(Encetem un altre micaco ferroviari…)
Fa temps que faig el trajecte Barcelona València gairebé setmanalment. En aquest temps, he comprovat que la utilització del català per part del personal d’abord de les Grandes Líneas de Renfe és mínim, el personal que t’atén a la porta o dins del tren gairebé no el sap mai i el personal de restauració poques vegades (encara me’n recordo la cara d’una hostessa quan li vaig demanar "un entrepà de pernil amb formatge i una aigua amb gas" !!)
Però d’un temps ençà veig que encara ha minvat més. Abans de tant en tant t’entenien, però ara mateix no t’entenen ni al demanar "un té amb llet". A l’Euromed et trobes que els anuncis de megafonia els fan en tres idiomes (espanyol, català i anglès), però a l’Arco, que fa el trajecte València-Barcelona, només ho fan en espanyol i el català brilla per la seva absència tan a la megafonia com als altres àmbits.
No fa gaire han canviat l’empresa que ofereix restauració als tren, ara és diu ¡Claro!. Doncs bé, continuem sense carta de productes en català, ¡Claro!. I això per no parlar de la pàgina web de Renfe, en que el català només té un caràcter testimonial. Només es poden consultar uns quants horaris i, per exemple, el servei TickNet no està en aquest idioma (encara que en anglès si, és clar)
Com en companyies ferroviàries no hi ha gaire marge per elegir, l’única opció que tenim aquells que veiem com es menysprea el nostre idioma és queixar-nos a la companyia. I això és just el que he fet.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
No cal viatjar en tren perquè no t’entenguin en català. Les noies amb cara d’espavilades del bar de sota la feina, al cor de l’Exiample barceloní, són d’aquelles que els demanes un cafè amb gel i et porten un cafè amb llet (get, suposo), snese cap pregunta ni cap signe de dubte. Segur que entenen més bé l’anglès que el català. Ei!, i ningú els demana que el parlin, només que l’entenguin. O que si no l’entenen, que preguntin abans de servir el que els sembla (¿només han hagut de rectificar quan els ho demano jo?)
Ja tens raó, ja m’he trobat més d’un cop sobretot pel centre de Barcelona amb el que contes. Coincideixo amb tu amb que no els demano que hem parlin en català, cadascú és lliure de parlar l’idioma que vol, però almenys que m’entenguin (cosa que m’ha passat més d’un cop al bar de Renfe, però que com he comentat abans, cada cop hem passa menys)
Salutacions