Des de dins i des de fora

(Encetem un nou micaco que compara…)

Es curiós veure la situació catalana des de dins i des de fora. Ja m’havia adonat d’això en diferentes ocasions, i, pel que puc comprovar, lluny de ser anecdòtic, és un comportament que passa sovint. Potser la nostra realitat és veu més clara des de fora que des de dins.

[@more@]

Llegeixo avui una nova entrega de les enquestes que va publicar El Periódico de Catalunya diumenge passat. Bàsicament, destaca dues coses :

Potser són impressions meves, però a mi hem sona a pressió cap a ERC. Una cosa èstil "bé, si us apunteu perfecte, sinó tant s’hi val, l’aprovarem igualment i molts dels que us voten estan de la nostra part". Jo crec que és una pressió més per mirar de deixar l’"Estatutet Incident" "atado y bien atado".

Al mateix diari, llegeixo les declaracions d’en Harold Bloom, un estudiós nord-americà de l’obrar de Ramon Llull. Aquests senyor va dir, textualment, "Sóc un professor i no un polític, però si
fos català desitjaria que el meu país fos independent d’Espanya, encara
que sé que econòmicament seria inviable" quan va estar per Catalunya a començament del segle XXI.

I a una conferència dissabte passat es va reafirmar, "Són dos pobles amb gairebé res en comú. Els costums són diferents, el temperament és diferent i els llenguatges són diferents". I va afegir "Catalunya és una cultura autònoma que legalment és part de la monarquia espanyola, però hi ha diferents catalunyes: la Mallorca de Llull, la València de March, la Barcelona d’Espriu, i llocs on em temo que no aniré mai ara que sóc vell.
Pocs pobles són tan devots del millor de la seva imaginativa literatura
com els catalans. I Barcelona en particular és una ciutat de ciutats,
com Nova York, Roma o París, i en el que més s’assembla a totes és que
és una ciutat d’imaginació".

Segurament la distància, lluny de la crispació i dels clixés que ens volen imposar, fa molt més clara la nostra realitat.

Si hem necessiteu, estaré al badiu.

Tweet