El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco aquós…)

Estava un bon dia en Duran enfeinat fent plans per aconseguir el seu gran objectiu de dominar el m… ministeri (el que sigui) quan li va venir a veure’l el seu ara bon amic Zapatero amb cara de pomes agres.

• "Què et passa, José Luis" li va preguntar en Duran
  
• "Estoy triste, amigo Duran", li va dir en ZP, "ahora que estoy pacificando tierras catalanas y vascas y tranquilas las demás posesiones, sólo hay un punto que se resiste a mi talante"
  
• "Explica’m que et passa, que segur que et puc ajudar", va dir en Duran mentre pensava en el color de la butaca ministerial
  
• "En la Comunidad Valenciana no acabo de talantear como debiera, y quiero mirar de cambiar eso. Me ha contado mi buen compañero Sevilla que si consiguiera un poco de agua para los constr… llauradores de esa región, podria utilizar su influencia para llevar hasta allí mi talante, pues dichos constr… llauradores lo harían encantados, pero claro, desde que desmontamos el Plan Hidrológico no veo yo como vamos a hacer eso" va dir en ZP amb un esguard trist.
  
• "No et preocupis, amic Jose Luis, que jo puc aconsseguir aquesta aigua que necessites per al País… la Comunitat Valenciana" li va comentar en Duran, tot orgullós.
  
• "¿Y como piensas hacer eso, apreciado Duran?" li preguntà en ZP
  
• "És molt senzill", relatà amb seguretat en Duran, "després de que posis a en Mas a la Generalitat d’aquí, utilitzarem l’estatutet que tan arreglat ens va deixar en Guerra per portar aigua de França, pensant en els constr.. pagesos d’aquí Catalunya, és clar. I com llavors l’aigua d’aquí no ens farà cap falta, la podriem desviar cap al company Sevilla i els seus constr…. llauradors"
• "Fantástica idea Duran, pero hay una cosa que no veo clara, ¿cómo llevaremos el agua si no hemos construido las cañerias?" va demanar-li en ZP
  
• "Això és fàcil, ara mateix redacto una circular demanant a tots els nostres simpatitzants i militants que portin tots els càntirs que tenen a casa i que puguin aconseguir. Ells mais qüestionen les ordres de la direcció" va dir en Duran tot content, doncs ja veia la cartera ministerial a les seves mans.

I diuen els rumors que a darreres hores de la nit, quan les ciutats i els pobles romanen en silenci, si prestes la suficient atenció, pots escoltar el soroll de milions de càntirs convergents que es preparen per quan en Duran els volgui mobilitzar.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de frases…)

Llegint al ABC la noticia que he comentat abans de la inauguració pel Felipe de Borbón d’una seu de l’Instituto Cervantes a Sicília, m’he portat un gran ensurt. I la veritat és que segueixo neguitós, perquè no se s’hi ho diu de veritat o és un lapsus.

En Felipe de Borbón va dir :

"La apertura de este centro se inscribe en el marco de las excelentes relaciones bilaterales entre Italia y España y va a propiciar el conocimiento más profundo de nuestro país en esta región permitiendo a los sicilianos estudiar y perfeccionar una lengua como la española, que compartimos casi 500 millones de españoles"

"500 millones de españoles" !!!! Coi ! M’he perdut alguna cosa ? D’on ha sortit tant espanyol ? Dels cayucos i les pateres ? Ara entenc que els pisos estiguin tan carets !!

Suposo que en Felipe de Borbón volia dir "500 millores que hablan español" i l’ha traït el seu imperialisme innat. Clar, imperilisme, què sinó? Encara me’n recordo quan després de l’acte del Correllengua molts tractaven als principantins d’imperialistes, ara hauran de fer el mateix, o no? Ja estan trigant l’Evo Morales i l’Hugo Chavez !!

Una cosa no es pot negar, i és que en Felipe de Borbón és fill de son pare. Tenen les mateixes ocurrències de família. La veritat és que s’ha guanyat a pols que posem los "500 millones de españoles" al costat d’aquella grandiosa frase d’en Juan Carlos de Borbón :

"Nunca fue la nuestra lengua de imposición, si no de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano"

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco històric…)

El company aarnau m’ha fet arribar una noticia força sucosa que comenta al seu destacat bloc eScriptorium, i que vaig llegir només de passada i no li vaig donar la importància simbòlica que té, tal com bé hem diu ell. I és que l’arbre de l’estatutet molts cops no ens deixa veure el bosc.

Tal com explica en aarnau al seu article "Una vez más" (molt recomenable per cert) en Felipe de Borbón va inaugurar una nova seu de l’Instituto Cervantes a Sicília.

Això no tindria més importància per a nosaltres si no fos que el edifici seu és l’antiga esglèsia de Santa Eulàlia dels Catalans, i què segons va dir en Felipe de Borbón :

"Los cerca de cuatro siglos que unieron a España y Sicilia, estuvieron presentes en el discurso de Don Felipe, quien recordó que hasta el Tratado de Utrecht, en 1713, ‘Sicilia fue un factor clave para la historia de España’ "

Si repasem bé la història (i no hem refereixo a aquella que ens ensenyaven a EGB on ens deien que España es va originar amb el casament dels Reis Catòlics) això no pot ser cert.

I no pot ser cert per què España la va crear en Felipe V (pels castellans), IV (pels catalans i aragonesos) a base de Decret de Nova Planta. I justament aquest Felipe IV (els espanyols que li diguin com vulguin, però per a nosaltres és el IV) va cedir els "regnes d’enllà mar" (Nàpols, Sicília i Sardenya) al Sacre Imperi Romano-Germànic.

Així que si Sicília va ser un factor clau, ho va ser per a la història de la Corona d’Aragó, i dificilment ho sería per a la d’una entitat que encara no existia. Per cert, que l’agència EFE en la seva notícia sobre aquest tema s’apunta a l’exercici d’espanyolitzar Sicília dient coses com "la iglesia desacralizada de Santa Eulalia de los Catalanes, un lugar lleno de simbología española" i "Se trata de un edificio construido en el siglo XVII, con fachada de estilo plateresco llegado de España, escudos y bustos de los reyes aragoneses rodeados de coronas de laurel, en medio de un popular mercado" de Catalunya res de res, i sort que no li poden canviar el nom a l’esglèsia.

Després diuen que ens respecten, però la veritat és que ens volen destruïr com a poble, fent desaparèixer la nostra llengua, que és part de la nostra identitat, i fent desaparèixer la nostra història, que és part de la nostra ànima. Hi ha coses que no canvien amb el pas del temps, els Borbons en són una.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco casual…)

No deixa de ser curiós les casualitats i coincidències que passen de tant en tant, les quals veiem moltes vegades de retruc, ja que la nostra ment està pendent d’altres coses o està pensant en altres temes molt lluny del lloc físic on estem.

Aquest diumenge tornava cap a casa en taxi, com faig sovint quan baixo del tren. El recorregut era el de sempre, Sants-Badalona, i el trajecte més o menys sempre és el mateix (varia una mica per les obres de l’antiga plaça de braus de les Arenes).

No se el motiu, però hem vaig fixar en els cartells que penjaven, no recordo ara mateix si de arbres o de faroles. Eren els típics cartells de campanya, en aquest cas de la campanya del referèndum.

Vaig poder veure que els republicans havien penjat els seus cartells a la Gran Via des de la plaça Espanya fins a la plaça Tetuan (més o menys) i els populars ho havien fet des de la plaça Tetuan fins a la plaça de les Glòries.

El resultat és que la part central de la Gran Via de les Corts Catalanes és una Gran Via pel NO.

Ja se que les raons d’uns i dels altres no s’assemblen en res (com tampoc s’assemblen ni la seva ideologia ni el disseny dels seus cartells), però no deixa de ser curiós.

Pot semblar que l’atzar del destí s’hagi conjurat per a que les Corts Catalanes, l’òrgan de la nostra independència durant centenars d’anys, facin escoltar la seva veu a traves de les brumes del temps, i vulguin recordar a aquells que ho han oblidat que un cop vam ser lliures.

Imaginacions meves? Segurament… però i si…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de raons…)

Molt aclaridor aquest article que publicava ahir El Periódico de Catalunya sobre el míting que va fer el sr. Zapatero a Lleida.

És el mateix diari qui ens ho diu a la primera frase :

"El president alerta que Rajoy usarà el ‘no’ per intentar fer-lo fora del Govern"

I més endavant el mateix sr. Zapatero ens ho confirma :

"Després de sentir Rajoy a Tarragona dir que el no faria fora democràticament Zapatero vaig deduir que per al PP el no serveix per a tot. Així, el no només serveix al PP"

Pels socialistes l’equació és clara, el Si els serveix a ells i el NO els serveix als del PP. La vista posada en la Moncloa, com sempre. No pensen, ni per un moment, en que ens pot servir a nosaltres.

Això és el que som els catalans, tots els catalans, pels espanyols. Un medi més per aconseguir manar al Govern Espanyol. I si per aconseguir manar a Madrid se’ns ha de sacrificar, com ha passat amb l’estatutet del Principat i l’estatutillo del País Valencià, doncs se’ns sacrifica, i santes pasqües, que total, ja fa temps que n’aguantem de tots colors i no diem aquesta boca és meva.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un altre micaco de transports…)

Ahir vaig tornar a arribar amb retard. El tren hauria d’haver arribat a les 22:30h a l’estació de Sants i va arribar gairebé a les 23:00h. I el més greu és que això ja va passant des de fa temps, darrerament sempre arriba entre les 22:45h i les 23:00h, i d’anada el mateix, hauria de ser a València a les 19:05h i darrerament no arribo mai abans de les 19:15h. Ja sé que és poca estona, però molesta molt que sigui tan reiterat.

Fa temps ja vaig queixar-me que Renfe no utilitzava el català abord dels seus trens. En aquest tema darrerament s’ha avançat una mica, almenys ara m’entenen quan els parlo en català encara que gairebé sempre hem contesten en espanyol, però alguna cosa s’ha guanyat. En canvi, en puntualitat s’ha perdut bastant. I que consti que parlo només de serveis de "Grandes Líneas", per que si parles de rodalies o de regionals les queixes és multiplicarien, ja que entre endarreriments, massificacions i anul·lacions de trens, la cosa dóna per a molt.

I si una empresa de transport vital com és la ferroviaria Renfe hauria de millorar molt, d’una altra empresa de transport, aeri en aquest cas, com és Ibéria millor no parlar-ne. Ja s’ha comentat molt que per a Ibéria els principantins només som rentables si anem cap a Madrid. I per assegurar-se que això encara passi més, han anul·lat un fotiment de vols amb origen Barcelona de forma que hem d’anar a Madrid si volem volar cap a aquestes destinacions. Així, ens deixen més aïllats que abans amb tot arreu… excepte amb Madrid, és clar.

Veien tot aquest assumpte, penso que el quasi sempre genial Ferreres té més raó que un sant en aquesta vinyeta :

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco estatutari…)

Ahir vaig parlar de les maniobres socialistes a favor de l’estatutet que s’han fet aquest passat llarg cap de setmana (per alguns). Ara tocar parlar de les dels convergents.

Per començar, la primera mentida, en aquest cas de boca del sr. Duran que ens diu :

" ‘Entenc el no del PP –va continuar Duran–, però ¿com pot un nacionalista català votar no a un text que reconeix per primera vegada que som una nació? Som conscients que hi ha molta gent d’ERC que vol aquest Estatut i votarà sí’ ".

Ja m’explicarà el sr. Duran on diu que som una nació a l’estatutet, a l’estatut del Parlament si que ho diu de forma clara, però en aquest cosa que ens volen fer adoptar no ho posa per enlloc, i a l’únic lloc on surt la paraula nació no té cap mena de validesa. Per cert, els republicans de base ja van deixar clara la seva postura i van fer canviar l’opció triada pels seus dirigents, així que més val que es preocupi per aquells convergents que votaran NO, que d’haver n’hi ha, encara que no puguin parlar.

La segona de’n Mas, que ens va dir " ‘Vull demanar al poble de Catalunya que digui sí amb l’esperit de Francesc Macià, Josep Tarradellas i Jordi Pujol, presidents que van negociar a Madrid i van dir que sí amb convicció en els moments que Catalunya podia avançar’". Dir que en Macià va dir "sí amb convicció" a l’estatut que li van donar és llegir la història d’una forma molt molt interessada.

La tercera una imatge, la de les joventuts convergents penjant una enorme estelada al costat d’una enorme pancarta que deia "Sí". A què es feia referència aquest Sí? Sí és a la independència no poden estar molt d’acord amb l’estatutet, si és Si a l’estatutet, llavors no té cap sentit ficar una estelada al costat, ja que molt independentista no potser aquest estatutet quan el defèn també el president del Govern Espanyol. S’aclariran alguna vegada les joventuts convergents i els seus partits de grans ?

I per acabar la quarta, on se’ns diu que

"Els nacionalistes bascos i gallecs van anar solidàriament a Barcelona per beneir l’aposta de CiU pel sí, en un esforç per dissipar els dubtes que encara omplen part de l’electorat nacionalista, reticent per l’acord de la Moncloa entre Mas i José Luis Rodríguez Zapatero."

Doncs si es tan bo aquest estatutet, s’ho canvio ara mateix als nacionalistes bascos pel que ténen ara mateix al País Basc.

O no ?

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco casual…)

L’altre dia llegia al bloc Fidel a la utopia una entrada sobre el Manual del Bon Fatxa.

El capitol 2 d’aquest manual deia : "De todos es sabido que el facha común no es famoso por descubrir teorias matematicas que cambian el rumbo de la ciencia, sino mas bien por no saber ni leer"

Doncs bé, sortim a passejar una mica després d’haver llegit això i al costat de casa ens trobem amb aquesta pintada al terra :

Els autors de la pintada cumpleixen el capítol 2 sense cap mena de dubtes !!

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de campanya…)

No és noticia que El Periódico de Catalunya fa monogràfics gairebé cada cap de setmana per fomentar el sí a l’estatutet. Com ja he comentat molts cops abans, ja comença a ser una tradició de cap de setmana, tot i que aquesta vegada ha estat una mica diferent.

Els socialistes han estat presents aquest cap de setmana a les pàgines del diari (no podia ser d’una altra forma), en concret han publicat una entrevista al sr. Zapatero on es parla molt de temes de l’estatutet però on no explica enlloc de forma clara i catalana que sortirem guanyant els habitants del Principat amb aquest nou text.

També publiquen una editorial recordant que el que es votarà és un "Estatut, no plebiscit" i ens recorden que "Els partits –si el Govern finalment no ho pot fer– han de combatre l’abstenció i presentar les seves legítimes opcions de vot sense segones intencions." Curiós, vaig pensar jo, que diguin això quan els socialistes justament tenen com a slogan :

Però, ai-las, passa un dia i llegeixo a Vilaweb que "El PSC elimina de la campanya la referència al PP". Coi, aquests de El Periódico o són vidents o tenen línia directe amb el carrer Nicaragua (quina cosa més estranya, eh?).

Total, que ara han tret la vareta màgica, han fet *puff*, han vaporitzat el "No, guanya el PP" i ara ens volen vendre el "Sí, guanya Catalunya".

Encara que segueixen sense dir què guanya, com ho guanya, quant guanya i quant trigarà en rebre el que guanya.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet