Jo també vull un estat propi (IX)

Publicat el 8 setembre 2006 per carquinyol

(Encetem un micaco de racons…)


Avui parlaré d’una finestreta diferent, la finestreta de la càmara de fotos, aquella finestreta per on veus el que deixaràs gravat pels temps futurs, sovint petits moments irrepetibles.

Ara mateix us deixo un d’aquests moments, una instantània realitzada ara fa pocs dies de la plaça interior de l’antic Palau Reial Major de Barcelona, situat al Barri Gòtic, entre el Museu Frederic Marès, la Catedral i el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, un d’aquells llocs on m’agrada perdre’m sempre que puc.


Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Jo també vull un estat propi (VIII)

Publicat el 8 setembre 2006 per carquinyol

La Espanya sense censura

(Encetem un micaco calladet…)


Que Espanya és un estat modern on és respecten escrupulosament tots els drets humans és un fet conegut. Com a tot estat modern, però, sempre hi ha una sèrie de casos curiosos que no està malament fer notar de tan en tan per poder comprovar en quin estat tan tolerant vivim :

  • El sr. Rubianes anava a presentar l’obra "Lorca somos todos" a un teatre municipal de Madrid, però al final ha decidit no representar-la davant ‘l’agressiiu i desmesurat ambient’ que s’ha generat. I què l’ha generat? L’obra? Doncs no, l’ha generat unes declaracions de fa temps del sr. Rubianes sobre la unitat d’Espanya, declaracions que van obligar a TV3 a demanar disculpes i al sr. Rubianes a anar al jutge acusat per una curiosa fundació amb nom de iogurt (DENAES (Fundacion por la defensa de la unidad de españa)). No deixa de ser interessant la declaració de l’alcalde de Madrid, el sr. Gallardón, aquest senyor freqüentment tractat com "el comunista del PP" i que ha dit, en un clar exercici de democràcia i tolerància vers els que no pensen com ell, que Rubianes no actuarà més al teatre municipal.
  • A València, la Generalitat Valenciana va obligar a Dagoll Dagom a realitzar més sessions de la seva obra "Mar i Cel" en castellà que en català. Això, com tothom sap, és una pràctica normal quan es diu que és defensa una llengua feble davant d’una més potent.
  • En l’homenatge a Miguel Ángel Blanco, encara me’n recordo de la pitada que "els demòcrates" li van fer a Raimon per cantar en català.
  • Si introdueixes www.batasuna.org des de qualsevol navegador de l’Estat Espanyol la pàgina que et surt és d’error. Això és així perquè és va ordenar judicialment el bloqueig d’aquesta pàgina amb l’argument que defensava o justificava el terrorisme. El que no acabo d’entendre és com no s’han bloquejat pàgines com la d’España 2000, on s’incita a la violència com a arma política i a la discriminació racial. Bé, si ho entenc, però com estem a un estat tan lliure m’ho callo…
  • L’Estat Espanyol està preparant una llei ("Ley para el Impulso de la Sociedad de la Información" ) que pot impedir l’accés a qualsevol pàgina del món, vaja, una mesura per a fer de forma sistemàtica el que han fet amb www.batasuna.org. Per cert, que de moment no és sap ni els detalls de la llei ni el "órgano competente" que pot ordenar un bloqueig de les pàgines. I una curiositat més, aquesta llei l’està fent el Ministerio de Industria amb el que ara serà responsabilitat del sr. Clos (mare de déu senyor !!)
  • A les darreres celebracions dels títols del FC Barcelona, les televisions estatals es miraven molt molt quines imatges sortien per la televisió per mostrar el menor nombre d’estel·lades possibles, i és que aquesta bandera té mala sort, perquè a pavellons de basket de Madrid i al camp de l’Osasuna o no la van deixar entrar o la van fer retirar dient que "fomentava la violència".

I avui ho deixo aquí, encara que de detallets com aquests tenim un munt. Jo la veritat és que lo de la llei "a la xina" aquesta m’ho miro amb preocupació, ja que si vam fer un article de la Constitución pensat per a combatre els PP.CC., aquesta llei es podria utilitzar perfectament per combatre l’independentisme que va contra la "unidad de España" (argument que dona molt de joc darrerament), encara que aquest independentisme sigui una opció totalment pacífica i legitima.


Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Jo també vull un estat propi (VIII)

  1. Raül diu:
    8 setembre 2006 a les 0:51

    Cada vegada se’m fa més dificil parlar sobre política al meu bloc, perquè cada vegada que llegeixo el teu bloc expreses exactament allò que jo vull dir, i millor expressat.

    A més tens l’empenta que, ara mateix, em falta!!

    Endavant, Carquinyol.

  2. Carquinyol diu:
    8 setembre 2006 a les 1:11

    Moltes gràcies pel teu comentari, prepara’t que et donarem una empenta ben forta.

    La veritat és que t’entenc, parlar de política és com parlar d’esports, moltes vegades es repeteixen els títulars !! I mira que moltes vegades penso “posa unes fotos i no parlis d’aquest tema” però de sobte llegeixo una altra noticia i alguna cosa se m’encén per dintre i l’haig de deixar anar.

    En fi, la meva parella està molt contenta amb això del blog, almenys ja no li deixo anar el discurs a ella !!! 😉

    Salutacions Raül

  3. Caquinyol diu:
    9 setembre 2006 a les 20:08

    Hola Elisenda, espero que hagin anat bé les vacances.

    Voldria explicar-te que, almenys a València ciutat, el grau d’espanyolització és molt elevat, i a falles (per exemple) es molt habitual veure al als balcons les banderes de la ciutat de València i l’espanyola juntes.

    Sembla ser que en aquesta zona els espanyols s’han centrat en espanyolitzar a la població hi han aconseguit força el seu objectiu.

    Tot i això, entre totes aquestes “rojigualdas” sempre pots trobar algú que al seu balcó penja la quatribarrada i la tricolor espanyola, tota una mostra de coratge.

    Voldria comentar-te que quan trobes a un valencià valencià (no a un espanyol de València) aquests sòl ser molt més lluitador i molt més radical que molta de la gent del Principat, segurament perquè pateixen molt més aquesta espanyolització que nosaltres.

    Recorda sempre una cosa, no hi ha res que foti més a un espanyol que escoltar a un valencià o a un balear dient que ell parla català i és català. Com diuen molts “ser valencians és la nostra forma de ser catalans”

    Salutacions

Els comentaris estan tancats.