Ni finançament, ni nació, ni res de res

(Encetem un micaco estatutari…)


Definitivament, la campanya dels partidaris del si és estranya, molt estranya.

Abans de res, voldria explicar que els partidaris del si estan molt orgullosos d’una clausula del nou estatutet que s’anomena Principi d’Ordinalitat i que, en teòria, hauria de limitar l’espoli que pateix el Principat i no permetre que el PIB per càpita descengui de forma exagerada quan es reparteixen els impostos que es generen aquí amb altres comunitats.

Aquesta clausula diu :

"S’estableix el principi d’ordinalitat. Així, per exemple, la comunitat que ocupi el quart lloc en generació de riquesa (PIB per càpita) no podrà veure disminuir la seva posició en el rànquing després de la redistribució territorial dels recursos (renda disponible per càpita), i per tant seguirà ocupant la quarta posició."

Bé, us poso a continuació la transcripció d’una part de l’entrevista que l’ha fet en Bassas a en Zapatero a Catalunya Ràdio :

  • Bassas: ¿Se va a respetar en este estatuto el principio de ordinalidad, es decir, que una vez liquidados los impuestos en Catalunya, su renta por cápita no será inferior a antes de pagarlos?

  • ZP: Sí, por supuesto. Además, tengo que decirle que es difícil que ese orden sea alterado.

  • Bassas (sorprès): Es lo que está pasando ahora.

  • ZP: No, en absoluto. Cataluña contribuye de una manera fuerte, de manera solidaria al conjunto del estado, pero eso no altera su posición en cuanto a la renta per cápita del orden que tiene de comunidades autónomas.

  • Bassas: Disculpe, presidente, pero todos los partidos catalanes, incluso el suyo, trabajan con esta cifra.

  • ZP: No, disculpe pero eso no es correcto. No hay una alteración. No hay una alteración del orden de la renta per cápita, y quien diga eso es que, de verdad, no conoce los datos. El estatuto contiene una cláusula de salvaguarda para que no pase, pero hoy no pasa, y no ha pasado nunca.

En aquest enllaç a la web No a l’Estafatut podeu trobar l’informació ampliada i un enllaç al fitxer d’audio.

Competències, finançament i reconeixement nacional. En això és bassen els partidaris del si, veiem com estan els temes :

  • Competències : L’altre dia informava El Periódico que fa poc rebiem "les darreres transferències amb l’actual Estatut". Deixant de banda els poders clarividents del PSC (el Periódico Socialista de Catalunya) donant per aprovat el nou estatutet quan encara no s’ha votat, no deixa de ser curiós que 27 anys després de l’aprovació de l’Estatut encara no tinguem totes les competències !!
  • Finançament : No cal dir res, el sr. Zapatero ens ha deixat ben clar que com ara mateix no hi ha cap problema, tot queda igual (ja sabem per que el sr. Ibarra i el sr. Chávez estan tan contents)

    ·

  • Reconeixement Nacional : Sembla ser que som una aprovació que majoritàriament va fer el Parlament de Catalunya, però deixat com a preàmbul per que ni amb aquest termes pot colar. Oficialment, seguim sent una nacionalitat, que 27 anys després de la redacció original encara no és sap ben be que nassos és.

Així les coses, no m’estranya gens que els socialistes mirin de centrar-se en atacar al PP a la campanya de l’estatutet, molts arguments per demanar el si no ténen. Els convergents tres quarts del mateix, ells en canvi ataquen als republicans i ens repetiran mil i una vegades que aquest nou estatutet és el que necessitem per al futur i que els partidaris del NO ens volen anclar al passat… encara que sembla que la convergència ens vol clavar (o millor dit, ens la vol clavar) a un passat on ells manaven !!

I parlant de la campanya dels socialistes, aquí tenim el nou slogan :

Que jo crec que així queda més clar :

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Ni finançament, ni nació, ni res de res

Les famílies del Papa

(Encetem un micaco de cartells…)


No se si heu vist el cartell que posen pels carrers per promocionar la V Trobada Mundial de les Famílies a València, en cas de que no l’hagueu vist us ho deixo aquí sota :


Coses curioses :

  • Només està en espanyol, el català no es veu per enlloc (quina cosa més estranya…)
  • La família que apareix. Curiosa no? A mi el primer adjectiu que se’m ve al cap és "del nord". Si senyor, una família molt del nord (com el Papa, que és alemany) Jo penso que per a aquests actes "mundials" la millor publicitat és posar una família multiracial i així tothom queda content (com un United Colors of Vatican). Pel que veig, hi ha gent que no pensa això.

Aps… i una altra cosa, que no està directament al cartell però té relació. Si entreu a la pàgina web de l’eseveniment (www.emf2006.org) podeu veure que us deixen seleccionar l’idioma. Si pulseu sobre la Union Jack surt en anglès, si pulseu sobre la alemanya en alemany, si polseu sobre la espanyola en espanyol, si polseu sobre la italiana en italià, si polseu sobre la senyera coronada surt en…. ESPANYOL !!

Errada? Jo crec que no, només heu de mirar a baix de tot de la pàgina els colaboradors, patrocinadors i els membres de la fundació podeu trobar el motiu. Ara si que poden dir que el català i el valencià no són el mateix idioma !!

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

1 comentari

Hi ha qui no t’espere

(Encetem un micaco papal…)


Els dies 8 i 9 de juliol el Papa vindrà a València per clausurar la Cinquena Trobada Mundial de Famílies, i tot i que encara falta més d’un mes, ja portem més d’un mes amb els preparatius.

Aquests preparatius no són pas econòmics, no senyor, recordem que el País Valencià és la "comunidad" amb més endeutament, però que nassos !!, si ve el Papa i es necessiten uns calerons, la Generalitat Valenciana posa 20 milions d’euros , si és necessita un lloc maco per posar al Papa, doncs talla el Pont de Monteolivete durant dos messos, que collons!!… i si la seguretat ho demana, doncs tanquen sis parades de metro, i espera’t tu que no tanquin tot el metro…

Per què a veure… que és això d’anar per sota terra quan està el Papa eh?? Que sota terra és on està l’infern home !!! Com va dir el sr. Rajoy "si Déu hagués volgut que els homes volessin els hagués donat ales", i si hagués volgut que fossin sota terra, els hagués donat un pic i un pala !! No fotem !!

Segur que els valencians i a les valencianes no tenen temes més prioritaris on invertir aquests 20 milions d’euros, ni els importa que el macro-altar del pont de Monteolivete (al ben mig de la Ciutat de les Arts i les Ciències) obligui a desviar als 140.000 vehicles que l’utilitzen diariament cap a altres llocs perjudicant el trànsit de tota la ciutat, ni que es destrueixi una part del Jardí del Turia ( total, l’alcaldessa Barberà va declarar "no quiero ni pensar lo bonitos que estarán cuando los repongamos", que maco, carregar-te una cosa per tornar-la a fer!!).

Us deixo aquí unes fotografies de l’estat de les obres aquest passat cap de setmana. No deixa de ser curiós situar a un dels càrrecs més arcaics d’una de les institucions més arcaiques del món enmig d’un paisatge tan modern… això si, els edificis li faran joc amb la sotana.





Com no hi ha mal que per bé no vingui, ja hi ha qui s’està preparant per treure un bon pessic de tot aquest muntatge. En concret, si tens un habitatge per aquella zona de la ciutat amb bones vistes sobre el "Pont Papal" pots fer-te d’or llogant-lo, almenys mira de treure uns calerons per totes les molèsties !!.

De fet, hi ha qui fins i tot a muntat un bloc (El Balcón del Papa) amb webcam (que enllaço al panel) i tot per a parlar sobre l’esdeveniment (un bloc molt currat per cert). De pas, i ho trobo fantàstic, mira de llogar una habitació i treure uns euros que sempre aniran bé per a pagar la hipoteca.

Per sort, encara hi ha gent que veu la realitat i que no veu gens bé tot aquest desplegament i tota aquesta inversió per la visita del cap d’una religió a un estat que es declara aconfessional (tallarien dos mesos un dels principals ponts de la ciutat i invertirien 20 milions d’euros per un altre acte similar però sense Papa?).

Aquesta gent ha muntat una plataforma per a denunciar això, podeu trobar aquí la seva web (Jo no t’espere) i aquí el seu manifest. Per cert, i com a curiositat, noteu el concurs que han muntat per decidir quin barret regalar al Papa !! Us animo a participar, jo ja ho he fet.

Apreciat senyor Papa, de bon rotllo, jo tampoc us espere.

Me’n vaig al badiu,

[@more@]

1 comentari

Ja és una tradició dels caps de setmana

(Encetem un micaco estatutari…)


Aquest passat cap de setmana es va realitzar a la plaça de Catalunya de Barcelona l’acte inaugural de la campanya per demanar el NO al referendum de l’estatutet per part de la Plataforma pel Dret a Decidir.

I com ja és habitual cada cap de setmana, el Periódico de Catalunya ja ho ha aprofitat per carregar contra la plataforma, i de rebot, contra els partidaris del NO (per variar…). Un cap de setmana sense això és com un cap de setmana sense veure a la promesa, sense anar al cinema, sense prendre una cervesa amb els amics, sense passejar pel riu a València, en fi, un cap de setmana light.

Llegim part de la notícia, que té suc. Per començar al peu del titular diu "L’acte, que va tenir el suport d’ERC, va congregar només un miler de persones" i, més endavant, especifica "A penes un miler de persones, 2.000 segons la Guàrdia Urbana, es van concentrar a la plaça de Catalunya de Barcelona", vaja, de cop han sortit gairebé mil persones més de part de fonts que, precissament, no es dedicarien a inflar l’assistència!!.

Però seguim, més endavant ens diu que "l’assistència registrada, que a penes va omplir la meitat de la plaça de Catalunya." i que "a plataforma es va negar a donar cap xifra de l’acte, a diferència del que va passar en la manifestació del 18 de febrer quan diversos centenars de milers de persones van circular entre la plaça d’Espanya i la plaça de Catalunya. L’única xifra que l’organització va donar és que es van repartir ‘6.000 banderes’. "

Així que segons el Periódico, 6000 banderes repartides per a penes 2000 persones (amb el que toquen a més de 3 banderes per persona !!) i a penes es va omplir la mitat de la plaça,… això contrasta amb les dades que publicava Vilaweb, on podem llegir que "Prop de cinc mil participants van assistir ahir a la plaça de Catalunya de Barcelona a l’obertura de la campanya de la Plataforma pel dret de decidir." número que concorda millor amb el número de banderes repartides.

També ens informa Vilaweb que "Els assistents, que van ocupar la plaça, sense arribar a omplir-la". No deixa de ser curiós aquesta fixació de El Periódico per l’índex d’assistència de la concentració, tenint en compte que els dies anteriors a l’acte a les fulles d’aquest diari no es podia llegir ni mitja paraula sobre el tema, però sobretot, tenint en compte que no li van donar aquesta importància a la presentació de la plataforma del si que es va presentar fa poc, on en comparació al "miler de persones" van anar quatre gats, però tan quatre que van haver de canviar la data de presentació per falta d’assistència !!

Seguim amb les manipulacions, a l’estil de les enquestes que publicaven fa poc, per fer-nos creure que els del no som poquets, ja sabeu, el dit Borg "la resistència és fútil". Bé, ja veurem el 18-J si som tan poquets com diuen.

A veure si entre tots li fotem a aquest estatutet una bona caNOnada !!

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

3 comentaris

Els meus records, ara entre la màgia negra i la degradació

(Encetem un micaco personal…)


Sóc badaloní de tota la vida, vaig néixer a Badalona (a la clínica del Carme) ara ja fa uns anyets. Sovint me’n recordo de quan anàvem "a la muntanya" el meu pare, la meva mare i jo, com passàvem el matí entre pins i ens menjàvem un entrepà mentre passejàvem i gaudíem de la natura.

No anàvem gaire lluny, al Canyet (on per cert hem van batejar), en concret a una zona coneguda com la Font de la Rosa. Per aquella època tot era muntanya, un tros de muntanya tocant a la ciutat, a cavall entre la Conreria i Montigalà. No existia ni l’Hospital de Can Ruti, ni el Centre Comercial de Montigalà, ni carreteres, ni res de res,…

Ara tot això ha canviat molt, l’altre dia vaig llegir en aquesta noticia que al lloc on de petit anava "de muntanya" ara, diuen, fan cerimònies de màgia negra. He parlat diverses vegades de la inexactitud dels diaris gratuïts, però ara cal dir que tenen raó.

Fa uns mesos vaig tornar per aquells llocs per ensenyar a la meva promesa els llocs on anava de petit, i varem veure restes de rituals al mateix lloc on diu el diari, plomes de gall, gots de vi, pots de vidre tapat amb substàncies estranyes, taques de sang, espelmes. Jo no podria dir-vos si són ritual de màgia negra, jocs de rol o qualsevol altre cosa, però que ja fa temps que això passa si que us ho puc assegurar.

Us deixo aquí sota una fotografia de la zona, el cercle vermell indica on està el poblat ibèric del Turó d’en Boscà, i el cercle verd indica el lloc on es fan aquestes cerimònies.

Tal com diu el diari, al lloc de les cerimònies hi ha unes ruïnes, però jo no us sabria dir si són restes ibèriques o posteriors, la veritat és que sempre m’he preguntat el seu origen. Potser un dia hem passi pel Museu de Badalona per mirar d’esbrinar-ho.

Un altre dia us parlaré de la zona per on vic ara, entre els barris del Progrés, del Gorg i de Sant Roc, i de la sensació de degradació que cada vegada és major.

Me’n vaig al badiu

[@more@]

1 comentari

La finestreta i la piscina

(Encetem un altre micaco de fotografies…)

Ara que s’acosten les calors, és el moment de recordar que el tren també passa per al costat de moltes piscines, que es veuen molt apetecbiles amb l’aigua neta i fresca esperant per a que et donis una capbussada. Poso una fotografia d’una d’aquestes piscines aquí sota. La veritat és que no se per on cau, així que si qualsevol de vosaltres hem podeu donar una pista, us ho agrairé.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a La finestreta i la piscina

El codi de la polèmica

(Encetem un micaco controvertit…)

El cap de setmana passat van anar a veure la pel·lícula "El Código Da Vinci" Jo la vaig trobar entretinguda i bastant fidel al llibre i m’ho vaig passar bé. No parlaré de crítics de cine ni de llibres, ja fa temps que jo i aquests senyors anem per camins força diferents, així que jo pel meu, ells pel seu i tots tan contents.

El que si m’agradaria parlar es de tota aquesta polèmica, desmesurada penso jo, que gira entorn d’aquesta obra. Diuen que aquesta obra posa en entredit els fonaments de la fe catòlica… i penso jo… com potser que preocupi tant que un llibre de ficció posi en entredit els fonaments d’una de les grans religions del planeta ?

Si tan es preocupen per una obra que, repeteixo, és ficció, només hem pot fer pensar que aquests fonaments no són tan sòlids com ens volen fer creure. El que penso és que el que els preocupa no és l’obra en si, ja que molts dels detalls han estat alterats per l’autor per mirar d’aconseguir un argument més o menys coherent, el que els preocupa és que s’ensenya a la gent a veure i a pensar que les coses no són tal i com ens han contat des de sempre, i que la història sempre s’ha escrit com ha interessat als manaires.

Aquí és on està el veritable perill, això és el que sempre ha preocupat als que manen, que pensem per nosaltres mateixos i que ho qüestionem tot.

Bé, jo ara el que espero és que portin també a la pantalla gran una altra de les novel·les d’en Dan Brown, "àngels i dimonis", que per cert, ahir vaig llegir que Sony vol portar a la pantalla gran després de l’èxit obtingut amb "el Codi Da Vinci".

Estic segur que aquesta els molestarà bastant també, i que jo m’ho seguiré passant bé…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

1 comentari

El restaurant de l’ovni

(Encetem un altre micaco de fotografies…)

A l’hora que és publiqui aquest missatge jo seré a l’Euromed, no farà gaire que hauré sortit (si tot va bé) de Castelló direcció a València, que no estarà ja gaire lluny.

Tot just farà menys de dues hores que hauré passat pel costat de l’Hotel Espèria de l’Hospitalet de Llobregat, famós pel seu restaurant Evo, amb forma d’ovni i situat a 105 metres d’alçada i amb unes espectaculars vistes,… tan espectaculars com el preu del menú que es veu que és de 135 euros (a més d’un euro per cada metre d’alçada…)

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a El restaurant de l’ovni

PSC = Pantalons per Sota del Cul

(Encetem un micaco fart…)


Els republicans han de reconèixer que no poden tornar a pactar amb els socialistes. Tot i que la intenció era bona, ha quedat clar que el PSOEc està molt subjugat per Madrid, i per tant no defendrà mai res dels catalans que posi en perill al PSOE. I si els socialistes no són de fiar en temes sobiranistes, no són pas millor els convergents (només cal recordar les declaracions d’en Mas) els quals per una butaca són capaços d’encolomar-nos un 600.

Però ara hem vull centrar en tres de les baixades de pantalons del PSOEc :

  • Estatutet: El dia després de aprovar-ho al Parlament del Principat, en Montilla ja el volia modificar a Madrid, i no han mogut un dit per evitar que això passi, els ha importat tres nassos tot el que es va aprovar aquí i han beneit ràpidament l’estatutet del ribot, a més de deixar que el President de la Generalitat com a figura institucional perdés tot el pes representatiu que ha de tenir en aquest cas. Davant les declaracions de socialistes, peperos, militars, periodistes i demés fauna cavernaria amb baixat el cap i han callat, davant del ribot d’en Guerra s’han baixat els pantalons però quan a en Carretero se li va ocórrer criticar a en Zapatero se li van tirar al coll. Vergonyós.

  • Castell de Montjuïc: Més del mateix, els espanyols ens volen imposar la bandera i ho accepten sense dir ni piu fins i tot saben que amb la llei a la mà es perfectament evitable. És que per fer ni cerquen altres cassos similars on s’han fet traspassos d’aquest tipus i no s’han imposat aquestes condicions. Deu ser veritat això que diuen de que als socialistes ja els està bé que onegi la seva bandera. A més ens volen vendre la retirada d’antenes i la marxa dels soldats com una gran cosa…, és que només faltaria que ens retornessin el castell amb inquilins i amb unes antenes que no serveixen per a res, només per aparentar. Per cert, del Monument Falangista a Los Caidos es sap alguna cosa ?
  • Diocesà de la Franja de Ponent: El sr. President d’Aragó és queixa de la resolució aprovada pel Parlament del Catalunya de bloquejar qualsevol devolució fins que es decideixi la via legal i els socialistes d’aquí no triguen en lamentar haver donat suport a la dita resolució. Patètic. El sr. Iglesias és queixa per mirar de defensar-se del PP d’Aragó, i ho fa de la forma en que ho solen fer els espanyols, atacant als catalans. I a sobre van els socialistes i ho vinculen amb els Papers de Salamanca, com si les dues problemàtiques fossin semblants. Patètic i vergonyós. Els germans de la Franja poden estar contents, els fot el Govern d’Aragó i els fotria per partida doble la Generalitat del Principat si depengués dels socialistes. Sort que en aquest cas els convergents i els republicans ho han impedit.

No hi ha més opcions, ja ha quedat més que demostrat que als socialistes d’aquí només els preocupa el govern de Madrid, pels drets dels catalans (i quan dic catalans vull dir de tots els catalans, només hem de recordar els papers encara més vergonyosos dels socialistes al País Valencià o a Ses Illes) no serveixen per a res, només per posar traves als esforços que fem.

El que hem de tenir clar és que :

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a PSC = Pantalons per Sota del Cul

Passió per les rojigualdes i pantalons abaixats

(Encetem un micaco abanderat…)

El van fer fora, però el seu esperit queda, i és ben normal, per on passa un senyor com el sr. Bono, deixa empremta, encara que no se si com el cavall d’Atila o com un anunci desodorant, però de deixar, la deixa…

Sobre la devolució del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona, el nou ministre de Defensa continua amb la mateixa dèria que l’anterior, considerant "coses irrenunciables" al fet de que onegi la bandera espanyola "in eternum".

Tot i que sembla que en el tema de les antenetes i dels guardians de les antenetes la cosa pot tirar endavant, la bandera ens la segueixen imposant per nassos, amb lo fàcil que seria citar la legislació vigent i ja està, però no, ells ens la volen imposar-la, cosa que no deixa de ser curiosa, ja que hi ha llocs, com a les Torres de Serrano de València per exemple, on no hi és (allà només oneja una enorme senyera coronada). És veu que Montjuïc "is different", potser hi ha alguna cosa que els molesta ?


I com la cosa estava encallada, va l’Ajuntament de Barcelona i es baixa de nou els pantalons, com darrerament és habitual fer amb tot el que ens demanen des d’Espanya, segons explica avui El Periódico de Catalunya :

"La bandera espanyola onejarà al castell de Montjuïc encara que la llei del 1981 que regula l’ús de l’ensenya rojigualda pot no obligar-hi una vegada aquest deixi de ser un edifici oficial. Aquest és el pacte que negocien l’Ajuntament de Barcelona i Defensa per a la cessió de la fortalesa a la ciutat, la sortida del destacament militar i la conversió del recinte en un centre per la pau.
Fonts municipals van explicar que si el tema de discussió és la bandera, l’ajuntament ha decidit mostrar-se ‘flexible’ a les pretensions de Defensa que abans que res vol que l’ensenya espanyola onegi a Montjuïc."

I encara ens ho voldran vendre com un èxit… total, des de l’Ajuntament de Barcelona hauran pensat "si l’estatutet cola, perquè això no colarà?" i apa, pantalons abaix.

Si pensàvem que la passió de les gavines eren les rojigualdes, podem veure que als de les roses vermelles també els agraden força, tan que ens les volen posar en un "lloc preferent". Bé, ja s’ho faran, ells que segueixin insistint en colocar la seva bandereta en un "lloc preferent" que jo també li tinc dedicat un "lloc preferent", i cada vegada ho és més, de "preferent"…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

3 comentaris