El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco lector…)

Ahir vaig acabar de llegir el llibre No mos fareu catalans, d’en Frances Viadel. L’he trobat força entretingut (tot i que en alguns moments m’agafava una mala gaita al llegir segons que coses…). La lectura no es fa gent pesada i està escrit en un estil força còmode de seguir.

En aquest llibre podem trobar dades i explicacions sobre les raons que influeixen tant en episodis del nostre passat recent com del nostre present actual i ens ajudarà a entendre el perquè de tot plegat.

Força recomenable.

M’en vaig al badiu

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco comparatiu…)

Ja és curiós, des del meu punt de vista, veure el que passa en aquest Estat nostre, on tenim uns quants que no és cansen de tenir a la boca paraules com "igualtat per a tots" i de denunciar el que, segons ells, són accions que trenquen la convivència, i el que passa a altres Estats.

[@more@]

Només hem volia centrar en uns quants cassos que avui m’han vingut a la ment, tot llegint l’actualitat del dia :

Com potser que encara hagi catalans que no vegin que la nostra única possibilitat de sobreviure com a poble és la independència ? El dia en que els empresaris catalans vegin que l’Espanya que ells consideren el "seu mercat natural", és un mercat on se’ls margina i se’ls posa pals a les rodes pel fet de ser catalans i s’enadonin que als mercats internacionals poden competir amb més avantatges perquè no han de lluitar contra aquest i altres prejudicis, aquell dia, serem independents.

Me’n vaig una estona al badiu.

Tweet

(Encetem un micaco de denúncia…)

No se ni el seu nom. És la noia que està al forn on vaig a comprar el pa cada tarda. Com sap que m’agrada el pa de llenya o la xapata, sempre mira de guardar-me una. Sempre intercanviem les paraules justes "bona tarda, bona tarda, el de sempre? si, si us plau…", però aquella tarda va ser una mica diferent.

[@more@]

Estava a punt de marxar-me quan hem va dir alguna cosa, gairebé no la vaig escoltar per culpa dels auriculars del meu Ipod, així que vaig prestar més atenció i hem vaig adornar que hem deia "no t’en vagis".

No entenia perquè m’ho deia,… fins que vaig mirar cap a la porta. Acabaven d’entrar dos nois d’uns quinze o setze anys, amb una pinta una mica rara. Ja sé que malfiar-se de la gent pel seu aspecte no està bé, però comprenc que una persona que està sola a una tenda prefereixi pecar de previnguda.

No sabia ben be que fer, així que vaig treure el mòbil i vaig fer com si estigués parlant. Els nois van quedar-se parats un moment, i al cap d’uns segons van demanar una ensaïmada, la van pagar i se’n van anar, just quan entraven altres clients al forn.

La noia hem va mirar, va somriure i hem va donar les gràcies. Jo li vaig contestar "de res" i me’n vaig anar cap a casa, pensant la sort que tinc a la meva feina. Com a molt hem puc fer mal a un dit per teclejar malament o a l’esquena si no hem sento com cal, però en canvi hi ha gent (dependents/es, taxistes, conductors/es d’autobús, guàrdies de seguretat, etc…) que poden sortir bastant més malparats.

I el que es pitjor, que els pot passar alguna cosa i després s’han d’enfrontar a les seves pors per tornar a fer la seva feina.

No se si seran paranoies meves, però crec que la nostra societat, malauradament, no va per bon camí, les conductes violentes són cada vegada més freqüents. Potser posant cadascú una mica de la nostra part, podem fer una societat una mica més segura i justa per a tots.

Me’n vaig una estona al badiu.

Tweet

(Encetem un micaco canviant…)

La política té coses curioses. El que ahir era molt dolent avui és molt bo, el que ahir no defenia ningú, avui el defèn tothom. Els motius del canvi sempre és el mateix, dient-ho a la Eastwoodiana, "per un grapat de vots"

[@more@]

Els mateixos que divendres desqualificaven la manifestació del 18-F, avui celebren el seu èxit. A mi que m’ho expliquen, però o jo sóc esquizofrènic o hi ha gent que no se’ls cau la cara de vergonya perquè la tenen enganxada al cap amb formigó.

Divendres sortia en Montilla amb l’adaptació sociata del "això no toca" convergent, els de ICV no volien donar el seu suport escudant-se en que el motiu de la manifestació no era prou clar ("som una nació i volem decidir" jo el trobo força clar, potser volen que els dibuixem un mapa?) i els de Convergència com sempre, despreciant al contrari, dient que anirien 4 gats. Veient el que va passar, vull enviar un missatge de tranquil·litat a Aramis Fuster: Aramis, pots dormir tranquil·la, els de CyU no tenen res que fer com a pitonisos i l’encerten menys que tu.

Avui en canvi, tots estan contents perquè la manifestació fos un èxit, i estan tan generosos que regalant l’èxit de la manifestació, però no ja als centenars de milers de ciutadanes i ciutadans que van sortir a fer-li’s escoltar unes veritats que sembla que el clan de les tisores no vol escoltar, sinó al PaPus, en concret a la por i a la indignació al PaPus.

Coi, una manifestació contra el PaPus sense pancartes que els facin referència?? Els catalans devem de ser una cosa estranya, si senyor !! Com si necessitéssim al PaPus per estar indignats !! El que estem és fins els mateixos dallonses que se’ns rifin la soberania, la identitat, la llengua, la unitat del poble i ens vulguin manipular des dels mitjans de comunicació, total per quatre butaques i un tros de pa, que a sobre vam amassar i vam coure nosaltres.

Polítics, vosaltres esteu al servei del poble i no a l’inrevés, fiqueu-vos això al cap d’una vegada per sempre.

Me’n vaig al badiu una estona…

Tweet

(Encetem un micaco sorprenent…)

Estava jo ahir al matí tan tranquil llegint el Levante i de sobte de poc m’ennuego !! Bé, la noticia tampoc era res de l’altre món, una de les moltes amb la temàtica "que ve el llop", bé, per ser més concrets "que ve el guarà català"…

[@more@]

Era una noticia en que un senyor molt molt de dretes deia que faria tot el possible per evitar al País Valencià un tripartit "a la principantina" (com si d’això no s’haguessin encarregat el PP i el PSOE valencià amb la barrera del 5%…)

El sorprenent era el titular petit, que deia :

"El senador popular califica de catalanista a Coalición Valenciana"

La noticia aquí (si no l’han arreglat !)

Després de llegir això, tenia totes les alarmes del meu cervell treien fum !! Coalición Valenciana catalanista?? Coi, com devia ser llavors el grup d’aquest senyor molt molt de dretes !!

La veritat és que no m’imaginava jo al Sentandreu amb barretina (bé, ja hem costa imaginar-me’l presenciant la muixeranga) i se m’estava desmuntant tot el meu esquema mental… per sort, vaig llegir una mica més tard al Racó Català una nova "gesta" dels Coalicionistas i vaig tornar a la realitat.

El fet era que el senyor molt molt de dretes a qui acusava de catalanista era als del Bloc (un deu a l’originalitat…) i als de Coalición Valenciana els titllava de «coalición política que representa a una ultraderecha que defiende el
valencianismo utilizando métodos radicales y extremistas tan fuera de
lugar en una sociedad democrática y constitucional como la nuestra».

Algun redactor del Levante es devia de confondre (o bé volia posar una mica d’originalitat als titulars) i li va sortir un de molt curiós (i original !)

En fi, el Curs d’Ètica Periodística i el Gremi de Cardiòlegs dels PP.CC. recomanen a aquest redactor que llegeixi els titulars un parell de vegades abans de publicar-los, més que res per evitar accidents.

Una mica més tranquil, me’n vaig al badiu.

Tweet

(Encetem un micaco ferroviari…)

Aquest cap de setmana he anat en tren a València. Acostumo a anar cada cap de setmana, encara que feia unes tres setmanes que no anava per problemes de salut…

[@more@]

Bé, he anat amb l‘Euromed que surt a les 16:00 de l’estació de Sants i m’ha tocat un seient d’aquests que són quatre junts i una taula enmig. Què incòmodes !! Es que no pots estirar gens les cames i el viatge se’t fa més llarg del que és habitual.

Després de haver fet molts cops aquest trajecte, jo penso que el millor que et pot passar és que et toqui un Altaria (i dic que et toqui perquè oficialment no hi ha trens Altaria que facin aquest trajecte, però a vegades substitueixen als Euromeds o als Talgos).

Després posaria a l’Euromed, el Talgo i l’Arco, encara que la veritat és que són molt semblants. El viatge en l’Euromed es fa una mica més ràpid perquè només fa dues parades i té premsa a la cafeteria. Al Talgo, si tens sort, pots trobar que al vagó cafeteria té seients (cosa que a l’Euromed i l’Arco no passa). L’Arco és el que més triga, però si tornes cap a Barcelona el diumenge jo et recomanaria agafar l’Arco de les 19:00 abans que l’Euromed de les 20:00, doncs és molt més fàcil agafar taxis a l’estació de Sants a les 22:30 que a les 23:00.

Apa, ja he acabat amb les meves petites paranoies sobre els trens i me’n vaig al badiu !!

Tweet

(Encetem un altre micaco lúdic…)

Us proposo un petit passatemps per encetar aquesta setmana. L’enunciat diu així : El passat dia 18 es va efectuar una manifestació per defensar la identitat nacional de Catalunya. Has de buscar al lider del principal partit "nacionalista" català a la foto que hi ha aquí abaix. Podeu obtenir un punt addicional per cada militant d’aquest mateix partit que hi trobis.

[@more@]

Què? què no el trobeu? ui… no pot pas ser, no? que estrany… què dieu? que trobeu poquets militants?.. coi… quina cosa més rara… qui s’ho hauria d’esperar !! Perquè clar, si no estan en aquesta manifestació, a quina aniran ?

He vist una mica la llum després de llegir alguns blocs de gent d’aquest partit (i me’ls he hagut de llegir un parell de cops perquè alguns semblaven escrits pel "Fede") i de veure les declaracions d’en MASlly a la "nostra", on se’l veia un xic nerviós i fins i tot dubtant al parlar (per cert, cada cop en recorda més al príncep de la pel·lícula Shreck, s’estarà fent més monàrquic?), començo a entendre els comentaris que circulen pels mails, si, aquells que diuen que CiU comença a significar Cagarrines i Urticàries !!

La veritat és que sento llàstima, aquesta era una oportunitat magnifica per fer pinya tots junts i defensar la nostra identitat deixant partidismes de costat.

Encara que veient com han fet les negociacions de l’Estatutet que es pot esperar. Això de les negociacions multilaterals no el vaig trobar mai encertat, era posar en pràctica el "divideix i guanyaràs". De fet, més que la negociació d’un Estatutet va semblar la versió espanyola del "Sis a traïció" de TV3, que es va acabar amb CiU traient el cartell de "ho retallo tot".

Bé, me’n vaig una estona al badiu.

Tweet

Ara mateix estic a València, alegre i content de que la manifestació d’ahir fos un èxit.

És entretingut llegir els diferents mitjans de comunicació, el ball de xifres no afecta només al número de manifestants (varis milers, varis desenes de milers, només faltava posar "quatre cats"), fins i tot arriba al número d’entitats que van recolzar la manifestació.

Del perquè de la manifestació també podem trobar diversos comentaris, des del dret a l’autodeterminació fins a recoltzar l‘Estatutet (encara que no diuen si el primer o el segon).

Embolica que fa fort !! Jo diria que tenen por, no s’ho esperaven i per això miren d’embolicar la troca ben embolicada. Per sort, nosaltres sabem el que som i el que volem.

Salut i força

[@more@]

Tweet

"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"

Vicent Andrés Estellés

[@more@]

Jo no hi podré ser. Des de fa anys visc setmanalment entre Barcelona i València, i el día 18 estaré a València. Estava desitjant anar i no podrà ser, però des de la distància estaré amb tots vosaltres, i aprofitaré per veure com tracten el tema certs mitjans de comunicació.

Vull, però, fer una aportació a la mobilització de demà. Demà ha d’estar tot el poble unit, deixant de costat els partidismes o les diferències que poden haver. Ja haurà temps per tot això, el primer és defensar la nostra identitat i obtenir els nostres drets. Demà s’ha de sentir una única veu, la d’un poble que sap el que és i que sap el que vol.

Poso a continuació la lletra d’una cançó d’Obrint Pas. Tot i que està pensada pel Correllengua, penso que és molt adient per a la convocatòria de demà.

Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

La Flama – Obrint Pas

Salut i força !!

Tweet

(Encetem un micaco amb animalets…)

Divendres !! Potser alguns de vosaltres aquesta tarda estareu mandrosos i no tindreu ganes de fer res. Si esteu gossos i voleu passar una tarda entretinguda, us dono una activitat a fer, és fàcil, encara que pot ser una mica estressant.

[@more@]

La veritat és que no és gens complicada. Aneu a qualsevol fòrum en espanyol que conegueu, de qualsevol tema (cuina, viatges, informàtica, …) tan s’hi val. Llavors obriu una conversa sobre qualsevol tema, però això si, heu d’incloure una de les següents paraules; "catalán" o "Catalunya".

Al cap d’una estona ja haurà merder !! Al pitjor dels casos, us parlaran de tot menys del tema amb que heu encetat la discussió.

Us dono un parell d’exemples respecte als dominis .CAT, un a Barrapunto i un altre a HispaMP3. I aquests són bastants suaus comparats amb les discussions que han hagut mentre els sol·licitaven i tramitaven.

Encara me’n recordo d’algunes de les respostes que van haver a Barrapunto quan algú va treure com a tema que s’havia inaugurat el superordinador Marenostrum a la UPC (ho podeu llegir aquí i aquí).

Generalment, solen haver uns rols fixes entre els que donen la seva opinió:

Us aconsello que no abuseu, la sobredosi pot arribar a ser molt estressant i descoratjadora.

Me’n vaig una estona al badiu.

Tweet