Cuida la seguretat del teu windows

(Encetem un micaco sobre programes…)

Avui llegint hispamp3 m’he assabentant que al bloc de Sergio Hernando, l’autor ha publicat una recopilació de programes gratuïts de seguretat per a windows.

Hi ha des d’antivirus, tallafocs i anti-sypware, entre molts altres.

Crec que és una pàgina força recomanable, la podeu trobar clickant aquí.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Cuida la seguretat del teu windows

Catalanitzant Chuck Norris

(Encetem un micaco sobre actors…)

Fa uns dies vaig llegir a diferents planes webs diferents reculls de dites sobre Chuck Nurris, així que passo a reproduir tot seguit les que hem van fer més gràcia… i afegeixo algunes de més nostrades :

    • Els dinosaures van mirar malament a en Chuck Norris una vegada. UNA VEGADA.
    • En Chuck Norris ha contat fins a infinit… dues vegades.
    • En Chuck Norris va morir fa deu anys, el que passa és que La Mort no ha tingut valor de dir-s’ho.
    • El camí més ràpid per arribar al cor d’un home és el puny d’en Chuck Norris.
    • Quan en Chuck Norris fa la seva declaració d’Hisenda, envia tots els formularis en blanc i afegeix una foto seva en guàrdia i preparat per atacar. En Chuck Norris no ha pagat mai els seus impostos.
    • Quan l’Home del Sac se’n va a dormir, mira dins del seu armari per veure si està en Chuck Norris.
    • Encara que moltes persones utilitzen un pijama d’en Superman, en Superman utilitza un pijama de Chuck Norris.
    • En Chuck Norris és la raó per la qual en Wally s’amaga.
    • En Chuck Norris pot dividir entre cero.

    Jo afegiria :

    • Si en Chuck Norris hagués escrit l’Estatut, a Madrid no haguessin tocat ni una coma.
    • En Chuck Norris defén que català i valencià són el mateix idioma.
    • Les balances fiscals és publicarien en 10 minuts si les demanés en Chuck Norris.
    • En Chuck Norris pot ballar una sardana tot sol.
    • En Chuck Norris pot preparar la major mascletà que ningú ha escoltat mai… sense utilitzar pólvora.
    • A en Chuck Norris el ball que més li agrada és el ball de bastons.
    • En Chuck Norris no necessita encendre foc per fer una calçotada, ell arranca el calçot de terra i el calçot ja surt cuit.
    • A en Chuck Norris no se li passa mai l’arrós de la paella. L’arrós no s’atreveix.

    • En Chuck Norris corre més ràpid que l’Aznar.
    • La colla castellera d’en Chuck Norris només necessita un enxaneta per fer castells de dotze pisos.
    • Si Chuck Norris fos de CiU dirien "això si toca"
    • En Chuck Norris no cal que li canti al tió per a que cagui.
    • Aznar parla català amb Chuck Norris en públic.
    • En Chuck Norris era qui li trencava les ampolles i les ratxoles a en Gaudí al Park Güell.

Ufff, quanta animalada… Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Catalanitzant Chuck Norris

Escalfant el referendum

(Encetem un micaco de referèndum…)

Ja s’està encenen el foc per coure el referèndum sobre l’Estatutet. En Zapatero ja ha vingut a terres del Principat per comunicar-nos que és de bo aquest Estatutet, i ens espera convèncer amb el seu talant i la seva retòrica.

Molt talant però molt poca memòria (i molta poca vergonya), ja que diu que "He complert la meva paraula davant el poble de Catalunya" cosa que és mentira. A més, ja comença a jugar amb vincular el NO amb la dreta i diu coses com "No hi pot haver una força d’esquerres que voti no a l’Estatut". Jo li diria que no pot haver forces catalanistes que votin que si.

Per si aquesta talant i aquesta retòrica fallessin, els poders mediàtics es segueixen movent. Ahir diumenge, el diari Levante és feia resó d’una enquesta publicada per La Vanguardia on s’assegura que l’Estatutet obtindria un 56% de vots "si" i que només el 16% votarien "no". Crida l’atenció que, segons l’enquesta, el 51% dels enquestats diu que conéixen poc l’Estatutet, que el 49% opina que després de passar l’Estatutet pel Congreso Espanyol el text ha empitjorat, i que el 42% pensen que el "no" d’ERC està justificat.

Per una altra banda, el dissabte des d’El Periódico de Catalunya, en Enric Sopena signava un article on deia que una abstenció elevada només serviria per donar ales al PP i deixava anar frases com ara "Una gran abstenció serviria perquè la dreta multipliqués la seva munició de disbarats. ERC no pot mirar cap a un altre costat desdenyant aquestes circumstàncies. ERC ha de saber que com més feble neixi l’Estatut, més fort se sentirà el PP.
¿A què esperen Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós per anar rectificant i recolzar el sí?"

I parlant dels republicans, se’ls hi presenta en safata d’or l’oportunitat d’aconseguir per a ells solets representar la bandera del sobiranisme parlamentari i deixar als convergents com a mers regionalistes, però per fer això han de deixar-se de romanços i defensar públicament el no. Ho faran? Ja ho veurem.

De moment ja han començat els apòstols del si a dir que el món s’acabarà si votem qualsevol cosa que no sigui un si. La veritat és que en el meu cas només estan aconseguint que cada vegada tingui més motius per a continuar votant NO. A més, no deixa de ser curiós que vagin repetint que el si guanyarà clarament però cada cop fan campanyes més agressives a favor d’aquest si, per a mi senyal clar de que aquesta majoria que diuen tenir no la ténen tan assegurada com diuen. Per cer que avui tan l’Avui com El Periódico de Catalunya segueixen amb la seva pressió.

Ara ja només cal que en Ibarra aparegui demanant un si per acabar-ho de rematar.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Escalfant el referendum

Fotografies de la manifestació contra l’alta tensió

(Encetem un micaco de fotografies…)

Poso a continuació unes fotografies de la manifestació que va haver ahir a València amb gent vinguda d’arreu dels Països Catalans contra les línies d’alta tensió.

Vull comentar un moment simpàtic que va haver quan els manifestants van passar per la plaça de la Verge, ja que havia un parell de nuvis que s’acabaven de casar i els manifestants cridaven "que se besen, que se besen" i els nuvis saltaven al ritme de les bandes de música de la manifestació. Nosaltres, per la nostra part, vam acabar prenent una cervesa al pub Sherlock Holmes de la plaça Manisses.

Al clicar sobre qualsevol fotografia la podeu veure més gran. Espero que us agradin.


Manifestació pel carrer de la Pau


Nuvis i convidats mirant la manifestació ………… La tuna també estava a la plaça


Els manifestants a la plaça de la Verge


Els nuvis i els manifestants ………… Manifestants a la plaça de Manisses

La cerveseta final

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Fotografies de la manifestació contra l’alta tensió

Sense energia

(Encetem un micaco de coses incompletes…)

Ahir, com cada divendres, vaig agafar l’Euromed. Feia un dia força maco i vaig pensar en fer unes quantes fotografies des de la finestreta per penjar-les al bloc. Dit i fet, vaig treure la càmera i vaig començar a capturar aquelles imatges que sempre m’han cridat l’atenció… i quan arribava al Garraf hem vaig quedar sense bateria, i les de recanvi dins de la maleta !! Un altre dia serà.

Penjo aquí sota una fotografia del poble de Garraf vist des del tren.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Sense energia

Raka-raka-raka

(Encetem un altre micaco d’estatutet…)


Apa, ja ha nascut la criatureta. L’Estatutet acaba de veure la llum al Congreso espanyol i ara s’espera a anar al Senado espanyol per posar-se de llarg.

Els pares de la criatura estan força contents de poder portar-li un germà a l’Estatutillo que van aprovar l’altre dia els que manen a casa dels nostres germans del sud.

Quan he llegit la noticia, m’ha vingut al cap de seguida una tira còmica que va sortir fa temps a El País, en l’època en que parlaven del Pla Ibarretxe. Me’n recordo que Peridis representava aquest Pla com una mena de ou robot amb txapela al qual Ibarretxe el feia anar cap a Madrid i el robot anava dient "raka raka raka" o alguna cosa així.

Doncs això m’he imaginat jo de l’Estatutet, una mena de ou de Pasqua amb barretina a la qual li acaben de posar les piles en Zapatero, en Mas, els del PSOEc i en Saura i l’han enviat "raka raka raka" cap al Principat a predir la bona nova de la socioconvergència verda regionalista.

A més. i perquè arribi sense problemes, en Rajoy i els seus li van treien obstacles dels camí, dissimuladament això si i sense parar de queixar-se.

I pobres dels que no accepteu la bona nova de l’Estatutet !!! Apareixerà Montidlla i les seves hosts i us escombraran, sigui amb filtracions, sigui amb pressió !!

Umm… hem comença a recordar als Ori de la novena temporada de Stargate SG-1…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

2 comentaris

Financiament i totxanes

(Encetem un micaco de financiaments…)

Continua l’atac de l’infoejercito rojoverdeconvergente sobre Esquerra, carregant des de les seves plataformes favorites de El País i El Periódico de Catalunya.

Això si, es curen molt molt de comentar que tots els altres partits utilitzen la mateixa font de financiament que Esquerra, i haurien d’afegir a més que molts dels que carreguen contra els republicans accepten les donacions anònimes.

Com tothom sap és millor que un partit polític rebi diners sense saber (o millor dit, sense haver de dir) qui te’ls dona que fer que aquells que has posat a un càrrec de confiança (o sigui, posats de forma digital, a dit) contribueixin al partit en funció de la millora salarial que han obtingut, sabent que això és així segons normativa pública del partit aprovada per la seva militància, que a més publica quins són aquests càrrecs.

Per la seva part, els convergents es queixen i queixen que els republicans només es fiquen amb ells i no amb els socialistes. No es queixaven, en canvi, quan van anar a pactar amb els socialistes, no d’aquí sinó d’allà, a correcuita, d’amagatotis i desqualificant als republicans sempre que podien.

Però en fi, mentre al Principat els polítics és segueixen barallant pel SI i NO a l’Estatutet, el tema del financiament està de moda, ahir la policia nacional espanyola va "ocupar" l’ajuntament de Marbella amb una operació realitzada contra la corrupció política creada mitjançant l’ajuda de l’especulació urbanística.

Tot molt bé i molt maco, però jo hem pregunto :

1. Perquè han trigat tan a realitzar aquesta operació quan era vox populi que "alguna cosa" passava a Marbella.

2. És una casualitat que aquest tipus d’operacions s’hagi fet a un municipi on no mana ni el PSOE ni el PP

3. Es continuaran fent aquest tipus d’actuacions a altres municipis ? Perquè al País Valencià i al Principat també passa alguna quan es barreja política i urbanisme, fins i tot al cas del País Valencià l’UE ho va denunciar, i se’m venen al cap els noms de Benidorm i Orpesa de Mar per exemple.

En fi, el patí sembla que està mogudet, i aixó continuarà fins que ens pregutim si volem adoptar o no l’Estatutet. A veure com evoluciona tot això.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

1 comentari

Refranys

(Encetem un micaco petitonet…)

Diu un refrany "els catalans, de les pedres en fan pans". Els valencians no només fan pans, han aconseguit assolir altres fites com demostra la foto d’aquí sota, feta fa uns dies a la plaça de l’Ajuntament de València, cap i cassal.


Els valencians, fins i tot sense voler, dels edificis fan tarongers !!!

Me’n vaig al badiu

[@more@]

Comentaris tancats a Refranys

Maria

(Encetem un micaco social…)

Com cada diumenge nit, a l’arribar a l’estació de Sants agafo un taxi per anar cap a casa. Generalment els taxistes escolten alguna emissora de radio i aquesta nit no és cap excepció, en aquest cas toca un programa on els oients demanen cançons.

Truca una senyora que es diu Maria i que és de Vilanova i la Geltrú. El locutor li pregunta que vol contar i ella diu que res, que fa tres anys que està sola i que així es passa els dies, sola a totes hores. El locutor li dona ànims i li pregunta quina cançó vol, Maria li demana la Saeta de Rocio Jurado, el locutor llavors li pregunta a qui se la dedica, Maria li respon "doncs a mi, a qui se la puc dedicar sinó?, si estic sola".

A l’escoltar-la hem va agafar un no-se-què dins meu, la comprenia molt bé. Per capricis de la vida ha hagut moments en què jo també he estat sol, sense ningú amb qui comentar el que pensava o el que hem passava al dia a dia. Per això entenc molt bé aquella dita de "qui té un amic té un tresor", i sempre miro de cuidar als que tinc.

En aquesta vida nostra on sempre anem amb preses a vegades no és fàcil trobar temps per fer-ho, però crec que val la pena.

Me’n vaig al badiu….

[@more@]

1 comentari

El llarg camí fins a juny

(Encetem un altre micaco estatutari…)

Una ullada al calendari et diu que fins a juny falten poc més de 2 mesos. Una ullada als diaris i a les webs de noticies d’ahir i d’avui et diu que aquests dos mesos es faran eterns. Ja es temporada groga als titulars !!

Sort ha tingut en Carod de que ETA en comptes d’un cotxe bomba ha decidit fer un alto al foc, perquè en cas contrari més que una angina de pit hagués tingut un infart agut de miocardi. I és que llegir avui la majoria de mitjans de comunicació fa vergonya aliena, uns titulars d’allò més grocs acompanyats per uns articles interiors que miren de puntualitzar allò que posen les lletres gegants dels titulars.

Com a mostra només cal llegir El País o l’editorial d’avui de El Periódico. Impagable aquest darrer. Voldria destacar dues cosetes d’aquest :

"A més a més, els ciutadans confien que la designació de càrrecs es faci en funció de la seva idoneïtat i no de la seva disposició a desviar part del sou cap al partit que gestiona les conselleries on treballen". Com a ciutadà m’he preguntat més d’una vegada per aquesta designació de càrrecs, però clar, els senyors de El Periódico no se’ls ha ocurregut fins ara!! A més, si no estan preparats per realitzar les funcions que se’ls encarreguen… perquè no ho van denunciar al moment de la seva designació ?

Per a rematar, "L’argument segons el qual això surt a la llum per la seva posició respecte a l’Estatut és, a més a més, un insult a la intel.ligència de la gent.". Ara el que hem sento insultat sóc jo.

Tot per intentar criminalitzar una pràctica que realitzen la majoria de partits polítics i que en cap moment Esquerra ha amagat.

El pecat d’Esquerra ? Oposar-se a un estatutet que la majoria dels altres partits accepta. Si hagués dit el "si bwana" ara no estariem així. I si no haguessin sortit un munt de gent al carrer tampoc estariem així, en plena guerra bruta per evitar que els republicans arrepleguin el suport de tots els que estan descontents.

Si és un estatutet tan bo com diuen… perquè els importa que Esquerra estigui en contra ? Si està equivocada ja s’ho trobara a les eleccions, aquelles que amb tanta insistència uns volen i els altres amenacen.

I parlant de votacions, si fos per mi podrien fer el referèndum de l’estatutet demà passat i no en juny, jo tinc clara la meva opció, així que, si pogués decidir, els diria que més val que es gastin tota la pasta gansa de la campanya de l’estatutet en hospitals, col·legis, residencies per la gent gran, escoles bressol, habitatges públics, infraestructures de transport i en el rescat de peatges i no mirant de fer d’aprenents de Tamariz per convertir el que és negre en blanc.

En fi, que entre la brunete mediática i el ejército rojoverdeconvergente tenim un parell de mesos per endavant que seran llaaaargs, llaaaaaaargs…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a El llarg camí fins a juny