(Encetem un micaco papal…)
La veritat és que avui anava a parlar d’un tema molt diferent del que parlaré, però ja hem passa sovint que canvio de temàtica després de llegir alguna noticia. Ahir estava pensant com redactar l’article d’avui quan vaig aquesta noticia, del que voldria destacar aquest paràgraf :
“El papa Benet XVI ha dit a Ratisbona que una part dels científics s’entesten a demostrar que Déu és “inútil” per a l’home i ha afirmat que la teoria de l’evolució és “irracional”, que l’ateisme modern neix de la por a Déu i que l’odi i el fanatisme destrueixen la imatge de Déu”
Ara el Papa, com no té prou feina, no només ens ensenya el camí de la fe catòlica, sinó que és fica la bata científic i ens diu que la teoria de l’evolució és “irracional”. No deixa de ser curiosa que aquesta afirmació provingui del cap d’una religió que defensa :
-
La divinitat és una i tres alhora, una la divinitat en ella mateixa, una altra l’esperit sagrat i l’altre son fill, que són el mateix però sense ser-ho.
-
El fill de la divinitat (que recordem era la divinitat mateixa i el sagrat esperit) és va encarnar naixent d’una dona verge i al morir va ressuscitar. Això si, mentre moria li va preguntar a son pare (que era ell mateix i l’esperit sagrat) perquè l’havia abandonat.
-
La religió assegura que la divinitat no té forma definida i que els creients no veneraran a cap altre divinitat que no sigui aquesta, però als seus temples hi ha ple de figures sagrades que representen a altres divinitats menors i fins i tot al fill de la divinitat en la seva forma humana (que recordem és la divinitat mateixa i el sagrat esperit, però que alhora no ho són, m’agafes no?…) i la divinitat no els castiga.
-
La religió prohibeix taxativament l’incest, però ens assegura que la divinitat va crear només una parella d’humans d’on van sorgir tota la resta de població mundial.
-
La religió ens diu que la divinitat ha creat tot l’univers, representa la bondat i és omnipotent, omniscient i no s’equivoca mai. La maldat ha estat creada per un ser semidiví creat per la divinitat (i, per tant, aquesta maldat no ha estat creat per la divinitat directament però si l’ha hagut de crear perquè ell ho crea tot, però clar, com crea la maldat si representa la bondat i…) i que es va corrompre (amb una mostra d’una errada i d’un desconeixement per part de la divinitat)
No deixa de ser curiós com els senyors de la Església Catòlica s’han dedicat tota la seva vida a ficar cullerada ja sigui en política, ja sigui en economia, ja sigui en la vida social en general, quan justament diuen que Jesús va dir “doneu a en Cèsar el que és de’n Cèsar i a Déu el que és de Déu”, millor estaria que es dediquessin a cuidar dels seus feligresos i de repartir tot aquell amor que diuen que emana de Déu i que molta falta fa en aquest món.
Tota aquesta pugna església-ciència hem recorda una mica a la novel·la “Àngels i Dimonis” de’n Dawn Brown, la veritat !!
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Ui! i si vas a Roma veus clarament com la religió católica és un poti-poti, derivat del judeisme, els deus egipcis, i la tradició romana. No hi ha per on agafar-s’hi.
Doncs si, només s’ha de mirar el santoral i els dies festius per veure que van arramblar i assimilar tot el que podien !!
Jo al voltant de tot això no m’hi fico. Les religions provenen unes de les altres, es barregen amb les cultures etc etc i al final és un poti poti de tot i res.
El que no puc acceptar és aquest papa digui que riure’s de la devoció divina no està bé. Però no vaig sentir les seves veus de queixa amb les caricatures a mahoma…. sisplau: una mica de coherència.
A mi ja hem sembla bé que cadascú cregui el que vulgui, el que volia referir-me és que les seves creències als meus ulls poden ser tan irracionals com la teoria de l’evolució a ulls seus, i no per això hem dedico a dir que són uns irracionals, més que res perquè fa temps vaig aprendre que, en aquest món, veritats absolutes hi ha poques.
I tal com dius, no dir res quan s’ho fan a uns altres i criticar força com tu fan a tu és curiós, però sembla ser una característica de certa gent.