(Encetem un micaco d’estratègies)
Ahir per la tarda saltava la noticia, el President de la Generalitat del Principat volia fer canvis al seu equip de govern i volia canviar uns quants consellers. Ell és el President, i si considera que algú no fa la tasca com la ha de fer, és la seva obligació canviar-ho, fins aquí tot correcte.
Però clar. si tenim en compte la situació actual, tot agafa un altre aspecte. El mateix PSOEc no està content moltes vegades amb l’actitud d’en Maragall, i aquest ho sap. A més tenim en un futur immediat el referèndum de l’Estatutet, referendum on els republicans no demanaran pas el si, i això incomoda molt també entre files socialistes.
Així que Maragall ha jugat als escacs, s’ha desfet de tres consellers socialistes, de la secció Corbacho-Montilla del partit i ha ficat tres maragallians. Això s’anomena preparar-se una defensa. A més, ha tingut l’excusa perfecte, doncs és veu que aquests tres ex-consellers són dels que pitjor han realitzat la seva tasca.
Però la jugada no ha acabat aquí. Per que la cosa no cantés massa, també ha defenestrat a dos consellers republicans i a un ecosocialista, i no només per motiu d’imatge.
La destitució de Carretero estava cantada, la veritat és que l’havia deixat al Govern per la pressió dels republicans, però li va treure una de les atribucions estratègiques que tenia en aquest moment, la de preparar el referèndum de l’Estatutet.
Aquesta destitució de Carretero li ha servit, a més, com a moneda de canvi amb l’ala CorbachoMontillista del PSOEc, ja que per a ells en Carretero era una molèstia que volia minvar el poder que els socialistes tenen als municipis, i a més era un fort opositor a l’Estatutet.
Així que la seva destitució afavoreix tan a Maragall com als Corbacho-Montilla i deixa tocats als republicans, que veuen fora del govern a un dels seus homes forts i amb carisma.
Per cert, que la gestió d’en Carretero com a conseller ha estat força bona, com bastant bona ha estat també la gestió de l’altre republicà defenestrat, en Solà, també opositor a l’Estatutet.
Els republicans, però, li han tornat la jugada a en Maragall, i si ell treu un home fort del govern, ells han ficat un altre, en Vendrell, un altre flagell de socialistes. A més, aprofiten aquests canvis per legitimar la seva oposició a l’Estatutet i seguir al govern, per a disgust de convergents, que amb tota aquesta moguda al Palau de la Generalitat ja es feien il·lusions d’un avançament electoral.
Recomano llegir els articles que el confidencial Busot ha publicat sobre aquest ball de consellers, els podeu trobar aquí.
Ja és comença a escalfar l’ambient a la plaça de Sant Jaume, la cosa és posa interessant. Veja’m cap a on porta tot això.
Me’n vaig al badiu
[@more@]
