(Encetem un micaco de postures…)
Bé, ja s’han definit, encara que no del tot. Els republicans ja han fet pública la seva postura en el proper referèndum que ha d’avalar l’estatutet, i s’han decantat "de forma preferent" pel nul, encara que també "respecten altres formes d’oposició com el no o l’abstenció".
Bé, jo el nul no el veig cap "forma d’oposició" almenys formalment. Moralment si que ho és, però alhora de la veritat no, perquè no compta en el resultat final. Pel resultat final només conten els si i els no.
Sembla que els catalans darrerament tenim problemes per dir el que volem de forma clara, i mira que fa temps ho feiem sense parar. En Guillem de Vinatea es va encarar al rei Alfons III perquè no desmembres el reialme de València i en Joan Fivaller va reclamar al rei Ferran I quan aquest no va respectar els furs de la ciutat de Barcelona. Ara en canvi, sembla que tinguem por de queixar-nos als nostres polítics i al govern de l’Estat.
Què s’ha fet del "parlar clar i català" ?
Per no queixar-nos clarament, busquem mil i una excuses,.. que si amb aquest nou estatutet guanyem alguna coseta més, que si el que hem de fer és demanar la independència, tot molt maco i molt raonable, però la veritat és que amb aquestes postures ens encolomarant un munt d’anys un estatutet fet a Madrid i que no ha respectat la decisió del nostre Parlament (un Parlament, per una altra part, que fa pena també, perquè al dia següent ja havia gent que volia modificar a Madrid el que havia aprovat a Barcelona).
Votar SI és acceptar un estatutet que, sent generosos, només porta guanys molt limitats, i que després de tot el que hem hagut de patir i seguim patint, des de declaracions ofensives, amenaçadores,l’espoli fiscal, els atacs a la nostra cultura i la nostra llengua, el greuge comparatiu amb altres zones de l’Estat i la mofa que ens fan d’haver "desactivat" l’Estatut català es queda en res. És una acceptació total de la derrota, i s’hi afegim a més que hi ha qui defensa acceptar-lo i seguir demanant més millores, llavors a més de la derrota hi ha una pèrdua de la dignitat.
No senyors, si no s’està content amb el que ens volen donar i amb la forma amb que s’ha portat tot aquest assumpte s’ha de dir un NO rotund i començar de nou.
Votar NUL és no votar SI… però no fer res per evitar que el SI pugui guanyar. Aquest fet, segons el meu punt de vista, és un vot còmplice. No podem permetre estar 25 anys més amb un estatutet pastat al que tenim, hem de dir NO i tornar a començar.
No caiguem amb el fals raonament de "si no acceptem aquest estatutet continuarem amb el que tenim". Es just el contrari, si l’acceptem si que continuarem en una situació quasi calcada a la que tenim ara, i llavors quan altres pobles com el basc obtinguin encara més (i ara mateix ja tenen molt més que nosaltres) la cara de rucs que ens quedarà serà tot un poema. I llavors què?, estarem un altre cop com diu la lletra d’una cançó d’Obrint Pas "no, no pot ser, quant de temps haurem d’esperar més?, No, no pots més I saps que tot depén de tu mateix".
Depèn de nosaltres, només de nosaltres. Hem de dir NO, un NO rotund, un NO clar i català. I seguir lluitant.
Me’n vaig al badiu….
[@more@]
