(Encetem un micaco translator…)
No t’has preguntat mai com seria el teu nom en rus i amb alfabet ciríl·lic ?
Doncs si vols saber-ho només has de consultar en aquest enllaç que poso a continuació. El resultat no deixa de ser curiós !!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco paranormal…)
Ja ho deia en Peret "ella tiene poder, ella tiene poder, Barcelona es poderosa, Barcelona tiene poder", i ara ja no només Barcelona, com una taca d’oli, aquest poders s’han escampat per tot el Principat.
Les influencies del nou estatut ja han començat !! No se ben bé quin article serà, però el que està clar és que en algun paragraf ha passat desaparcebuda per a tothom un text on ha de dir alguna cosa així com "els habitants del Principat gaudiran de clarividència"
Encara que això sigui un aventatge, no ho és pas. Imagina’t anar a veure "el sisè sentit" i saber de bon començament el que passarà (no ho diré per no aixafar la guitarra a la gent que no l’hagi vist, … ummm, bé, SI ho diré !! El culpable és el majordom !!!), saber que a la selecció espanyola l’eliminaran en quarts al mundial o saber, per exemple, que en Maragall no es tornarà a presentar a President de la Generalitat de Dalt.
Doncs ja ho sabiem !! Per tant, no falla, tenim megaultrapowers estatutaris !!! uuuuuuuuuuuuuh !!
És el que passa al tenir aquests poders, que tothom ja sap el que passarà, encara que alguns, per donar emoció sens dubte, miren de dissimular-ho. Imagineu fins a quin punt és notori aquesta recent adquirida habilitat paranormal principantina que fins i tot els mitjans de comunicació han hagut de canviar la seva filosofia.
Doncs si, ara és noticia… el que serà noticia !! Per això ahir moltes primeres planes eren de l’estil "avui Maragall comunicarà…". És la tàctica de la noticia futura per mirar de sorprendre al personal, però ni així. També proven amb la tàctica de despistar, miren de mentir sobre coses que no faran per a que hi hagi noticia més endavant, però sembla que tampoc els funciona gaire bé.
Utilitzant les nostres recents habilitats sabem que gaudirem d’una actuació durant mesos a lo "Pimpinela" entre convergents i socialistes, que es miraran d’enfadar molt molt els uns amb els altres i amb aquest enfat mirarant uns d’esgarrepar votants als republicans i els altres als antipepers. Al final, com bons germans, pacte i tots tan amics i tan socis.
Tenim poders !! A veure si els puc aprofitar !! Ummmmmmmmmmmm!!
Me’n vaig al badiu….
[@more@]
(Encetem un micaco papal…)
Bestial l’article que va publicar ahir en Jesús Puig al diari Levante sobre la visita del Papa a València. És difícil trobar articles on amb tan poques paraules s’arriben a dir tantes veritats.
El passo a reproduir aquí sota :
————————
Opà, yo viacé un altà
Si l´altar del Papa en València -2.500 metres quadrats, creu de 35 metres d´alçada i microclima especial per mantindre la temperatura a 18 graus- el fera el Koala de la cançó, oi que no costaria 600.000 euros? Però no; per celebrar-hi una missa, els organitzadors han tirat la casa del contribuent per la finestra de Montolivet. Res de chapas der tejao sacao d´unos bidones. Qualitat i monumentalisme de luxe. Desig exprés de l´arquebisbe, el frare franciscà Camps i la mare abadessa Rita. Chapas de bidones dius? No fotes! Això pa eshá guarrillas -xavaletes- i pa eshá guarrillos -xavalets- que s´ho passen pipa en barracons, a falta d´escoles.
Olor de sagristia, doncs, en governants clericalons, més que clericals. Potser ignoren que, a falta d´albergs, centenars de persones passen la nit sota els ponts del riu que va ser? Sap això l´arquebisbe? I si ho sap, per què dilapida els diners al Seminari de Montcada construint apartaments efímers per a 3.000 bisbes convidats? Això sí que és un escàndol i no els matrimonis homosexuals. Mentre persones de bé ajuden els pobres oferint-los un sostre, Rita, Francisco i Agustín els convoquen a missa per a què es guanyen el cel. Cadascú ajuda a la seua manera, supose. Yo t´ayuo a arrancá la Guzzi / yo t´ayuo a pintá el Land Rover / t´ayuo a sacá las papas / t´ayuo a lo que haga farta.
I és que, Opà, yo viacé un altà per a què al Papa de Roma no se li gire el cap, com a la nena de l´exorcista, quan contemple el panorama de 360 graus. Els contribuents ens apretarem el cinturó, i, a canvi, Benet i els 3.000 concelebrants podran afluixar-se els seus. Tot per l´Encontre Mundial que convoca les famílies (com si la teleporqueria no les convocara també). Fóra bo, però, que les despeses no afectaren encara més el dèficit familiar. Doncs, en això, l´arquebisbe té la mà trencada tant o més que Rita i Camps (la parella popular que, qual Liza Minnelli i Joel Grey en Cabaret, porta ja temps cantant-li a ZP allò de Money, money, money…
JESÚS PUIG (Levante 20/06/2006)
———————————–
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco aclaridor…)
"Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado." – Felipe V de Castilla
Espanya no ha estat mai el paradigma d’estat-nació, per molt que alguns diguin i pensin el contrari. A aquesta gent els fa mal que no existeixi un Estat Espanyol amb una homogeneïtzació de pobles, una homogeneïtzació de cultures, una homogeneïtzació de llengües i una homogeneïtzació de sentiments nacionals.
Davant d’aquest fet, es podien haver adoptar dues estratègies per garantir l’estabilitat de l’Estat :
a) Reconèixer la diversitat nacional i garantir de forma oficial i efectiva una convivència en un ple d’igualtat tot els sentiments nacionals de l’Estat, amb el que això comporta (identitat nacional, llengua, relacions exteriors…)
b) Imposar una de les diversitats nacionals per damunt de les altres fent tots els esforços possibles per fer desaparèixer les restants.
Espanya va triar l’opció b), i des de fa molt de temps va mirar de reprimir els sentiments nacionals que no fossin els castellans (dits també espanyols per mirar d’englobar als demés), arribant en diferents instants històrics al que avui en dia no es dubtaria en etiquetar com a genocidi cultural i nacional.
La forma de fer-ho era metòdica (i ho és encara). Impedir qualsevol projecció exterior que no passi pels canals del Govern Central. Així s’aconsegueixen dos objectius, projectar de cara l’exterior una falsa imatge d’uniformitat estatal i reforçar l’idea de cara l’interior que les diferencies només són "fets regionals", impedint, prohibint, dificultant i mirant de trencar territorialment tot allò que pugui cohesionar aquest sentiment nacional que no interessa de cara a l’estabilitat de l’Estat.
Explico tot això perquè en aquestes dates hi ha un esdeveniment que explica clarament decisions del passat. Parlo del Mundial de futbol. No és que tingui gaire passió per aquest esport, però veient tot l’entorn que està envoltant a la selecció espanyola es pot veure clarament perquè no ens volen atorgar seleccions catalanes.
Des de fa dies per televisió, per exemple el canal Cuatro, no paren de repetir una i mil vegades anuncis pro selecció espanyola, amb banderes per tot arreu i amb comentaris "patriotic-esportius" a totes hores. Tot això fa que els espanyols es sentin cada cop més espanyols i els reforça el seu patriotisme i el seu sentiment nacional. Fa gràcia recordar en aquests moments aquells que s’omplien la boca dient que no s’ha de barrejar la política i l’esport.
Ara penseu per un moment que la selecció catalana de futbol estigués al mundial. Passaria quelcom de similar, però en aquest cas el sentiment nacional que és reforçaria seria el català.
Per això no ens atorgaran mai el dret a tenir seleccions catalanes pròpies, buscaran mil i una excuses i posaran mil i un entrebancs, miraran de culpar als demés, però no ens ho donaran mai, ja que saben perfectament que això podria elevar el nostre sentiment nacional, sentiment nacional que és una clara amenaça pel seu Estat. També hem de recordar que aquesta manera de fer no és exclusiva d’Estat Espanyol, l’Estat Francès també la practica a la Catalunya Nord.
Més val que tinguem clar la seva estratègia, ens va la supervivència de la nostra identitat com a poble.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco curiós…)
Ahir vaig llegir una noticia que, francament, d’entrada hem va semblar una mica curiosa, a mesura que la llegia una mica estranya i al final d’allò més surrealista que un es pot imaginar. La noticia era aquesta :
"Agentes de la Policía Local de Santa Cruz de Tenerife interceptaron a un ciclomotor tras detectar que en él viajaban tres ocupantes, y al proceder a su identificación comprobaron que uno de ellos era una cabra, a la que se había colocado el correspondiente casco de protección.
Según informa el Ayuntamiento de la capital tinerfeña en un comunicado, los hechos tuvieron lugar en la Avenida de Anaga después de que los agentes detectasen que a bordo del vehículo viajaban tres ocupantes.
Sin embargo, al proceder a su identificación comprobaron con sorpresa que el ocupante del medio, que también llevaba casco, resultó ser una cabra.
Los agentes solicitaron la documentación del vehículo con el objetivo de realizar las denuncias oportunas por una infracción grave a la Ley de Seguridad Vial.
Al comprobar que carecían de todo tipo de documentación, los ocupantes humanos del vehículo fueron denunciados por carecer de licencia de conducir y del seguro y documentación del ciclomotor, que fue retirado a los depósitos municipales."
Però anem per parts, com deia Jack el Desbudellador…
"al proceder a su identificación comprobaron con sorpresa que el ocupante del medio, que también llevaba casco, resultó ser una cabra."
Li van demanar la documentació…. a una cabra? No vam veure que era una cabra fins demanar-li la documentació? Per a que fa als motoristes només és fixen si porten cas i no en la seva espècie? No podien veure d’una altra manera que era una cabra ? És que això sona a acudit dolent, estil "Com diferenciaries un home d’una cabra?"… "Demanant-li la documentació, és clar"
Però seguim…
"los ocupantes humanos del vehículo fueron denunciados"
A la cabra la van deixar continuar? La van arrestar com feien a la mili? Se la van deixar sota tutela a l’avi de Heidi? Els conductors estaran cantant ‘¿Dónde estará mi caaaaabra?’ ?
Per cert, si la cabra arriba a ser la de la Legión… s’haguessin quadrat els agents davant seu i l’haguessin escortat ?
I encara la cabra no es podia queixar, no, que li havien posat casc, no com a aquesta pobre ovella :
Misteris misteriosos d’un temps i un espai on els que condueixen a vegades estan com a cabres!!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco avisador…)
Jo ja ho vaig advertir, però clar, com no hem foteu cas !! I mireu que us ho vaig fer gràficament i tot, ho vaig posar durant diversos dies al bloc, ho vaig comentar a tot arreu que vaig poder, però ni cas, vosaltres a la vostra.
Doncs bé, jo ja vaig fer tot el possible, així que ara no hem vingueu amb queixes que ja us vaig avisar !!
No sabeu de que parlo oi ? D’acord, us refresco la memòria. Fa dies que us vaig avisar que :
Però no heu fotut cas. I clar, ha passat el que havia de passar, que els CATs s’han cabrejat i han fet una contraofenssiva :
És mono, és pelut, beu llet, té bona vista…. i pensa venjar-se !!
PS: No us espanteu, només tira dards amb una forta dosi d’evacuol, els cats són més humanitaris que molts altres !!
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un altre micaco frankenstein…)
L’altra dia vaig comentar les històries que vaig tenir per mirar d’arreglar un dels ordinadors que tinc a casa. Doncs bé… no va acabar aquí la cosa, no !!
Jo ja estava tot engrescat a reinstal•lar el programari, però l’ordinador feia coses estranyes, en concret quan l’encenies s’apagava tot sol. Jo pensava que no tenia suficient potència, però a les poques hores ja va deixar d’encendre’s.
Així que vaig pensar que havia cascat la font (feia olor a cremat). Vaig anar a comprar una altra, la vaig substituir…i res !! Seguia sense encendre’s.
Per comprovar que la font que acabava de comprar anava bé, la vaig instal•lar a un altre dels ordinador que tinc a casa. La font funcionava perfectament. Anima’t, vaig mirar de provar l’altra font, la que feia olor a socarrimat.
Aquí la vaig espifiar. Ja diu en Murphy que "si una cosa funciona, no la toquis", doncs jo no li vaig fer ni cas. A l’instal•lar la font socarrimada, hem va cascar la placa mare d’aquest altre ordinador!! Resultat: dos ordinadors espatllats per culpa de la mateixa font (i per culpa meva, és clar).
Després de maleir tot el que es podi maleir, vaig anar a comprar components (…una altra vegada, a la tenda ja hem tutegen !!). Ara vaig comprar una altra placa, un altre Pentium, un tarja de video PCI-e (jo les tenia totes AGP i cada cop tenen menys suport) i una caixa estil barebone, però no en forma de cub sinó allargat i prim (aquesta, és maca eh?) per substituir la megacaixa de 6 ventiladors (a la que li vaig agafar mania).
Tornavís en mà, hem vaig posar a muntar i desmuntar aquests dos ordinadors, però això ho contaré més endavant.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco vigilant…)
Ja ha passat el referèndum de l’estatutet. I els votants han dit, de forma clara, que volen aquest estatutet. Jo no el vull, tot i que respecto el resultat i la decisió de la majoria. Escric això sense llegir les declaracions d’uns i dels altres. He tingut un cap de setmana molt enfeinat i del referèndum l’únic que sé és el resultat.
Tot i l’amplia majoria del si, segueixo pensant que s’equivoquen. Si, potser peco de prepotent, però no he pensat mai que perquè una majoria decideixi una cosa, aquesta sigui l’opció encertada. Sé que les regles del joc democràtic són aquestes, i les accepto, però no per això puc deixar de creure en aquest raonament.
I és que per molt que ho vulgui, no puc creure que un text que ens lliga encara més a Espanya, que li sembla bé a l’Ibarra, que li sembla bé al Guerra, que enceta la segona part del "Café para todos", que no ens reconeix nacionalment, que no ens assegura ni el finançament, ni les competències i que ens segueix deixant en mans de la bondat del que mana al Govern Central sigui bo per nosaltres. Ho sento, però no m’ho empasso.
El que hem de tenir molt present és que ara "todo eso del estatuto" (com vaig llegir o escoltar alguna vegada) no s’acaba. Ben al contrari. Fins ara l’únic que s’ha aprovat és un text, un text important, però un text. Ara és quan s’ha de desenvolupar el que diu aquest text, que és la part que debò interessa. I la veritat, sembla que d’aquesta part no es parla gaire.
Si és tan bo aquest estatutet, espero poder veure les seves bondats. I espero que no insultin la meva intel·ligència dient que si no tenim tot el que ens ha de donar l’estatutet és per culpa del que mana al Govern Central (sigui qui sigui). S’ha aprovat un text i s’ha de fer complir.
Jo continuaré amb la meva reticència envers aquest estatutet i exigiré que s’acompleixi del tot. Espero no haver de fer-ho, la veritat, serà senyal de que m’equivocava. Sinó s’acompleix, llavors denunciaré i denunciaré i tornaré a denunciar (com he fet fins ara) que ens han enganyat, que ens han venut una cosa que interessava als de fora de la nostra terra i no pas a nosaltres.
Les majories no hem poden fer pensar que estava equivocat, els fets si. Veiem que passa d’ara en endavant.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
(Encetem un micaco frankenstein…)
L’altre dia es va morir un dels ordinadors que tinc a casa. Sense previ avís, el dia anterior anava perfectament i al dia següent ja no s’encenia.
Vaig estar trastejant i vaig comprovar que la culpa era de la placa mare. Així que, tot decidit, me’n vaig anar a comprar una nova, i aquí van sorgir els problemes.
Necessitava una placa amb un socket 478 (socket és el connector del processador, hi ha i han hagut molts tipus, cada cert temps els fabricants els canvien, suposo que per no obligar a la renovació del mercat) ja gairebé no hi havien, només vaig trobar una, que va ser la que vaig comprar.
Així que arribo a casa, desmunto tot l’ordinador, poso la nova placa mare i quan vaig a connectar el Pentium IV… ups !! No cap !!
La disposició del connector era tal que tocava amb el dissipador i el ventilador del processador i no els podia connectar !! Game over !!
Resignat, vaig anar i vaig comprar una placa mare i un Pentium IV amb connector "d’ara". A més, vaig aprofitar i vaig comprar també un parell de disc durs més. Ara si que vaig poder fer la connexió sense problemes!!
Ho vaig deixar tot ben connectadet amb un cacau de cables impressionant, ja que dins de l’ordinador hi havia 5 disc durs, dos gravadores i 6 ventiladors a la carcassa.
Encenc l’ordinador i tot perfecte, així que hem disposo a instal•lar el Windows XP i l’Ubuntu, però… tot d’una s’apaga l’ordinador !!
Vaig estar mirant i vaig veure que era com si falles la corrent, així que vaig caure en que hi havia masses coses connectades i la font no tenia suficient potència (encara que en teoria l’havia de tenir).
Com no volia canviar la font, vaig decidir treure dos disc durs i posar al seu lloc un que tenia a una unitat USB, que més o menys era de la mateixa capacitat que els dos junts. Obro la caixa USB, trec els cargols… però un és resisteix… no vol sortir. Total, vaig haver de serrar-lo amb una serra de metall perquè no havia forma de treure’l !!
Al final vaig poder realitzar el canvi de disc durs i ara tot funciona més o menys bé, encara que ara l’aventura està en les instal•lacions del programari, però aquesta és una altra història…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
