(Encetem un micaco ferroviari…)
"Temps de tempestes, temps de problemes", una dita molt certa al nostre país, on és habitual patir tempestes fortes causades sobretot per el calor acumulat al nostre mar que actua com a generador.
Un podria pensar que aquestes tempestes són precisament la causa de que les nostres connexions ferroviàries funcionin de forma tan deficient. Ho podria pensar, si, però s’equivocaria. La veritat és que els trens del nostre país no funcionen tan bé com ho haurien de fer, i les tempestes només venen a empitjorar la situació.
Puc parlar com a usuari habitual, gairebé setmanal, durant quatre anys de la línia Barcelona-València, aquesta línia que ara mateix roman sense circulació incomunicant per via ferroviària les dues ciutats més grans del meu país. Us explicaré que hem va passar diumenge passat, quan encara no teníem aquestes tempestes al damunt, resulta que anava al vagó 3 de l’Arco que sortia a les 19:00 hores de València. Beneït vagó 3, si arribo anar al vagó 4, al 5 o al 6 m’hagués tocat fer el viatge en autocar, o bé assegut al terra del bar o en l’espai que hi ha entre vagons com li va passar a molta gent. La causa? Una avaria no va permetre enganxar més vagons al tren. Això si, aquest cop a les 22:35h estàvem a Barcelona Sants.
Arribar a l’hora és una cosa no estranya, però no tan habitual com seria desitjable, ja que és força normal arribar amb 10-15, fins i tot 30 minuts de retard. Això els que l’agafem amb regularetat ja ho tenim assumit, sobretot des de que estan fent les obres del TGV a l’entrada de Barcelona. Però també hi ha aquests casos en que passa alguna cosa fora del corrent i arribes amb 2, 3 o 5 hores de retard.
Voldria destacar una d’aquestes coses extraordinaries, resulta que un dia anava en l’Euromed que havia sortit a les 20:00 hores de València, doncs bé, la climatologia era dolenta i feia molt de vent i havia tempestes, i de cop i volta, al arribar a l’alçada de la central nuclear de Vandellòs vam poder veure una sèrie de guspires petant al costat de les finestretes, i el tren es va aturar. Al cap de gairebé una hora ens van informar que un tros de catenària havia caigut al damunt d’un dels vagons, i que esperàvem als membres de Protecció Civil per desallotjar el tren. Al cap d’una altra hora i pico ens van informar que no ens podien desallotjar perquè estàvem al damunt d’un pont, i esperaven als bombers amb una grua, però que aquests trigarien perquè l’autopista estava tallada per un accident. A tot això, aquell dia tenia la sort d’anar en preferent, perquè a turista, on vaig habitualment, resulta que no tenien ni llum ni ventilació. I així vam estar hores i hores fins que vam arribar cap a dos quarts de cinc de la matinada a Barcelona. Tota la vida me’n recordaré d’aquell bomber que, al mig de la foscor, hem va mirar a través de la finestreta i hem va fer el signe de "ok, ja està" amb un somriure a la boca, poc abans de poder continuar el viatge.
És per tot això que puc entendre perfectament l’odissea que han viscut els passatgers de l’Euromed que explica aquesta noticia, que van sortir a les 18:00h de València i van arribar a Barcelona al dia següent, i durant molt temps els van tenir a les fosques (és molt recomenable llegir aquest relat del viatge). El pitjor d’aquestes ocasions és la falta d’informació i d’alternatives per part de Renfe, triguen molt en informar del que passa i encara triguen més en oferir solucions. No és pot permetre tenir unes dotze hores a unes persones damunt d’un tren. Això és un servei vergonyós.
Penso que Renfe hauria d’oferir un millor servei en la línia Barcelona-València, una línia que és la més lucrativa que tenen. El dia del "guspira incident" anava en preferent perquè no vaig poder trobar un altre lloc, i això que vaig comprar els bitllets una setmana abans i no era època de vacances ni de festius. Ara sempre els compro amb uns quinze dies d’antelació com a mínim, ja que els trens sempre van plens a vessar.
Davant aquest fet, qualsevol empresa mimaria aquest producte, doncs amb Renfe això no passa. Hi ha zones amb només una via i el Gobierno Español ni tan sols ha pensat en construir un TGV que uneixi les dues ciutats, en una mostra més d’aquest centralisme d’infraestructures que tan patim. Una mostra més a la web de Renfe ara mateix, a les 18:03 hora catalana, a l’apartat "Última Hora" no diu res de la suspensió del servei entre Barcelona i València.
Molt parlar del traspàs de l’aeroport però sembla que tothom oblida que els trens de llarg recorreguts són també molt importants per al país. Sincerament, jo penso que hi ha gent a la que no li interessa apropar més València a Barcelona, no sigui que l’eix Mediterrani, per la seva situació estratègica i el seu gran dinamisme, acabi pesant més que qualsevol eix amb l’interior i s’adoni de la seva importància. Per aquesta mateixa raó es podria explicar que sigui tan cara l’autopista Barcelona-València.
Tan junts i tan que ens volen separar, i no poques vegades els seguim el joc. A veure si aprenem a fer pinya.
Aquí i aquí podeu llegir altres històries sobre els trens.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
