El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco de publicitat…)

Aquestes falles mentre passejava pels carrers de València vaig trobar un anunci de Telefónica que hem va sobtar, tenia alguna cosa diferent dels anuncis que havia vist per Barcelona.

Al tornar a Barcelona he pogut comprovar que hi ha una subtil diferència. Poso la fotografia dels dos cartells aquí abaix.

Deixant a banda l’idioma (es veu que a València no deuen parlar català,valencià o com vulguis anomenar-ho i per això han de posar l’anunci en espanyol) hi ha un altre detall que crida més l’atenció. Poso la fotografia del detall aquí sota :

Quines coses !!! Al País Valencià només ofereixen trucades nacionals i en canvi al Principat les ofereixen estatals !!

<mode irònic>

Per quina raó els valencians només els entren trucades a llocs com a Barcelona, Palma de Mallorca, Maó, Girona, Alacant o Fraga i no a Madrid ?

Com és que el president Camps no executa una clàusula com la que vol posar a l’Estatutillo que ve a dir que tot el que aconsegueixi el Principat ell també s’ho demana ?

</mode irònic>

Després vaig pensar que potser en català van fer una versió diferent per motius de l’idioma i no polítiques… però no !!! Només cal entrar a la web de Telefónica i podem veure que tan per la versió espanyola com per a la catalana utilitzen la mateixa paraula, "nacionals" :

I llavors ja va quedar clar tot !! Aquests senyors de Telefónica volen quedar bé amb tothom, al Principat posen "estatals" per a que estiguem contents, al País Valencià "nacionales" per a que sapiguen a on pertanyen i amb quin idioma parlen i a la web, on tothom pot comparar les versions, utilitzen "nacionales" i "nacionals" per a que no s’enfadi ni el sr. Bono ni els que pensen com ell.

Molts espanyols van dient que les empreses catalanes per guanyar un duro renuncien als seus principis. Com si les espanyoles no ho fessin !! Segur que si fóssim independents moltes d’aquestes empreses que ara només t’atenen en espanyol utilitzarien un correctíssim català.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco sobre violència…)

Ara que tots els partits espanyols estan mirant de fer pinya per aprofitar el alto al foc decretat per ETA per solucionar el problema basc i acabar definitivament amb la violència, haurien d’aprofitar per fer més coses, penso jo.

Sense anar més lluny, al País Valencià també hi ha violència, encara que aquesta té un signe polític totalment diferent del que hi ha a Euskadi.

Esperem que els responsables del Govern Central i de la Generalitat Valenciana fagin tot el possible per aturar un clima de violència que, encara que no és tan espectacular ni mediàtic com el del País Basc, ja fa anys que dura.

En cas contrari, haurem de continuar pensant que a l’Estat Espanyol segons quines idees si que és poden defendre mitjançant la violència.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de recerques…)

Ho reconec. És una noticia important que ETA hagi declarat un alto al foc permanent. Sempre és bo veure com les armes guarden silenci mentre els que les utilitzaven parlen.

Però aquest problema no és dels catalans, tot i que hem sofert aquesta violència. Nosaltres tenim els nostres propis problemes i no estan, ni de bon tros, encarrilats.

Els catalans ja tenim els nostres propis problemes amb els espanyols. El darrer d’aquests el ja famós Estatutet del Principat i l’Estatutillo del País Valencià que ens volen fer adoptar amb l’ajuda d’alguns d’aquí.

No ens enganyem, la possibilitat de pau a Euskadi no ens donarà ni el sistema de finançament que vam demanar (ni tan sols el que té el País Basc), ni ens reconeixerà com a nació, ni ens dotarà de representació internacional ni res de res. Tan parlar darrerament de l’Estatutet i de l’Estatutillo i ara de cop i volta se’ls ha empassat la terra. I mireu que penso que abans és parlava massa, que qualsevol cosa es relacionava amb l’Estatutet i l’Estatutillo, però és que de sobte s’ha passat de no parar de parlar a fer com si ja no existeixin.

Amb tot això, hi ha gent que ara vol utilitzar l’anunci d’ETA per fer que diguem SI a l’Estatutet. Ho he llegit al bloc Busot i després l’he pogut confirmar a El Periódico de Catalunya del 24 de març. Hi ha un columnista anomenat Carles Pastor que a la seva columna diu, entre altres coses :

“Y ahora que los terroristas vascos aceptan someterse a las reglas de la democracia, un fracaso del Estatut en las urnas desestabilizaría el Gobierno de la Generalitat y quizá también el del Estado, perjudicando así la normalización del País Vasco. Sacrificarse por la paz en Euskadi. No sería un desatino".

Ens demana sacrificis. Un sacrifici és fa quan s’accepta un mal per aconseguir alguna cosa bona. D’entrada, aquest senyor ja ens està dient que l’Estatutet molt bo no és (és francament dolent, en termes informàtic una versió 1.2 de l’Estatutet del 1979, una mera revisió i gràcies).

Som els catalans, un altre cop, els que ens hem de sacrificar. No els espanyols o els bascos, no, els catalans.

Doncs NO, ja n’hi ha prou. Ja va sent hora que pensem en arreglar els nostres problemes, que ningú ens els arreglarà. Espanya és cada dia més una pedra de molí que tenim lligada al coll i que no ens deixa moure cap a on es caldria anar. I ja va sent hora de pensar en deixar llast.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un altre micaco de respostes…)

Ara fa un temps, vaig comentar que el català s’utilitza poc per part de Renfe, i que quan els vaig enviar un escrit en català per demanar que és pogués utilitzar aquesta llengua als seus trens de llarg recorregut, la contestació que vaig rebre va ser que no tenien traductors.

Al dia següent els vaig enviar de nou l’escrit en versió bilingüe, i ara fa uns dies m’ha arribat la seva contestació, que és la següent :

Estimado Señor xxxxx:

Nos referimos a su correo electrónico de fecha 15 de marzo por el que nos sugiere la conveniencia de que el personal que atiende el servicio a bordo se exprese en catalán.

En primer lugar, deseamos agradecerle su interés por informarnos de sus impresiones y necesidades del servicio que prestamos en esa relación.

A este respecto, informarle que su escrito ha sido enviado al departamento correspondiente de RENFE y a la empresa Wagons Lits, encargada de la gestión del personal de a bordo para su estudio y valoración.

Sin otro particular, reciba un cordial saludo.

Com les grans empreses no solen fer cas de les reclamacions que reben excepte si arriben moltes, animo a tots aquells de vosaltres que penseu que el català s’hauria de poder utilitzar als trens de gran recorregut a enviar un escrit per demanar-lo a Renfe. El lloc des d’on el podeu enviar és AQUEST.

A veure si entre tots plegats podem aconseguir que parlar català als trens de Renfe no sigui pas una cosa estranya.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de peus…)

Avui, l’amic blocataire Init comentava al seu bloc Moments que li ha desagradat el tracte que s’ha fet de l’anunci d’ETA a un dels diaris gratuïts de Barcelona.

Coincideixo amb ell en pensar que és un diari molt sensacionalista i manipulador (pel meu gust, el que més de tots els diaris gratuïts). La veritat és que a vegades només li falta que les fulles siguin de color groc…

Però, cal a dir, està encetant una nova línia editorial que, segurament, esborrarà part d’aquesta imatge. Ho dic pel comentari a peu de foto que hi ha a la imatge que he posat més amunt. El poso aquí abaix amb més detall (per veure la foto sencera amb més detall, cliqueu aquí).

Lo del "papapapa" segurament serà perquè fa poc va ser Sant Josep, segur que pel dia de la mare posaran "mamamama", pels concerts i espectacles "manamana pipiiipiripiiii" i pels comentaris de les pel·lícules de por "bubububububu".

Només hi ha una cosa que hem preocupa d’aquesta nova línia editorial, i és que al final posa "papapapp"!!!

Me’n vaig al badiu… papapapapaaaaaaaa…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco d’aparences…)

A la pel·lícula Blade hi ha una escena on el caçador de vampirs li diu una humana "desperta. El teu món no existeix, només és un somni dolç". Darrerament trobo que molta gent comença a despertar-se d’un somni que és diu Espanya.

Els que encara ens volen vendre aquest somni ens diuen que Espanya és un estat democràtic, on hi ha llibertat d’expressió i on es tracte amb respecte i igualtat a totes les cultures que la composen. És un bon eslògan publicitari, no tinc cap cap mena de dubte en dir que si venguessin cases a la urbanització Espanya molta gent en compraria. Llàstima que sigui mentira.

A un estat on hi ha llibertat d’expressió, els cossos de seguretat de l’estat NO és dediquen a retirar dels estadis de futbol pancartes que posen "Catalunya is not Spain" ni és dedica a impedir que la gent entri al recinte esportiu amb estelades.

A un estat on és tractes amb respecte totes les cultures, no hi haurien cartes com AQUESTA publicades a una web d’una associació de les forces de l’ordre on un ciutadà és dedica a MENTIR sobre tot un poble, dient coses com que a Catalunya "se caricaturiza frecuentemente al resto de españoles (¡no digamos a los de Madrid!); cualquier crítica es tergiversada y presentada como una ataque contra Cataluña, y su autor amenazado de muerte por cientos de exaltados; etc, etc, etc." i s’acaba demanant el boicot als productes catalans. Per suposat, a un estat respectuós amb la diversitat tampoc hi haurien cap tipus de boicots als productes d’una part del territori.

A un estat democràtic, un exmilitar NO escriu a un representant democràticament elegit pel poble una carta com AQUESTA, on el qualifica de "rata" i "imbécil", defén un règim totalitari amb frases com "El Alzamiento se justifica sólo con la idea de que bobos de babas como la rata Herrera o el loro Zapatero no cobren sueldos políticos de infarto de pagados con nuestro bolsillo." i on amenaça a part de la població i humilia als que van haver de fugir del dictador dient "como les digo a otras ratas de su calaña, no quiera acabar corriendo a pelo hacia la frontera francesa, a ser posible con los cuadros del Museo del Prado, para acabar en una playa francesa cagando en la orilla vigilado por senegaleses".

I, per finalitzar, a un estat democràtic un ministre no és dedicaria a dir coses com "Em molesta que dins d’Espanya hi càpiguen vàries nacions i diferents himnes nacionals", un ministre que viu a un altre segle i no s’acaba d’enterar que no viu a un estat-nació, que no respecta a les nacionalitats del seu estat, que diu coses com "Es tracta que el castell ofereixi la bandera de la nació a la qual pertany" sense saber que aquesta bandera és la quatribarrada i que quan diu "A qui pot molestar que hi onegi la bandera espanyola?" no sap que hi ha gent, com a mi, que el que ens demanà el cos és dir-li que els molesta per exemple als que van "acabar corriendo a pelo hacia la frontera francesa, para acabar en una playa francesa cagando en la orilla vigilado por senegaleses". Ministre de Defensa?? Defensa de què?? De la defensa de la "Unidad Patria" déu ser.

ETA va anunciar una aturada de les accions violentes permanent. Ho celebro, i desitjo que acabi d’una vegada i per sempre la violència, però la veritat és que també penso que quan van matar al Miguel Angel Blanco es van crear unes il·lusions que només van portar a picabaralles polítiques. Ara tot és diferent, per sort, i espero que no tornin a sortir les ja conegudes discrepàncies i les ganes de protagonisme.

Jo, de moment, no tinc miratges, tinc un somni, veure a la meva terra lliure.

Me’n vaig al badiu

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de fotografies…)

Ara que ja s’han acabat les falles del 2006, vull compartir amb tots vosaltres unes quantes del grapat de fotografies que he realitzat.

Al clicar sobre qualsevol fotografia la podeu veure més gran. Espero que us agradin.

Falla de El Pilar ………………. Falla al c/ Palleter

Detall Falla Palleter ……………. Falla Nou Campanar

Detall Falla Nou Campanar …. Detall Falla Admirall Cadarso

Un Ninot indultat ………… Falla Plaça Ajuntament

Falla Convent Jerusalem …….. Filà Moros c/ Cavallers

Cremà Falla Convent Jerusalem

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de professions…)

Un enginyer, un comptable, un químic, un informàtic i un funcionari es vanaglorien per tindre cadascú un gos meravellós. Com no és posen d’acord, decideixen demostrar-ho.

L’enginyer crida a la seva gossa :

– Arrel Quadrada, ensenyants el teu talent !!

La gossa va a la pissarra i dibuixa ràpidament un quadrat, un cercle i un rectangle.

El comptable ordena al seu gos :

– Balanç, ensenyants el que pots fer !!

El gos va a la cuina, torna amb una dotzena de galetes i fa tres grupets iguals de 4 galetes.

El químic diu que el seu gos ho pot fer millor :

– Termòmetre, fes el teu número !!

El gos obre la nevera, agafa un litre de llet, va a l’armari, agafa un got de 10cl i fica exactament 8 cl. Dins el got sense que caigui fora ni una gota.

L’informàtic pensa que es quedarà amb tothom :

– Disc dur, impressiona’ls !!
El gos es fica davant de l’ordinador, l’arranca, inicia el programa antivirus, envia un correu electrònic i instal·la un joc nou.

Els 4 homes miren cap al funcionari i li pregunten :
I el teu gos, que pot fer ?

– Cafetet, ensenya’ns els talents del funcionariat !!

El gos s’aixeca, fa un mot encreuat a la pissarra, es menja les galetes, es veu la llet, juga un solitari a l’ordinador, es tira a la gossa de l’enginyer i simula haver-se lesionat l’esquena fent-ho, omple un formulari d’accident laboral i agafa una baixa de sis mesos.

Un acudit com molts d’altres, a que bé tot això ??

Bé, darrerament he llegit a varis blocs queixes sobre el tracte dels funcionaris. No dic que no tinguin raó, però com sempre generalitzar és dolent (tot i que reconec que jo moltes vegades ho faig sense adonar-me, mea culpa)

Jo treballo amb funcionaris, i puc donar fer que els paios com els que retrata l’anterior acudit existeixen, però que no són la regla general, almenys allà on estic jo. He vist a funcionaris preocupar-se pels problemes de les persones a les que atenien i donar-los un tracte personalitzat i continuat que ja m’agradaria a mi que me l’oferissin algunes de les empreses de les que sóc client. I com a tots els llocs on s’ha d’atendre gent, els he vist suportant uns tractes totalment humiliants.

Així que, per ser justos amb tothom, jo segueixo pensant que és millor queixar-se només d’aquells comportaments que ens semblen incorrectes i evitar les generalitzacions. (jo també intentaré fer-ho)

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un altre micaco de falles…)

Passejant per les falles he pogut comprovar que sempre hi ha qui s’atreveix a trencar el que hom diu que “és normal”. Si el típic es veure als balcons dels carrers de València la senyera coronada i la bandera espanyola, hi ha qui no és conforma i és rebel·la. Us deixo la prova aquí sota.

Me’n vaig de… falles !!

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de disfresses…)

Hem passa cada cop més, i és que no ho puc evitar, quan veig alguna sessió del Congreso de los Diputados hem recordo de la meva escola de primària. De fet, molts comportaments són similars.

A mi m’avergonyeix el fet que a un lloc on, en teoria, s’han d’escoltar les idees dels altres, justament no és fa això. Penso que si alguns dels senyors diputats no tinguessin orelles no els seria pas un impediment greu per fer el que fan.

Però, al meu parer, el més greu no és que no vulguin escoltar les explicacions dels altres, el més greu és la falta de respecte que mostren alguns dels diputados, i és que actituds com ara llegir el diari mentre un altre parla, entrar només a votar, fer sorolls per molestar a l’orador, picar de peus a terra per no deixar-li parlar, insultar-li i altres fets similars, demostren una falta de respecte que, per a mi, és molt preocupant, en tant que estem parlants dels representants del poble.

Per acabar-ho d’adobar apareix el sr. Zaplana, i fa una de les coses que faltaven per a fer en aquell escenari, un comentari masclista i racista sobre l’aspecte d’una persona, que a més del respecte que mereix pel fet de ser persona, es mereix també respecte pel càrrec que dispensa.

I justament el sr. Zaplana havia de ser, el senyor al que es va gravar dient per telèfon que “Pero me tengo que hacer rico porque estoy arruinado ” i el “¿Eh? Lo que te dé y me das la mitad bajo mano. ”, el mateix sr. Zaplana que apareix en caricatura a un cartell d’una obra de teatre amb l’etiqueta “el malo” i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana el censura (nens, us podeu ficar amb Mahoma, però a Zaplana ni tocar-lo, eh?), i ara aquest senyor es permet denigrar a la vicepresidenta del Govern Espanyol per la seva forma de vestir, i a tot un poble estranger calificant de “disfressa” un dels seus vestits típics.

Amb tot això i encara hi ha gent que ho veu normal i s’indignen amb els que s’enfaden amb el sr. Zaplana. Ai, senyor, senyor…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet