Amb el genial Ferreres (publicat avui a El Periódico) les paraules sobren :

I aquest trobat als fòrums del Racó Català també és molt bo:
[@more@]
Amb el genial Ferreres (publicat avui a El Periódico) les paraules sobren :

I aquest trobat als fòrums del Racó Català també és molt bo:
[@more@]

(Encetem un micaco vigilant…)
Amb nocturnitat i traïdoria. Així és com ha recorregut el govern valencià la sentència del Tribunal Supremo Español que avala la unitat de la llengua catalana.
Ara no els ha interessat sortir als mitjans de comunicació, com feia el sr. Rajoy amb les milions de firmes que va recollir. Pot ser tenen por del ridícul que farien si els tornen a dir que no, que no tenen raó, que el català i el valencià és la mateixa llengua, per molt que alguns no ho vulguin reconèixer. No seria pas estrany, ja ho ha dit el Tribunal Superior del País Valencià (cinc vegades) i el Tribunal Constitucional (dues vegades). Que a més el sr. Camps digui que " ‘los recursos que están presentados son sobre cuestiones estrictamente de funcionamiento de la administración’ e indicó que su interés está en las políticas para potenciar el uso del valenciano" és una mostra més d’hipocrèsia a la que, lamentablement, tan acostumats estem.
Un aspecte força interessant és que qui ho denunciat ha estat Esquerra Unida. I els socialistes valencians? El PSOEv bé, gràcies, segueixen amb la seva tàctica de ser més de dretes que els de dretes per mirar de guanyar al PP, i així els va.
Una altra noticia de fa poc, a Ses Illes han aprovat el projecte de nou estatut, qui l’ha aprovat? El PP i el PSOEib, qui sinó? La resta dels partits s’han oposat. Tot i que semblava que no hi hauria acord, al final si que s’han entès socialistes i populars balears, i com s’han entès? Molt fàcil, el PSOEib ha renunciat a l’equiparació legal del català i el castellà. Com a Ses Illes no tenen tants problemes amb la denominació de l’idioma, els populars cerquen altres mitjans per atacar la nostra llengua, i el PSOEib no té cap inconvenient en permetre’l, tal com no en té el PSOEv.
Vist com estan les coses amb el PSOEv i el PSOEib, ens hem de refiar del PSOEc al Principat ? Els republicans van mirar de fer-ho, i han sortit escaldats. Ara són els convergents els nous amiguets, i tots junts ens volen vendre un nou estatutet magnific.
Els socialistes ens diuen que els del PP són dolentíssims, però no tenen cap problema per pactar amb ells a altres indrets, els convergents ens diuen que els republicans són dolentíssims ja que van preferir pactar amb els socialistes que amb ells, però ells no van tenir cap problema pactar amb el PP i ara han pactat amb els socialistes.
Algú defendrà de debò els nostres interessos ? Els republicans diuen que ells, a veure si és veritat. De moment, el que toca és dir NO a aquest estatutet que amb tantes ganes ens volen vendre.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]

(Encetem un micaco sensitiu…)
Doncs si, he votat el mateix que votarà el PP (si és que darrerament estan carregats de raó jijiji) i no hem sento gens estrany!! És normal això? Haig de tenir por de futures mutacions ?
La veritat és que m’esperava una altra cosa, no sé, que hem sortissin escames, una cua de drac, unes banyes de dimoni, una veu ronca com a la nena de l’Exorcista, una passió sobtada i desmesurada per les cançons del Bertín Osborne, per les obres de la Norma Duval i pels llibres del César Vidal, però res de res, segueixo físicament com sempre (em pica el braç però crec que és culpa dels mosquits) i els meus gustos també són els de sempre (el chopped segueix sense entusiasmar-me)
I mira que vaig arribar a estar angoixat. Suposo que és normal, després de tan escoltar als socialistes i als convergents dient "que si PP per aquí, que si PP per allà" se’m van posar per corbata, "Però,… què vaig a fer?" vaig pensar.
Investigant una mica vaig veure que la cosa no era tan greu, de fet vaig trobar estrany totes aquestes advertències. Els socialistes havien votat un munt de cops com els del PP, sobretot al País Valencià i no fa res a Ses Illes, i els convergents també havien votat com el PP molts cops al Parlament (i també a fora, per exemple amb el tema de la Constitució Europea) i no els havia passat res (o almenys això sembla…).
Això hem va tranquil·litzar ja definitivament.
Així que ho tinc clar, he votat NO a l’estatutet. Sí, la mateixa papereta que faran servir els del PP, i què ?
Veritat que no tots els si són iguals?, que hi ha els si de "ja hem sembla bé aquest estatutet" i els del "hem sembla bé, però demà passat demanaré més". Doncs de NO també hi ha molts de diferents, i no és lògic no utilitzar-lo si arribes a la conclusió de que no vols aquest estatutet mitjançant uns raonaments totalment diferents als dels senyors del PP.
Per cert, diu ben poc a favor de l’estatutet que un dels principals arguments a favor del si és dir que el PP votarà NO. Si és que ja es sap, que d’on no hi ha no raja.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]

(Encetem un remember micaco…)
Demà serà jornada de reflexió, i demà passat els principantins podrem decidir si ens quedem aquest estatutet o se’l retornem als seus amos.
Una de les frases que es sol sentir en època de votacions és que "la gent se n’oblida de això o d’allò". Jo penso que alhora de votar sobre l’estatutet, seria important tenir a la ment el següent :
I la de coses que segur que hem deixo…
El que també hauriem de recordar ben clarament és l’esperit de la manifestació que va passar un altre dia 18, però 4 mesos abans. Això és el que volem.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]

(Continuem un micaco de relat…)
A anteriors episodios… Part I Part II
Va contestar en Rastrilla, un dels seus seguidors més fidels. El missatge d’en Talantez Zapatero va ser curt : "ara ve Nadal", la contestació d’en Rastrilla també "matarem al del gall".
El pacte que havien assolit era clar : En Príncep Mas permetia a en Talantez Zapatero fer totes les modificacions que volgués a l’estatut a canvi d’obtenir el poder al territori del triumvirat, sacrificar a en Mataalgall i un cotxe nou. De les modificacions se’n va encarregar Ribot Guerra, que el va deixar tan rebaixat que des de llavors li van dir estatutet.
Quan dies després van aparèixer públicament en Talantez Zapatero i el Príncep Mas anunciant que ja havia estatutet, en Rastrilla ja tenia tot el pla ben enllestit. Trencaria el triumvirat, faria fora als d’en Carod Espina i prepararia la butaca d’en Mataalgall pel Príncep Mas.
En Jean-Luc Duran, mentrestant, continuava cercant ministeri.
En Sauró es va afegir als 3 minuts al Pacte del Ribot. Estranyat, en Carod-Espina li va dir "però si no sap ni com és!!" i Sauró li va contestar "el meu ull tot ho veu!!" i es va quedar tan ample.
En Carod-Espina i els seus seguidors, descol•locats, van mirar de fer una oposició feble a l’estatutet per no trencar el triumvirat (es va anomenar ERC, o sigui Estaven Retenen Conselleries) però tot i així no es van sortir i el triunvirat es va trencar. A més, els seguidors, que tenien la mosca al nas, es van revoltar i van exigir una oposició més ferma, cosa que van aconseguir.
En Jean-Luc Duran, mentrestant, continuava cercant ministeri.
D’aquesta forma, l’estatutet va entrar a la seva darrera etapa, on havia de ser aprovat per la gent del territori de l’antic triumvirat. Els bàndols quedaven així :
• En Talantez Zapatero, en Sauró, en Príncep Mas i en Mataalgall (que mirava de salvar el seu cap) a favor
• En Carod-Espina en contra
• En Hilillos de Plastelinez Rajoy en contra de boqueta i a favor "en la intimidad"
• En Jean-Luc Duran buscant ministeri
S’aprovarà l’estatutet? En cotxe nou d’en Príncep Mas serà un esportiu (com diu ell) o un Simca 1000 ? Es treurà Carod l’espina ? Sabrà en Hilillos de Plastelinez que és una marea negra? Trobarà Jean-Luc Duran el seu ministeri? Si Sauró tot ho veu perquè porta ulleres? Es poden fer més vivendes al litoral ? El 4-0 de la selecció espanyola vaticina que s’aniran a casa en quarts ?
Només el futur desvetllarà tot aquests enigmes…
Per cert,…. En Jean-Luc Duran continua cercant ministeri !!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco declaratiu…)
Avui llegia la següent frase al diari gratuït ADN :

Home, així de sobte, en l’estatut del País Valencià, en l’estatut de ses illes Balears, en no deixar parlar en català al Congreso Español, en no permetre seleccions esportives catalanes,.. coi, quan se’ls possa alguna cosa amb el mot "català" davant de seguida es posen d’acord !! (fins i tot l’estatutet del Principat els agrada als populars, encara que no ho diguin)
Me’n vaig al badiu…
[@more@]

(Encetem un micaco viatger…)
Haig de reconèixer que els senyors de Renfe fan tot el possible per tenir entretinguts als viatgers, i encara que tenen difícil superar-se, ells no s’arruguen davant de cap repte i proven de fer-ho.
I és que ells saben que la vida moderna pot ser molt monòtona, així que miren de organitzar entreteniments aleatoris pels seus clients. Fins ara han gaudit de molt èxit l’anomenat "passarà avui el tren?",el "a quina hora arribaré?" o el "podré entrar dins del tren?".
Altres, en canvi, no han tingut un èxit tan massiu com ara el "m’entendran al bar si els parlo en català?" o el "perquè encara no està a la venda el tren que vull agafar si tota la resta si ho estan?"
S’ha de reconèixer que tots aquests jocs, encara que entretinguts, no feien massa per millorar la forma física de la gent. Per això, els caps pensants de Renfe han inventat un nou entreteniment, el "mira mira no era aquesta via"
Funciona de la següent forma. Agafa 400 o 500 persones que han d’agafar un tren (posem un Euromed per exemple, és el primer que m’ha vingut al cap…) i els dius que sortirà de la via quatre. Els deixes uns 25 minuts d’espera a l’andana de l’estació de Sants (gaudint de la sauna) i quant ja estan ven calentonets, els passes el tren que has d’agafar per davant dels morros… però 3 vies més enllà.
T’esperes pacientment que el tren es pari i al cap de 2 minuts els anuncies que el tren sortirà per la via set.
I aaaaaapa, ja pots veure tota la gent corrent escales amunt per canviar de via i així fent aquest exercici que tan poc fan a la vida diària.
Tot i que aquest joc és sol practicar als rodalies i als regionals, és amb un tren de Grandes Líneas on el pots trobar amb el seu màxim esplendor.
Quins seran els propers jocs que ens prepararan ? Demanaran ajuda a Ibéria per muntar-los ? Ho veurem en propers episodis…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]

(Encetem un micaco trist…)
No m’agrada el que passa aquests darrers dies. Jo sempre he pensat que tota persona té dret a manifestar el que pensa, després se li podrà qüestionar més o menys el que ha dit, però aquest dret l’ha de tenir.
Per això no m’ha agradat el que li va passar l’altre dia al sr. Rajoy a Collblanc i a Granollers, com tampoc el que li va passar al sr. Acebes a Mataró. També el sr. Espada té tot el dret a dir el que vulgui, encara que no sé jo ben be si el que diu que li va passar l’altre dia a Girona va passar o es va muntar. I com no ho sé del cert, hem callo.
Que al sr. Acebes, al sr. Rajoy i al sr. Espada això ja els va bé, tothom ho sap. Ja ho diu un vell dit "que es parli de tu, bé o malament, però que és parli". I això és el que fan, el PP ja coneix aquesta tècnica prou bé, ja fa anys que viuen en brega permanent, ja sigui al Congreso, ja sigui al Parlament, ja sigui a les Corts Valencianes. I al sr. Espada i als seus també els interessa, ja que saben prou bé que és l’única forma de sortir als diaris. A més, amb tot aquest soroll s’evita parlar dels continguts, cosa en la que no estan gens interessats ni uns ni altres.
Seria noticia que vingués el sr. Rajoy de visita i provoqués la indiferència general ? Doncs no, poques vegades les noticies cerquen el badall. I això és el que s’hauria de fer si estàs en contra de les idees d’alguna persona. No hi ha pitjor càstig que la indiferència. Quan comentes això sempre solen dir "però és que provoquen !!" i jo dic "i què?" Et miren de provocar per que fem el que els interessa, muntar brega. En aquest casos s’ha de recordar també que no hi ha res que molesti més a un provocador que no fotre-li cas. I sobretot, s’ha de tenir en ment sempre la següent frase : "No discuteixis mai amb un imbècil; et rebaixarà a la seva alçada i et trossejarà amb experiència."
Tot i això, encara trobo pitjor que alguns mirin de justificar unes actituds i condemnar unes altres. Sembla que el que li va passar al sr. Rajoy a Collblanc és "normal" però el que li va passar al sr. Acebes a Matarò no. Deixant de banda que ves a saber el que hagués passat a Collblanc si haguéssin hagut simpatitzants popular amb samarretes que diguéssin "Hablo español, denúnciame" o bé cridant a la gent "cerdos, lavaros", jo penso que ni una cosa ni l’altra s’han de permetre, i que utilitzar això també de forma partidista és greu, molt greu.
Tot i això, el victimisme dels popular es per pixar-se de riure, només cal recordar la seva trajectòria, com bé explica en Darnius en aquest post. I a sobre tenen la barra de dir que "en Catalunya no hay libertad de expresión".
El dia que deixem tots de fer numerets de cada a la galeria i fem emmudir el soroll de les picabaralles escoltarem les veus del raonaments. I aquell dia si que podrem dir, orgullosos, que anem avançant. Aquesta és la única forma digne de véncer a aquells que no ens volen deixar parlar fent soroll, perquè saben que tenim molts més arguments que ells. Si volem defensar les nostres idees, fem-ho amb la nostra veu, no amb el nostre soroll.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco declaratiu…)
Que consti que no li tinc cap mena de mania especial, però és que les seves declaracions darrerament hem criden molt l’atenció, i com a mostra una d’ahir :

O sigui, que ja ni calen arguments ni res de res, la cosa és molt més senzilla, "vols deixar d’escoltar parlar de l’estatut?", doncs és fàcil, vota SI i ja no en sentiràs a parlar més.
Amb arguments com aquest, no m’estranya pas que tinguem una campanya com la que hem tingut, on el soroll de les picabaralles no deixa escoltar la veu dels raonaments.
Tot plegat és força trist.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]

(Encetem un micaco relaxat…)
Vaig sortir de la feina que ja eren dos quarts de tres tocades i al cap d’una hora ja estava a l’estació de tren de Badalona.
Feia un dia molt maco, un cel blau sense gaire rastre de núvols, un sol càlid que no angoixava, una mica de vent que refrescava, en fi, un dia perfecte per sentir-se viu.
Vaig anar cap a la hamburgueseria que hi ha a la cantonada del carrer del Mar i la Rambla, allà on antigament hi havia una famosa orxateria de Badalona.
Em va atendre una noia de raça negre que parlava un català perfecte i vaig pujar amb el meu menú al primer pis. M’agrada aquest lloc perquè des del primer pis tens una panoràmica excepcional de la platja i avui no era cap excepció, el mar tenia un color d’aquells que m’agrada a mi, un blau intens, fosc, i com la mar estava rissada el blanc de l’espuma li donava el toc genial precís.
Quan vaig acabar, me’n vaig anar xino-xano cap a Correos, passejar cap a les quatre i poc de la tarda d’un dia laboral pel centre de Badalona en un dia maco és molt relaxant, ja que la combinació de carrers de vianants més o menys estrets, de cases no gaire altes i de poca gent et fa oblidar per una moment que estàs a una ciutat de més de 200000 habitants.
Vaig arribar a Correos i hem va atendre la mateixa persona de cinquanta i pocs anys que moltes vegades m’atés, només parla en castellà i en aquesta ocasió portava una corda d’aquestes per penjar els mòbils del coll amb la bandera espanyola i els toros d’Osborne. Li vaig entregar el meu vot, el va tramitar i me’n vaig anar com vaig venir, tranquil·lament.
I per acabar d’adobar el moment de tranquil·litat, allà mateix al costat de Correos està la geladeria de sempre, la de tota la vida, on els meus pares hem compraven els cornets quan era petit. Així que me n’hi vaig anar i hem vaig comprar una terrina petita de gelat de maduixa, tot anant-me xino-xano cap a casa, gaudint del bon dia que feia i del fet que ja havia dipositat el meu NO per a aquest diumenge.
Quin contrast !! Una campanya plena de tensions i de picabaralles, i un acte d’anar a votar que ha estat el mes relaxant del món. Potser els polítics necessiten passejar al sol menjant-se un gelat i gaudir del bon temps.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]