Se t’ha anat l’olla per la porta estel·lar?

(Encetem un micaco freak…)

Avui en dia tenim mitjans de comunicació molt potents, podem conèixer el que ha passat a l’altra punta del planeta en un moment (si és vol que es conegui, però aquest és un altre tema…). I en un món amb tants mitjans de comunicació, una de les coses més desconegudes és un mateix. Per això a molts llocs triomfen tests d’autoconeixement. D’aquests tests hi ha dels temes és diversos, començant pel sexe (molt habituals….) i acabant pels coleccionistes de tacons de sabata de balladors de tango.

Per sort, pels seguidors d’Stargate també hi ha. Vols saber si el teu frikisme stargatero ha anat un pèl lluny?

1. Ets capaç d’entendre l’argot tecnològic de la Carter.

2. Romans llarg temps al mirall intentant perfeccionar el teu aixecament de cella.

3. Saps que hi ha un Stargate al jardí d’enrere… però ningú no pot veure-la perquè els Nox l’han fet desaparèixer per a tu.

4. Comences les converses parlant en egipci antic.

5. Aspires a ser arqueòleg i a trobar algú anomenat Daniel.

6. Parles d’Abydos com a destinació de vacances.

7. Podeu integrar tu i els teus amics qualsevol cita del SG-1 en una conversa i que no soni estrany.

8. Escrius la teva direcció amb chevrons.

9. N’ataques qualsevol que tingui una veu profunda… segur que és un Goa’uld!

10. Comences a parlar com el teu personatge favorit.

11. Tens serps i les anomenes “júnior”.

12. Has tatuat al teu front un símbol Goa’uld.

13. Has començat a estudiar astrofísica.

14. Et negues a escriure a ningú si no és en jeroglífics.

15. El teu gos es diu Murray.

16. Insisteixes a posar-ne una apòstrofe en el teu nom.

17. Et negues a menjar pastissos Jaffa.

18. Et col·loques al costat d’un pou i esperes que l’anell aparegui i et transporti.

19. Parles amb el Papa i li dius que és un fals déu.

20. Et poses al costat de la porta i envies un missatge a la teva família amb el codi per obrir l’iris.

21. Vas a una set de rodatge a Hollywood, firmes i esperes que s’obri el forat de cuc.

22. Converteixes la teva escombra en una arma làser i la portes per tota la ciutat disparant als que penses que poden ser Goa’ulds.

23. El tema musical de Stargate és l’únic en la teva llista de reproducció.

24. Comences a ensenyar als alienígens qui és el Mag d’Oz.

25. Et refereixes a qualsevol pels seus dos noms tot el temps.

26. Tot el teu ordinador és ple de temes de Stargate.

27. Et preguntes per què la policia no utilitza les zats.

28. Li demanes al ministre que et permeti usar la Stargate perquè el govern, òbviament, està amagant-lo.

29. Pretens que no pots anar a treballar perquè un bucle espacial t’ha escindit del teu món.

30. En el teu fons d’armari tan sols hi ha camises negres i pantalons verds.

31. Cada nova situació està generada a partir d’una referència d’El Mago de Oz o parles normalment però pronunciant literalment la frase ” exundomesticated equines instead of wild horses”.

32. Et poses les robes militars velles del teu pare i pretens fer creure que treballes en el SGC.

33. Coneixes tot el que es dirà en el pròxim episodi.

34. Abans de cada nou capítol, intentes aparèixer en ell.

35. Gastes els diners de les targetes dels teus pares per comprar coses a Ebay i t’estàs construint el teu propi Stargate.

36. Tens una barba negra i llarga i parles amb veu profunda.

37. Quan cuines, dónes als teus aliments noms de la sèrie: Carter xips, Pastís Cha’ppai…

38. Quan vas al teu cotxe penses que ets el xofer de Sam i Daniel.

39. Constantment portes a sobre una TER i custodies casa teva per detectar la presència de Reetous.

40. Escoltes veus al teu cap i penses que és Urgo qui et parla.

41. Qualsevol pel·lícula que vegis, defenses que l’enemic són els Goa’uld.

42. Anomenes al teu peix amb un nom Goa’uld.

43. Et passes el dia explicant al psicòleg que no ets un esquizofrènic, sinó membre de la Tok’ra.

44. Et refereixes a qualsevol mort com “ascendit”.

45. Veus qualsevol cosa en la qual cosa aparegui Mary Steenburgen no per la seva qualitat, sinó perquè està molt bona.

46. Totes les ocasions mereixen un pastís! Saps que els Unas i els Goa’uld tenen cuines de més enllà dels Límits Exteriors.

47. Saps més de la història dels personatges que de les pròpies vides dels actors.

48. Anomenes “el sarcòfag” al teu llit.

49. No creus en els doctors perquè penses que trobaràs un simbiont que et preservarà de les malalties.

50. McGyver?

51. Amanda Tapping no existeix si no és sota Samantha Carter.

52. Quin esport practica Christopher Judge? per què?

53. Estàs intentant enrolar-te a l’USAF per unir-te al SGC.

54. Et passes hores i hores mirant els corredors de la Muntanya Cheyenne, contemplant accessos secrets als nivells més profunds, que ningú no sàpiga que existeixen però tu insisteixis que és així (i per a això, t’has unit a l’USAF).

55. Anomenes a la teva esposa “la meva reina”.

56. Anomenes als teus amics “els meus companys, els Senyors del Sistema”.

57. El tema del SG-1 és a la melodia del teu mòbil.

58. Et passes hores i hores traduint llistes d’obsessions.

59. Gastes 35 dòlars en comprar-te un llibre del SG1, el compres a l’estranger i ni tan sols no és per jugar a rol, només per posseir-lo.

60. Pots anomenar tots els episodis en ordre i dir de què tracten.

61. Tens tots els DVD de col·leccionista de la sèrie, totes les versions possibles i tots els pack futurs estan ja encarregats.

62. Pintes tots els telèfons de la teva casa de vermell per poder dir en despenjar “Sí, senyor president”.

63. Entres en trànsit amb la teva llum de lava.

64. Canvies el teu telèfon mòbil per un de sobretaula antic i informes constantment crits que els chevrons estan codificats.

65. Cada vegada que et dol el cap clames que estàs posés per un Goa’uld.

66. El teu gat es diu Shrodinger.

67. Et negues a menjar caramels blaus.

68. Et poses en guàrdia cada vegada que sents ” Cree! “.

69. Saps lletrejar ” Cree! “.

70. Tots els peixos del teu aquari tenen noms del el SG-1 i quan es va morir Daniel te’n vas comprar un altre i el vas anomenar Jonas.

71. Entres a www.sg1-atlantis.com regularment.

72. Saps el que significa el terme “SJ” en una nau espacial.

73. Insisteixes a informar a tot el món sobre el nombre de consonants en el teu cognom (O’Neill, amb dos L).

Nota Personal: Aquesta cap de setmana toca excursió. Ens hem apuntat a una excursió del Museu de Badalona per anar a la Vall de Boí i al Parc d’Aigüestortes. Esperem que el clima acompanyi. Bon cap de setmana a tothom !!

Me’n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

Comentaris tancats a Se t’ha anat l’olla per la porta estel·lar?

Una mostra de cibersexe

(Encetem un micaco xxx…)

Un dels temes del que no parlo sovint és de sexe. La veritat és que no tinc clar si per un sentiment d'autorepressió ( que potser ), o per una gran manca d'experiència en el tema ( que també potser ) o bé perquè no tinc gaire a dir (segurament aquest) o bé perquè se m'ho oblida ( aquest també potser!! ). I mireu que el tema del sexe és important eh? Què no? D'acord, un exemple: un/a amic/a va a tenir un fill… què és una de les primeres coses que li pregunteu del nadó eh? Ja des d'abans de néixer estem amb aquest temeta !!

En aquests darrers temps les noves tecnologies amb fet canviar moltes coses, i el sexe no és aliè a aquests avenços. L'altre dia vaig trobar unes converses, diuen que reals, d'un personatge que entra a llocs d'internet a cercar relacions cibersexuals. Res de nou, sinó fos per la visió particular que fa aquest personatge del tema, veieu veieu…

·Mariozord: bones…

·Anita 90-60-90: hola, que tal ?

·Mariozord: bé bé, et vaig afegir de la pàgina de contactes

·Anita 90-60-90: està bé, per a això vaig posar el meu correu…

·Mariozord: che, et faig una pregunta, que tal és Papà Noel ?

·Anita 90-60-90: Papà Noel ? wtf ?

·Anita 90-60-90: que he de veure jo amb papà Noel ?

·Mariozord: No viviu amb el allà al pol nord ?

·Anita 90-60-90: Jo no visc al pol nord…

·Mariozord: llavors tens malament les teves coordenades, dona, que ximpleta…

·Anita 90-60-90: les meves queee ? ? ?

·Mariozord: les teves coordenades, 90-60-90 segons el Google Earth vius al pol nord…

·Anita 90-60-90: ajajaja estúpid no són coordenades, són les meves mesures

·Mariozord: Mesures de ? Sou una nana ?

·Mariozord: VEUS COM SI CONEIXES PAPA NOEL MENTIDERA, ETS UNA DE LES SEVES NANES! ! !

·Anita 90-60-90: noooo, no, de tipus, les meves mesures de pits, cintura i caderes

·Mariozord: aaaaaaah…. i en que es mesuren ?

·Anita 90-60-90: en centímetres…

·Mariozord: uuu dona, t'han de fer molt de mal les mamelles

·Anita 90-60-90: no, no estic indisposada encara

·Mariozord: no ho dic per això, però m'imagino que amb 90 centímetres de mamella te les has de carregar de cops contra els genolls quan vas caminant…

·Anita 90-60-90: hahaha, sou molt graciós, espero que no ho diguis seriosament…

·Mariozord: reeeeeeees era un acudit, tornem a allò del sexe virtual…

·Anita 90-60-90: ok, quin personatge voleu ser ?

·Mariozord: BATMAN! wiiiiiii sempre vaig voler ser com ell!

·Anita 90-60-90: molt bé, llavors jo sóc Catwoman!

·Mariozord: naaa, Catwoman no, millor és ROBIN!

·Anita 90-60-90: Robin ? però és home i jo sóc dona…

·Mariozord: i que té que veure, és una fantasia només…

·Anita 90-60-90: bé, no importa…

·Anita 90-60-900: BATMAN! despulla't! deixa'm veure aquest rat penat!

·Mariozord: a l'ordre megacompany! al batmovil!

·Anita 90-60-90: sant déu Batman, quin tros de xiulet!

·Mariozord: i no saps com cridaràs **** de merda quan et trenqui la batcova!

·Anita 90-60-90 : . . .

·Anita 90-60-90: d'això, Mario, això no m'excita, no vull ser home, prefereixo ser dona…

·Anita 90-60-90: vaig a ser..mmmm.. Susana Gimenez!

·Mariozord: molt bé, llavors sóc Jazmín!

·Anita 90-60-90: qui ? ? ?

·Mariozord: Jazmin! , la gossa que se li va cagar morint.

·Anita 90-60-90: sou un estúpid, millor camina al Portal de les Mascotes a buscar promesa.

"Anita pot ser que no respongui, el seu estat és offline"

·Mariozord: sants déu batman, t'han deixat sol de nou

Nota Personal: Ahir va començar l'estiu i amb ell comença oficialment el temps de geladets, d'orxates, d'olor a socarrimat a la platja i a la cançó de l'estiu !! Per cert, que gràcies a la Valqui jo ja fa temps que gaudeixo de la meva canço de l'estiu…

… i aquest és un Cap de setmana de revetlla, però també de falles !! Espero que us vagi a tots molt bé… aps… i bon cap de setmana !!

 

 

NOTA: Missatge recuperat de la còpia de seguretat que faig habitualment després de que s'esborrés solet. Els comentaris també miro de recuperar-los, encara que no estan els enllaços. Ho sento !!

Me'n vaig al badiu…

 

(esperant un estat propi)

[@more@]

1 comentari

L’àngel del portal dels cecs

(Encetem un micaco de noms…)

És curiós com canvien les ciutats i els pobles. Us heu parat mai a pensar com era el lloc on ara mateix viviu? Què hi havia fa 100, 200, 500 o 1000 anys en aquest mateix lloc? Jo moltes vegades he mirat d'imaginar-me com seria l'entorn de la meua ciutat, Badalona, a l'època romana o la medieval i us puc ben assegurar que si tingués una màquina del temps hi aniria a fer un volt.

I això es pot estendre a llocs molt coneguts i famosos. Poseu per exemple la transitada avinguda barcelonina del Portal de l'Àngel, si, aquell carrer ple de comerços i de gent que en aquestes dates té aquesta imatge…

… doncs bé, l'actual avinguda està formada pel que era la Plaça de Santa Anna i l'antic Portal de l'Àngel, una de les portes de la muralla medieval de Barcelona. De fet, aquest portal, documentat l'any 1343 és deia originalment Portal dels Orbs.

Però l'any 1419 diu la tradició que Sant Vicenç Ferrer tornava a la Ciutat Comtal després d'haver estat predicant pel Vallès. Just quan anava a entrar a la ciutat pel Portal dels Orbs va veure damunt d'ell un àngel amb una espasa a la mà. “Què hi fas aquí?”, li va preguntar el sant valencià, “estic protegint la ciutat per ordre de l'Altíssim” li va contestar l'àngel. Aquest fet sobrenatural va causar una gran sensació a la ciutat.

Al cap de molts anys diu la llegenda que la ciutat va patir una terrible epidèmia. Desesperats, els Consellers de la ciutat van demanar ajut i protecció a aquell àngel, prometent-li que si deturava l'epidèmia li erigirien una capella damunt el portal. Poc després, l'epidèmia va minvar i els Consellers van fer construir una capella on van posar-hi una imatge molt gran de l'àngel esculpida en pedra i l'indret va a passar-se a anomenar-se Portal de l'Àngel.

Una petita història més de la ciutat, una llegenda més d'aquestes que tan m'agraden i una mostra més de les mútues influències entre Barcelona i València, per molt que ara hagin polítics que ho vulguin negar.

Nota Relacional : Tot i la negació en les íntimes relacions entre Barcelona i València que sovint fan alguns espanyols, a vegades els fets “fortuïts” les relacionen encara que sigui indirectament. Els barcelonins ja no es sorprenen de veure imatges com aquesta publicada aquesta setmana…

… ja que al costat de la Ciutat Comtal està Collserola, un territori més o menys forestal. En canvi, ja és més estrany que això passi a València, ciutat envoltada d'horta (de moment), però… just havia passat pocs dies abans d'aquesta foto, com podeu llegir ací. Coincidències divertides.

 

Me'n vaig al badiu…

 

(esperant un estat propi)

[@more@]

8 comentaris

Sense paraules (IV)

(Encetem un micaco fotogràfic…)

Banyoles – Detall de l'estany

Me'n vaig al badiu…

 

(esperant un estat propi)

[@more@]

6 comentaris

La memòria socarrada

(Encetem un micaco històric…)

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de La Costera. Històricament és una de les poblacions més importants de l'antic Regne de València. Als veïns i naturals de Xàtiva se'ls coneix popularment com a Socarrats, ja que aquesta població va haver estat cremada durant la Guerra de Successió espanyola per ordre de Felipe V de Castella.

De fet avui fa 300 anys d'aquell succés. L'incendi de la ciutat començà el 19 de juny del 1707 ( per bé que, segons les ordres del general francès, hauria d'haver començat el dia 17 ) i acabà a primeries de març del 1708. Sols se salvaren de la destrucció les esglésies i els béns dels botiflers. Les dones i els xiquets que es trobaven en l'església de Sant Francesc van ser massacrats.

Felipe V de Castella autoritzaria, més tard, la reconstrucció de la ciutat, ordenant, en un edicte del 17 d'abril del 1708, la tornada a Xàtiva de tots els habitants que provaren llur fidelitat al monarca. La ciutat s'havia de dir Colonia Nueva de San Felipe.

El rei francoespanyol també va voler esborrar qualsevol referència al nom de Xàtiva. Així, en aquest article del diari Levante podem saber que el navegant i geògraf de Xàtiva Ramírez de Arellano va batejar o cartografiar al segle XVII una illa anomenada “Illa de Xàtiva”. Després de la Guerra de Successió espanyola també es va “incendiar” aquest nom, i en una macabre mostra d'humor negre, la Illa de Xàtiva es va anomenar tal i com es coneix avui en dia : Terra de Foc.

Una vegada més ens van cremar a nosaltres i a la nostra història. Aquesta és una dada més de la nostra història per a no oblidar, com tantes i tantes altres. Així, dada a dada, fet a fet, recordem el que som i el que hem de ser, i veurem amb tota claretat el que han volgut fer amb nosaltres. Tant de bó molts obrissin els ulls.

Nota : Aquest article s'ha realitzat amb informació obtinguda de la Viquipèdia i de la pàgina d'Acció Cultural del País Valencià

Nota Informativa: Diumenge a la nit un grup de colons espanyols seguidors del Real Madrid van celebrar que el seu equip havia guanyat la Liga Española cremant vuit senyeres a la Plaça Prim de Reus davant la passivitat policial. A tu se t'ocurreix cremar un colló d'estanquera i et cau un paquet que ti cagues i d'aquests hi ha fins i tot foto i tan tranquils. I de pas que es vagin trencant tòpics d'aquells de "és català qui viu i treballa a Catalunya" I una merda!!! Hi ha gent que ha nascut aquí i que de català té el mateix que tinc jo d'espanyol, el nom. A veure si deixem de ser tan políticament correctes i comencen a defensar-nos que bona falta ens fa. Passen els anys però als espanyols encara els segueix agradant cremar catalans.

Me'n vaig al badiu…

 

(Esperant un estat propi)

[@more@]

6 comentaris

Hipocresia i futbol

(Encetem un micaco futbolístic…)

No fa pas gaire temps va saltar una polèmica en un mundial de clubs d'equips infantils. Si no recordo malament, tot va venir originat perquè els nens de l'equip del FC Barcelona van saltar al camp després de que comencés a sonar l'himne espanyol, o una cosa així, bé…, la polèmica tenia a veure amb l'himne… Vam poder escoltar els típics comentaris de que si els nens no s'han de ficar en aquestes assumptes, que no s'ha de barrejar futbol amb política i blablabla. Curiosament, a ningú li va semblar estrany que a nens de 8 anys els hi fessin escoltar himnes estatals, deu ser que això no és barrejar nens, política i esport.

La setmana passada vam tenir una nova polèmica d'aquestes, originada pel partit “oficiós” jugat durant una competició organitzada per l'Associació Mundial de Futbol Sala ( una entitat tan privada com la FIFA, per cert ) entre la selecció catalana i “una” selecció espanyola de futbol sala, i poso “una” perquè El Periódico de Catalunya va córrer a dir-nos que “La verdadera selecció espanyola de futbol sala va jugar aquest dilluns un partit amistós contra l'equip toledà Bargas, de la Divisió de Plata, on va guanyar per 0-6 en un partit de preparació” i que a la competició de la polèmica “Els dos conjunts representen associacions privades no reconegudes pels organismes oficials“. I no va dir que desrpés van fer una costellada perquè eren a Rússia que sinó ben segur que ho hagués dit.

I jo em preguntava… si la cosa és tan de costellada i poc oficial, com és que el portaveu del grup del PSOE al Congrés, Diego López Garrido, ha anunciat que l'Advocacia General de l'Estat estudiarà les circumstàncies en què es va disputar el partit "per si hi pogués haver usurpació indeguda de signes nacionals". Què no hi ha aquesta usurpació durant les manifestacions del PP? O les d'extrema dreta d'España 2000? O qualsevol altre de similar?

L'explicació la vaig trobar mentres feia zapping per la televisió, ja que just vaig passar pel canal VEO quan parlaven d'aquest tema. Un dels tertulians em va donar la clau, al dir que el que li havia sabut greu de veritat era veure com d'anar guanyant la selecció espanyola 1-3 va acabar perdent 5-3, però que no passava res, que per sort el Real Madrid es podria convertir en campió de Liga per rescabalar-se. Tota una veritable mostra de com alguns espanyols no barregen esport i política ( per no parlar de la lletra de l'himne, és clar… )

Si hagués guanyat Espanya 5-3… hagués hagut polèmica ?

Nota Declarativa: Sobre aquest fet en Carod-Rovira va dir que Catalunya jugaria un partit "contra una selecció del sud d'Europa que queda molt a prop". Al portaveu del PP al Congrés això no li va agradar gens i va qualificar de "pallasso" el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira. "És trist que hi hagi una persona amb representativitat institucional que actuï com un autèntic pallasso. El senyor Carod-Rovira és un clown que ens fa riure a tots amb les seves declaracions, però no pot jugar amb sentiments ni amb legalitats". No veia jo a aquest senyor molt rialler jo després de dir això… per cert, dir-li al vicepresident de la Generalitat “pallasso” és el que entén el PP per respecte a les institucions ? Potser hauria en Carod de parlar de “hilillos de plastilina” per a no ser tan “pallasso”…

 

Me'n vaig al badiu…

(Esperant un estat propi)

[@more@]

9 comentaris

Se t’ha anat l’olla per la porta estel·lar?

(Encetem un micaco freak…)

Avui en dia tenim mitjans de comunicació molt potents, podem conèixer el que ha passat a l'altra punta del planeta en un moment (si és vol que es conegui, però aquest és un altre tema…). I en un món amb tants mitjans de comunicació, una de les coses més desconegudes és un mateix. Per això a molts llocs triomfen tests d'autoconeixement. D'aquests tests hi ha dels temes és diversos, començant pel sexe (molt habituals….) i acabant pels coleccionistes de tacons de sabata de balladors de tango.

Per sort, pels seguidors d'Stargate també hi ha. Vols saber si el teu frikisme stargatero ha anat un pèl lluny?

1. Ets capaç d'entendre l'argot tecnològic de la Carter.

2. Romans llarg temps al mirall intentant perfeccionar el teu aixecament de cella.

3. Saps que hi ha un Stargate al jardí d'enrere… però ningú no pot veure-la perquè els Nox l'han fet desaparèixer per a tu.

4. Comences les converses parlant en egipci antic.

5. Aspires a ser arqueòleg i a trobar algú anomenat Daniel.

6. Parles d'Abydos com a destinació de vacances.

7. Podeu integrar tu i els teus amics qualsevol cita del SG-1 en una conversa i que no soni estrany.

8. Escrius la teva direcció amb chevrons.

9. N'ataques qualsevol que tingui una veu profunda… segur que és un Goa'uld!

10. Comences a parlar com el teu personatge favorit.

11. Tens serps i les anomenes "júnior".

12. Has tatuat al teu front un símbol Goa'uld.

13. Has començat a estudiar astrofísica.

14. Et negues a escriure a ningú si no és en jeroglífics.

15. El teu gos es diu Murray.

16. Insisteixes a posar-ne una apòstrofe en el teu nom.

17. Et negues a menjar pastissos Jaffa.

18. Et col·loques al costat d'un pou i esperes que l'anell aparegui i et transporti.

19. Parles amb el Papa i li dius que és un fals déu.

20. Et poses al costat de la porta i envies un missatge a la teva família amb el codi per obrir l'iris.

21. Vas a una set de rodatge a Hollywood, firmes i esperes que s'obri el forat de cuc.

22. Converteixes la teva escombra en una arma làser i la portes per tota la ciutat disparant als que penses que poden ser Goa'ulds.

23. El tema musical de Stargate és l'únic en la teva llista de reproducció.

24. Comences a ensenyar als alienígens qui és el Mag d'Oz.

25. Et refereixes a qualsevol pels seus dos noms tot el temps.

26. Tot el teu ordinador és ple de temes de Stargate.

27. Et preguntes per què la policia no utilitza les zats.

28. Li demanes al ministre que et permeti usar la Stargate perquè el govern, òbviament, està amagant-lo.

29. Pretens que no pots anar a treballar perquè un bucle espacial t'ha escindit del teu món.

30. En el teu fons d'armari tan sols hi ha camises negres i pantalons verds.

31. Cada nova situació està generada a partir d'una referència d'El Mago de Oz o parles normalment però pronunciant literalment la frase " exundomesticated equines instead of wild horses".

32. Et poses les robes militars velles del teu pare i pretens fer creure que treballes en el SGC.

33. Coneixes tot el que es dirà en el pròxim episodi.

34. Abans de cada nou capítol, intentes aparèixer en ell.

35. Gastes els diners de les targetes dels teus pares per comprar coses a Ebay i t'estàs construint el teu propi Stargate.

36. Tens una barba negra i llarga i parles amb veu profunda.

37. Quan cuines, dónes als teus aliments noms de la sèrie: Carter xips, Pastís Cha'ppai…

38. Quan vas al teu cotxe penses que ets el xofer de Sam i Daniel.

39. Constantment portes a sobre una TER i custodies casa teva per detectar la presència de Reetous.

40. Escoltes veus al teu cap i penses que és Urgo qui et parla.

41. Qualsevol pel·lícula que vegis, defenses que l'enemic són els Goa'uld.

42. Anomenes al teu peix amb un nom Goa'uld.

43. Et passes el dia explicant al psicòleg que no ets un esquizofrènic, sinó membre de la Tok'ra.

44. Et refereixes a qualsevol mort com "ascendit".

45. Veus qualsevol cosa en la qual cosa aparegui Mary Steenburgen no per la seva qualitat, sinó perquè està molt bona.

46. Totes les ocasions mereixen un pastís! Saps que els Unas i els Goa'uld tenen cuines de més enllà dels Límits Exteriors.

47. Saps més de la història dels personatges que de les pròpies vides dels actors.

48. Anomenes "el sarcòfag" al teu llit.

49. No creus en els doctors perquè penses que trobaràs un simbiont que et preservarà de les malalties.

50. McGyver?

51. Amanda Tapping no existeix si no és sota Samantha Carter.

52. Quin esport practica Christopher Judge? per què?

53. Estàs intentant enrolar-te a l'USAF per unir-te al SGC.

54. Et passes hores i hores mirant els corredors de la Muntanya Cheyenne, contemplant accessos secrets als nivells més profunds, que ningú no sàpiga que existeixen però tu insisteixis que és així (i per a això, t'has unit a l'USAF).

55. Anomenes a la teva esposa "la meva reina".

56. Anomenes als teus amics "els meus companys, els Senyors del Sistema".

57. El tema del SG-1 és a la melodia del teu mòbil.

58. Et passes hores i hores traduint llistes d'obsessions.

59. Gastes 35 dòlars en comprar-te un llibre del SG1, el compres a l'estranger i ni tan sols no és per jugar a rol, només per posseir-lo.

60. Pots anomenar tots els episodis en ordre i dir de què tracten.

61. Tens tots els DVD de col·leccionista de la sèrie, totes les versions possibles i tots els pack futurs estan ja encarregats.

62. Pintes tots els telèfons de la teva casa de vermell per poder dir en despenjar "Sí, senyor president".

63. Entres en trànsit amb la teva llum de lava.

64. Canvies el teu telèfon mòbil per un de sobretaula antic i informes constantment crits que els chevrons estan codificats.

65. Cada vegada que et dol el cap clames que estàs posés per un Goa'uld.

66. El teu gat es diu Shrodinger.

67. Et negues a menjar caramels blaus.

68. Et poses en guàrdia cada vegada que sents " Cree! ".

69. Saps lletrejar " Cree! ".

70. Tots els peixos del teu aquari tenen noms del el SG-1 i quan es va morir Daniel te'n vas comprar un altre i el vas anomenar Jonas.

71. Entres a www.sg1-atlantis.com regularment.

72. Saps el que significa el terme "SJ" en una nau espacial.

73. Insisteixes a informar a tot el món sobre el nombre de consonants en el teu cognom (O'Neill, amb dos L).

Nota Personal: Aquesta cap de setmana toca excursió. Ens hem apuntat a una excursió del Museu de Badalona per anar a la Vall de Boí i al Parc d’Aigüestortes. Esperem que el clima acompanyi. Bon cap de setmana a tothom !!

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

6 comentaris

Sense paraules (III)

(Encetem un micaco fotogràfic…)

Real de Montroi – El cel i l'albercoquer

Me'n vaig al badiu…

 

(esperant un estat propi)

[@more@]

5 comentaris

Un au de forats

(Encetem un micaco irreflexiu…)

L'ocell toh és una au que es pot trobar a Mèxic. Una de les particularitats d'aquesta au és que fa el seu niu en forats realitzats generalment en material calís, exposats i generalment prop de llocs amb activitat humana. A Barcelona molts dels seus habitants desitgen que l'AVE que ha d'arribar no sigui un toh ( AVE vol dir au en espanyol ) i no vulgui fer un forat allà on no toca.

El traçat del TGV per Barcelona s'està convertint en un d'aquells temes en que els polítics van a la seva sense escoltar les opinions d'una part dels ciutadans per als quals treballen. Aquests ciutadans es queixen de que el traçat per on s'ha de construir el túnel del TGV no els infon confiança i el treballs dels polítics serien escoltar aquestes queixes, analitzar-les i donar resposta, ja sigui positiva o negativa, però tant en un cas com en un altre amb proves inqüestionables.

I això a hores d'ara no està passant. Que els ciutadans tinguin aquesta angoixa en una ciutat que ha vist enfonsar-se varis edificis a causa de les obres del metro i que ha vist com no fa gaire mig carrer s'ha enfonsat per les obrer al solar de la Bayer és perfectament entendible. El que ja no és tan d’entendible és que els polítics miren d'escudar-se en que el temps d'execució de les obres s'allargaria per no voler fer canvis, temps d'execució que s'allarga per si sol en altres aspectes de l'obra ( com la connexió amb França ).

Sense menysprear el perill potencial que pot causar aquesta obra als edificis d'habitatges, el símbol d'aquest rifi-rafe és l'edifici de la Sagrada Família. Diuen els constructors del temple que les obres del TGV la podrien afectar greument i 43 universitats han advertit d'aquest fet, però ni així s'ha replantejat l'obra.

Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és que diuen que aquest túnel passarà pel costat de la Sagrada Família… bé, aquesta és una veritat a mitges. Tal i com està ara la Sagrada Família SI que passaria pel costat, però quan estigui acabada el túnel passarà PER SOTA. De fet, un tros del carrer Mallorca passarà per sota de l'entrada principal de la Sagrada Família, com podeu veure en aquesta imatge generada per ordinador de l'obra finalitzada…

A tot això, d'ha de tenir en conta que als voltants de la Sagrada Família ja hi passen dos línies de metro. És això una mostra de la seguretat del futur túnel o un factor a tenir en compte en la seua possible perillositat? No ho sé, però s'hauria de valorar en tot cas.

S'han proposat tres alternatives al traçat pel carrer Mallorca. TGV pel Vallès ( Sant Cugat ), TGV pel litoral o TGV pel carrer Aragó. La del Vallès ho trobo quasi un acudit… de què serveix un TGV si després s'ha d'incrementar el temps efectiu de viatge amb el desplaçament entre Sant Cugat i Barcelona? Això sense entrar en que aquesta solució l'han proposada, entre altres, gent de CiU, i ja sabem tots que Sant Cugat és una plaça forta d'aquest partit. La solució pel carrer Aragó sembla que comportaria menys riscos que la del carrer Mallorca, al ser aquest un carrer més ample, però s'hauria de fer un estudi concís del molt utilitzat subsol d'aquest carrer i assegurar-se que de debò no passa el mateix que amb el traçat aprovat fins ara.

Jo preferiria l'altre solució, el TGV pel litoral, ja que permet aprofitar terrenys per a on, a hores d'ara, ja hi ha infraestructures ferroviaries. Si la planificació s'hagués fet amb cara i ulls, s'hagués pogut reaprofitar l'estació de França i crear un triangul de tres estacions importants ( Sants-França-Sagrera ) que hagués descongestionat la ara molt saturada estació de Sants ( nosaltres sempre ens queixem del centralisme de Madrid, però fem el mateix ) i la xarxa ferroviària de Barcelona. Per a fer això, s'haurià d'haver solucionat la greu manca de comunicació de l'estació de França amb la resta de la ciutat ( només una parada de metro a prop ) i de pas es podria haver solucionat la mancança de metro d'aquella zona de la ciutat ( Barceloneta – Vila Olímpica – Born ). Una veritable pena haver perdut aquesta oportunitat.

Què passarà en el futur?. A saber, esperem que els de l'Ajuntament de Barcelona  i la Generalitat de Dalt ho tinguin tot molt ben estudiat perquè no sembla que vagin a canviar d'idea. Tot i això, hi ha alguna cosa a l'ambient que no augura res de bo, i el pitjor és que si passa alguna cosa dolenta seran aquests ciutadans de Barcelona que ara mateix es queixen qui pagaran els plats trencats. Millor que estiguin segurs els governants d'allò que fan, els “ja t'ho vaig dir” acostumen a pagar-se cars.

Nota Informativa: El Periódico de Catalunya va fer l'altre dia una mena de monogràfic sobre el tema. Com sol passar cada vegada que als socialistes se'ls critica, aquest diari surt en la seva ajuda. I els de El Periódico ens venen a dir que a moltres altres ciutats del món han fet obres similars i no passa res de res, i des de la seva editorial titlla de desinformats, retrògrads i de ridículs, arribant a dir que "el ridícul que faria Barcelona davant del món si es deixés atemorir per una obra d'unes dimensions molt inferiors no tindria comparació." I jo estic fins els nassos, fins els nassos que davant de qualsevol crítica et tallin de retrògad, ignorant i provincià. És comparable la geologia de Nova York, Madrid o Viena a la de Barcelona? Ni idea, tampoc ho aclaren. S'han enfonsat illes d'habitatges en aquestes ciutats a causa d'obres subterrànies? Si ens volen convencer que ho facin amb dades contrastades, això de fer referència al cosmopolitisme la veritat és que ja cansa i comença a ser francament insultant. Per cert, el New York Times s'ha fet ressó d'aquestes denúncies… seran provincians els senyors d'aquests diari ?.

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

7 comentaris

A vegades… veig ous

(Encetem un micaco de tradicions…)

El dia de Corpus podem veure una de les tradicions més singulars de Barcelona: L'ou com balla. Aquesta tradició consisteix en fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins.

Data de 1637 i té diverses interpretacions: La representació de l'exaltació de l'Eucaristia, la plenitud de la primavera o un mer entreteniment dels nobles del carrer Montcada per esperar el pas de la processó. Sigui com sigui, aquell dia val la pena donar un tomb pel Barri Gòtic de la ciutat per poder gaudir d'un ambient diferen als patis medieval i visitar indrets que no són visitables fora de dates especials. Aquest va ser el passeig que vam fer nosaltres…

… vam començar per l'església de Santa Anna, aquell dia el claustre és visitable i allà vam veure el primer ou ballant. Tal com marca la tradició, el pou-font estava ricament guarnit amb flors…

… tot seguit vam anar a un dels llocs tradicionals per a veure l'ou, la Casa de l'Ardiaca…

… i al sortir vam anar a l'altre lloc força tradicional, el claustre de la Catedral. La font de Sant Jordi estava totalment canviada….

… vam passar pel verger del museu Frederic Marès…

… per continuar pel Palau del Lloctinent, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la remodelació del qual va acabar no fa gaire…

… i el darrer ou el vam veure a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, al costat de la plaça de Sant Just…

… vam acabar la passejada a la plaça Reial, observant l'exposició "Trash People" de l'artista alemà HA Schult.

Nota Personal: Aquell dia l'Arxiu de la Corona d'Aragó feia una jornada de portes obertes i vam aprofitar per a visitar-lo. A una de les sales vaig poder observar el següent…

… sincerament, em sobra una bandera.

Me'n vaig al badiu…

 

(esperant un estat propi)

[@more@]

11 comentaris