(Encetem un altre micaco de fotografies…)
Poso aquí sota una altra de les fotografies fetes des del tren, en aquest cas és La Platja del Torn entre Hospitalet de l’Infant i Vandellòs, un lloc aprop del qual ara mateix hi ha un incendi forestal, i és una veritable llàstima, ja que és un dels lloc més bonics de la costa (tot i tenir la central nuclear al costat).
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco sobre protestes…)
Estàvem ahir per la tarda donant un tomb pel casc antic de València i quan vam passar per la plaça de Manises, on està la Generalitat Valenciana, vam trobar-nos amb un grapat de gent fent una protesta.
Només amb una ullada ja es podia veure que no era com la protesta contra l’alta tensió d’ara fa uns dies, ni molt menys, la majoria d’assistents d’ahir eren o bé joves "arregladets" o bé persones grans, ahir no és podia veure ni famílies ni res d’ambient festiu.
Tampoc calia fixar-se gaire per veure que era una concentració "blavera" que protestava pel recent dictamen del Tribunal Suprem espanyol que avala la unitat de la llengua.
Mirant avui les noticies per veure si trobava algun comentari, he llegit al diari Levante aquesta noticia, on diu que a la protesta hi havien "Unas cuarenta entidades de la Federación Coordinadora de Entidades Culturales del Reino de Valencia" i que aquesta estava convocada per Coalición Valenciana. Sobre participació no donen cap dada.
Pel que vaig veure jo, si de veritat hi havien "cuarenta entidades" haurien com una o dos persones com a molt per entitat, perquè en total haurien entre cinquanta i cent persones tirant llarg (sense contar policies…)
Els que hem de fer escoltar la nostra veu som nosaltres, per això animo a tothom a que s’hi afegeixi a la manifestació que a convocat Acció Cultural del País Valencià el proper dia 6 de maig com a commemoració del 25 d’abril. Podeu trobar més informació aquí.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un altre micaco de fotografies…)
Poso aquí sota una altra de les fotografies fetes des de la finestreta de l’Euromed, en aquest cas concret crec que és el santuari de "El Vinyet" de Sitges (si no fos així, si us plau indiqueu-m’ho). M’agrada el contrast de l’edifici amb el camp verd i la pineda que l’envolta.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de personalitats…)
El nostre amic el sr. Bono ha marxat, ha deixat la cartera del Ministerio de Defensa, aquest ministerio misteriós, on quan et donen la cartera es veu que t’entra com un esperit de "Santiago y Cierra España" i amor per a la rojigualda que comença a tenir aspectes paranormals i que hauria de ser investigat per l’Iker Jiménez.
Però no ens hem de preocupar gens, perquè seguirem entretinguts, això segur, ja que al sr. Bono, que ara tindrà més llibertat per fer declaracions, haurem de sumar el sr. Guerra, que ens ha dit molt clarament, fidel al seu estil, el que han fet amb l’Estatut aprovat pel Parlament del Principat : s’ho han "cepillado", i per fer que aquesta expressió no quedés lletja va precisar que aquest raspallat ha estat com el que fan el fusters, per rebaixar l’Estatut i convertir-lo en Estatutet, doncs es veu que l’Estatut era "infumable" (quines coses més rares volien fer-li a Madrid !!!)
Les reacciones ? Les previsibles, els republicans dient que això abona les seves tesis i justifica el seu no i els convergents i els ecosocialistes dient que en Guerra es queixa perquè aquest Estatutet és boníssim i que no vol que l’aprovem al referendum (uns arguments que trobo força patètics, però que farem…).
Els sociates per la seva banda no diuen ni piu, estaran preparant les processons de Setmana Santa. Del PP no cal ni parlar, a aquests tot el que no facin ells els sembla malament.
I amb tot això, i ara que no està en Bono… ens tornaran el Castell de Montjuïc sense posar condicions colonials ? Misteris misteriosos del futur… li preguntaré a en Iker Jiménez !!
Per cert, que no voldria acabar sense fer referència a la genial frase que ha dit el sr. Bono en la seva despedida militar : "Juntos los españoles somos más que separados". Quina clarividència !! Quina sabiduria !!
Me’n vaig al badiu
[@more@]
(Encetem un micaco sobre títols de pel·lícules…)
Avui llegia la cartellera a la pàgina LaButaca, i he tingut un dubte.
Com pot ser que hagin pel·lícules amb títols com "Accused", "Alone in the dark", "Firewall", "Brokeback mountain", "Date movie", "Ice age 2", "Get rich or die tryin’", "The hidden blade" o "Man thing" amb el seu títol original en anglès, i en canvi el títol de la pel·lícula "Tirant Lo Blanc" l’han traduït com a "Tirante el Blanco" en la seva versió espanyola, bé, no només això, també han traduït el nom del protagonista.
Tot això hem porta a preguntar-me coses com ara "Quin d’aquests dos títols és més dificil que entengui una persona que parla espanyol, "Tirant Lo Blanc" o "Get rich or die tryin’"?" o bé
"A quantes pel·lícules fetes en anglès les han traduït el nom del protagonista ??
"
En fi, misteris misteriosos de la vida diària en aquest Estat… com diuen els gallecs "que cousas que cousas"
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un altre micaco lingüístic…)
Les declaracions que va fer el Sr. González Pons l’altre dia són per emmarcar-les i penjar-les al mur blaver de la vergonya, mur que cada cop està més atapeït amb totes aquelles barbaritats que aquests il·lustres barrufets han arribat a dir.
Ho comenta l’amic Cucarella al seu bloc i ho podeu llegir al Panorama Actual, el sr. González Pons ha dit, textualment, que "Mientras gobierne el PP en el Consell, el valenciano nunca se homologará al catalán" utilitzant el mateix estil que el seu company de partit, el sr. Cañete, va utilitzar quan parlava del Plà Hidrològic, o sigui, que el valencià i el català no els homologarà la Generalitat Valenciana, "por cojones".
I no deixa de ser clarificador veure com aquesta gent, els PPeros, que sempren s’omplen la boca de defendre la Constitució, no acaten els veredictes que fan els tribunals, ni el Superior de Justícia del País Valencià, ni el Constitucional Espanyol ni del Suprem Espanyol. Tampoc acaten les opinions acadèmiques ni científiques, però bé, veient com són alguns dels seus components això tampoc és molt sorprenent, la veritat.
I dic això perquè llegir les declaracions del sr. González Pons hem fa venir vergonya aliena, diu per exemple que la sentència del Tribunal Suprem Espanyol "se refiere al anterior Estatuto de Autonomía", on segons el seu parer, "el valenciano se encontraba en una cierta indefensión por lo que respecta a su identidad". Com ja vaig comentar fa temps, segons el sr. González Pons, si l’Estatut Valencià posés que al País Valencià no és reconeix la llei de gravitació universal, tothom volaria allà.
I per si no hagués prou amb això, s’ha d’afegir que segons el sr. González Pons, el valencià "es sagrado para la Generalitat, la Comunidad y el pueblo valenciano; lo que nos hace ser valencianos". Aquesta frase és mereix sortir en una de les primeres posicions al realitzar la recerca de %u201Chipocresia%u201D al Google, doncs si que és nota que és molt sagrat si, sobretot quan miren de no utilitzar-lo mai, no el promouen ni el defenen pas i alts càrrecs institucionals valencians ni el sabem parlar ni el volen utilitzar (com per exemple, el president de les Corts Valencianes).
La veritat és que la Generalitat Valenciana s’està lluint darrerament, entre aquestes manipulacions, aquestes mentires, aquests no acataments de sentències i el no fer cas de les directives de la Unió Europea sobre urbanisme, no estaria malament que fessin una operació "a la marbellesa" a la plaça de Manises.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un altre micaco de fotografies…)
Continuant la tasca que vaig decidir fer la setmana passada, ahir vaig estar fent unes quantes fotografies des de la finestreta de l’Euromed. Tot i que ahir no feia un dia tan maco com va fer divendres passat, algunes no van quedar, penso, del tot malament.
Penjo aquí sota una de les fotografies, en concret una vista de la platja de Cubelles. És una vista que m’agrada molt, doncs per uns moments al mirar per la finestreta només veu mar i mar, amb només una línia prima de terra enmig.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de vestir…)
Ara ja fa anys, quan era petit, un oncle meu de França hem va contar una història que se m’ha quedat gravada a la memòria.
La història conta que fa molt de temps, a un reialme llunyà, el rei estava malalt. El metges de la cort no aconseguien que es guarís i ja no sabien que fer, ja que havien utilitzat tots els coneixements que posseïen.
Com a últim recurs van consultar l’endeví reial, el qual els va contar que el rei necessitava la camisa d’un home feliç per guarir-se.
Amb aquest nova, va partir el lloctinent reial a cercar aquest objecte per tot el reialme. Tot i que pensava que la trobaria de seguida, la veritat és que a tota la gent que preguntava sempre els mancava alguna cosa per ser feliç.
Després de molt cercar, abatut, el lloctinent va prendre el camí de volta cap a palau per si podia obtenir més pistes per acomplir la seva missió. Va aturar-se a descansar a una casa de llenyataires que havia enmig d’un bosc.
La família de llenyataires el va acollir de bones maneres, i el lloctinent va observar que, tot i la vida difícil que portaven, se’ls veia contents. Això va fer que li preguntes al cap de família si era feliç, i aquest li va contestar :
– Tinc una dóna maca i dolça, que m’estima i que cuida molt bé dels nostres fills i de mi, tinc uns fills sans, bons i treballadors i tinc una feina que hem permet tirar endavant la família, si, puc dir que si sóc feliç.
A l’escoltar això, el lloctinent li va contar la malaltia del rei i li va demanar una camisa per a poder guarir-lo. El cap de família li va contestar que no podia donar-se-la. El lloctinent, enfadat, li va preguntar perquè. L’home va respondre
– No en tinc cap, de camisa, jo
I, per això, el meu oncle sempre hem deia que “els homes feliços no tenen camisa”.
Aquesta història m’ha vingut al cap perquè des de fa uns dies, he llegit com des d’alguns blocs que pertanyen a gent que es proclama convergent, va titllant als republicans de “descamisats”.
Aquest fet ho trobo de molt mal gust, doncs aquest tipus classisme és totalment arcaic. Potser caldria que els recordés que no pas tots els catalans tenim la sort de tenir una bossa que sona, però bé, la veritat és que quan hem recordo de les paraules que hem contava el meu oncle, hem surt un somriure a la cara. Sí, no tinc camisa, és cert, i sóc feliç.
Me’n vaig, feliç, al badiu
[@more@]
(Encetem un micaco de cartes…)
Cada dia miro de fer una ullada al Levante, i sobretot al seu apartat d’opinió. Ara fa uns dies, una de les cartes que van publicar, amb un elevat color barrufet, era redactada per la sra. María Teresa Puerto Ferre, catedràtica de llengua anglesa, membre del col·lectiu Lluís Fullana i blavera de cap a peus.
Aquesta carta era una d’aquelles típiques i tòpiques cartes blaveres, plena dels desgastats i també típics i tòpics arguments blavers que podem trobar a qualsevol de les pàgines webleres que hi ha per la xarxa.
En aquest cas concret, l’argument principal era que el català i el valencià són dos idiomes diferents perquè els principantins, i sobretot en Pompeu Fabra, vam afrancesar l’idioma i vam crear un de diferent. L’article el podeu llegir aquí.
De tot l’article vull destacar dos detalls, el primer, que està escrit en espanyol i no en "la prestigiosa lengua valenciana" (quina cosa més estranya, eh?) i la segona, que a en Pompeu Fabra l’anomena sempre "Pompeu i Fabra".
Dies després, una altra vegada a la secció d’opinions apareix la resposta, de part del sr. Francesc Esteve, que en una carta molt completa desmunta les argumentacions de la sra. Puerto Ferre i de pas la tracta de "lingüística infame". Aquesta carta la podeu llegir aquí. Per cert, aquesta si que està escrita en un perfecte català.
La veritat és que no entenc com un mitjà de comunicació que es diu seriós pot publicar bajanades acientífiques tan grans, bé, si que ho puc entendre, per guanyar un cert percentatge de clientela de color barrufet i tenir contents als "grans barrufets", però clar, quan fins i tot la justicia espanyola ens dóna la raó com va passar ahir mateix, la cosa molt seriosa no queda, la veritat. Gairebé tan poc seriosa com les ganes de recórrer la sentència del Consell i del sr. Font de Mora, que segueix amb una actitut bíblica les paraules de la Constitución Espanyola i de l’Estatut del País València, sense ni gosar interpretar-les una mica..
I com no m’hem puc estar d’ajudar a un grup de gent a guanyar-se les garrofes, els recomano que llegeixin aquest article del bloc En David a la WWW, i així podran mirar d’augmentar la clientela per la via d’augmentar el nombre de llengües, potser guanyen lectors al Perú !!
Una altra via per guanyar lectors podria ser dedicar-se a publicar cartes i articles sobre el Disseny Intel·ligent i el Pastafarisme, que no són pas menys importants.
Levante, tens davant teu tot un nou món per explorar !!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de ministres…)
Curioses les declaracions d’en Duran, quan encara no s’han apagat les veus que clamen pel pacte que el sr. Mas va signar amb el sr. Zapatero per deixar l’Estatut ben esquiladet i transformat en Estatutet, ja ha començat a reclamar el que vol a canvi.
El sr. Duran vol ser com el Molt Honorable James Hacker, o sigui, ministre, potser inspirat en part per aquella entretinguda sèrie que es deia "Sí, ministre".
Així que ja saben, senyors del PSOE, vagin buscant una cadira ministerial al Capità Picard de la política catalana. Això si, prenguin mesures, que després de "Sí, ministre" la sèrie va evolucionar a "Sí, Primer ministre"…
Amb tot això un no pot deixar de pensar en el que deixa Busot sobre les finances d’Unió l’altre dia. Si els busotaires estiguessin encertats, llavors el sr. Duran més que voler protagonitzar "Sí, ministre" estaria mirant de protagonitzar "A la recerca de la butaca perduda", i ja se sap que a falta de butaques catalanes, bones són butaques espanyoles.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
