El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco d'advocats…)

Un advocat arriba al seu despatx el primer dia de feina. La seva secretaria li informa que té una visita; l'advocat li diu que la faci passar, i immediatament agafa el telèfon "…i digues-li al sr. Obiols que no acceptarem menys de 24000 euros i que no es molesti en trucar a menys que estigui d'acord en això. Està clar?" Penja el telèfon, mira cap a la persona que acaba d'entrar i li diu "Bon dia, en què li puc ajudar?" "Bon dia, vinc de part de la companyia telefònica per a connectar-li el telèfon".

Un acudit d'advocats, gairebé una de les senyes de la nostra societat. Quantes vegades no haurem escoltat acudits d'advocats a las pel·lícules nord-americanes? Doncs una cosa que sembla tan moderna no ho és pas.

Situem-nos al Barri Gòtic de Barcelona, a una porta de la Seu concretament, una porta que davant té una petita placeta que talla el carrer dels Comtes i on és molt habitual trobar músics. Aquesta placeta és la plaça de Sant Iu, i és aquest sant el que presideix aquesta entrada de la Catedral, un dels sants patrons de l'advocacia. Deien els nostres avis que els advocats i el botxí eren els únics oficis que tenien quatre sants patrons i que eren del tot necessaris puix feien tan de mal a la terra que necessitaven molta ajuda al cel per a poder-hi entrar.

Segons la veu popular, Sant Iu és l'únic advocat que hi ha al cel, ja que en aquell sagrat lloc hi ha l'ordre de que no entri mai cap advocat doncs són considerats gent embolicaire i trapella. Un bon dia Sant Iu va trucar a les portes del cel i el va rebre Sant Pere dient-li que no podia pas entrar puix així estava disposat. El sant li objectà que, en reconeixement al molt bé que havia fet a la terra, el Pare Etern li havia entregat una disposició especial i li va ensenyar un enorme feix de papers gros com una casa assegurant-li que allà estaven tots els segells, permisos i visats necessaris. El Sant Porter va començar a revisar tot aquells papers però no arribava a entendre res de res i tot era mirar i remirar escoltant les peticions de Sant Iu de que s'afanyés ja que feia un fred que pelava a les portes del Cel.

Com el sant advocat veia que Sant Pere no treia l'aigua clara li va oferir la seva ajuda, però li demanà que el deixes entrar fins a la porteria on estarien més resguardats del fred. Així ho va fer el Sant Porter i, després d'escalfar-se, el Sant Advocat va revisar tots els papers i li va dir que s'havia equivocat ja que els papers aquests corresponien al litigi de dos pagesos. Sant Pere es va ensumar que tot l'assumpte era una trapelleria i anava a engegar a Sant Iu cap al carrer quan aquest li va dir que tothom sabia que costava molt entrar al cel però que una vegada aconseguit ja no és surt mai més, que per molt Sant Pere que fos no tenia potestat per a treure a la gent del Cel i que anés amb compte que la seva relliscada encara li podria costar el càrrec. Davant d'aquesta argumentació, Sant Pere va quedar molt disgustat i li va anar a confessar al Nostre Senyor la seva errada, el qual va mirar de consolar-lo de la millor manera que va poder i li va encarregar que no deixés que Sant Iu es mogués de la porteria per mirar de tenir controlades les seves males arts, i així es va fer… durant un cert temps. Però aquesta ja és una altra història…

Nota Curiosa: En aquesta plaça de Sant Iu, a la pared que correspon a al Palau del Lloctinent, es poden trobar pedres amb inscripcions en hebreu, encara que molt desgastades. Diu la tradició que són pedres originaries de la Sinagoga Major del Call, que després de l'enderrocament de l'edifici es van aprofitar en altres construccions

Nota Curiosa Segona: A la mateixa plaça i en aquella mateixa paret, davant de la cantonada amb el carrer del Bisbe podem observar una curiosa porta al buid a la façana de la Seu…

… si us fixeu a sota de la porta encara es veu el lloc on es recolzava un pont de pedra. Aquest pont connectava l'antic Palau Reial Major amb la Capella Real de la Catedral i permetia als Reis Comtes assistir a missa sense haver de sortir pel carrer.

Nota Complementària : Aquesta llegenda complementa el recorregut per Ciutat Vella que podeu trobar ací. Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

… per la calor de l'estiu no et deixarà gaudir de la bellesa dels colors de la tardor.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco lingüístic…)

"las lenguas cooficiales se pueden usar, pero la lengua de todos es el castellano". Aquesta frase que va dir fa poc en Mariano Rajoy, és un clar exemple del bilingüisme a l'espanyola que es practica en aquest estat, que és de l'estil "mira, et deixem utilitzar la teva llengua per cosetes familiars, domèstiques i d'anar per casa, però per a coses serioses ja saps quina llengua hauràs d'utilitzar".

El model de bilingüisme és clar : els habitants de l'estat amb una llengua materna diferent a l'espanyol han de dominar els dos idiomes. Els altres, visquin on visquin, amb dominar un idioma ja en tenen prou, total, els bilingües ja els entendran i ja canviaran d'idioma quan calgui. I per assegurar que això sigui així els que manen ja s'encarregaran de redactar lleis, com ara en l'educació, ja que, *com tothom sap*, si la immersió lingüística es fa en català és una imposició, però si és fa en espanyol no ho és pas. Com bé diu en aquest fantàstic article en Jesus Puig, utilitzar llengües cooficials si, "que un poc, però no tant. Que depèn. Vaja, que sí, però segons com i quan".

Més exemples? No cal anar gaire lluny, l'altre dia mateix als acusats de cremar fotografies del Rei d'Espanya. Durant el judici els acusats van voler declarar en català i el jutge s'ho va prohibir invocant l'article 231 de la llei orgànica del poder judicial que limita la possibilitat de parlar una llengua cooficial només a l'àmbit de la comunitat autònoma. Els acusats no van estar d'acord i van seguir utilitzant la seva llengua, i el jutge no només es va negar a posar un intèrpret, sinó que durant tot el judici ha anat interrompent els acusats, fent-los comentaris desagradables i utilitzant un to de menyspreu.

I ja és cert que l'article 231 diu això, però per molt que l'Audiencia Nacional estigui a Madrid, aquesta és un organisme d'àmbit estatal, i per tant tots els habitants de l'Estat han de tenir els mateixos drets, tal com diu una altra llei, d'alt més rang i que és diu Constitución, que al seu article 14 especifica que "Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social." A més, l'article 9 de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, subscrita per Espanya, garanteix inequívocament el dret dels imputats a "expressar-se en la seva llengua regional o minoritària"

O sigui que el magistrat va violar diverses lleis, i, per tant, només per això el judici s'hauria d'anul·lar, tal com han demanat els acusats. Però la veritable noticia és que aquest senyor ha fet quelcom d'inconstitucional… i el PP no s'ha queixat !! Oh… quina cosa més inesperada, oi ?

Nota Bilingüe: Veiem ara un model d'aquest de bilingüisme que sens dubte li agrada al sr. Rajoy, i el podem trobar al diari blaver "Valéncia Hui" que tot i tenir aquesta capçalera…

… els articles estan redactats totalment en espanyol…

És força cínic veure com tenen un apartat anomenat "AVL, historia de una traición", precissament d'ells, que ni utilitzen l'idioma que s'han inventat !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco d'anotacions…)

Per a saber els temes generals en que es mou la política al País Valencià només cal mirar uns quants titulars, aquestes són les notícies actuals però sempre podem anar trobant de similars…

… tema "no menja prou paella" …

… tema "i tu més" …

… tema "no mos fareu" …

… tema "control remot" …

… tema "enemics de fora" …

… tema "ciudad de vacaciones" …

… tema "jo primer, jo primer!!" …

… i tema "ofrecer nuevas glorias a España" …

Nota exemplar: Els pares dels 300 alumnes d'un col·legi de la localitat granadina de Zújar no van porta ahir els seus fills a classe com a protesta per l'actitud xenòfoba d'una de les mestres, que diuen que…

Per cert, segons el delegat d'Educació «hasta el momento la docente no ha hecho nada mal». Un suspens per a aquest senyor i un 10 pels pares.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de senyals…)

Parlem d'ones. Una ona és una pertorbació que es propaga i es classifiquen de diverses formes, segons el medi on és mouen, la forma d'ona que tenen, el sentit de l'oscil·lació o la direcció. Bé, segur que hi ha moltes més característiques i comportaments interessants de les ones, però aquest és un terreny més de l'estil del company Dan , que de ben segur ho faria molt millor i molt més interessant del que ho podria arribar a fer jo.

Parlem de televisions, que elles també es transmeten mitjançant ones. Però aquestes ones tenen un comportament especial, depenen no tant de la seva física ni del mitjà per on viatgen sinó del seu contingut i del territori per on viatgen. Per a alguns dels que manen aquestes ones més que una pertorbació que es propaga són propagacions de pertorbacions, i ja sabem que, per a aquesta gent, quantes menys pertorbacions millor, sinó són les creades per ells, és clar !!

Així, al País Valencià podem tenir el curiós cas que per a dues televisions que comparteixen una mateixa situació legal, una és més o menys tolerada o ignorada i l'altra és perseguida i demonitzada. Per una banda tenim el cas de Castalia Televisión , dirigida per un assessor de la Ciudad de Las Lenguas de Castelló de la Plana i que emetia des d'una propietat d'un ex-alcalde de Castelló, que es dedicava a emetre discursos de Hitler, desfilades nazis i apologia del feixisme. Doncs bé, sembla ser que aquest tema no era prou important i el PP del País Valencià va decidir vetar-lo a les Corts Valencianes per no haver de parlar d'ell.

Per una altra banda tenim el cas de TV3, emissora que és perseguida pel PP del País Valencià amb intensitat variable segons els temes que té a mà per desviar l'atenció de l'opinió pública. Perquè no ens enganyem, ells la volen tancada i ben tancada però mentre està oberta els serveix per a agitar l'opinió pública i per enviar missatges anticatalanistes a certs sectors clarament identificats. Així ja van mirar de tancar repetidors abans del 25 d'abril, del 11 de setembre i ara ho tornen a fer de nou. I les negociacions que en teoria es mantenen entre la Generalitat de Dalt i de Baix ? Res, teatre, pur teatre per mirar d'aconseguir més canals de TDT per part del Gobierno Central que repartiran entre els seus amiguets. Fins i tot si arribessin a un acord es passarien el temps tancant-la i obrint-la utilitzant com excusa, per exemple, la falta de respecte de la televisió principantina a l'utilitzar l'expressió "País Valencià" o "Països Catalans". Ja sabem tots que amb qui no vol no és pot arribar a cap acord.

Però, això si, després ells mateixos ens diran que en aquest estat, a diferència d'altres, tot es democràtic, que hi ha llibertat d'expressió i que cap idea és perseguida ni reprimida, i es quedaran tan amples. I el pitjor de tot és que gairebé ningú els hi respon.

Nota Televisiva: Com canvien els temps… ara resulta que un programa tan infantil com "Barri Sèsam" ara no són adequats per a nens en edat preescolar . Són els nens els que cada dia necessiten més protecció o els adults que cada dia es tornen més babaus, obsessius i paranoics ?

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco històric…)

És curiós veure com una cosa que m'apassiona m'entristeix alhora. M'encanten els llibres que parlen de la història de les diferents vil·les, veure quins carrers havia fa temps, quines tradicions… però m'entristeix saber que moltes coses s'han perdut i que ja no es tornaran a veure, com la torre de defensa de la Torre Vella a Badalona, els banys àrabs de Barcelona o el Palau Reial de València.

Deia l'Antonio Machado "todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar" i això és el que sol passar, nosaltres passem i passem però allò que hem construït ens perdura, les pedres d'aquestes edificacions són la pols que aixequem en el nostre ràpid pas pel camí de la història, recordant-nos d'allà d'on venim, el que vam ser i el perquè del que ara som. Per això quan part del nostre patrimoni resta amagat el que de debò resta amagat és una part de nosaltres mateixos. Per això quan una part és perd no és perd només un edifici, és per part de nosaltres mateixos. És trist veure que a molta gent tot això no li importa gens.

València és, segurament, la ciutat de la nostra nació on ara mateix s'estan construint més coses; així es vol ampliar el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències, es prepara un circuit de Formula 1 urbà, s'està discutint l'ampliació del Port i es projecta la reordenació de la façana marítima, obres totes elles molt grans i molt carismàtiques que abans de construir-se ja s'han pogut veure a l'altra banda del planeta, fet que contrasta, i molt, amb el fet que l'edifici més antic de València, de més de 900 anys, moltes vegades no es pot veure ni "in-situ".

Aquest edifici no és un altre que la muralla àrab, construïda a mitjans del segle XI. La major part de les restes que ens han arribat està a l'encantador barri d'El Carme, i tot i estar, en teoria, protegides pel "totpoderós" PEPRI ( Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de la muralla àrab ) la veritat és que aquesta muralla desapareix poc a poc i en silenci. I no ho fa sola, ja que no fa pas gaire va caure un edifici adossat a la muralla al carrer Salines i afectat, com d'altres, per aquest pla. Davant d'aquest fet, que no és pas un cas aïllat, els veïns d'El Carme protesten per l'abandó que pateix el seu barri i per denunciar que ara mateix el pla de rehabilitació és més una maledicció que no pas una benedicció, puix els propietaris dels solars i dels edificis afectats no es preocupen pel seu estat ( doncs seran expropiats ) i la crítica situació d'aquests edificis vells s'agreuja dia rere dia.

A la plana web del Centre Cultural Islàmic de València podeu trobar una molt bona guia per a visitar les restes de la muralla, nosaltres la vam seguir en part. Primer vam començar pel solar de l'edifici que es va caure al carrer Salines, on es podia veure clarament les restes de la muralla …

… en aquell mateix carrer, pràcticament al costat, es pot observar un altre fragment del mur, quasi a punt de desaparèixer …

… i no gaire lluny està el Portal de la Valldigne, portal obert a la muralla àrab al segle XV com a accés al barri musulmà, i l'únic que es conserva …

… continuant el passeig, passem pel carrer de Baix, i després anem al carrer Teneries, llavors mirant per sobre la tàpia d'un solar o per la seva porta ( si està oberta ) podem veure una de les clàssiques torres semicirculars de la muralla situada més o menys paral·lelament al carrer Mare Vella …

… i una mica més enllà podem observar la Torre de l'Àngel, la millor conservada de les que resten, a través d'un solar des del carrer d'en Borràs.

Estic segur que el pla municipal preveu restaurar, adequar i ordenar les restes de la muralla i els seus terrenys adjacents, de forma que siguin fàcilment visitables i ofereixen una molt millor imatge de la que ofereixen actualment, però també és veritat que si no comencen immediatament dintre de poc no hi haurà res a conservar, i de retruc s'haurà perdut també un tros gens menyspreable del barri d'El Carme.

Quan costa fer el circuit de F1 urbà? Segur que molts diners. I adequar la façana marítima i el port? Segur que també molts. Però… quan costa construir una muralla amb gairebé 1000 anys d'història ? Això no té preu, ni el millor arquitecte del món ho podria fer ara mateix perquè la història no es pot insuflar per art de màgia, la història va entrant poc a poc, gota a gota, de la mateixa forma que l'aigua modela les estalactites. Ara només falta saber si el responsable d'arreglar-ho és conscient d'això.

Nota Curiosa: Moltes vegades em fico amb la sra. Rita Barberá des de les línies d'aquest humil bloc, i tot i que jo no paro de queixar-me, l'altre dia a arribar a casa em trobo amb això …

… jo vinga queixar-me i ella ens invita a pizza !! En fi… bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

( Encetem un micaco misteriós … )

Una de les branques que més m'entreté de les paraciències és la que fa referència als OOPART. La paraula oopart està formada per les inicials de 'Out Of Place ARTifact', o sigui, 'Objectes Trobats Fora de Lloc'. Entre els oopart més famosos està la màquina d'Antiquitera, la pila de Bagdad o el martell de Kingoodie, protagonistes tots ells d'innumerables articles en diferents revistes de temes paranormals.

Em costaria decidir ara mateix que és més entretingut de tot aquest tema, si les teories proposades, les investigacions científiques per explicar el fet o les contrateories, encara que si que puc dir que aquestes contrateories són la part més divertida de tot el tema. I tot i que sóc un ferm defensor de tenir una mentalitat oberta i no descartar res a priori, a vegades fa vergonya aliena veure les justificacions que munten alguns “parainvestigadors”.

Però no penseu pas que aquests ooparts es troben en llocs remots i d'accessibilitat complicada. Res més lluny de la realitat !! De fet, en podeu trobar molt a prop de casa. Començaré aquest breu recorregut al meu poble, Badalona, a la vella Plaça de la Constitució. En aquesta plaça, ara en remodelació, podem trobar aquesta tradicional font …

… que sembla una font normal, no? Doncs *no*, aquesta font té un misteri !! Mireu detingudament un detall de l'aixeta de la font …

… no veieu res estrany ? Segur ? Que fa l'escut de Barcelona en una font de Badalona ? No serà pas un antic resta que demostraria que Barcelona, en l'antiguitat, era molt més gran ? O potser hi ha una nau extraterrestre que va abduïr la font i es va equivocar de lloc al tornar-la ? Serà l'Hereu ara el nostre alcalde ? Segur que en Iker Jiménez trobarà la resposta correcte.

I no cal moure's gaire per trobar el següent oopart, només cal anar a la veïna Montgat, just al davant del túnel ferroviari més antic del nostre país. Allà podem trobar aquest objecte …

… que pot semblar una simple senyal de trànsit, però de fet és el nostre objecte estrany, puix… que hi fa una senyal amb l'escut de la ciutat de València a Montgat ? És un cas de teletransportació o una maniobra d'un temible i pèrfid grup pancatalanista ? Sortirà Rita Barberá denunciant que els principantins “nos furtem los señals” ?

I a la ciutat del Túria acabarem el nostre breu recorregut, a un dels carrers del casc antic, just al costat de la Catedral. Allà podem trobar això …

… la seu de la secessionista i folklòrica Real Academia de Cultura Valenciana, on s'inventen gramàtiques cada dos per tres pel blavencià, ara amb accents, ara sense accents i ara Déu dirà. I què hi ha d'estrany ací ? Bé, només amb el RACV l'index de rareses ja estaria cobert, però de fet hi ha una altra. El carrer on està aquesta entitat que defén que el català i el valencià no tenen res que veure és el carrer Avellanes, un carrer que després de la conquesta de València pel nostre rei en Jaume va ser donat… als cavallers catalans de Barcelona !! Una encertada tria de seu la que va fer la secessionista entitat, sens dubte !!

Així deixem els nostresooparts per avui, però us demanaria que tinguéssiu els ulls ben oberts i que si mai veieu cap m'ho féssiu saber. Qui sap… potser hem de reescriure la història !!

Nota Personal : Detall del gps de l'altre dia quan tornàvem de València…

… 200 km/h, una velocitat perfectament legal… anant en tren. Llàstima que molts descerebrats no dubten d'assolir-la amb el seu cotxe. Després passa el que passa…

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

( Encetem un micaco cínic…)

Una famosa que trobo molt assenyada diu que "Sap més el diable per vell que per diable". D'aquesta dita en podríem derivar aquesta altra "és més cínic el diable per vell que per diable" que aplicaria, sense cap tipus de dubte, al que us contaré tot de seguit.

L'Ajuntament de Badalona ha decidit, finalment, fer una nova ordenança cívica. Alegria, ja tocava!! Darrerament hem pogut llegir a diferents mitjans pinzellades de com seran aquestes noves normes que cuidaran del civisme a casa nostra. Així, per exemple, si ja sabíem que anaven a posar molt èmfasis en perseguir les pintades a les parets, ara sabem que també perseguiran conductes com ara espolsar una estora fora del domicili, llançar el xiclet al carrer, cridar dins a casa, regar les plantes a fora de l'horari establert de 23:00 a 7:00 i la fastigosa mania d'escopir al carrer, que a més serà considerada falta molt greu. En paraules del primer tinent d'alcalde "escopir ens sembla una conducta greu. S'ha d'ensenyar als nostres ciutadans a no fer-ho, però també als de fora. Els xinesos, per exemple, escupen a tot arreu".

Davant d'això, i com a part implicada, m'ho puc agafar de dues formes: a) Pensar que el cel finalment a baixat a la terra i que amb aquesta nova normativa es solucionaran els greus problemes d'incivisme que patim a diari, o b) Llegir la noticia posant cara de circumstàncies, fer una mirada malèvola i deixant anar una petita i cansada rialla "ha!". No és que dubti pas jo de les bones intencions de l'alcaldia… no!! valga'm Déu!! Ni que pensi pas que ells mateixos saben que tot això només es vendre fum i que, amb sort, s'aplicarà amb menys o més rigor durant un cert temps a dos o tres barris de la ciutat i a la resta continuarem igual, noooo ni molt menys!!! Si jo me'ls crec, bé…. me'ls vull creure, però és clar… després surto al carrer i veig el que m'envolta. I ací és on comença el problema.

I és que la meva fe en aquesta ordenança trontolla de seguida. Trontolla quan sé, després d'anys d'experiència, que hi ha molta gent que té una mena de necessitat genètica d'escopir tal bon punt posen un peu al carrer ( i tenim sort si no ho fan abans… ) i després torna a repetir aquesta operació cada quatre passes. Que també sembla que tenen una incapacitat genètica per a la incontinència orinaria, ja que no és estrany veure'ls pixar enmig dels jardins o en algunes parets i cantonades a plena llum del dia. I si ells tenen problemes, dels seus gossos ja millor ni parlar, perquè d'acord que no hi ha pipi cans propers ( cosa que l'Ajuntament hauria de pensar en remediar ) però que un carrer acabat de remodelar fa menys d'un any estigui tot ple de taques de pixum arreu és realment vergonyós, i ho és més encara que tothom trobi aquest fet perfectament normal. Segurament també ha de ser una malaltia genètica de la oïda el que fa que parlin a crits tot i poder-se tocar, i de la música a casa… bé, només comentar que jo escoltava fins no fa gaire la música dels veïns… dels veïns de l'altra banda del carrer, i el carrer té dues zones d'aparcament en bateria, quatre carrils, zona de jardí, carril bici i dues vies de tramvia !! Estic segur que s'escoltava des de l'Ajuntament i tot !!

Sembla ser que, en un rampell realista, "El consistori sap que el control i la denúncia d'aquestes conductes serà difícil, però assegura que comptarà amb l'ajuda dels Mossos d'Esquadra." Difícil ? difícil diuen ? ( mirada malèvola i "ha!" de nou ) Però si ja ni me'n recordo de quan va ser la darrera vegada que vaig veure dos guàrdies urbans passejant pel meu carrer !! I mireu que de tant en tant si es veu algun mosso, i cotxes de la urbana, però si hi ha "certes persones" que tenen muntat un concessionari de cotxes permanent enmig del carrer des de fa anys i "no ho veuen", veuran a una persona que escup ? Si no veuen a la persona que tira la brossa fora d'hores veuran a una que rega les plantes fora de l'horari establert ?

En definitiva, que si, que tot molt maco però que no m'ho crec !! I si m'equivoco em comprometo a escriure un article donant les gràcies a l'Ajuntament i avalant el seu bon fer, però molt em temo que no caldrà. I mireu que m'encantaria escriure un article així !! Perquè els polítics s'entesten a fer lleis que saben que no faran complir ? Per cert, podeu llegir un anàlisi força assenyat de part d'aquesta nova normativa al bloc Badalona bitàcola.

Nota Informativa : El PP de Badalona va denunciar a un ple de l'Ajuntament de Badalona l'existència de 22 'pisos pastera'. Després va resultar que d'aquests pisos en cinc casos l'immoble denunciat no existeix, en quatre no hi viu ningú, en un dels pisos hi resideix un matrimoni espanyol –i no 16 romanesos, com sostenia la denúncia– i un altre té l'adreça incompleta. Als altres 11 si que hi han problemes de convivència, encara que no semblen pas extrems ni greus. Se'ls hauria de caure la cara de vergonya, ja no només per fer demagògia i oportunisme, sinó per inútils !! Mira que hi ha llocs amb problemes de convivència greus a Badalona, i van, denuncien uns quants…. i fallen la meitat!!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco tradicional…)

Segur que tots coneixeu el dilema de l'ou o la gallina. Qui no s'ha parat mai a pensar sobre aquest dilema? Aquest dilema existeix en molts camps, i el de la cultura popular no és pas aliè a ell ja que, en nombroses ocasions, ens podríem preguntar què va ocórrer abans, si un succés més o menys llegendari que va originar una tradició o si, ben al contrari, va ser una tradició d'obscur origen el que va crear un fet llegendari com a "justificació".

Un d'aquests casos el podem trobar al sempre encantador, i lamentablement massa descuidat, barri del Carme de València. Si hom passeja pel cèlebre carrer de Cavallers direcció cap a les torres de Quart arriba un moment, no gaire lluny de la Plaça de Manises, que pot veure, a mà esquerra, un campanar. Aquest campanar correspon a l'església de Sant Nicolau de Bari, que fou una de les primeres esglésies fundades després de la conquesta cristiana, just al mateix lloc on hi havia una mesquita com solia ser habitual per aquella època.

Aquest edifici, originàriament d'estil gòtic, conviu amb una decoració barroca fastuosa. Del seu passat gòtic manté sobretot una de les portes d'entrada coronada amb un gran rosetó, porta situada al costat del que era abans el cementiri parroquial i que ara és una placeta, de forma similar al que ha passat amb els cementiris parroquials d'altres ciutats, com per exemple Barcelona.

L'altra entrada del temple està situada a l'adjacent plaça de Sant Nicolau. Aquesta entrada, tot i no desmereix gens a l'edifici, és d'estil neogòtic i va ser construïda al segle XIX.

Acabada aquesta breu presentació del lloc tornem al tema llegendari. Conta la llegenda que un home molt i molt pobre volia prostituir a les seves tres filles per mirar d'obtenir la dot necessària per a que es poguessin casar. Aquestes, desesperades, van acudir a aquesta església a demanar-li ajuda a Sant Nicolau, que les va escoltar i les proporcionà els diners necessaris per a la dot en tres dilluns consecutius. Per a recordar aquest fet, aquest sant és representat amb tres bosses sobre el llibre que porta a la mà.

I és precisament d'aquest fet sobrenatural que, diuen, sorgeix la tradició dels Dilluns de Sant Nicolau, tradició valenciana que assegura que qui acudeixi caminant tres dilluns seguits a aquesta església, tant el camí d'anada com el de tornada, obtindrà el favor del sant. Però no només s'ha d'anar caminant, sinó que, a més, aquest camí s'ha de realitzar en silenci o resant en veu molt molt baixa i sense parlar amb ningú. A més, sembla ser del tot necessari encendre una llum d'oli o una espelma al sant al arribar com a mostra de fe.

Sembla ser que, per a les persones de fe catòlica, és una de les tradicions més importants de la ciutat del Túria. Pels que no tenim aquesta fe és una mostra més del variat i ric folklore de la nostra terra, folklore que és un dels nostres tresors més preuats i que em de mirar de conservar.

Nota Personal : Comença el cap de setmana i amb ell uns dies de festa que acabaran el proper dimarts. Gaudiu del cap de setmana, per la meva part ens llegirem, si voleu, el dia 21. Molt bon cap de setmana !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

… i et sents sol, pensa que, per molt densos que siguin, l'únic que fan es amagar el sol, no pas fer-lo desaparèixer. Agafa forces, creua'ls i trobaràs de nou el calor del sol

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet