüestió és
si les normes que fan de civisme serveixen per alguna cosa més
que per embutxacar-se uns diners amb les multes, però que en
fan falta i que fa falta fer-les complir estic segur, malauradament.
Tan de bo no fessin falta, però hi ha gent que no sap viure en
societat.

Me’n vaig una estona al badiu

Tweet

(Encetem un micaco de declaracions…)

Les declaracions de Josep Duran i Lleida a El País són de lo més aclaridores. Després de llegir-les, és difícil creure que encara hi ha gent que defensi un pacte CiU–ERC per governar la Generalitat del Principat.

[@more@]

Reprodueixo un fragment de l’entrevista. Aquí la podeu llegir sencera.

P. En los últimos años, Jordi Pujol mantuvo su rechazo al
pacto con ERC frente a otros socios, como el PP. Un Gobierno CiU-ERC
¿dificultaría también las relaciones Cataluña-Madrid?

R. Un gobierno de este tipo supondría un cierre de filas
nacional, que podría ser celebrado por sectores radicales nacionalistas
del país pero sería muy poco eficaz para Cataluña. Complicaría la
situación y significaría un cerrojo respecto a España. Hay que hacer
una reflexión sobre todo lo que ha pasado con el Estatuto. España no ha
reaccionado bien, pero tampoco en Catalunya todo se ha hecho
correctamente. El Estatuto que se aprobó en el Parlament es fruto del
puro tacticismo. Maragall quiso presentarse más nacionalista que CiU. Y
CiU más nacionalista que Esquerra.

P. ¿Se fue demasiado lejos?

R. Todos alimentamos unas expectativas al pueblo catalán que
no se podían llevar a la práctica. Cuando algunos dirigentes sostenían
que no se podía tocar ni una raya, ni un punto, ni una coma, ni
recortarían nada estaban engañando a la ciudadanía. Además hay más
ámbitos de reflexión, mire, cuando el 90% de los diputados aprueba que
Cataluña es una nación hemos de tener presente que ésta no es la
opinión del mismo porcentaje de ciudadanos. Cataluña, guste o no, es la
mezcla de muchas realidades. De muchos Vic y de muchos Hospitalet de
Llobregat.

Després de llegir això, on un dirigent d’un partit català li treu la legitimitat al que aprova el Parlament de Catalunya (quan a més ells voten a favor), quan segueixen amb el sentiment de autoculpa i que diu que un govern nacionalista és perjudicial per a Catalunya, ja es pot veure el tipus de partit nacionalista que és CiU.

Me’n vaig al badiu.

Tweet

(Encetem un nou micaco que compara…)

Es curiós veure la situació catalana des de dins i des de fora. Ja m’havia adonat d’això en diferentes ocasions, i, pel que puc comprovar, lluny de ser anecdòtic, és un comportament que passa sovint. Potser la nostra realitat és veu més clara des de fora que des de dins.

[@more@]

Llegeixo avui una nova entrega de les enquestes que va publicar El Periódico de Catalunya diumenge passat. Bàsicament, destaca dues coses :

Potser són impressions meves, però a mi hem sona a pressió cap a ERC. Una cosa èstil "bé, si us apunteu perfecte, sinó tant s’hi val, l’aprovarem igualment i molts dels que us voten estan de la nostra part". Jo crec que és una pressió més per mirar de deixar l’"Estatutet Incident" "atado y bien atado".

Al mateix diari, llegeixo les declaracions d’en Harold Bloom, un estudiós nord-americà de l’obrar de Ramon Llull. Aquests senyor va dir, textualment, "Sóc un professor i no un polític, però si
fos català desitjaria que el meu país fos independent d’Espanya, encara
que sé que econòmicament seria inviable" quan va estar per Catalunya a començament del segle XXI.

I a una conferència dissabte passat es va reafirmar, "Són dos pobles amb gairebé res en comú. Els costums són diferents, el temperament és diferent i els llenguatges són diferents". I va afegir "Catalunya és una cultura autònoma que legalment és part de la monarquia espanyola, però hi ha diferents catalunyes: la Mallorca de Llull, la València de March, la Barcelona d’Espriu, i llocs on em temo que no aniré mai ara que sóc vell.
Pocs pobles són tan devots del millor de la seva imaginativa literatura
com els catalans. I Barcelona en particular és una ciutat de ciutats,
com Nova York, Roma o París, i en el que més s’assembla a totes és que
és una ciutat d’imaginació".

Segurament la distància, lluny de la crispació i dels clixés que ens volen imposar, fa molt més clara la nostra realitat.

Si hem necessiteu, estaré al badiu.

Tweet

(Encetem un micaco adormit…)

En Garfield si que sap. I això que ell no ha de matinar per anar-se’n a treballar. Concideixo plenament amb ell, la veritat és que jo també odio els dilluns.

I a més, entre que estic adormit i la fresca que fa pel matí, es fan llargs llargs i llargs aquests dilluns, en fi, esperem que passi ràpid almenys aquest !!

De moment, me’n vaig al badiu.

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de diumenge…)

Tinc moltes manies, ho reconec. Una d’elles és que el primer que faig després de llevar-me és donar un ràpid cop d’ull a diferents pàgines de noticies per veure que passa pel món, bé, per veure que passa i com ho expliquen els diferents mitjans.

[@more@]

Molt sovint parlo amb un amic meu madrileny de temes polítics. És un noi sense prejudicis i que sempre mira de tenir en compte els diferents punts de vista. Un dia hem va comentar que allà el que miren d’ensenyar-te és, i perdoneu la simplicitat excessiva, "catalán = malo".

M’ha vingut a la ment aquesta conversa amb el meu amic després de llegir avui els resultats d’una enquesta que publica El Periódico de Catalunya. Això de les enquestes s’ha d’agafar amb molta cura, ja ho se, però no deixa de ser curiós els resultats d’aquesta relacionant-los amb el que comentava aquest noi.

Bé, segons l’enquesta, el 49’4% dels enquestats consideren que els catalans som insolidaris amb Espanya, el 54,3% dels espanyols veuen a Espanya com una única nació i el 76’3% neguen que Catalunya sigui una nació.

Un dels resultats que m’ha cridat l’atenció és que el 46,9% creuen que els catalans volen de deixar de ser espanyols (tan de bo hagués un 46,9% de catalans indepentistes !!)

Després de llegir tot això, la veritat és que no sé perquè encara hi ha gent que és capfica amb l’idea de l’encaix de Catalunya a Espanya, amb el que pensen una gran part dels espanyols és impossible fer aquest encaix sense deixar de tenir la nostra personalitat com a poble.

Crec que el que s’ha de fer és buscar un altre camí seriosament, doncs no ens donaran mai ni el reconeixement com a poble ni la llibertat necessària per poder gestionar la nostra economia.

Me’n vaig una estona al badiu.

Tweet

(Encetem un micaco preocupat…)

[@more@]

Tweet