El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco estatutari…)

El Periódico de Catalunya d’avui dedica un ampli espai a la presentació de la Plataforma "Estatut Jo Sí" que es va presentar ahir. Com ja vaig comentar anteriorment, hem sembla perfecte que cadascú defengui el punt de vista que l’interessa, però que després no vagin dient que són plurals, per que jo encara no he vist al mencionat diari cap referència a les plataformes que defenen el NO, com per exemple la de Som una nació i tenim dret a decidir.

Per acabar-ho d’arrodonir, el citat diari ens vol fer creure que aquesta associació parteix de la societat civil i recull a persones provinents de molts àmbits, des de republicans fins a peperos. Tot això seria molt maco, si fos veritat, però hi ha indicis de que no ho es.

Ahir mateix, en Vicent Partal va estar tafanejant i va trobar que el servidor on tenen la seva pàgina els de la plataforma està a un domini d’adreces ips on apareix de forma massiva el PSC, el PSOE i organismes vinculats als socialistes.

Com qualsevol persona que conegui aquest món sap, generalment els proveïdors i les empreses d’internet solen comprar/llogar rangs d’adreces, i si els de la plataforma tenen una d’aquestes adreces es per que tenen la seva pàgina a la mateixa empresa que utilitzen els socialistes pe les seves pàgines (com ara la web central del PSC, el diari del PSC, la diputació de Barcelona…)

Pel que sembla, allò que ens miren de vendre com a "iniciativa de la societat civil" és queda en "iniciativa dels socialistes", vaja, com un Ciutadans pel Canvi però ara uns Ciutadans pel Sí. Els socialistes, com sempre, ens volen fer jocs de màgia i vendre’ns allò que no existeix.

Hauriem de recordar ara aquelles paraules que van comentar en la seva primera presentació i que vaig publicar al bloc :

Doncs amb aquesta independència i falta de mitjans, tenen una plana web als servidors socialistes i no paren de sortir a El Periódico !!

Per cert, la pàgina web no m’ha agradat gens, la trobo molt freda (i mira que triar aquest color blau, la veritat és que aquest color blau defineix perfectament l’estatutet,….)

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco motoritzat…)

De la mateixa forma que Batman té el Batmóbil, en Mas ens ha ensenyat aquests darrers dies el seu MasMóbil (aquest d’aquí al costat) tot i que no ens ha explicat clarament el seu significat.

Ell diu que és el que tenim ara i és el que tindrem per mirar de fer país si guanya el NO. Tsk,tsk,tsk dolent dolentot, això no és del tot veritat. Ara tenim un carro tirat per ases (ases catalans, és clar) i si guanya el si ens donaran aquest magnífic MasMóbil per tirar endavant el Principat, això sí, la mateixa nit del referèndum en Mas ens ho ensenyarà en color per a que podem veure que bonic que és.

I mentre en Mas ens ensenya el seu vehicle, en Maragall va en moto, o millor dit, com una moto, ja que no se li va ocórrer una altra cosa que dir que CiU dóna recolzament a l’estatutet a canvi de que ell no és torni a presentar a President de la Generalitat de Dalt (insinua que en Zapatero ha donat la poltrona de la Gene de Dalt al Mas a canvi de l’estatutet?) i que si el sr. Zapatero va pactar l’estatutet amb en Mas va ser per les pressions del PP, amb el qual deixa als convergents com a segon plat i a sobre servit gràcies als del PP, quasi bé res.

En fi, que amb tan cotxe, tanta moto i tanta maragallada a mi m’ha vingut a la ment el trailer que vaig veure no fa gaire de la pel·lícula Ghost Rider, on també hi ha motos i fantasmes (o quasi) però la trobo força més espectacular que no el MasMóbil, la veritat… (per cert, el Motorista Fantasma votaria NO)

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco violent…)

Sempre he pensat que, a una societat avançada i amb llibertat d’expressió, totes les idees són defensables sempre que s’utilitzi només el raonament i l’argumentació i no pas la violència. Lamentablement, hi ha gent que no pensa això, i ahir mateix vam tenir un exemple amb la irrupció dels membres de CV a la Universitat de València per mirar de fer, per la força, un acte polític a la Facultat de Dret, tot i que la Universitat de València els havia denegat el permís per fer-ho. Podeu veure fotografies de l’incident aquí.

Per veure quin tipus d’arguments fan servir aquesta gent us deixo una mostra. Vam trobar aquesta pancarta passejant per València, al carrer de les Barques. Mai he cregut que el fomentar l’odi cap als altres serveixi per defensar cap tipus de projecte polític coherent, qui és més ruc? al que li posen les orelles o el que ha de fer servir arguments com aquest per defensar les seves idees ?

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

No acabo d’entendre que el govern aragonès suspengui la participació en l’Euroregió per protestar contra una moció aprovada pel Parlament del Principat que blinda les obres de la Franja de Ponent fins que es resolgui la via civil de la propietat de les obres.

Ara el govern aragonès acusa a la Generalitat de Dalt d’ingerència, com si no fos una ingerència que el Vaticà segregués a les parròquies de la Franja després d’estar 800 anys a la diòcesi de Lleida per les pressions de la Conferència Episcopal Espanyola. Es veu que aquestes ingerències als aragonesos si que no els importen gens. Recordem que els feligresos de la Franja això no ho havien demanat mai, i ara mateix les associacions culturals i socials de la Franja demanen que llurs obres segueixin a Lleida.

Però el govern aragonès no veu això, ell vol les "seves obres" encara que els propietaris de les obres, els de la Franja, les volen a Lleida. El govern aragonès faria bé en no preocupar-se només de les obres, sinó també en els drets dels "aragonesos" de la Franja, com per exemple en el dret a utilitzar el seu idioma, el català, i a conservar la seua cultura i els seus vincles històrics amb el Principat, vincles que sembla que vol esborrar quan abans millor. Avui mateix el president d’Aragó diu a El Periódico que "Havíem de reaccionar perquè tothom sàpiga que no renunciarem al que els tribunals competents han dictaminat des de fa deu anys, que és que els béns són propietat de les parròquies aragoneses", d’unes parroquies "aragoneses" on els seus feligresos volen que estiguin a Lleida.

Penso que això que han fet és barrejar pomes i patates (cosa que a la sr. Botella no agradava gens !!). Si l‘Euroregió fos una cosa depenent del Principat encara ho podria entendre, però de fet és la Unió Europea qui ho promou, i ho fa per coordinar als diferents membres de forma que es puguin potenciar els respectius desenvolupaments.

Des del meu punt de vista, amb el que ha fet l’Aragó només sortirà perjudicat ell mateix, encara que sembla que ho faci per "fotre" als del Principat. Tot i això, bé que saben que els interessa estar a l’euroregió, per això no han marxat, sinó que "han sospés" la seva participació.

Per cert, que avui El Periódico deixa clar el perquè d’una reacció tan fulminant, i el perquè és el de sempre :

"L’Executiu català intenta trobar una sortida a
un conflicte que, reconeix, deixa en una situació molt incòmoda
Iglesias. ‘Des d’un primer moment, el PP aragonès el va acusar d’actuar
a l’Euroregió fent seguidisme de Catalunya’, expliquen. Per això
consideren ‘comprensible’ la seva contundència."

El mateix de sempre, fot-li canya als del Principat per a que no es queixin els del PP, només som això, un sac on poder donar bufetades en clau espanyola, en l’eterna barralla entre PP i PSOE. En fi, si finalment els aragonesos no volen estar a l’euregió ja s’ho faran, sempre poden fer un "eje de la prosperidiad" com volia fer en Francisco Camps,…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

Enmig de tots els comentaris sobre el referèndum de la independència de Montenegro, ahir vaig trobar un comentari genial, d’aquests que posen el fil a l’agulla i que a més era divertit. De fet, encara estic rient ara quan me’n recordo.

Estava llegint els diferents comentaris sobre aquest fet al Racó Català quan, entre felicitacions als montenegrins, desitjos de que a nosaltres ens passi el mateix i coses semblants vaig llegir el següent comentari del company blocataire noicat :

"Algú sap com està el tema del traspàs de l’aeroport del Prat..? "

Si senyor!! Això es tocar de peus a terra!! Ja podem anar parlant de l’autodeterminació dels altres i del desig de tenir-la aquí, però ara mateix la realitat és que no podem ni manar sobre les instal·lacions que tenim al nostre territori.

Tan de bo algun dia també puguem separar-nos d‘Espanya, però la veritat és que ara més que Montenegro som com els Monegros, o sigui, una comarca.

Concretament un tipus de comarca gran anomenada "comunidad autónoma", que no deixa de ser una mera divisió administrativa sense cap tipus de reconeixement de cara l’exterior i amb autogovern limitat i tutelat des del poder central. I com un dia vam protestar una mica quan van fer "comunidades autónomas" a tothom, per tenir-nos contents ens van afegir la paraula "nacionalidad", que no es sap ben be que significa ni el que indica, però que quedava diferent.

Així estem, i així estarem si guanya el si a l’estatutet que ens volem encolomar, i que l’únic que farà es accentuar la nostra "comarcalització" espanyola, i és que el camí cap a la independència no passa ni per aquest estatutet, ni per controlar aeroports ni per res que ens vulguin donar. Si ens ho donen, senyal de que per a ells no és perillós.

No ens enganyem, ara no estem en condicions de creure en miratges. El dret a l’autodeterminació no te’l regalaran, s’ha de lluitar per ell i s’ha d’exigir, i encara ens queda un llarg camí per aconseguir-ho.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco volador…)

És una gavina? És un trespercent? No !! És…… SuperMas !! L’heroi retorna, i ara per quedar-se 23 anys… o més !!

Amb l’ajuda del fotògraf Montilla Olsen i la reportera Lois Demadre cuidarà de tots els Principantins des de la taulada del Palau de la Generalitat.

Però l’enemic està a prop…molt a prop, en Duran Luthor planeja sotmetre a la seva voluntat a tots els principantis amb una diabòlica sinfonia que ell anomena "opá, tero una silla ministeriá" i a més té una nova arma per enfrentar-se a en SuperMas, la Bosesina, sustancia generada a base de concentrar totes les repeticions de "no dirás que no, no dirás que no" que a fet el nostre heroi a una cosa anomenada estatutet.

La data d’estrena? Qui lo sa !! Però ja anirem desvellant secrets, ja…

Del que si que sabem la data és de l’estrena de Superman Returns, aquesta pel·lícula promet ser més entretinguda i divertida que la d’abans, però bé, sobre gustos… us deixo aquí sota el poster :

I aquí el darrer trailer :

Me’n vaig al badiu… tziummmmmmmmmmmmmmm….

[@more@]

Tweet

Aquest cap de setmana, i ja porta uns quants seguits, El Periódico de Catalunya ha tornat a fer un monogràfic d’adoctrinament.

No paren de repetir que el Si a l’estatutet guanyarà de llarg i que està assegurat, però ho repeteixen tan i tan que semble que no ho tenen tan clar com ens volen vendre.

Són curioses les informacions que es poden llegir als diferents articles, però a grans trets el que venen a dir és :

· Haurà molta abstenció, però el Si guanyarà clarament al NO.
· Entre els votants republicans, la majoria votarà que Si.
· Els votants dels republicans són també els que més s’abstindran.
·A les eleccions que vindran després, CyU i PSOEc empataran i els republicans tindran un gran descens.
· Els votants republicans volen, majoritariament, pactar amb CyU, però els convergents no ho volen gens. El pacte millor valorat és el PSOEc – CyU.
· Tot i que els republicans ara demanen el NO, quan vegin la majoria aclaparadora del Si veuran la llum i és convertiran en grans defensors de l’estatutet.

No deixa de ser curiós, per que si dones un tomb pels diferents blocs i pàgines web que parlen d’aquestes temes el que trobes majoritàriament és :

· Entre els simpatitzants i militants republicans, la majoria del NO és aclaparadora (recordem que van fer canviar la decisió de la directiva del partit).
· Els que van a votar NO difícilment no aniran a votar, estan molt més conscienciats que els del Si.
· Hi ha un fort moviment social a favor del NO, en canvi, al favor del Si el que hi ha són campanyes institucionals.
· De les eleccions posteriors no és sol parlar, de moment tot es centra en el referèndum, ja que el resultat d’aquest influenciarà enormement les eleccions.
· Pels republicans i per altres independentistes, CyU i PSOEc és quasi el mateix. CyU cada vegada té una imatge menys sobiranista.

Qui s’equivoca ? A saber, però deixant de banda el fet que tots els mitjans de comunicació sempre es solen decantar per una opció o una altra, no ajuda pas a la credibilitat d’El Periódico que un dels seus manaires sigui germà d’un conseller socialista de la Generalitat del Principat.

Altres fets curiosos d’aquest adoctrinament d’El Periódico és que no solen aparèixer articles defenen l’estatutet amb arguments, n’hi ha ben pocs d’aquests tipus. Es dediquen bàsicament a repetir i repetir la majoria aclaparadora del Si, fent entendre que votar que NO és una pèrdua de temps, que no val la pena. Vaja, els trekkies diríem que utilitzen l’estil Borg "la resistència és fútil".

I per acabar només comentar la intervenció del president espanyol l’altre dia a Girona, per reafirmar l’espanyolització del referèndum, doncs pel que va dir sembla clar que a aquest senyor només l’interessa fer mal al PP a Espanya, i, de pas, lligar encara més el Principat a l’Estat Espanyol.

El Sr. Zapatero s’omple la boca amb l’equiparació del català amb el castellà, però no permet que s’utilitzi el català al Congreso Español, diu que ens vol fer moltes inversions per realitzar grans infraestructures, però no ens deixa a nosaltres poder gestionar amb llibertat els nostres diners per poder decidir si necessitem aquestes infraestructures o unes altres, en fi, que moltes paraules boniques però res més.

I tot això ara que encara falta un mes pel referèndum… no vull ni pensar que pot passar que passarà quan es sàpiga que aquell cap de setmana farà un temps de platja collonut, bé, igual El Periódico haurà d’augmentar el número de pàgines de les seves edicions.

En fi, que diguin el que vulguin…. el meu NO ja el tenen.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco recercador….)

Quan era petit (o no tan petit…) sempre que hem queixava d’alguna cosa els meus pares hem deien "et queixes més que els capellans!".

No fa tan de temps hem pogut veure que els capellans s’han queixat de moltes coses, que si de l’Estatut del Principat, que si del procés de pau a Euskadi, que si de l’aprovació de la llei que deixa cassar-se als homosexuals, que si de la retirada de la religió de l’escola pública, i segur que de mil coses més que ara mateix me n’oblido.

Però no deixa de ser curiós que no es queixin pas ara que a València l’alcaldia ha desenterrat, d’amagat, uns quants morts enterrats, per cert, sota els seus ritus i les seves creences i els ha traslladat com si fossin deixalles, profanant la seva tomba. Ni declaracions de bisbes, ni sermons, ni concentracions ni res de res. No s’ha escoltat un mot de queixa, bé, ni un ni mig. I no serà per que els capellans no és queixin pas al País Valencià,no, que al Levante expliquen que si que és queixen, i per diferents raons.

Ja ho diuen, ja, que "el seu regne no és d’aquest món".

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

Si no sabeu que és una Maragallada us deixo una aquí sota, apareixía l’altre dia publicada a El Periódico :

"El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha afirmat que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha comès el mateix ‘error conceptual’ que van cometre històricament els seus antecessors Felipe González i Adolfo Suárez al ‘confondre Catalunya amb el nacionalisme català’.

Així ho ha subratllat Maragall en la sessió de control al president català en el ple parlamentari d’avui, en què per qüestions de limitació de temps no s’ha pogut estendre a explicar els seus arguments sobre aquest punt ni concretar si es referia al pacte sobre l’Estatut que va tancar Zapatero amb el líder de CiU, Artur Mas, encara que ha assegurat: ‘Estiguin tranquils, perquè ja els ho explicaré. Si avui no acabo, seguirem’.

‘Ho he comprovat, ho he repassat, ho he estudiat, ho he mirat i sempre ha sigut així. A Madrid es confon Catalunya amb el nacionalisme català. Històricament es confon Catalunya amb el nacionalisme català, i això és un error important. Potser no és un error que porti a grans errors de pràctica política, però és un error conceptual’, ha afirmat."

No deixa de ser curiós el raonament. Clar que a Madrid el que miren és el nacionalisme català, és que sinó… que tindrien d’especial les terres catalanes? Si fora del nacionalisme el que hi ha són espanyols que no els porten problemes !!

Si no fos pel "nacionalisme català" ja fa temps que seriem "regiones de España".

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco viatger…)

València és una ciutat amb encant. Té molts racons diferents, uns són vells i amb encant i els altres moderns i espectaculars, i tots tenen en comú que no deixaran al visitant indiferent.

Deixo aquí sota unes fotografies de la Ciutat de les Arts i les Ciències, un dels punts turístics més moderns de València. Animo a tots aquells que no ho conegueu a que aneu de visita, no us defraudarà.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet