(Encetem un micaco estatutari…)
Ahir vaig parlar de les maniobres socialistes a favor de l’estatutet que s’han fet aquest passat llarg cap de setmana (per alguns). Ara tocar parlar de les dels convergents.
Per començar, la primera mentida, en aquest cas de boca del sr. Duran que ens diu :
" ‘Entenc el no del PP –va continuar Duran–, però ¿com pot un nacionalista català votar no a un text que reconeix per primera vegada que som una nació? Som conscients que hi ha molta gent d’ERC que vol aquest Estatut i votarà sí’ ".
Ja m’explicarà el sr. Duran on diu que som una nació a l’estatutet, a l’estatut del Parlament si que ho diu de forma clara, però en aquest cosa que ens volen fer adoptar no ho posa per enlloc, i a l’únic lloc on surt la paraula nació no té cap mena de validesa. Per cert, els republicans de base ja van deixar clara la seva postura i van fer canviar l’opció triada pels seus dirigents, així que més val que es preocupi per aquells convergents que votaran NO, que d’haver n’hi ha, encara que no puguin parlar.
La segona de’n Mas, que ens va dir " ‘Vull demanar al poble de Catalunya que digui sí amb l’esperit de Francesc Macià, Josep Tarradellas i Jordi Pujol, presidents que van negociar a Madrid i van dir que sí amb convicció en els moments que Catalunya podia avançar’". Dir que en Macià va dir "sí amb convicció" a l’estatut que li van donar és llegir la història d’una forma molt molt interessada.
La tercera una imatge, la de les joventuts convergents penjant una enorme estelada al costat d’una enorme pancarta que deia "Sí". A què es feia referència aquest Sí? Sí és a la independència no poden estar molt d’acord amb l’estatutet, si és Si a l’estatutet, llavors no té cap sentit ficar una estelada al costat, ja que molt independentista no potser aquest estatutet quan el defèn també el president del Govern Espanyol. S’aclariran alguna vegada les joventuts convergents i els seus partits de grans ?
I per acabar la quarta, on se’ns diu que
"Els nacionalistes bascos i gallecs van anar solidàriament a Barcelona per beneir l’aposta de CiU pel sí, en un esforç per dissipar els dubtes que encara omplen part de l’electorat nacionalista, reticent per l’acord de la Moncloa entre Mas i José Luis Rodríguez Zapatero."
Doncs si es tan bo aquest estatutet, s’ho canvio ara mateix als nacionalistes bascos pel que ténen ara mateix al País Basc.
Millor encara, canviem els estatutets nous de trinca del País Valencià i del Principat pels que gaudeixen ara mateix a Navarra i al País Basc. Estic segur que si són tan bons que van votar a favor al Congreso Espanyol i ara ens els defenen, no els importara pas fer-nos el canvi.
O no ?
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
L’ànsia de poder de CiU està hipotecant el nostre futur. No sabem tota la veritat ni els pactes (ocults) entre PSOE i CiU.
Qui està ben venut és en Maragall. El seu coll ha estat moneda de canvi entre els partits abans mencionats, vull imaginar-me que amb acords del tipus “CiU ens recolza i a canvi presentarem (PSOE) un candidat (¿Montilla?) que no guanyarà les properes eleccions autonòmiques”.
Lamento que ERC no tingui uns dirigents més sòlids.
Acabes d’escriure el guió polític dels pròxims mesos al Principat (jo també penso el mateix).
I també penso que és una llàstima que ERC no tingui dirigents més sòlids, demanen el NO gràcies als militants de base que es van posicionar clarament. I no només això, respecte als PPCC sempre parlen i parlen però no és que facin grans gestos en aquest sentit, sembla que s’estiguin sempre a la defensiva del que diguin els espanyols, com si això hagués d’importar al dir les coses pel seu nom.
Salutacions