El badiu dels Micacos

( Encetem un micaco de memes… )

Aiiii… que puc dir dels "memes", d'aquestes cosetes incorpòries que viatgen saltant de bloc en bloc com si fossin una mena de llagosta cibernètica. Per una banda, a vegades, poden causar certes molèsties, doncs et volen fer parlar de temes que no t'acaben d'agradar o bé arriben en moments inoportuns. Però, per una altra banda, et permeten comprovar que hi ha gent que segueix amb major o menor assiduïtat allò que escrius; i no només això, sinó que els pots fer rumiar, vaja, que et demostra que alguna vegada has tocat algun tema que a algú l'importa, que has connectat amb els pensaments i les idees d'algú. I això, amics, és una de les majors recompenses que hom pot tenir en aquest medi.

Per això em va causar alegria veure que companys com ara en Uribetty, la Laia, en Dan i l'Anna em van proposar el premi-meme anomenat "blog solidari". I segons les normes del mateix jo ara tinc que mencionar set blocs més, i ací bé un dels problemes dels "memes": escollir els blocs als que els hi passes!!. D'aquest en concret, i com molt bé diu en Dan, hi ha diferents versions. Jo he optat per aquella que diu «es tracta de distingir set blocaires que comparteixen idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho fan d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir.»,… però interpretant-la una mica.

M'explico, dels blocs dels qual sóc seguidor amb la majoria comparteixo idees i opinios, i generalment, comparteixen la informació de forma altruista, generosa i voluntària. Així que he decidit centrar-me en la part de "mostren el que saben", en el sentit enciclopèdic de "saber". I no estic dient que els demés no ensenyin res, ben al contrari !! Sovint mostren idees, vivències i opinions molt interessants, però que al ser personals no entren en aquesta definició de saviesa.

Així que els blocs que menciono, són :

· Centpeus : Què puc dir que no hagin dit ja? Fa màgia i converteix el tema d'unes avorrides classes de ciència en interessants apunts que ens permeten conèixer aspectes molts diversos del món científic d'una forma agradable. Estic segur que si s'utilitzes el seu mètode com a patró per a dissenyar programes docents obtindrien bons resultats acadèmics.

· Pa sucat amb oli : Haig de reconèixer que per a mi, noi de ciències tecnològiques, crear i interpretar l'art em costa una barbaritat. Per això tinc una sana enveja de veure com l'autor d'aquest bloc té el do de crear poesia dels fets més comuns, i més encara, de fer poesies curtes amb força sentiments. Ja diuen que el bo, si curt, dues vegades bo.

· Cirereta : En aquest bloc s'uneixen dues coses, ja que a més de compartir i explicar molts coneixements, per a mi desconeguts, sobre els dofins també aporta una certa dosis d'esperança al veure que hi ha gent entre les noves generacions que tenen totes unes inquietuds i afany d'aprendre i ensenyar que, lamentablement, hauria d'estar més estès.

· Biblosfera : Ja només pel fet de llegir els seus comentaris bibliogràfics aquest bloc hauria de ser imprescindible. Però si sumem que la persona que ho escriu té tendències frikis semblants a les meves, tenim un cocktail totalment recomanable.

· Taxidriver : Perquè presenta la societat i la gent que hi viu en ella d'una forma totalment diferent a la que jo puc percebre, i que moltes vegades em sorprèn, vaja, per a mi és una finestra a hàbits i aspectes socials totalment desconeguts.

· Tobuushi : Un lloc on m'expliquen, amb les meves paraules, la meva llengua i la meva forma de ser, com és la societat, la gent i els pobles d'un país tan llunyà com és el Japó. I no només m'ho expliquen, sinó que m'ho raonen amb la nostra lògica per a que ho puguem entendre. Una veritable feina digne de remarcar.

· eScriptorium : Un dels blocs que em van induir a crear el meu i que, tot i que no s'actualitza lamentablement molt darrerament, és un exemple del que és un bloc on aprendre coses. Una presentació de fets impecable acompanyats de raonaments assenyats i fonamentats, amb els que pots estar d'acord o no, però que no et deixen de sorprendre per la seva meticulositat.

Nota fotogràfica : Només un detall que hom pot veure al Port de Barcelona, al costat de la Rambla de Mar, aquests dies. Prefereixo no comentar el que em fa passar pel cap aquesta imatge…

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco invocador…)

És curiós veure com es poden aprendre creences populars i llegendes de casa nostra de forma indirecte des de llocs que mai diries que tenen res en comú. Bé, centrem-nos… la sèrie Supernatural és una sèrie de ficció nord-americana, ambientada en el temps actual i que toca la temàtica paranormal. A un episodi, per a fer un pacte amb un dimoni, s'ha d'anar a un encreuament de camins i just al centre enterrar una capsa amb una ampolleta amb terra de tomba i els óssos d'un gat negre. Segons l'argument de l'episodi aquest mètode era un conjur de màgia vudú del sud dels Estats Units.

Però l'altre dia, llegint un llibre sobre llegendes i històries de la ciutat de Barcelona, vaig trobar quelcom de similar. Resulta que hi havia una vegada un marxant de neu del barri de la Ribera al qual el negoci no li acabava de rutllar com ell volia. Per mirar de fer-lo prosperar va decidir arribar a tractes amb en Banyeta. Per a fer-ho havia sentit dir que havia d'acudir a l'encreuament de quatre camins al punt de la mitjanit i cridar-ho. Així, una nit, va quedar-se fora de les muralles i va anar-se'n al punt conegut com a Quatre Cantons, l'encreuament del camí ral que anava cap a França per la costa i el camí que anava dels sorrals de la costa fins a Collserola travessant aquella plana de marina pantanosa ( el creuament dels actuals carrers de Pere IV i Marià Aguilò ) . Tal com volia va passar i van arribar a un tracte, però aquesta és una altra història.

Ja sigui a una sèrie nord-americana actual o a una vella llegenda nostre, el fet és que els encreuaments de camins semblen ser punts de contacte amb el món diabòlic. Us heu preguntat alguna vegada perquè solen haver creus o capelletes als encreuaments dels camins ? Potser ara ja sabeu la resposta…

Nota Curiosa: Tinc un amic informàtic al que en aquestes dates sembla assistent de compres, ja que els seus coneguts no paren de fer-li encàrrecs i preguntes sobre els seus regals, més o menys tecnològics, de Nadal. L'altre dia em contava que estava atrafegat quan una companya de feina li va demanar on podia aconseguir "conejito rampante III" per a regalar-s'ho a la seua germana. El meu col·lega el primer que li va venir al cap va ser que era una pel·lícula de Disney i li va dir "ves al MediaMarkt o a l'FNAC". La companya li va contestar que allà no i llavors la resposta del meu company va ser "no voldràs fer una cosa tan "cutre" com regalar-se-la pirata, no?", pregunta a la que la noia va contestar rient-se, ja que, el regal al que es referia era una cosa així . La veritat és que no sé perquè es molesten en fer tants anuncis de colònies…

En fi, "que cousas, que cousas". Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco termal…)

Diuen que els camins de la vida són misteriosos i impredictibles. És cert. Des de fa relativament pocs anys la meua va viure un canvi radical i he conegut llocs d'ací al costat que mai no hauria dit mai que coneixeria. I un d'aquells llocs és un petit poble de la comarca de la Selva que coneixem amb el nom de Caldes de Malavella . M'acompanyeu a fer-hi un tomb ? El recorregut que farem serà el següent :

Aquest passeig comença per l'estació, el meu punt d'arribada més comú. L'estació cau una mica separada del centre del poble, no està pas lluny però tampoc està al ben mig. De camí al centre el primer que ens trobem és el balneari del Vichy Catalán , ( punt 1 ) d’estil neomudèjar i començat a construir l'any 1898…

… tot seguit continuem cap al centre del poble, i després de passar per l'entrada d'un altre balneari fundat a mitjans del segle XIX, el balneari Prats, anem a parar a l'església de Sant Esteve, ( punt 2 ) església del segle XI molt reformada ( actualment la major part de l'edifici és del segle XVII ). Com en temps de la construcció hi havia discrepàncies entre la noblesa i l'església, aquesta edificació es va aixecar fora de les muralles de la població…

… continuem la nostra passejada arribant a una de les fonts d'aigua calenta de la població, la Font de la Mina, ( punt 3 ) d'on l'aigua sorgeix a uns 60º i que va aparèixer com a conseqüència d'una extracció de terres que es va fer per dessecar un terreny pantanós.

Tot seguint el carrer Rera Muralla, el carrer dels Polls, i el de Llibertat arribem al carrer de les Termes Romanes on el primer que veiem és la Plaça de l'Aigua, ( punt 4 ) on trobem una altra font d'aigua calenta i les torres de l'antiga muralla, on estava l'anomenat Castell de Caldes …

… girem a la dreta i passem per la plaça per caminar de forma paral·lela a les torres de la muralla i situant-nos al ben mig de l'antiga vil·la medieval ( punt 5 ) …

… aquesta zona està ubicada al Puig de Sant Grau i allà trobem l'ermita de Sant Grau, ( punt 6 ) que conserva darrera un tros de muralla i que no fora estrany que formés part del complexe del castell …

… acabant de donar la volta al Puig de Sant Grau anem a parar a les restes de les termes romanes ( punt 7 ) del municipi romà d'Aquae Calidae, municipi originat per interessos de salut i oci i que estava prop de la Via Augusta …

… i ací acaba la nostra passejada. Si no us voleu tornar encara, també podeu gaudir del magnífic entorn natural de la vil·la, amb grans boscos d'alzines, roures i pins i paisatges agraris, com ara aquest que he marcat amb el punt 8…

… o aquest altres que ja cau una mica més lluny …

De fet, aquest darrer està a prop del camí que porta a l'altre castell de Caldes, el Castell de Malavella, del segle XI i a l'ermita construida al seu costat, l'ermita de Sant Maurici. Del Castell de Malavella es conta una llegenda, o més aviat rondalla, que explica l'origen del nom de la població… però això ho deixarem per a un altre dia. Espero que us hagi agradat la passejada i només afegir que la major part de la informació d'aquest apunt l'he obtinguda de l'excel·lent plana web de l'Ajuntament de Caldes de Malavella.

Nota Personal : Aquest post venia a ser una mena de dir "fins aviat" a un poble que he visitat amb regularitat fins fa ben poc, puix la meva mare vivia allà. Ara fa pocs dies se n'ha anat a viure una mica més lluny ( com 10 vegades més lluny… ) però sempre guardaré dins meu un trosset de Caldes de Malavella i de totes les bones coses que vaig viure allà.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

Caminant pel carrer podem veure fàcilment que el frikisme avança a la nostra societat. Això ho podem veure, per exemple, amb els monuments que ens podem trobar tot fent una passejada.

A Múrcia ens hi podem trobar un Darth Vader…

… a València una princesa Leia …

… i al Principat, bé, al Principat segurament també tindrem alguna escultura similar, però el que ningú ens podrà negar és que durant any hem portat aquesta mena de frikisme al nivell més elevat possible !!

I una mica més frikisme :

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

( Encetem un micaco censurat…)

Molt s'omplen la boca dient que estem a Europa, que gaudim d'un grau de llibertat impensable fa uns anys, que tothom pot dir la seva mentre respecte als demés i que tenim llibertat per escollir allò que sigui més adient a les nostres idees. I en aquest estat tan ideal allò que molts temien s'ha fet realitat, a Alacant ha desaparegut la senyal de TV3 i companyia , les úniques televisions en el nostre idioma que es podien sintonitzar a la major part del nostre territori. I ho han fet de nit i d'amagat. És així com s'han de fer les coses "justes i legals" a un estat ideal ?

Aquest fet és pot definir amb una única paraula : "censura", per molt que hi hagi gent que ens ho vulgui vendre d'una altra forma. Els motius pels quals a hores d'ara la Generalitat de Baix ha tancat la senyal de TV3 a Alacant és perquè és una emissora que no pot controlar, que parla en el nostre idioma i que té la seu al Principat. I punt. I tot allò de que és il·legal o al·legal o com li vulguin dir és desmunta tan fàcilment com agafar un aparell de televisió a la ciutat de València i mirar quantes televisions en la mateixa situació estan emetent sense permís i amb total impunitat.

I el més trist d'això és que al Principat tenim bona part de culpa d'això que ha passat. Per babaus, per creure'ns en la paraula d'un ministre espanyol i per ser uns mitja-truites . D'acord, qui ha tancat les emissions ha estat el sr. Camps i cia., però és que des d'aquí dalt s'ho hem posat coll avall!! No ho amaguem, hi ha sectors al Principat als que no els interessa res del que passa més enllà del Sénia ( i si m'apureu, de l'Ebre…) , que només parlen de País Valencià quasi per obligació i que, cecs, no veuen que els problemes dels valencians són *els nostres* problemes,els han dit tantes vegades que els del nord i els del sud som diferents que s'ho han cregut i això ha alimentat la nostra molesta prepotència, aquesta maleïda cosa que fa que deixem d'aprendre de la nostra gent del sud, gent que lluita en condicions durissimes per allò que creu, per la seua terra, i que sovint només rep decepcions per totes bandes.

Així, no és pas cap sorpresa veure com els principals culpables són del Principat, com per exemple l'anterior ministre i ara President José Montilla i l'anterior alcalde de Barcelona i ara ministre Joan Clos, que no han fet *res* per mirar de complir la paraula donada. La paraula d'un ministre espanyol és paper mullat? Així ho sembla. I segueixen amb la mateixa actitud, ja que el conseller Tresserras encara confia que aquesta "interferència" en les negociacions no impedirà arribar a un acord sobre la reciprocitat d'emissions entre Catalunya i el País Valencià. Pobre il·lús ! Potser és que li agrada negociar amb aquells que parteixen de posicions de força i practiquen la política de fets consumats ?

Però no són aquests els únics responsables, els republicans també tenen gran part de culpa. La tenen per no fer cap tipus de pressió  contundent amb els seus "socis" del PSC per a que s'acompleixi el que justament *ells* van acordar o quan altres es felicitaven de la creació de l'AVL com a gran solució al problema de la llengua. Per veure l'actitud dels republicans només cal llegir les declaracions del dirigent d'Esquerra Republicana al País Valencià, Agustí Cerdà : 'Si el ministeri d'Indústria espanyol s'inhibeix, poca cosa poden fer les comunitats autònomes' . Les autonomies no ho se, però el seu partit té molt a dir. Per exemple, amb unes Eleccions Generales a les portes se li comunica al 'Compañero Z' que o compleix la paraula donada o el sr. Montilla saltarà de la seva butaca com si s'hagués assegut sobre un masclet i solucionat. Però clar, per això s'ha d'estar disposat a deixar el poder. Ho estan ? Crec que no. I ara que farem? una altra "mani" ? Una altra "mani" multitudinària que no servirà per a res a la pràctica ? De que serveix queixar-nos si no ens escolta ningú dels que poden fer canviar les coses ?

Una altra vegada ens l'han tornat a fotre, i una altra vegada ha estat, en gran part, culpa de nosaltres. Aprendrem alguna vegada ? No ho se, però en tot cas una cosa si que sé. Que els companys/es valencians/es no estan sols, que els blavers del Nord fan més mal que els del Sud, que els que han permés això no tornaran a veure el meu vot i que no tenim amics fora, tan costa acceptar-ho? Ningú ens ajudarà des de les Espanyes, a ningú no els importa un rabe ni la nostra cultura, ni la nostra llengua ni la nostra terra i si no la defensem nosaltres ningú més ho farà. Què tal si deixem ja de fer el ximple i ens posem les piles ?.

Nota Informativa : Curiós tractament de la noticia feta des de l'agencia EFE que podem llegir a El Periódico i al Levante. En concret aquella part que diu "Un tècnic de la Generalitat valenciana va precintar ahir cap a les deu de la nit el repetidor de TV-3 sense previ avís, per evitar concentracions de veïns contraris al tancament, segons les citades fonts." Veïns? …

… què volen evitar? una concentració de caragols ? Titllar de "veïns" a tota la gent d'arreu del país que es va concentrar per evitar el tancament l'altre vegada és voler "localitzar" massa el problema, al meu parer. Per cert, totalment recomenable l'article d'en Vicent Partal, i aquest altre també.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco sanitari…)

Hi havia una vegada un ambulatori. Era un ambulatori situat a una ciutat mitjana, que es dedicava a donar servei a dos barris que tenien forta població. Era un ambulatori sense res especial, bé… menteixo, era un ambulatori amb *moltes coses* especials.

Per començar la gent d'aquells barris es veu que tenia un problema amb els torns. L'ambulatori estava dotat de maquinetes d'aquestes que reparteixen numerets però, per alguna estranya raó, a la hora de fer anàlisis aquests numerets no tenien gaire poder. Potser perquè els administradors no els demanaven o perquè la gent pensava que, quan ja calculaven que havien esperat massa ja els hi tocava, els numerets no servien per gaire cosa més que per muntar uns sidrals considerables que portaven tot l'ambient dels encants a un centre de salut.

Però això era als anàlisi, on hi havia cua única per a la gent dels dos barris. El veritablement divertit venia alhora de repartir els medicaments per malalties cròniques: dos dispensadors de numerets però només un panell indicadors per un dels barris, els de l'altre s'havien d'anar donant el torn. Tot un prodigi d'organització si sumem que, com hem vist, els numerets no se'ls mirava ningú. A tot això hem de tenir en compte que el comportament més habituals era "vaja, el d'aquest numero no està… doncs passo jo" i "com els que hi ha davant meu no estan passo jo el següent tot i que no marqui el meu número". El resultat: un caos total de cues i una altra vegada ambient de mercat a l'ambulatori.

I ara l'ingredient final. Posem-hi que un diabètic va i demana insulina. El seu metge li fa la recepta i amb aquesta va a la seua farmàcia i allà li diuen que la que li han receptada ja no és fabrica. La bona persona torna a anar un altra dia al metge, però ara el metge se l'han canviat i es troba un de nou que el rep amb un sonor "què?, què vol?" que li entren ganes de respondre "mig de pomes i un de patates". La persona li explica el que li ha passat i la resposta del metge és "doncs en algunes farmàcies encara la venen" insinuant que no es queixi, que així té salut, distracció i gincama tot en un. Finalment li recepta una altra marca d'insulina. El pacient torna a anar a la farmàcia i aquest cop si, si que tenen aquella insulina, però al escoltar una pregunta del farmacèutic és queda glaçada "li han donat agulles oi?". Doncs no, no l'han donat ni agulles ni l'han explicat com s'utilitza, així que li toca realitzar *un altre viatge* al meravellós ambulatori.

*Per sort* aquest hipotètic ambulatori existeix, és el del barri de Sant Roc de Badalona, dóna assistència a la gent de dos barris, de Sant Roc i del Gorg, i podria servir com a exemple del que no hauria de ser un ambulatori.

És normal que els veïns de Dalt la Vila estiguin amoinats per saber com quedarà el seu barri, veient el que passa per exemple a la Rambla. Amb el fàcil que seria tenir una gama de colors blancs per les facanes per ordenança municipal, resulta que permeten coses com aquesta…

… això si, serà ben fàcil trobar la casa !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco històric…)

La impregnació psíquica és un succés típic de les pel·lícules de terror, de fantasia o de misteri que segur que us sonarà als que sou seguidors d'aquesta mena de coses. La base és que qualsevol acte que realitzem impregna els llocs i els objectes que toquem amb una mena d'energia, a la que solen anomenar energia psíquica. Quan ocorreix algun acte que genera sentiments molts forts, habitualment un assassinat o un suïcidi ( encara que hi ha d'altres i no tots necessàriament negatius ) és produeix una gran quantitat d'aquesta energia psíquica en un curt instant de temps. A això se li anomena infestació i sol ser el que s'utilitza per a justificar l'existència de llocs, cases o objectes encantats.

Si això fos així hi hauria llocs molt coneguts on faria por passejar-hi. Un d'aquests llocs és la famosa, típica i amb encant Plaça del Rei situada al Barri Gòtic de Barcelona. I és que aquest lloc ha estat l'escenari d'execucions, càstigs, revoltes, miracles i tota mena de successos històrics que, en l'imaginatiu de la infestació i la impregnació psíquica, "hauria encantat" de forma molt intensa el lloc.

Un d'aquests successos, que com no va originar una llegenda, va succeir farà demà passat dos mil cinc anys exactament. I és que el 7 de desembre de 1492 el pagès Joan de Canyamàs va intentar assassinar el rei Ferran el Catòlic en aquest lloc, concretament a les escales que porten cap a la Capella de Santa Àgata i el Saló Tinell.

Diu la tradició que aquell dia, com tots els divendres en que els reis estaven a Barcelona, el monarca rebia al poble en audiència i administrava justícia. Al acabar, i sortint del Palau Reial Major per aquesta escala, va aparèixer un home amagat darrerà de la porta de Santa Àgata i li va ventar una punyalada al Rei Catòlic dient "lladre, torna'm la corona que m'has robat". La guàrdia va detenir l'agressor i el rei va ser portat pel seu seguici, entre els que estava el conseller en cap de la ciutat, a l'interior del palau per a rebre assistència.

Quan es va refer després de les primeres cures, el rei li va dir al conseller en cap "tant d'afecte que jo tinc a Barcelona i ja veieu com em tracten" a lo que el conseller va respondre ràpidament "senyor, el que ací fan els boigs, en terres de Castella ho fan els comtes i els germans contra germans" referint-se a l'assassinat del rei Pedro el Cruel a mans de son germà el comte de Trastámara. La llegenda afirma que al tercer graó de l'escalinata testimoni de l'atemptat encara es poden veure tres gotes de la sang reial que van ser derramades aquell dia.

Es desconeix quin va ser el mòbil de l'atemptat, tot i que la versió oficial va atribuir-ho a un atac de bogeria. Altres hipòtesis assenyalen que es tractaria d'una revenja pel requisament dels seus béns per part de la corona espanyola o fins i tot un atac cap a uns reis forans que no eren acceptats per molta de la gent del Principat. En quant a Joan de Canyamàs, aquest va ser, com ja podia preveure, executat; però no pas de forma ràpida. Li van fer passar un terrible suplici que podeu trobar descrit en aquest apunt del bloc Altres Barcelones.

Nota històrica : Diuen que a causa d'aquest atemptat els Reis Catòlics van marxar fora de Barcelona a esperar que els ànims es calmessin i a recuperar-se. El lloc triat per aquest retir va ser el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona…

… que va ser el lloc on els Reis Catòlics van rebre a Cristòfol Colom quant aquest va tornar del seu primer viatge a Amèrica, i que, per tant, no va ser el lloc que indica la tradició, el Saló de Tinell, tot i que allà es va fer una altra recepció, segons sembla ser.

Cap de setmana de pont. Per a aquells que, com jo, teniu la sort de poder-ho gaudir espero que us vagi d'allò més bé, i per aquells que no ho poden fer només donar uns quants ànims i també desitjar-vos el millor. Ens llegim, si voleu, el dia 10. Bon cap de setmana !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

Des del nord i per la xarxa em va enviar la companya Anna un meme, i tot i que el vaig fer de seguida la seua publicació ha trigat una mica més, però en tot cas, ací està.

1- Jo fa deu anys enrera

Començava a treballar, anava en tren i metro a la feina, estudiava i els meus vicis eren seguir els episodis de Star Trek La Nova Generació, de Babylon 5 i, sobretot, jugar al Star Wars Jedi Knight – Dark Forces II

2- Jo cinc anys enrera

Vaig conèixer a la meva parella, tenia una enooorme càmara de fotografies digital Sony Mavica FD5 que anava amb disquets de 3 1/2, anava en metro a la feina, estudiava i els meus vicis erenStargate SG-1, Smallville i el Medal of Honor Allied Assault

3- Jo fa un any

Vaig descobrir l'apassionant món dels blocs, anava en metro a la feina, estudiava i els meus vicis eren Stargate SG-1, Stargate Atlantis, Smallville, Supernatural, els Calls of Duty i el Jedi Academy. Aps… i vaig viciar-me també a veure episodis amb la pocket al metro

4- Ahir (dissabte 24 de novembre)

Vam anar a una excursió amb el Museu de Badalona al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa… història, natura, paisatges macos i caminar, just les coses que més m'agraden !! (i no vaig agafar el metro per anar a la feina ni vaig estudiar)

5- Avui (diumenge 25 de novembre)

Em passo el dia a casa preparant unes reformes que farem aviat i aprofito per a posar ordre a l'ordinador. Hem vist un episodi de la 10a temporada d'Stargate SG-1 (de metro i estudis tampoc res de res)

6- Cinc cançons:

Només cinc?? Uff que difícil, en fi, triarem i les raonarem.

La de tota la vida…

La que m'ha acompanyat en moltes hores de tren mentre mirava per la finestreta…

La que cantaria amb el cor més que amb la veu…

La que té un punt de frikisme…

La que he conegut fa ben poc…

7- Cinc llocs per visitar:

Una posta de sol, un bosc a la tardor, una platja durant un temporal, una vil·la medieval i un castell enmig d'una muntanya. El marc? el que vosaltres preferiu.

8- Cinc coses que m’agrada menjar:

Arros a banda, entrecot poc fet amb patates al caliu i all-i-oli, arros negre, espaghetti al peperonccino i les paelles de la meua sogra

9- Cinc joguines preferides:

Acebes, Rajoy, Zaplana, Barberá i Camps

10- Cinc distribucions de GNU/Linux preferides:

Just vaig arribar a utilitzar cinc : Debian, Red hat, Suse, Ubuntu i OpenSuse. Debian dona molta llibertat, però ara mateix m'he fet molt còmode i em quedo amb Ubuntu, o, en un altra ordre de coses, el BSD que porta el Mac OS X.

11- Cinc persones a les que passo aquest meme:

Vullunfestuc, txell, nimue, laia i ahse (us ha tocat!!)

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco atacat…)

Vivim en l'era dels adjectius. Així,la discriminació pot ser positiva, la violència domèstica i els segrestos ràpids. Tanta importància tenen els adjectius que s'estan apoderant del poder que dins de la frase tenien fins ara els substantius, substantius en declivi que semblen desaparèixer, o que , fins i tot, desapareixen de facto a vegades, i així el fet de col·locar una bomba ja no és un atemptat i qui la col·loca ja no és un terrorista.

I no és que no hi hagin atemptats ni terroristes, i tant que si, però sembla ser que no tots ho són, almenys per a certes persones. L'altre dia atemptaven amb una bomba contra la seu d'ERPV a València, un fet que a pocs llocs veure descrit com atemptat. I si això costa de veure, que anomenin terroristes als que ho van fer és encara més estranys. Hom podria argumentar que això és exagerat, que és un fet puntual, però fa menys de dos mesos un altre "artefacte explosiu" ( noteu l'adjectiu ) va ser col.locat a la seu a València del BNV. Dos fets aïllats? Doncs no, només l'exponent d'un clima de violència que és mira d'amagar, però que existeix, i que també es pot trobar a qualsevol dels atacs que ha rebut la llibreria 3i4 o els casals Jaume I. Un fet nou? Ni molt menys, ve de llarg, de fet de massa llarg, Fuster va rebre ja un atemptat amb bomba casolana en 1978 i dos bombes més en 1981 (amb quasi dos quilos en total de Goma-2) que li volaren mitja casa.

No és això terrorisme? Per a alguns sembla que no. De fet no se l'aplicat mai a ningú la llei antiterrorista per fets similars, de fet no s'ha condemnat mai ningú per aquests fets, de fet aquests no són terroristes però els altres si, de fet els que defenen les mateixes idees que els que posen aquestes bombes no fan res delictiu, però els altres si, de fet si la violència es genera contra musulmans o gitanos pot ser xenòfoba o etnicista però quan es contra els catalans simplement és una anècdota, de fet segons diu el regidor de Seguretat Ciutadana "fue más el ruido y el susto que otra cosa", ja que "no afectó a ninguna persona", de fet segons fonts policials era un "artefacto casero pirotécnico" no una bomba amb metralla,  de fet el portaveu d'ERPV va fer la roda de premsa d'esquenes per por a represalies, de fet ni CV i UV van comdemnar l'atemptat i ningú parla d'ilegalitzar-les, de fet fa fàstic tot plegat, sobretot llegir comentaris com ara…

Fa temps em van contar la història d'un mercader medieval que tenia com a costum assistir a les discussions dels homes de ciència de l'època. Sempre hi era present. Un d'aquests homes, intrigat de veure'l sempre, un li va preguntar si dominava el llatí, puix ells discutien en aquest idioma, pregunta a la que el mercader li va contestar que no. Sorprès, l'home de ciència li va preguntar "i com sap qui té raó?","Molt fàcil", va contestar el mercader, "el que crida més no la té". Potser els companys d'ERPV no representen gaire gent al País Valencià ara mateix, però que s'hagi de fer tan soroll per a mirar de que no se'ls escolti és una bona noticia.

Nota d'actualitat: Gran èxit de la manifestació sobiranista celebrada a Barcelona dissabte passat convocada a raó del desgavell creat darrerament gràcies a Renfe, Adif i el Gobierno Central. No hi vaig poder ser per motius personals, però van haver-hi tres coses que em van encantar. La primera, que va ser una iniciativa creada des de la societat civil, som justament aquesta societat la que hem d'imposar els canvis i els polítics qui els han de fer possibles. La segona, que tots els partits més o menys nacionals, de dretes i esquerres, van ser-hi presents i la tercera que des de la banda espanyolista la cosa els comença a preocupar, només calia veure el dissabte matí com el Periódico ja donava instruccions de com calcular l'assistència *abans* de realitzar-se la manifestació, com repetia el fet que els rodalies ja funcionaven i com atorgava el ja ensumat èxit de la manifestació bàsicament a l'estat de cabreig social mentre el PP, al contrari, es desmarcava de la proposta dient que era una manifestació independentista. Tot això estaria molt bé sinó tornés a veure la típica desunió de sempre, ja que al dia següent cada partit i cada mitjà de comunicació escombrava per a casa, quan el que és necessari ara és que totes les forces catalanistes s'uneixin per a defensar allò que l'altre dia demanaven milers de persones. Divendres mateix vaig agafar un Catalunya Express per anar a Caldes de Malavella, el tren va arribar a l'estació del Clot ple a basar amb gent asseguda fins i tot pel passadissos, fet que demostra que potser els rodalies tornen a circular, però el transport ferroviari continua *sense funcionar* al Principat.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco d'advocats…)

Un advocat arriba al seu despatx el primer dia de feina. La seva secretaria li informa que té una visita; l'advocat li diu que la faci passar, i immediatament agafa el telèfon "…i digues-li al sr. Obiols que no acceptarem menys de 24000 euros i que no es molesti en trucar a menys que estigui d'acord en això. Està clar?" Penja el telèfon, mira cap a la persona que acaba d'entrar i li diu "Bon dia, en què li puc ajudar?" "Bon dia, vinc de part de la companyia telefònica per a connectar-li el telèfon".

Un acudit d'advocats, gairebé una de les senyes de la nostra societat. Quantes vegades no haurem escoltat acudits d'advocats a las pel·lícules nord-americanes? Doncs una cosa que sembla tan moderna no ho és pas.

Situem-nos al Barri Gòtic de Barcelona, a una porta de la Seu concretament, una porta que davant té una petita placeta que talla el carrer dels Comtes i on és molt habitual trobar músics. Aquesta placeta és la plaça de Sant Iu, i és aquest sant el que presideix aquesta entrada de la Catedral, un dels sants patrons de l'advocacia. Deien els nostres avis que els advocats i el botxí eren els únics oficis que tenien quatre sants patrons i que eren del tot necessaris puix feien tan de mal a la terra que necessitaven molta ajuda al cel per a poder-hi entrar.

Segons la veu popular, Sant Iu és l'únic advocat que hi ha al cel, ja que en aquell sagrat lloc hi ha l'ordre de que no entri mai cap advocat doncs són considerats gent embolicaire i trapella. Un bon dia Sant Iu va trucar a les portes del cel i el va rebre Sant Pere dient-li que no podia pas entrar puix així estava disposat. El sant li objectà que, en reconeixement al molt bé que havia fet a la terra, el Pare Etern li havia entregat una disposició especial i li va ensenyar un enorme feix de papers gros com una casa assegurant-li que allà estaven tots els segells, permisos i visats necessaris. El Sant Porter va començar a revisar tot aquells papers però no arribava a entendre res de res i tot era mirar i remirar escoltant les peticions de Sant Iu de que s'afanyés ja que feia un fred que pelava a les portes del Cel.

Com el sant advocat veia que Sant Pere no treia l'aigua clara li va oferir la seva ajuda, però li demanà que el deixes entrar fins a la porteria on estarien més resguardats del fred. Així ho va fer el Sant Porter i, després d'escalfar-se, el Sant Advocat va revisar tots els papers i li va dir que s'havia equivocat ja que els papers aquests corresponien al litigi de dos pagesos. Sant Pere es va ensumar que tot l'assumpte era una trapelleria i anava a engegar a Sant Iu cap al carrer quan aquest li va dir que tothom sabia que costava molt entrar al cel però que una vegada aconseguit ja no és surt mai més, que per molt Sant Pere que fos no tenia potestat per a treure a la gent del Cel i que anés amb compte que la seva relliscada encara li podria costar el càrrec. Davant d'aquesta argumentació, Sant Pere va quedar molt disgustat i li va anar a confessar al Nostre Senyor la seva errada, el qual va mirar de consolar-lo de la millor manera que va poder i li va encarregar que no deixés que Sant Iu es mogués de la porteria per mirar de tenir controlades les seves males arts, i així es va fer… durant un cert temps. Però aquesta ja és una altra història…

Nota Curiosa: En aquesta plaça de Sant Iu, a la pared que correspon a al Palau del Lloctinent, es poden trobar pedres amb inscripcions en hebreu, encara que molt desgastades. Diu la tradició que són pedres originaries de la Sinagoga Major del Call, que després de l'enderrocament de l'edifici es van aprofitar en altres construccions

Nota Curiosa Segona: A la mateixa plaça i en aquella mateixa paret, davant de la cantonada amb el carrer del Bisbe podem observar una curiosa porta al buid a la façana de la Seu…

… si us fixeu a sota de la porta encara es veu el lloc on es recolzava un pont de pedra. Aquest pont connectava l'antic Palau Reial Major amb la Capella Real de la Catedral i permetia als Reis Comtes assistir a missa sense haver de sortir pel carrer.

Nota Complementària : Aquesta llegenda complementa el recorregut per Ciutat Vella que podeu trobar ací. Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet