(Encetem un micaco contestatari…)
No es pot qualificar de sorpresa la decisió dels militants d’Esquerra. Només feia falta donar una volta per la blocsfera aquests darrers dies per veure que molts militants i simpatitzants republicans defenien el NO.
Aquesta postura és la que veig més lògica, com ja vaig comentar, ja que si una cosa no la vols, dius NO. I punt. És clar que des de l’Executiva hi ha un altre punt de vista, la decisió ha de ser "políticament correcte", i si el vot nul està al llindar d’aquest correctisme (ja que no s’oposa formalment al que demanen els altres partits del Govern del Principat), el NO el trenca completament. I això, per molt que diguin uns i altres, arribarà a passar factura.
L’Executiva Republicana volia fer equilibris, però les bases ja estan cansades de filigranes. Davant un estatutet imposat des de Madrid que no el reconeix ni el Parlament que el va parir, davant d’una sèrie de partits dits catalans més preocupats del que passa a la capital del reino que al Principat i que et defenen aquesta presa de pèl com un gran avanç, davant dels constants atacs que reben des de totes bandes i davant dels dubtes dels seus caps, diuen en veu alta que NO volen aquest text, que no ho pensen recolzar, i que si el Govern de la Generalitat del Principat se’n va en orris doncs adeu-siau, bon vent i barca nova.
No volen continuar tenint l’opinió segrestada per haver d’ocupar unes poltrones que no els permeten fer el que volen, perquè la gràcia de tenir poltrones és poder desenvolupar la política que vols (excepte si vols tenir una bicoca segura, és clar…).
Es podrà dir moltes coses dels republicans, però ja es veu que no són com altres partits on les decissions de l’executiva s’aproven pel més del 90% dels vots i els congressos i assemblees que organitzen són més muntatges mediàtics que no pas consultius. Ara cal veure si, de veritat, l’Executiva Republicana fa cas a les bases i canvia la seva estratègia de cara al referèndum.
Ja va sent hora que una força catalanista prengui la bandera del NO i miri d’aglutinar aquest malestar social que és pot palpar.
Diuen que rectificar és de savis. Ara toca veure si hi ha savis a l’Executiva Republicana.
Per dignitat i pel futur del nostre país, cal dir NO a aquest estatutet.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
hahahaha… quines coses, ara apareixen velles “glòries”