Aquest Estatut no és seriós !!

(Encetem un micaco de resum…)

M’he dedicat a fer una mica de repás i de recull (a la meva forma…) de tot el que envolta el tema de l’Estatutet darrerament, i la veritat, que no hem sembla seriós això !!

Per començar, el projecte actual d’Estatutet i el projecte d’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya s’assemblen tan com s’assemblaven els culpables que ens deia TVE aquell nefast 11-M a Madrid i els culpables que deien la resta de cadenes del món, o sigui, en res.

Per continuar, i per demostrar la importància amb que s’agafen l’Estatutet, en plena sessió de tisora per convertir l’Estatut en Estatutet, el President de la Generalitat no té res millor que fer que anar-se’n de viatge al Mato Grosso i més enllà, des d’on de tan en tan diu alguna cosa… i mentre, els seus correlegionaris d’aquí no diuen ni piu, i quan diuen alguna cosa és per dir "si bwana" als que estan fent la permanent a l’Estatut. Hi ha qui sospita, però, que alguns membres del PSOE-c pensen que el President encara està massa a prop i l’enviarien una mica més lluny encara.

Al cap de l’oposició sembla que l’Estatutet no li preocupa gens (de fet, les males llengües diuen que mai l’ha importat, que el que l’importa és la butaca del manaire), així que, en plan Jesús (influenciat sens dubte per la vena democristiana) és dedica a dir "hem negaràs tres vegades… que hem vas oferir entrar al govern tres vegades". D’aquesta forma, i sempre pensant en la butaca, desvia l’atenció del que de veritat importa, o sigui, la criatureta que sortirà de la sessió de perruqueria. Per a desviar l’atenció és dedica també a signar papers en blanc en emissores de radio (sort que no va agafar el paper l’Ibarra !!)

Mentre, els únics membres del govern català que no estan d’acord, van dient "no no no" al nou look de l’Estatut, de vegades algun "si" concret i sempre deixant la porteta oberta a pactes de darrera hora, home… està bé, però jo els agrairia que diguessin d’una vegada NO.

I per acabar, l’Estatutet està quedant doncs… a la espanyola, i cada dia s’assembla més al seu cosí valencià, amb unes quantes ambigüitats d’aquelles que permeten a uns dir que el català i el valencià no són el mateix idioma, en el nostre cas però, ens permeten dir que Catalunya no és nació, sinó nacionalitat, però això si, una nacionalitat amb símbols nacionals, i així tots contents !!

En fi, me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet