El badiu dels Micacos

Segons fonts de la Moncloa, la dimissió de Bono va estar originada en la negativa d’aquest en acceptar els plans d’en Zapatero per arreglar les relacions amb EE.UU.

Zapatero va proposar a Bono que un dels seus fills es relacionara amb una de les filles de George Bush. En Bono es va negar en rodó a que els seus nets tinguessin com a cognoms…

Aquest acudit hem va arribar l’altre dia per correu electrònic i el trobo boníssim !!!

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

És curiós veure com a vegades els subconscient et traeix quan estàs escrivint, ja sigui una carta, un comentari o un article al diari.

L’altre dia llegia aquest article del Levante on comentaven el pacte entre EUPV i ERPV. Fins aquí tot correcte i cap problema, però al darrer paràgraf es pot llegir :

"La formación nacionalista no quiere viajar en el mismo barco que los republicanos de Esquerra porque considera una agresión y declaración de guerra que ERC desembarcara en la Comunitat Valenciana. En ERPC, por contra, sostienen que su implantación responde a una coherencia con su planteamiento de ámbito nacional de Països Catalans."

Eps !! Ja ho veieu, a l’articulista li va trair el subconscient, i on havia de posar ERPV ell va trobar, lògicament, que el més sensat per a tots nosaltres seria una ERPC, o sigui, una Esquerra Republicana del Països Catalans, i plaf!! se li va escapar aquest pensament i ha aparegut a l’article. I és que el Levante ja va canviant el seu rumb editorial, poc a poc, molt a poc a poc…

Apa, ja anem per bon camí, ara només falta que escriguin el diari també en versió catalana i anirem millor.

Me’n vaig al badiu

[@more@]

Tweet

Havia una vegada una bella illa anomenada Eivissa, amb platges de sorra blanca i cales d’aigües blaves, i aquesta bellesa feia que l’illa tingués molts i molts visitants durant tot l’any, i aquesta era una de les fonts de riquesa econòmica que tenia.

Per mirar d’afavorir aquests ingressos i mirar d’incrementar-los, el govern d’aquesta illa, amic d’altres governs molts aficionats a l’asfalt i el formigó com a font de riquesa, va decidir millorar i ampliar les carreteres. Aquesta ampliació els va semblar excessiva als habitants de l’illa, doncs destruiria molts dels paisatges que fan que Eivissa sigui tan bella, així com restes arqueològics, i s’hi van oposar.

La lluita encara dura a hores d’ara, i tot i les proves que demostren que el govern balear no està actuant d’acord amb la llei, les obres continuen.

En aquesta pàgina us podeu anar assabentant de les darrers noticies d’aquest afer.

Amb tot això, en aquesta illa vivia un dibuixant de tires còmiques que es deia Franky. Franky treballava al Diario de Ibiza. Quan va començar tot l’enrenou sobre les obres de l’autopista, en Franky es va dedicar a fer tires còmiques sobre el tema, fins el dia en que, per un d’aquests misteris misteriosos del món enigmàtic actual, ha hagut de deixar de publicar les vinyetes al diari.

I com no hi ha cap diari que les publiquin, les segueixen publicant a internet, les podeu veure aquí.

Així que ja sabeu, no cal anar lluny per veure censures sobre vinyetes, aquí a casa nostra en tenim, encara que gairebé ningú ho digui, ni surti per televisió ni facin un munt de actes de recolzament a en Franky.

I sobretot no ho oblideu, si voleu que es censurin vinyetes no cal dibuixar a Mahoma, només cal criticar al PP, que és menys "celestial" !!

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

Jo no se si estimeu o no a la Laura (perquè ja sabem que "Laura se fue, Laura se escapa de mi vida…") , però si que haig de reconèixer que la versió de la cançó de moda que van fer al Guiñol és per a sucar-hi pa. A veure que us sembla a vosaltres

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

Viure amb un peu a València i l’altre a Barcelona té moltes coses bones, però té una de dolenta, i és que moltes vegades hi ha esdeveniments que t’agafen a contrapeu i no pots assistir.

Ja hem va passar amb la manifestació del 18-F a Barcelona, i ara hem passa el mateix amb la manifestació que es realitza demà a València com a commemoració del 25 d’abril. Sigui com sigui, l’any vinent, 300 aniversari de la batalla de Almansa, faré el que sigui per estar.

Demà el que toca es sortir al carrer per reivindicar la nostra llengua, la nostra identitat i la nostra cultura. Hem de fer veure als que manen que, per molt que ho vulguin esborrar, nosaltres no oblidem qui som.

Visca el País Valencià !!

[@more@]

Tweet

Tinc assumit que els que manen moltes vegades ens menteixen, de forma vil i descarada. Com la majoria de vegades no ho pots saber, doncs mira, ho deixes córrer.

Però hi ha ocasions en que tu veus que no, que t’estan mentint, i tot i que els demostres la teva indignació i els fas arribar les teves queixar, els manaires fan com si res i segueixen el seu discurs ple de falsedats.

Avui vull parlar d’una d’aquestes ocasions, de fet ja vaig parlar fa uns dies, però l’altre dia vaig llegir aquesta noticia que donava testimoni de com són de mentiders alguns manaires. En aquest cas, els manaires municipals del PP de València cap i cassal.

Aquests senyors no només s’han posat a fer nínxols a sobre d’una fosa de republicans, sinó que tenen la santa barra de dir que ho fan perquè a la fosa "no queden restes humanes degut a les continues exhumacions". I resulta que van uns periodistes del Levante a la zona i en un no res es troben restes humanes, fins i tot han fet una fotografia on apareix un os. I no només això, es que a més han vist com retiraven els óssos, però res, els senyors del PP segueixen negant la realitat, es veu que estan a gust mentint a la gent a la que diuen servir. Per cert, que ara el PP ha posat un dispositiu de seguretat que impedeix passar als fotògrafs i tant EU, com CiU i ERC han presentat diferents preguntes i iniciatives per mirar d’aturar les obres.

Rita, maca, que no et portaven a veure pel·lícules de por de jove ? Què no saps que això de remoure terra on hi ha gent enterrada que ha estat assassinada és una cosa molt lletja que cabreja tant als morts com als vius ? No voldràs protagonitzar la versió Michelin del “sisè sentit” oi ? Tu i els teus sempre us ompliu la boca de defendre la terra valenciana però el que feu és destruir-la, la destruïu físicament amb ciment i li destruïu l’ànima mirant d’esborrar la seva història i la seva cultura. Es pot ser més pervers ?

Hi ha coses que no es poden permetre, i aquesta és una d’elles.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un altre micaco de fotografies…)

Un dels llocs de la meva vida és la platja de Badalona, on he passat hores i hores, passejant, nadant, parlant, prenent el sol, corrent, menjant gelats…

A la platja està l’antic Pont del Petroli, abans situat en plena zona industrial i ara situat en plena zona de pisos cars. I és que el temps passa i passa i no para mai.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

Vaja, els ha durat poc la intenció d’allargar l’horari de votació del referèndum de l’estatutet a la Generalitat del Principat, al dia següent de proposar-la ja l’han hagut de retirar perquè no és viable des d’un punt de vista legal.

La veritat és que no era gaire innovador el mètode, i és preocupant que per mirar de fomentar la participació el primer que fan es mirar d’ampliar l’horari del dia N (dia del NO ), i deixin de banda tècniques més refinades.

En fi, com a bon principantí, i per mirar d’aconseguir un elevat índex de participació ofereixo les següents propostes a la Generalitat de Dalt per a que les pugui utilitzar :

• Operació Ruc Sentat : Utilitzant la tècnica del cas anterior però evitant haver de dir coses que no són del tot certes… s’han de contractar quan abans millor a grups de nadius americans experts en la dansa de la pluja per a tal d’aconseguir el pitjor temps meteorològic possible pel dia N.

• Operació Aigua Beneïda : Com al cas anterior però per evitar que els dolents dolentots diguin que per l’estatutet s’ha de fer l’indi. Des d’ara mateix, la Generalitat del Principat ha de preparar un grup d’experts en oracions per portar la pluja pel dia N. Es pot demanar ajut a l’Església, encara que no se jo si aquesta estarà molt disposada ajudar (mirar d’evitar, en tot cas, el bisbat de Lleida)

• Operació Olé Estatut : La Generalitat del Principat hauria d’aprofitar el talent d’en Francisco García Prieto, que l’ha demostrat any rere any portant cap a la Feria de Abril milions de persones. Segur que amb una operació a imatge de la Feria però acoblada al referèndum i dissenyada per aquest senyor s’aconseguiria que aquestes milions de persones anessin a votar. S’ha de tenir cura de no demanar transparència als contes de l’operació, millor si els diners poden sortir de fons reservats.

• Operació ManiPP : S’han d’oferir autocars, entrepans, sucs, mainaderes i botelletes d’aigua (aquestes darreres en caixes que tenen força èxit) a tots aquells ciutadans que vagin a dipositar la seva papereta. Sobretot no se’ls ha de fer caminar gaire.

En fi, espero que siguin d’utilitat. (ejem.. jo sigui quina sigui l’operació per anar a votar, voto per dir NO !!)

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un altre micaco de fotografies…)

Quan el tren passa per la platja del Torn direcció cap a València es fica a una gola tallada a la roca, aquesta roca forma una serie de penya-segats a la costa, i entre aquests penya-segats hi ha, de tant en tant, una cala. Aquesta és una d’aquestes caletes.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

No es pot qualificar de sorpresa la decisió dels militants d’Esquerra. Només feia falta donar una volta per la blocsfera aquests darrers dies per veure que molts militants i simpatitzants republicans defenien el NO.

Aquesta postura és la que veig més lògica, com ja vaig comentar, ja que si una cosa no la vols, dius NO. I punt. És clar que des de l’Executiva hi ha un altre punt de vista, la decisió ha de ser "políticament correcte", i si el vot nul està al llindar d’aquest correctisme (ja que no s’oposa formalment al que demanen els altres partits del Govern del Principat), el NO el trenca completament. I això, per molt que diguin uns i altres, arribarà a passar factura.

L’Executiva Republicana volia fer equilibris, però les bases ja estan cansades de filigranes. Davant un estatutet imposat des de Madrid que no el reconeix ni el Parlament que el va parir, davant d’una sèrie de partits dits catalans més preocupats del que passa a la capital del reino que al Principat i que et defenen aquesta presa de pèl com un gran avanç, davant dels constants atacs que reben des de totes bandes i davant dels dubtes dels seus caps, diuen en veu alta que NO volen aquest text, que no ho pensen recolzar, i que si el Govern de la Generalitat del Principat se’n va en orris doncs adeu-siau, bon vent i barca nova.

No volen continuar tenint l’opinió segrestada per haver d’ocupar unes poltrones que no els permeten fer el que volen, perquè la gràcia de tenir poltrones és poder desenvolupar la política que vols (excepte si vols tenir una bicoca segura, és clar…).

Es podrà dir moltes coses dels republicans, però ja es veu que no són com altres partits on les decissions de l’executiva s’aproven pel més del 90% dels vots i els congressos i assemblees que organitzen són més muntatges mediàtics que no pas consultius. Ara cal veure si, de veritat, l’Executiva Republicana fa cas a les bases i canvia la seva estratègia de cara al referèndum.

Ja va sent hora que una força catalanista prengui la bandera del NO i miri d’aglutinar aquest malestar social que és pot palpar.

Per dignitat i pel futur del nostre país, cal dir NO a aquest estatutet.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet