Organitzem el NO !!

(Encetem un micaco de campanya…)

Avui m’ha passat una cosa ben curiosa. Llegint els diferents blocs i les diferents planes webs que llegeixo cada dia, he pogut contrastar que l’opció majoritària entre ells envers el pròxim referèndum per ratificar l’estatutet era el NO, i tot i això, no hi ha cap campanya ni cap partit que el defengui (tret del PP però per motius totalment diferents).

Estem deixant a la dreta espanyola que pugui capitalitzar una de les nostres tries legitimes, i això no ho podem permetre.

Respecte al referèndum, jo veig 5 opcions :

  • Abstenir-se: Aprofitem el dia per
    anar a la platja i passar un dia relaxat i ja s’ho faran els demés.
    Una actitud còmoda, però que no serveix per a fer
    país.

  • Sí: Ja li sembla bé
    la retallada que han fet a Madrid de l’Estatut aprovat al Parlament
    del Principat
    perquè pensa que obté algunes avantatges
    respecte l’actual. No li importa que la sobirania del Parlament hagi estat vulnerada per Govern Central sense ni tan sols
    fer una protesta formal i tampoc li importa suportar mesos de
    menyspreus, d’insults, de mentides i que es vanaglorien de la
    retallada que han fotut a les nostre demandes, ja que ens donen unes
    quantes llenties més.

  • Nul : Un vot de protesta per
    trencar el sistema. Busca sortir per la tangent per fer veure que
    els catalans no acceptem més estatuts i volem “alguna cosa”
    més. El problema és que per tenir ressò
    s’haurà de parlar als mitjans de comunicació sobre el
    seu significat, i no ens enganyem, pels mitjans de comunicacions no
    conscienciats amb el sentiment català (quasi tots) només
    existeix el SI, el NO i la participació. Si voleu més
    informació sobre el vot nul, tenia un enllaç aquí al costat a la plana web dels companys del vot nul

    També podeu llegir aquí raonaments contraris al vot nul.

  • Blanc : Es molesta en anar a ficar
    la papereta però no és mulla, ja li sembla bé
    el que triïn els demés.

  • No : No li sembla bé la
    retallada de l’Estatut del Parlament ni la desautorització
    d’aquest pel Govern Central, ni tota la campanya anticatalana que
    funciona per la resta de l’Estat. L’Estatut del Parlament del
    Principat
    el considerava un document de mínims i un punt de
    sortida per aconseguir objectius més elevats i ara mateix és
    un simple maquillatge per a passar 25 o 30 anys més amb la
    mateixa situació que fins ara. Amb aquest vot vol castigar
    tota la classe política catalana per no fer els deures
    sobiranistes i claudicar davant de Madrid a la primera de canvi.


Una de les coses que més gràcia hem fa (per dir alguna cosa) és aquesta idea de que com el PP vota NO, els independentistes no podem votar el mateix… això és un raonament de parvulari, per què, per aquest raonament, si en un futur aconseguim realitzar un referendum per lliurar-nos d’Espanya i el PP diu que votarà a favor,… hauriem de votar en contra ?

Vinga, va, una mica de serietat.

Si el PP vol votar que NO, ja s’ho farà, com diuen els diferents comentaris que he llegit, el peix gran és menja el petit, i al Principat el PP, ara mateix, és el peix petit. El que si que hem d’anar amb cura de no “regalar” l’opció del NO al PP per què la pugui utilitzar al seu gust. I això és just el que s’està fent.

Per tant, jo proposo que tota aquella gent que estem pel NO ho deixem ben clar als nostres blocs o a les nostres pàgines webs i que fem campanya, ja no per demanar el NO, que també, sinó per defensar que el NO és una opció legitima pels independentistes.

I per ajudar a això en la mesura que puc, he realitzat una serie de banners que poso aquí sota per tots aquells que vulguin ficar-los a la seva pàgina. Perdoneu que no siguin cap meravella, però no sóc dissenyador. Si qualsevol fa alguns de millors, per mi perfecte.

No importa com ho fem, sinó que ho fem. Ja que cap catalanista vol fer campanya pel NO, proposo que ho fem nosaltres amb els nostres mitjans.

NO VULL AQUEST ESTATUT !!

Me’n vaig al badiu

[@more@]

8 comentaris

… i el mal va venir d’Almansa

(Encetem un micaco de commemoració…)

Avui fa 299 anys que el mal va venir d’Almansa, i com molt bé diuen els germans valencians, ens va "alcançar" a tots.

Però nosaltres seguim recordant, seguim lluitant, seguim existint. Tal com diu en Saforenc, NO MOS FAREU CASTELLANS.

A més, per acabar-ho d’arreglar, avui el PPcv i el PSOEv celebren a les Corts Valencianes l’entrada en vigor de l’Estatutillo.

Ja ho diuen al País Valencià, "de ponent, ni vent, ni gent", ni estatutets… INDEPENDÈNCIA !!

Salut, força i llibertat.

[@more@]

1 comentari

El mal gust de la catalanitis

(Encetem un micaco desagradable…)


Podríem definir catalanitis com aquell síndrome que fa que tot el que el pateix tingui reaccions d’odi i de rebuig envers tot el que es pugui associar amb als catalans.

Aquest síndrome està molt estès per terres d’Espanya, encara que també es pot trobar per terres franceses, i sembla que darrerament ha revifat.

Parlo d’això perquè l’altre dia vaig trobar una clara mostra d’aquesta catalanitis per la xarxa. Aquell dia havia llegit aquesta noticia francament desagradable, que, la veritat, m’havia deixat mal cos al veure que hi ha gent massa tocada d’ala pel món.

I per acabar-ho de rematar, per un fòrum de la xarxa vaig llegir més tard això :

"Joer, como esta el tema de chungo…

Francamente, cuando oia que la renta familiar disponible en Cataluña era mas baja de lo normal, no pensa que la cosa llegase a tanto. Ya deben haberse comido todas las setas y cebollas (alimento basico de la dieta catalana) y estan desesperados.

———————-

Profanan una tumba en Gerona y hacen un caldo con los huesos de la difunta

Unos desconocidos profanaron la madrugada de ayer una tumba en el cementerio municipal de Peralada (Girona) e (…)"

Trobo que aquest no és un tema per fer bromes, ni per utilitzar-lo de forma despectiva per ficar-se amb els catalans.

Crec que la catalanitis s’està agreujant entre algunes persones per moments, i la veritat, jo no tinc gens de ganes de conviure en el mateix estat amb gent així.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a El mal gust de la catalanitis

Curiositat al Gmail

(Encetem un breu micaco…)


A vegades al conectar-me al Gmail hem demana, a més de la contrasenya, que introdueixis una paraula que genera a l’atzar.

L’altra dia la paraula que va generar a l’atzar va ser curiosa, deixo aquí sota la captura de la pantalla.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Curiositat al Gmail

Pífia


Al text d’ahir sobre Montblanc els enllaços a les imatges estaven malament i al clickar sobre qualsevol d’elles ensenyava fotos de Cervera, que també és bonic, però no és Montblanc !!

Ara ja està arreglat. Perdoneu les molesties.

[@more@]

Comentaris tancats a Pífia

Un Sant Jordi a Barcelona

(Encetem un micaco de passeig…)


Ahir vam passar la diada de Sant Jordi passejant per Barcelona. Vam aprofitar per visitar la Generalitat, l’Ajuntament i per passejar pels carrers i mirar llibres, i sobretot per viure l’ambient especial d’aquest dia, des de veure la cara als estrangers que no sabien que aquest dia és especial per a nosaltres a gaudir de la ballada de sardanes de la plaça de Sant Jaume, passant pel tafaneig dels llibres de les parades que els nostres germans valencians munten a la plaça de Sant Just.

En resum, viure la màgia especial de totes les ciutats on és celebra aquesta diada. Deixo aquí sota unes fotografies de la diada d’ahir.

Al clicar sobre qualsevol fotografia la podeu veure més gran. Espero que us agradin.


Representació de Sant Jordi al Palau de la Generalitat


Venta de roses – Generalitat …….Sardanes Pl. Sant Jaume


Gegants a l’Ajuntament ……. El llibre valencià a Sant Just


Ambient a les Rambles …….. Banda de música itinerant

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Un Sant Jordi a Barcelona

En Sant Jordi, a Montblanc

(Encetem un altre micaco rodamón…)

En aquesta data de Sant Jordi vull recordar l’escapada que vam fer no fa pas gaire a Montblanc, capital de la Conca de Barberà, vila on diu la llegenda que van ocórrer els fets.

És una vila amb molt encant i agradable de veure, amb el seu nucli emmurallat i el seu ambient medieval, on pots respirar la història de la vila a cada cantonada, en cada edifici, en cada pedra.

Té molts punts interessants de visitar, com ara el Casal dels Josa, l’Antic Hospital de Santa Magdalena, el Pla de Santa Bàrbara o els Porxos de Cal Malet. A més, en aquestes dates és celebra la Setmana Medieval de la llegenda de Sant Jordi, que encara afegeix més ambient medieval a una vila que, per si sola, ja el té.

Si voleu més informació sobre Montblanc podeu consulta la plana web de Montblanc Medieval. Si voleu visitar-la, us aconsello que primer de tot aneu a l’oficina de turisme (situada a l’antiga església de Sant Francesc, aprop del parking) on us donaran una guia i us informaran amb tot detall fins i tot dels restaurants de la vila.

Al clicar sobre qualsevol fotografia la podeu veure més gran. Espero que us agradin.


Llegenda de Sant Jordi ……… Església de Sant Miquel


Casal dels Josa ……………………………………. Carreró


Muralla del baluard de Santa Anna ………. Un altre carreró

Muralla de Jaume II

Me’n vaig amb una rosa al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a En Sant Jordi, a Montblanc

Velocitats diferents

(Encetem un micaco de comparacions…)

Com són les coses !! El Tribunal Suprem Espanyol acaba d’aprovar no fa res la suspensió cautelar de la OPA de Gas Natural sobre Endesa, i ja apareix el sr. Rajoy i el PP demanant responsabilitats polítiques.

Hem sembla molt bé que ho facin si creuen que hi ha, però que siguin coherents i que adoptin amb la mateixa rapidesa també altres ressolucions d’aquest tribunal, com aquella que no fa pas gaire deia que el català i el valencià era el mateix idioma.

Ah!, i que no s’oblidin de demanar responsabilitats polítiques en aquest cas també.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Velocitats diferents

Sant Jordi, Tirant i el Qué!

(Encetem un micaco de llibres…)

Hi ha coses que no deixen de ser "curioses", i avui he trobat una mentre llegia el diari gratuït Qué! al metro. Entre altres noticies parlava de la propera diada de Sant Jordi i, com no, incloïa una llista de llibres recomanats.

I just en aquesta llista és on he trobat la "curiositat". Resulta que hi havia dues llistes, una en castellà i una altra en català.

Doncs bé, a la llista en castellà una de les obres era en "Tirant Lo Blanc" de Joanot Martorell, i, oh! Casualitat !!, aquesta obra no apareixia a la llista en català.

Segurament sóc molt mal pensat, però…. no és millor, si es pot, llegir una obra literària en la llengua en que va ser escrita ? Si "El Quijote" el recomanen en castellà… perquè el "Tirant" no el recomanen català ?

Preguntes plenes de misteris misteriosos,… en fi, deixo aquí sota dues fotos com a prova del que dic. Si clickeu damunt les podeu veure més grans.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Sant Jordi, Tirant i el Qué!

El Gran Germà s’acosta una mica més

(Encetem un micaco tecnològic)

Es curiosa una de les darreres patents de Philips. Si no tenim prou amb que ens volen ficar els DRM (control digital de drets) fins i tot a la dutxa, ara a més volen controlar el que hem de veure de forma obligatòria (bé, això ja ho fan de fa temps per exemple amb el discurs del Rei per Nadal, fent-ho a tot arreu…)

La nova patent de Philips és un mecanisme pel qual, quan emetin anuncis, l’aparell de televisió no et permetrà canviar de canal. Bé, no només això, per què quan gravis programes de televisió al video (o al seu equivalent modern) a l’arribar a la part d’anuncis és bloquejaran els controls de pas ràpid.

Jo tot això el veig de la següent manera, tu compres un aparell de televisió, o de video digital, i és el fabricant o l’empresa emissora/productora el que decideix el que pots veure i com ho has de veure al TEU aparell. Un negoci rodó, sens dubte.

Cada cop queda més clar que aquestes mesures, juntament amb les de DRM, el que busquen realment no és protegir drets (això sona cada cop més a excusa, estil les armes de destrucció massiva d’en Saddam), ja que hi ha un negoci molt més gran que el de protegir aquests drets, el que busquen és controlar que veiem, que podem veure i com ho hem de veure. Això si és un gran negoci, es miri com es miri.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

1 comentari