(Encetem un altre micaco de fotografies…)
Com demà és festa a Barcelona, a aquestes hores encara estic a València i no al tren. Tot i així us deixo una foto que vaig fer la setmana passada cap a aquestes hores. És la posta de sol vista des del pont del ferrocarril que travessa l’Ebre.
Perdoneu les imatges reflectades, però des del tren no pots enquadrar molt la imatge ni la llum, tot i això crec que val la pena .
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco manifestant…)
Ahir vam estar a la manifestació convocada per la Plataforma pel Territori a la ciutat de València. Moltes reivindicacions justes, molta gent (segons els organitzadors entre vint mil i vint-i-cinc mil persones) i un bon ambient reivindicatiu i festiu, on no era estrany veure famílies senceres.
Voldria destacar, com a curiositat, la samarreta que portaven alguns dels participants. Era una samarreta negre amb lletres blanques on es llegia :
"Rita, el Papa sap lo teu?"
Us deixo aquí sota unes fotografies per a que pugueu veure una mica l’ambient de la manifestació.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco estatutari…)
Dimarts passat, Omnium Cultural va fer públiques les dades de la consulta que va fer entre els seus socis respecte l’estatutet. Preguntava si aquesta entitat havia d’adoptar una postura pública respecte l’estatutet i quina hauria de ser aquesta.
Els resultats van ser :
"Òmnium Cultural ha de manifestar públicament la seva posició en el referèndum?"
SÍ: 1.759 vots (70,76%)
NO: 678 vots (27, 27%)
VOT EN BLANC: 49 vots (1, 97%)
"Independentment de quina hagi estat la vostra opció, en cas que la resposta majoritària a la pregunta anterior hagi estat afirmativa, com creieu que s’hauria de manifestar Òmnium Cultural?"
SÍ: 1.109 vots (44,61%)
NO: 969 vots (38,98%)
BLANC: 111 vots (4,47%)
NUL: 99 vots (3,98%)
ABSTENCIÓ: 37 vots (1,49%)
NOMBRE DE VOTS AMB LA SEGONA PREGUNTA SENSE RESPONDRE: 161 vots (6,48%)
El dimecres, al PsC (o sigui, al Periódico (socialista) de Catalunya) apareixia un article sobre aquest fet. El titular deia "El ‘sí’ guanya a Òmnium, que sols promourà la participació de cara al 18-J " i al cos de l’article podiem llegir "De 2.486 vots vàlids sobre 3.241 emesos, el 44,61% (1.109) es decanta pel sí i el 38,98 (969) ho fa pel no".
Cap referència als vots en blanc ni als vots nuls. Perquè? Per que si sumem els NO, els BLANC i els NUL (vots tots contraris a l’estatutet) tenim 1179, més que els Si.
La maquinària del si ja ha començat a dissimular tot el que pot anar en contra dels seus interessos. No hem de baixar la guàrdia.
Per cert, encara hi ha catalanistes que pensen que el vot nul pot ajudar a fer país? En aquest cas, si en comptes de nul haguessin votat no o en blanc hagués guanyat el NO. Que passarà amb l’estatutet si això es repeteix al referèndum ? Que estaran donant la victòria a aquells que tan diuen combatre.
Pensem-hi una mica en aquest fet.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco friki…)
L’altre dia la iuki hem va tornar a batejar !! Tot va començar quan a la seva Incasdescent casa va començar a parlar de series i entre comentari i comentari en Fardatxo hem va descobrir : "Carquinyolet, tu ets un friki, com jo! que els reconec a la primera!!"
Per a que negar-ho, és veritat !! Llavors a la iuki li va faltar temps per passar per casa i deixar-me un nou sobrenom , "Friki serieeriiil" !!!
Doncs que vaig a dir, que tenen raó !! És que a mi les pel·lícules s’hem queden curtes, quan comences a agafar-li gust al món que representen doncs van i s’acaben !!
En canvi amb les series això és diferent (si no les cancel·len, és clar…) i ho pots disfrutar més.
En fi, voldria compartir amb vosaltres les sèries que més m’han enganxat (de moment).
Babylon 5 era la cinquena de les estacions Babylon, estacions espacials pensades per afavorir el comerç i la comunicació entre els diferents pobles de la galàxia i així assegurar la pau. Sèrie de cinc temporades, que al Principat van tenir la sort de veure-la sencera (no així a Espanya que es van quedar a la cuarta). Tot i que té una arrancada una mica fluixa, ja al final de la primera temporada comença a agafar el fil argumental que després donaria dinamisme a la serie.
"L’espai, l’última frontera, aquests són els viatges de la nau Enterprise…" la serie per la qual en quedava fins més enllà de mitjanit veient el Canal 33. Patrick Steward estava magnífic en el paper del capità i tot no tenir una línia argumental central, la història tenia molta consistència amb les diferents aparicions de personatges secundaris i subtrames. La darrera temporada no la van emetre i la vam tenir que veure en DVD (o emule). De totes les series de Star Trek és la que més m’agrada, encara que cal dir que Star Trek : Deep Space 9 tampoc està gens malament quan agafa la seva trama principal. Més recent, Star Trek Enterprise va mirar de recuperar aquesta filosofia, però la van cancel·lar a la quarta temporada (la tercera va estar genial).
Inspirats en la pel·lícula del mateix nom, aquesta serie ens narra els viatges i les aventures de l’escamot SG-1 viatjant pels diferents planetes a través de l’Stargate. Protagonitzada inicialment per en Richard Dean Anderson (en MacGyver), la serie va començar una mica fluixa però quan va agafar embranzida deu n’hi do !! Encara no ha acabat (en juliol estrenaran la desena temporada) i a més a va originar un spin off (una sèrie filla) anomenada Stargate: Atlantis, que també està molt molt molt bé (en juliol estrenarà la tercera temporada). No cal dir res més, estic enganxat a les dues alhora !! A veure si arriba juliol ràpid que això de deixar episodis a mitges no és recomanable per a la salut.
Narra l’adolescencia i la joventut d’en Clark Kent abans de convertir-se en Superman. Tot i que té episodis una mica aburrits, quan es dedica a la trama principal Kryptoniana la serie enganxa bastant (la trama romàntica també enganxa, però és una mica "muntanya rusa"). A destacar la seva estètica de videoclip, els seus efectes i, sobre tot, la seva gran banda sonora. Aquesta tardor estrenen la sisena temporada (triguen massa, jo vull saber com acaba l’episodi que van deixar a mitges !!)
La sèrie que he descobert aquesta temporada. Va de una família que es dedica a perseguir criatures sobrenaturals (fantasmes, dimonis,…). Quan el pare desapareix, el germà gran va a demanar ajuda al germà petit, que s’havia separat de la família per apartar-se d’aquest món i fer la seva vida. Hi ha episodis que fan una mica de por !! (jo els veia al tren per no haver de veure’ls tot sol a casa !!) A la tardor tindrem més aventures.
I de moment ja està !! Encara que de ben segur un altre dia agafaré de nou el tema !! En fi, vaig a veure alguna sèrie muuuahahahha !!!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un altre micaco de fotografies…)
Un altre divendres al tren, i la veritat és que quan arriba un divendres que no l’agafo trobo que hem falta alguna cosa. Cada cop hem passa el viatge més ràpid i tinc la sensació que la distància és fa més curta. Ara mateix ja farà estona que hauré passat per l’indret que us deixo aquí sota.
És un camp de tarongers, un dels molts que estan al costat de les vies. Aquest en particular està a les Terres de l’Ebre, just abans de creuar al riu, però els majors estan al País Valencià. Properament posaré un d’aquests.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de frases…)
Anem a riure una mica, que sempre és bo per a la salut i enforteix molts músculs. En aquest cas ens fixarem en unes declaracions genials d’una persona que, per com creu tot allò que diu i la seriositat amb que ho diu, encara fa més gracia.
Estic parlant de l’humorista sr. Juan García Sentandreu, que ha dit :
“el pueblo valenciano tiene una identidad de mayor antigüedad que los catalanes, ya que el estatuto de autonomía valenciano de 1982 es heredero directo de las leyes forales valencianas de 1239, mientras que la ley catalana deriva del estatuto de 1933, constituido durante la II República”
És bo eh? Encara que no se que és millor, que ho digui així tranquilament o constatar que hi ha encara alguna persona que no consulta la Wikipedia. En concret, a la enciclopèdia lliure podem llegir :
Els Furs de València i, per extensió, Furs del Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren el dret territorial valencià durant més de quatre segles, des del 1261, quan Jaume I els va jurar i promulgar, durant la reunió de les Corts Valencianes el mateix any, fins al 1707, amb la derrota d’Almansa (25 d’abril) i el consegüent Decret de Nova Planta del Regne de València, l’estiu del mateix any.
Els costums, sèrie de normes de la vida comuna i ordenació de la ciutat de València, que es van creant adaptant (però separadament) de les normes aragoneses (furs d’Aragó) i les normes de Catalunya (els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona). També s’incorporen als costums (o almenys no es deroga) un tribunal instaurat pels regnes moros, el Tribunal de les Aigües de València.
El primer costum va ser promulgat per Jaume I el 21 de març de 1238 a Xàtiva, conferint jutges civils i criminals, així com la cambra dels jurats de València, a la recent conquestada València. Aquesta creació de lleis pròpies per a València va ser en contra de la noblesa aragonesa que volia estendre els Furs d’Aragó a València.
És el 1251 quan, inspirat pel nom dels furs d’Aragó, es comença a referir els costum com a furs, després de l’ordre reial de recollir totes les normes que s’havien estat promulgant en els primers anys de la València cristiana. Aquest any, Jaume I ordena que els jutges s’atinguen als furs.
És important aclarir que aquest furs no van ser, inicialment, els furs de tot el Regne de València.
En fi, que seguim com sempre,…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco de barri…)
Visc al costat del barri del Gorg, bé, no se ara mateix si al costat o dintre, ja que segons quin plànol miri dels barris de Badalona puc canviar de barri i passar al Congrés, al Gorg o al Progrés.
Sigui el barri que sigui, el que està clar és que la situació al barri del Gorg no és bona, gens bona.
I per demostrar com està la situació només heu de mirar aquesta imatge :
No, no hi ha hagut cap terratrèmol, aquesta runa s’ha posat a propòsit per evitar que s’ocupessin aquestes cases. Que ha passat llavors ? Us ho conto tot seguit.
Per ser sincer, el primer que haig de dir és que la zona en qüestió no ha estat mai una zona privilegiada. Situada al límit d’un polígon industrial sempre ha tingut descampats als voltants, en la zona de transició entre les industries i la zona habitada, i afegir més tard la presència de la comissaria de la policia espanyola i el seu diposit de cotxes no va ajudar gaire a regenerar-la. Aquí podeu veure un mapa de la zona :
Els problemes greus van venir amb la construcció del port esportiu de Badalona (en grog). Com el projecte preveu un canal que s’endinsa a la ciutat es va haver d’anant expropiant els terrenys afectats (en vermell). Gairebé tots són industries, però també hi ha algunes cases. Aquí va començar el problema, doncs es van expropiar però no es van enderrocar, i això va comportar que les fabriques ruïnoses i les cases expropiades s’ocupessin i s’utilitzessin per a afers no del tot legals, amb el resultat que el barri va patir una greu onada de robatoris i d’inseguretat a la que es va afegir els nombrosos incendis que van ocórrer a les industries i als habitatges ocupats (25 al mes de maig). El principal nucli conflictiu l’he marcat en color lila, i podeu veure fotografies aquí sota.
Ara l’Ajuntament està mirant de desallotjar les cases i d’enderrocar-les el més aviat que puguin, tal com demanen els veïns, que s’han trobat amb un panorama de brutícia i degradació a les portes de casa seva.
Jo he passat per aquesta zona tota la vida, i la veritat és que les darreres vegades que vaig passar hem vaig assombrar del grau de degradació que havia (muntanyes de runes i brutícia, grups estranys entre les cases…).
Penso que la culpa és de l’Ajuntament, per no enderrocar immediatament tots els solars que adquiria i deixar-los nets de runa, ja se que així les coses surten més cares, però també que és la millor solució per evitar malalties (plagues de rates, escarabats,…) i per evitar situacions de degradació social. Ara han de fer tot això a correcuita, i mentrestant els veïns del Gorg no s’atreveixen ni a sortir de casa uns dies per por a trobar-la ocupada o assaltada quan tornin.
I és que Badalona té moltes coses especials, una d’elles el seu Ajuntament, però aquesta és una altra història….
Me’n vaig al badiu,
[@more@]
(Encetem un altre micaco de frases…)
Curiosa la frase que vaig llegir l’altre dia al diari gratuït ADN :
Per a la Noelia, els Estats Units d’Amèrica (que són 50 estats i algunes altres entitats més) ja deu de ser la hòstia de gran !! En canvi, el Regne Unit, format només per 3 països i una província ha de ser una coseta de res sense importància…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco verd…)
El verd no és el meu color favorit, però m’agrada. M’agrada el mar a Badalona quan agafa un color verd maragda, m’agrada un camp de gespa verda que convida a fer la becaina, m’agrada el color verd de les ampolles d’Heineken, m’agrada el verd de la Penya, m’agrada el color verd llampant dels camps de Cervera aquesta passada primavera, però no m’agrada el verd Guardia Civil.
I aquest verd és just el que ens estan posant de moda darrerament.
La pel•lícula es la següent, hi ha un grup de pobres principantins indefensos davant d’una forta onada de robatoris realitzats als seus domicilis, i com des de la Generalitat del Principat no els poden defendre el Poder Central els envia a… en Llanterna Verda, però en aquest cas no porta un anell de poder, sinó tricorni i metralleta.
Llavors podem llegir a tot arreu grans elogis cap a aquest superheroi que ens a salvat, i milers i milers de peticions per que vinguin més i no se’n vagin, i més elogis, i més articles als diaris i més flors i més violes i més i més i més…
Un es posa a pensar i dius "tampoc sembla que hagin enviat tants, no?" i llavors veus la següent imatge :
I penses "coi, si que està fotut l’ambient que ara ja tenim Guardies Civils de blanc !!"
No volia parlar d’aquest tema, però trobo que la pressió de la premsa es tal que no m’he pogut estar. Que no m’agrada la Guardia Civil com a cos no és cap secret, la seva història recent no ajuda precisament a que la vegi amb bons ulls, tampoc no és cap secret que respecto als seus membres que fan bé la seva feina i miren d’ajudar als ciutadans.
Però no trobo bé tot el circ mediàtic que s’ha muntat amb aquest fet. Recordem que la majoria dels robatoris que han causat alarma s’ha realitzat en territoris que estan encara sota jurisdicció dels cossos de seguretat de l’Estat. I no estic dient que sigui culpa de la desídia o la falta d’eficiència d’aquests cossos, que segur que no és així, però si que pot ser per falta de recursos de part de l’Administració Central, just aquest recursos que ara ens envien com si fos una cosa "extraordinària". I és que he arribat a llegir cassos on hi havia 4 o 5 guàrdies civils per a atendre a 15000 persones. I per cert, que algú m’expliqui de que serveix posar polícies si quan capturen als delinqüents als 2 dies ja són al carrer.
A mi hem perdonareu ser tan desconfiat, però jo en tot això veig una altra jugada mestre a favor de un estatutet que ens uneix encara més a Espanya, una jugada per fer-nos veure que "necessitem" encara a Espanya i als seus recursos (recursos que moltes vegades venen de nosaltres mateixos, per cert).
Ja saps, "cuando vayas a votar, piensa en verde"
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un altre micaco de frases…)
La sr. Manuela de Madre va dir l’altre dia (ho podeu llegir aquí) :
"Si existís un premi Nobel a la mentida se li hauria de donar al senyor Acebes. Dubto molt que trobéssim algú en tot el planeta tant mentider i tant tranquil"
Apreciada senyora, tot i reconèixer que el sr. Acebes ha fet molts mèrits per aconseguir tan preuat guardó, la veritat és que té una competència molt àrdua. Aquesta competència s’anomena sr. Zapatero…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
