(Encetem un micaco de revelacions…)
Des d’ahir al vespre estic de falles. Va ser arribar a València a les 19:00h i ja gairebé no hem parat d’anar amunt i avall. Realitzant una d’aquestes caminades amb la que fas la volta a mig València, vam trobar una revelació. Ara ja sabem perquè el sr. Zaplana es preocupa tan de la forma de vestir de les persones. Deixo les proves aquí abaix.
Me’n vaig de… falles !!
[@more@]
(Encetem un micaco viatger…)
Avui fa un dia gris i núvol per Badalona, totalment diferent al divendres passat, dia de cels clars, menys o més núvols i amb un sol que ens començava a recordar l’escalfor d’una primavera cada cop més propera, aquell dia el sol m’acariciava la cara a traves de la finestreta del tren.
M’agrada mirar per la finestra quan vaig al tren. Es una mica com veure un d’aquests reallitys shows que ara estan tan de moda. Estàs còmodament assegut i veus com es va desenvolupant la vida al teu voltant. Gent de compra, que treballa, que fa esport, que condueix… els veus només una fracció de segó perquè el tren, com la vida, no s’atura i segueix el seu camí, però estan allà, formant part d’un gegantí plató on és filma aquesta pel·lícula interminable que és la vida.
M’encanta veure les costes rocoses del Garraf, la platja entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles, tan a prop del tren que sembla que puguis tocar l’aigua, la multitud de piscines que hi ha a la vora del tren, tan desertes en hivern i tan plenes en estiu, els aiguamolls de Torredembarra, la silueta del casc antic d’Altafulla que es retalla a l’horitzó, les platges i el circ romà de Tarragona, la platja propera a Vandellòs (preciosa), la costa frondosa de prop del Delta d’Ebre amb el delta dibuixant-se allà al fons, el riu Ebre i els seus camps d’arròs, el castell d’Ulldecona que s’acomiada dels viatgers que surten del Principat i entren a terres valencianes, els camps de tarongers que et donen la benvinguda al costat de Vinaròs, el castell del Papa Luna en la llunyania, les runes de les fortificacions que et saluden des de les alçades a prop de Santa Magdalena de Pulpis, el campanar de l’església d’Alcalà de Xivert, el clònic monstruós de Benidorm que han fet i estan fent a Orpesa, les muntanyes rogenques a Benicàssim, aquella mena de casa senyorial en runes que hi ha al costat del riu a Almassora, les torres de vigilància i el castell d’Almenara, el castell tan carregat d’història de Sagunt, la muntanyeta de El Puig i l’estructura del Museu de les Arts i les Ciències que et dona la benvinguda a València.
La veritat és que veig cada setmana tot això i no hem canso, cada dia es diferent, la llum, els núvols, el vent i la pluja fan de maquillatge natural i atorguen un nou aspecte a tot el paisatge (un nou look que dirien els anglosaxons) i i fan que cada dia descobreixis una cosa nova, un aspecte o un detall que un dia abans havies passat per alt. Avui torno a agafar el tren i, sens dubte, tot tindrà un aspecte ben difentet, en fi, que vaig a fer, m’agrada la meva terra !!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de resum…)
M’he dedicat a fer una mica de repás i de recull (a la meva forma…) de tot el que envolta el tema de l’Estatutet darrerament, i la veritat, que no hem sembla seriós això !!
Per començar, el projecte actual d’Estatutet i el projecte d’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya s’assemblen tan com s’assemblaven els culpables que ens deia TVE aquell nefast 11-M a Madrid i els culpables que deien la resta de cadenes del món, o sigui, en res.
Per continuar, i per demostrar la importància amb que s’agafen l’Estatutet, en plena sessió de tisora per convertir l’Estatut en Estatutet, el President de la Generalitat no té res millor que fer que anar-se’n de viatge al Mato Grosso i més enllà, des d’on de tan en tan diu alguna cosa… i mentre, els seus correlegionaris d’aquí no diuen ni piu, i quan diuen alguna cosa és per dir "si bwana" als que estan fent la permanent a l’Estatut. Hi ha qui sospita, però, que alguns membres del PSOE-c pensen que el President encara està massa a prop i l’enviarien una mica més lluny encara.
Al cap de l’oposició sembla que l’Estatutet no li preocupa gens (de fet, les males llengües diuen que mai l’ha importat, que el que l’importa és la butaca del manaire), així que, en plan Jesús (influenciat sens dubte per la vena democristiana) és dedica a dir "hem negaràs tres vegades… que hem vas oferir entrar al govern tres vegades". D’aquesta forma, i sempre pensant en la butaca, desvia l’atenció del que de veritat importa, o sigui, la criatureta que sortirà de la sessió de perruqueria. Per a desviar l’atenció és dedica també a signar papers en blanc en emissores de radio (sort que no va agafar el paper l’Ibarra !!)
Mentre, els únics membres del govern català que no estan d’acord, van dient "no no no" al nou look de l’Estatut, de vegades algun "si" concret i sempre deixant la porteta oberta a pactes de darrera hora, home… està bé, però jo els agrairia que diguessin d’una vegada NO.
I per acabar, l’Estatutet està quedant doncs… a la espanyola, i cada dia s’assembla més al seu cosí valencià, amb unes quantes ambigüitats d’aquelles que permeten a uns dir que el català i el valencià no són el mateix idioma, en el nostre cas però, ens permeten dir que Catalunya no és nació, sinó nacionalitat, però això si, una nacionalitat amb símbols nacionals, i així tots contents !!
En fi, me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de diaris…)
Avui he trobat un parell de coses que he trobat divertides a la premsa gratuïta de Barcelona ciutat.
A l’edició d’avui del 20 minutos, parlaven de que el govern francès vol alliberar més óssos als Pirineus, concretament "alliberarà cinc óssos bruns d’una espècie autòctona extingida" (aquí ho pots veure). Home, tan extingida no ha d’estar aquesta espècie autòctona si encara queden almenys cinc óssos, no ??
Per la seva part, en l’edició barcelonina del Què !, concretament a la darrera fulla, m’ha sorprès veure com ha canviat de forma el nostre estimat Principat (aquí ho pots veure). Quines coses té el nou Estatut !! A Andalusia ja tenen fins i tot telèfon per trucar als Mossos d’Esquadra i als Bombers de la Generalitat !!!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco sobre professors/es…)
Darrerament es denuncia que els professors han de patir unes condicions de treball sovint marcades per la violència, que té el seu origen tan als seus alumnes com als pares d’aquests. I com si no hagués prou amb això, ara fa un dies un càrrec oficial, Fernando Giner, president de la diputació de València va afegir llenya al foc.
Aquest senyor va denunciar fa uns dies la "catalanització" dels centres educatius que depenen de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i va demanar que els pares han de protestar contra això.
El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-Iv) li va respondre fent-lo responsable de la possible onada de violència que generessin les seves declaracions i, van afegir, el català i el valencià són la mateixa llengua.
Al sr. Giner això no li va agradar gens, i va contraatacar dient que aquests senyors «se creen portadores de una supuesta verdad científica», que les declaracions d’aquests sindicats «son propias del sectarismo de la izquierda», el qual, va afegir, «no admite el debate político, ni la confrontación de ideas, ni tampoco el contraste intelectual de posiciones».
Els sindicats van respondre dient que els professors compleixen la normativa lingüística de la Generalitat Valenciana, on mana el mateix partit al que pertany el sr. Giner, li van recordar que tan el Tribunal Constitucional com el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià han dictat varis veredictes on avalen que el català i el valencià són el mateix idioma i van anunciar que posaven les declaracions del sr. Giner en mans dels seus advocats.
A tot això, Acció Cultural del País Valencià va fer una declaració de suport als sindicats amenaçats. Per la seva part, la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana "no sabe, no contesta".
Una prova més de com són les coses allà on manen els grans defensors del bilingüisme.
A mi el que més m’ha agradat ha estat la part de "no admite el debate político…" igual a aquest senyor un dia d’aquest se li ocorre fer "debate político" sobre la llei de gravitació universal o sobre la llei d’Ohm si no li acaben de fer el pes als seus interessos. Si és que hem d’aprendre molt d’aquests grans homes que té el PP a les seves files, que tan alegrement accepten fer "debate político" i "contraste intelectual de posiciones" sobre temes tan amplis com el terrorisme, les bodes gays,el pla hidrològic (aquell de "se aprueba por cojones"),…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de resposta…)
S’ha de reconéixer que els senyors de Renfe llegeixen els missatges que enviem els usuaris i contesten força ràpid. Això si, la contestació tampoc els ha causat excessives fatigues, la veritat.
El missatge que els vaig enviar era :
Apreciats senyors:
Utilitzo sovint els seus serveis per realitzar el trajecte Barcelona –
València (gairebé setmanalment). Cal a dir que no he trobat greus problemes
al servei (excepte coses puntuals) i estic bastant satisfet.
Tot i això, hi ha un tema que no m’acaba d’agradar,i és el tracte que si li
dona a la llengua catalana als seus trens. Per exemple força sovint passa
que el personal del servei de restauració (entre altres) no entén la
llengua catalana.
No tinc cap queixa cap el tracte i la feina que realitza
aquest personal, ben al contrari, però trobo que els encarregats de
realitza la planificació de la plantilla haurien de tenir cura de poder
assignar persones que entenguin la llengua catalana als trens que realitzen
els trajectes pels diferents territoris on s’hi parla.
Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció és que a l’Euromed els anuncis
de megafonia els fan en tres idiomes (espanyol, català i anglès) però a
l’Arco, per exemple, només s’utilitza l’espanyol.
Al meu parer, trobo que seria un gest important de part seva en defensa de
la pluralitat lingüística de l’Estat i que les persones catalanoparlants,
com jo, s’ho agrairem.
Aprofitant l’ocasió, també els demanaria que incorporessin l’idioma català
a la seva pàgina web, doncs ara mateix només hi ha parts molt concretes on
es pot seleccionar l’idioma.
Estic segur que s’estudiaran les meves peticions. Moltes gràcies per tot i
rebin una cordial salutació.
La resposta ha estat :
No disponemos de traductores. Atentamente
Vist que una empresa important com Renfe no té cap traductor de català, aquesta tarda quan tingui una estona miraré de fer-lis la versió bilingüe del missatge per a veure que hem diuen. Ja és prou significatiu que per queixar-me de que no utilitzen el català ho hagi de fer en espanyol !!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un altre micaco ferroviari…)
Fa temps que faig el trajecte Barcelona València gairebé setmanalment. En aquest temps, he comprovat que la utilització del català per part del personal d’abord de les Grandes Líneas de Renfe és mínim, el personal que t’atén a la porta o dins del tren gairebé no el sap mai i el personal de restauració poques vegades (encara me’n recordo la cara d’una hostessa quan li vaig demanar "un entrepà de pernil amb formatge i una aigua amb gas" !!)
Però d’un temps ençà veig que encara ha minvat més. Abans de tant en tant t’entenien, però ara mateix no t’entenen ni al demanar "un té amb llet". A l’Euromed et trobes que els anuncis de megafonia els fan en tres idiomes (espanyol, català i anglès), però a l’Arco, que fa el trajecte València-Barcelona, només ho fan en espanyol i el català brilla per la seva absència tan a la megafonia com als altres àmbits.
No fa gaire han canviat l’empresa que ofereix restauració als tren, ara és diu ¡Claro!. Doncs bé, continuem sense carta de productes en català, ¡Claro!. I això per no parlar de la pàgina web de Renfe, en que el català només té un caràcter testimonial. Només es poden consultar uns quants horaris i, per exemple, el servei TickNet no està en aquest idioma (encara que en anglès si, és clar)
Com en companyies ferroviàries no hi ha gaire marge per elegir, l’única opció que tenim aquells que veiem com es menysprea el nostre idioma és queixar-nos a la companyia. I això és just el que he fet.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de reenviament…)
Tinc un mailet que està molt i molt trist perquè no sap res del seu germà que vaig enviar al Grup Popular al Congreso. Segurament el que passa és que aquesta gent està molt enfeinada i no ha tingut temps de respondre’m.
Com he vist que el Partit Popular ha arreglat el problema que tenien a la seva plana web a l’opció "Tu opinión cuenta" doncs els he enviat el mateix text (el text el podeu llegir aquí). A més, els hi he marcat l’opció de que vull resposta i he posat la meva adreça electrònica, a veure si aquest cop tinc més sort.
Esperant una resposta, me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco teatrer…)
Ahir vam anar a veure "Mar i Cel". Ens va agradar molt l’obra, te moments molt emocionants i tan el muntatge com la feina dels actors és molt bona.
Només va fallar una cosa, i la culpa no va ser dels actors. Gràcies a la Generalitat Valenciana al final vam veure “Mar y Cielo”. No vam poder veure l’obra en el seu idioma original perquè la Generalitat Valenciana li va dir a Dagoll Dagom que només els contractava si feien l’obra en espanyol. Només van poder fer l’obra en català dos dies (dimarts i dimecres) i tots els demés en espanyol. I com nosaltres només podíem anar el cap de setmana, al final hem hagut de veure “Mar y cielo”.
Així, amb un “ordeno y mando” aquells que tan s’omplen la boca amb el “valencià” que tan orgullosos estan de defendre “el valencià” i l’agafen com a bandera, que tan defenen el bilingüisme i tan denuncien que als xiquets al Principat no se’ls ensenya l’espanyol, el que fan es prohibir el teatre en valencià.
I després van dient que “todos los españoles tienen los mismos derechos”, bé, només tenint una determinada idea de que és Espanya és pot donar com a vàlid aquesta informació.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un altre micaco sobre mentides…)
Ja fa temps, les Nuevas Generacions del PP a Castilla y León van començar una campanya per denunciar que, segons ells, "El Estatut discrimina a los aspirantes a la función pública según su lugar de residencia, en lugar de baremar según mérito y capacidad."
Al cartell de la campanya, sota un enorme "Ho entens?" diuen que "si no entiendes catalán no podrás opositar a ningún empleo público en cataluña; si no entiendes catalán te verás discriminado al concursar a empleos públicos incluso en otras regiones de España; si no entiendes catalán lo tendrás mucho más difícil para acceder a la función pública". Al peu del cartell posa "En NNGG lo que no entendemos es por qué se discrimina a las personas por su lugar de nacimiento. No entendemos por qué tienes que ser un ciudadano de segunda, ¿y tú?."
Jo el que no acabo de veure clar és la relació entre "si no entiendes catalán" i el "discriminar a las personas por su lugar de nacimiento". A hores d’ara, per aprendre (i entendre) el català no necessites haver nascut en algun lloc en concret, només cal estudiar i practicar. Sense anar més lluny, tinc una companya de feina que va néixer a León i una altra que va néixer a Almeria que l’entenen perfectament.
Si ells és consideren "ciudadanos de segunda" perquè no poden presentar-se a unes oposicions per no saber un dels coneixements que requereix la feina (en aquest cas el català), com ens hem de considerar els ciutadans que estem pagant els sous dels funcionaris amb els nostres impostos i que hem de canviar d’idioma per dirigir-nos a les instàncies públiques ? Que una persona domini l’espanyol o domini el swahili al Govern de l’Estat tan li ha de donar, el que ha de procurar és que es pugui expressar en qualsevol dels idiomes oficials del territori on està. I això si que sembla que els de NNGG no ho entenen.
Me’n vaig una estona al badiu.
[@more@]
