(Encetem un micaco vigilant…)
Ja ha passat el referèndum de l’estatutet. I els votants han dit, de forma clara, que volen aquest estatutet. Jo no el vull, tot i que respecto el resultat i la decisió de la majoria. Escric això sense llegir les declaracions d’uns i dels altres. He tingut un cap de setmana molt enfeinat i del referèndum l’únic que sé és el resultat.
Tot i l’amplia majoria del si, segueixo pensant que s’equivoquen. Si, potser peco de prepotent, però no he pensat mai que perquè una majoria decideixi una cosa, aquesta sigui l’opció encertada. Sé que les regles del joc democràtic són aquestes, i les accepto, però no per això puc deixar de creure en aquest raonament.
I és que per molt que ho vulgui, no puc creure que un text que ens lliga encara més a Espanya, que li sembla bé a l’Ibarra, que li sembla bé al Guerra, que enceta la segona part del "Café para todos", que no ens reconeix nacionalment, que no ens assegura ni el finançament, ni les competències i que ens segueix deixant en mans de la bondat del que mana al Govern Central sigui bo per nosaltres. Ho sento, però no m’ho empasso.
El que hem de tenir molt present és que ara "todo eso del estatuto" (com vaig llegir o escoltar alguna vegada) no s’acaba. Ben al contrari. Fins ara l’únic que s’ha aprovat és un text, un text important, però un text. Ara és quan s’ha de desenvolupar el que diu aquest text, que és la part que debò interessa. I la veritat, sembla que d’aquesta part no es parla gaire.
Si és tan bo aquest estatutet, espero poder veure les seves bondats. I espero que no insultin la meva intel·ligència dient que si no tenim tot el que ens ha de donar l’estatutet és per culpa del que mana al Govern Central (sigui qui sigui). S’ha aprovat un text i s’ha de fer complir.
Jo continuaré amb la meva reticència envers aquest estatutet i exigiré que s’acompleixi del tot. Espero no haver de fer-ho, la veritat, serà senyal de que m’equivocava. Sinó s’acompleix, llavors denunciaré i denunciaré i tornaré a denunciar (com he fet fins ara) que ens han enganyat, que ens han venut una cosa que interessava als de fora de la nostra terra i no pas a nosaltres.
Les majories no hem poden fer pensar que estava equivocat, els fets si. Veiem que passa d’ara en endavant.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
Que ha guanyat el SÍ és una obvietat, ja ho sabíem que seria així, ara bé si el projecte que va aprovar el Parlament de Catalunya hagués estat sotmès a referèndum, crec sincerament que el SÍ hagués estat més aclaparador.
Per tant, aquest descens del SÍ, la classe política l’hauria d’entendre com una reprimenda a les seves negociacions i baixada de calces a Madrid.
Sempre quedem com pidolaires quan som mantenidors.
Una vergonya!
Jo crec que aquesta classe política que dius no veu aixì, sinó que utilitzaran aquest resultat en l’eterna batalla espanyola PSOE-PP, només som un instrument més a utilitzar en aquesta baralla.
I tens raó, sempre quedem com a pidolaires, però no et preocupis, que amb el nou estatutet gestionarem les línies de rodalies, no tindrem peatges a les autopistes i moltes meravelles més.