Eps!! Fixeu-vos bé !! És molt important !!

(Encetem un micaco informador…)


Després de molt de temps de lluitar, després de molt temps de demanar-ho, després de passar mil i una proves, d’aguantar mil i una calumnies, mil i un insults, mil i una amenaces, mil i una humiliacions, de veure com no ens han escoltat, de veure com ens han retallat, de veure com ens menteixen… aquest diumenge hem de fer-nos escoltar.

Així que apa, hem de fer un últim esforç i fixar-nos bé, la papereta que hem d’escollir és aquesta :

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Eps!! Fixeu-vos bé !! És molt important !!

Sí, ministre 2 (Operació Butaca)

(Encetem un micaco de ministres…)


Hi ha personatges que estan marcats per una frase (o més d’una). Per exemple, Aznar tenia aquella de "Cero Patatero" i la de Jesulín de Ubrique era "En do palabra, im-prezionante".

Fins i tot hi ha personatges de ficció en que una part important de la seva personalitat ve donada per aquestes frases, recordem els nens de SouthPark i el seu "Han matado a Kenny, H#~%s de p#t@, !" o bé Bart Simpson i el seu "¡Yo no fuí!".

Ara podem veure un altre personatge que s’està guanyant una frase d’aquest estil, a mi és que ja hem fa riure quan llegeixo coses com aquesta :

" ‘Me interesa que un día CiU, como expresión del catalanismo político, pueda implicarse en la gobernabilidad de España desde la propia presencia en el Gobierno de España’, ha señalado esta
mañana enTelecinco Duran, que ha puntualizado que quizá no se le llegue a ver como ministro de Zapatero."

Això d’en Duran Lleida i la butaca ministerial ja comença a ser d’acudit. És que sembla que tingui por de que ens oblidem de que vol ser ministre !! Us heu fixat en "… ha puntualizado que quizá no se …", "quizá no" !!!

Jo és que demanaria que en qualsevol programa d’humor polític aparegués en Duran dient al Zapatero i al Mas (aleatòriament) "papá, jo vull ser ministre!!", i si és cantant estil Concha Velasco millor que millor !! S’ho està guanyat a pols !!

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Sí, ministre 2 (Operació Butaca)

Crònica d’un estatutet raspalladet (Part II)

(Continuem un micaco de relat…)


A l’anterior episodi… Part I

En Jean-Luc Duran es va oferir per portar-los a tots cap a la Cort Central per a defendre l’estatut, però la seva nau espacial tenia un mania molt molesta que feia que sempre acabessin davant de la porta d’algun ministeri, i no van voler anar.

Per sort, en Príncep Mas va posar el seu Seiscientos del 79 a la seva disposició, però com no era gaire gran, van acordar que només aniria a la Cort Central una representació per esposar les seves reivindicacions. Aquesta representació les va conèixer com "La Companyia de l’Estatut" i la van formar el Príncep Mas, en Carod Espina i Sor De Madre, que anava amb una bola de vidre ja que deia que era una "bruja andaluza".

Els habitants del territori s’ho van prendre amb molta il·lusió, ja que creien que aquesta unitat de tots els seus manaires feia que les probabilitats d’obtenir allò que demanaven fossin molt altes. A més, se’n recordaven que feia temps en Talantez Zapatero, cap de la Cort Central i soci de Mataalgall i els seus, els havia promès donar allò que demanessin.

Tot i que el discurs de "La Companyia de l’Estatut" va estar brillant, en Talantez Zapatero no estava disposat a atorgar allò que havia promès, ja que tenia por de perdre el poder per les pressions del Hilillos de Plastelinez Rajoy i els seus, que aprofitarien allò per generar revoltes amb l’excusa de que es trencava el regne, cosa que utilitzaven molt sovint, tan sovint que els anomenaven els del PP, o sigui "Punyeters Pesats".

Com tampoc podia oposar-se frontalment, va idear una estratègia, i una nit va organitzar una reunió secreta amb el Príncep Mas.

A l’endemà, Talantez Zapatero feia una trucada telefònica als seus fidels del territori del triumvirat…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

3 comentaris

Això és qualitat de vida !!

(Encetem un altre micaco de diaris…)


Moltes vegades és poden llegir articles que venen a dir que a la zona del mediterrani, i en particular a la nostra zona, la qualitat de vida no para de créixer i és una de les més elevades del món.

Però avui he trobat la prova definitiva llegint el diari gratuït ADN, mireu mireu (trobat a la pàgina 8 ) .

A mi el que hem preocupa és que encara no s’ha jubilat !! Mare de Déu !! Això era al que es referien quan parlaven d’allargar l’edat de jubilació? (potser és l’única forma de poder pagar les hipoteques d’avui dia?)

Preguntes, preguntes…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Això és qualitat de vida !!

Què fer per conèixer al veí de dalt ?

(Encetem un micaco de propostes…)


Tinc una amiga que té moltes ganes de conèixer al veí que té a dalt, però no sap ben be com fer-ho.

Vol fer-ho d’una manera dissimulada, de forma que sembli casual i que a més li permeti tenir tema de conversa de cara al futur.

Les úniques dades que tenim del veí és que viu a sobre seu i que té un gos. Fins ara han parlat de temes banals (feina, temps, etc…) a l’ascensor, però res més.

La meva amiga necessita ajuda, així que totes les aportacions que pugueu fer seran benvingudes.

De moment, nosaltres hem pensat els següents mètodes:

  • Fer caure amb un pal o filferro algunes peces de la roba que el veí estén al seu balcó, de forma que caiguin al balcó de la meva amiga, i utilitzar el fet de retornar-li la roba com a pretext.

  • Enviar-li una carta o postal a nom de la meva amiga, però "confondre" el pis i posar el pis del veí. Si se la retornar personalment, bona senyal, en cas contrari, continuar a l’expectativa.

De moment això és tot, esperem la vostra ajuda. Moltes gràcies.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

6 comentaris

L’església de Sant Agustí a València

(Encetem un altre micaco de fotografies…)


A l’actual emplaçament de l’església de Sant Agustí és va fundar l’any 1307 un convent d’agustins. D’aquest convent només en resta aquesta església, i no en l’estat original, ja que va ser restaurada el 1940. Per exemple, el campanar i la façana de Guillem de Castro són fruit d’aquesta restauració.

L’església està situada a la plaça de Sant Agustí, lloc tradicional d’on surten les manifestació a València cap i cassal i situat en ple centre de la ciutat, a prop de l’estació i de la plaça de l’Ajuntament.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a L’església de Sant Agustí a València

Crònica d’un estatutet raspalladet (Part I)

(Encetem un micaco de relat…)


Fa molt molt poc temps a un lloc proper, molt molt proper manava un triumvirat. Aquest triumvirat estava format per dos virreis i un republicà que es deien Mataalgall, Sauró i Carod Espina.

Com en Carod Espina era al·lèrgic al terme "rei", en comptes de virrei li van dir republicà, per que la premsa de la Cort Central només feia que publicar, publicar i re-publicar notícies on el posaven a parir.

Un bon dia, estaven els tres pensant que podien fer per millorar la vida dels seus súbdits :

· "Podríem fer conseller al meu germà", va comentar Mataalgall

· "Hem podríeu fer a mi Conseller en Cap, que és molt ‘chic’ ", va comentar en Sauró

En Carod Espina no va dir res, havia sortit un moment cap a Perpinyà, però els altres dos no ho sabien.

Com veien que d’aquesta forma no podien arreglar res, van decidir fer un text que ho contingués tot, i que en Mataalgall (que dominava força l’italià) va batejar com Esta-Tutto ("està tot"), tot i que al final van acordar dir-li estatut, abreviatura de Està-Fotut, doncs intuïen que seria difícil que la Cort Central s’ho autoritzés.

Per mirar de fer més pressió van demanar ajudar als anteriors virreis, en Príncep Mas i en Jean-Luc Duran, els quals, després de moltes negociacions, van acceptar ajudar a defensar l’estatut davant de la Cort Central, però sempre i quan els de la Cort Central no el modifiquessin en res.

I aquí deixem de moment als nostres herois, preparant el viatge cap a la Cort Central…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Crònica d’un estatutet raspalladet (Part I)

Una visita al Monasterio de Piedra

(Encetem un altre micaco rodamón…)

Val la pena visitar el Monasterio de Piedra, sobretot en una època on hagi força aigua i es pugui veure tot l’esplendor dels seus magnífics salts d’aigua.

Nosaltres ho vam fer un dia no fa pas gaire, vam sortir de bon matí de Barcelona i vam tornar ben entrada la nit, i sincerament, va valer la pena.

Si voleu anar us faig una recomanació, mireu de no anar en temporada de vacances, nosaltres vam estar més de dues hores fent cua per poder entrar !!

Al clicar sobre qualsevol fotografia la podeu veure més gran. Espero que us agradin.


Plaça San Martín ………….. La Trinidad


Caprichosa ……………………… Los Vadillos


Aigua, aigua i verd ………… Pont a Los Vadillos


La Caprichosa al fons ……………… Cola de Caballo


Riu i tronc …………….. Lago del Espejo

Lago del Espejo

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Una visita al Monasterio de Piedra

Montjuïc ens il·lumina, per això ho amaguen

(Encetem un micaco ocult…)


Dues noticies van cridar la meva atenció a El Periódico de Catalunya d’ahir. Per separat segurament el missatge que ens farien arribar variaria molt del que ens arriba si les relacionem.

La primera és la típica i tòpica d’aquestes dates electorals en les quals estem, ni més ni menys els resultats d’una enquesta on ens diuen que al referèndum de l’estatutet aquest obtindà un percentatge de "sis" proper al 70% i on se’ns explica que els votants republicans estan enormement dividits entre el si i no.

Són curioses aquestes dades, puix navegant pels blocs catalans un no té aquesta sensació, sinó més aviat tota la contrària, però que farem, suposo que la gran majoria dels que votaran Si a l’estatutet no formen part d’aquesta blocesfera catalana.

La segona és com mínim curiosa, si tenim en compte la ideologia del diari on és publica, i ens ve a dir que l’Ajuntament de Barcelona ha paralitzat les negociacions per obtenir la devolució del castell de Montjuïc. El motiu? Electorals, és clar, per no donar peu als partidaris del NO encara més arguments contra l’estatutet.

Tot i que El Periódico inclou entre aquests partidaris que es podrien aprofitar al PP, no crec jo que el que demana el Govern Central per retornar el castell els desagradi molt, crec que és només una estratègia del diari per desviar l’atenció i emmascarar el que no deixa de ser una imposició del Govern Central envers els principantins i els catalans.

Des del consistori barceloni diuen que s’ha optat per paralitzar-lo davant "les dificultats per trobar la ‘redacció apropiada’, segons fonts municipals, que permeti salvar el to impositiu del text elaborat per Bono". Ja m’explicaran a mi com redactaran de "forma apropiada" el text del preacord que manté la imposició de que la bandera espanyola continuï onejant al fortí.

El següent text és molt aclaridor :

"Aquest punt, que el nou titular de Defensa, José Antonio Alonso, considera –com Bono– ‘irrenunciable’, està contemplat a l’actual normativa d’insígnies als edificis oficials i quedava pendent determinar si, una vegada sigui retornat a la ciutat, el castell serà considerat com a edifici oficial o com a equipament municipal. En el segon cas, no seria obligatòria la bandera.
A canvi, el Govern es comprometia a negociar la modificació dels articles del projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres que concedien a Defensa el dret a veto en el consorci que s’encarregarà de gestionar el centre per la pau que es crearà al castell, i obligava a mantenir les actuals antenes militars i un escamot per custodiar-les."

Vaja, que per a ells l’important és tenir allà la seva bandereta. Sovint els espanyols ens ataquen amb l’argument de que sempre li volem donar valor simbòlic a tot, potser si que ho fem; però nosaltres hem de tenir molta cura en reivindicar la nostra història i la nostra cultura per que ningú fora de nosaltres ens la defensarà. Però quant és l’hora de la veritat, els espanyols fan també tot el que podem per a la seva simbologia, i si a sobre pot anar en contra de la nostra i que sigui una humiliació, encara millor.

Just a això té por l’Ajuntament de Barcelona. A que gràcies a un acte tan descarat i tan vergonyós d’imposició com el que ens volen fer al castell de Montjuïc hagi principantins que obrin els ulls i comprenguin que l’estatutet és una imposició tan vergonyosa com la de la rojigualda al castell de Montjuïc.

Per dignitat, ni estatut ni bandera espanyola a Montjuïc. A arribat l’hora de dir NO.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Comentaris tancats a Montjuïc ens il·lumina, per això ho amaguen

L’oratge del referèndum (Previsió a Dia N -10)

(Encetem un micaco previsor…)


Els serveis meteorològics de El Badiu dels Micacos us avancen la previsió meteorològica pel dia 18-J. D’aquesta forma podreu anar fent els vostres plans amb l’anticipació necessària per deixar una estoneta dedicada a dir-li NO a l’estatutet que ens volen encolomar.

En línies generals, tot i que el dissabte es presenta amb xàfecs i tempestes, el diumenge tindrà un ambient solejat que convidarà a passar el dia a la platja o a la muntanya, gaudint d’aquest dia amb més ganes degut al mal temps de la jornada anterior.

A hores d’ara les previsions són :

• Barcelona : Bastant assolellat, núvols alts. Temperatures 23º / 18º

• Girona : Bastant assolellat, núvols alts. Temperatures 27º / 16º

• Tarragona : Bastant assolellat, núvols alts. Temperatures 26º / 18º

• Lleida : Parcialment cobert. Temperatures 29º / 17º

[@more@]

Comentaris tancats a L’oratge del referèndum (Previsió a Dia N -10)