(Encetem un micaco estatutari…)
Definitivament, la campanya dels partidaris del si és estranya, molt estranya.
Abans de res, voldria explicar que els partidaris del si estan molt orgullosos d’una clausula del nou estatutet que s’anomena Principi d’Ordinalitat i que, en teòria, hauria de limitar l’espoli que pateix el Principat i no permetre que el PIB per càpita descengui de forma exagerada quan es reparteixen els impostos que es generen aquí amb altres comunitats.
Aquesta clausula diu :
"S’estableix el principi d’ordinalitat. Així, per exemple, la comunitat que ocupi el quart lloc en generació de riquesa (PIB per càpita) no podrà veure disminuir la seva posició en el rànquing després de la redistribució territorial dels recursos (renda disponible per càpita), i per tant seguirà ocupant la quarta posició."
Bé, us poso a continuació la transcripció d’una part de l’entrevista que l’ha fet en Bassas a en Zapatero a Catalunya Ràdio :
-
Bassas: ¿Se va a respetar en este estatuto el principio de ordinalidad, es decir, que una vez liquidados los impuestos en Catalunya, su renta por cápita no será inferior a antes de pagarlos?
-
ZP: Sí, por supuesto. Además, tengo que decirle que es difícil que ese orden sea alterado.
- Bassas (sorprès): Es lo que está pasando ahora.
-
ZP: No, en absoluto. Cataluña contribuye de una manera fuerte, de manera solidaria al conjunto del estado, pero eso no altera su posición en cuanto a la renta per cápita del orden que tiene de comunidades autónomas.
-
Bassas: Disculpe, presidente, pero todos los partidos catalanes, incluso el suyo, trabajan con esta cifra.
-
ZP: No, disculpe pero eso no es correcto. No hay una alteración. No hay una alteración del orden de la renta per cápita, y quien diga eso es que, de verdad, no conoce los datos. El estatuto contiene una cláusula de salvaguarda para que no pase, pero hoy no pasa, y no ha pasado nunca.
En aquest enllaç a la web No a l’Estafatut podeu trobar l’informació ampliada i un enllaç al fitxer d’audio.
Competències, finançament i reconeixement nacional. En això és bassen els partidaris del si, veiem com estan els temes :
-
Competències : L’altre dia informava El Periódico que fa poc rebiem "les darreres transferències amb l’actual Estatut". Deixant de banda els poders clarividents del PSC (el Periódico Socialista de Catalunya) donant per aprovat el nou estatutet quan encara no s’ha votat, no deixa de ser curiós que 27 anys després de l’aprovació de l’Estatut encara no tinguem totes les competències !!
-
Finançament : No cal dir res, el sr. Zapatero ens ha deixat ben clar que com ara mateix no hi ha cap problema, tot queda igual (ja sabem per que el sr. Ibarra i el sr. Chávez estan tan contents)
·
-
Reconeixement Nacional : Sembla ser que som una aprovació que majoritàriament va fer el Parlament de Catalunya, però deixat com a preàmbul per que ni amb aquest termes pot colar. Oficialment, seguim sent una nacionalitat, que 27 anys després de la redacció original encara no és sap ben be que nassos és.
Així les coses, no m’estranya gens que els socialistes mirin de centrar-se en atacar al PP a la campanya de l’estatutet, molts arguments per demanar el si no ténen. Els convergents tres quarts del mateix, ells en canvi ataquen als republicans i ens repetiran mil i una vegades que aquest nou estatutet és el que necessitem per al futur i que els partidaris del NO ens volen anclar al passat… encara que sembla que la convergència ens vol clavar (o millor dit, ens la vol clavar) a un passat on ells manaven !!
I parlant de la campanya dels socialistes, aquí tenim el nou slogan :
Que jo crec que així queda més clar :
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
