Jo també vull un estat propi (VII)

(Encetem un micaco sorpresa…)


Passejar pel centre de Barcelona és obrir una porta a la sorpresa, i ahir la sorpresa va venir en forma de música.

Ahir vam anar amb dues amigues a prendre alguna cosa al Born i al tornar van sentir una música que venia de la Plaça del Rei i ens vam apropar. Resulta que feien una mostra folklòrica internacional i vam veure dues actuacions, una de un grup sud-americà i un altre de rus.

En aquell màgic entorn, la música i les danses les senties dins teu en comptes de veure-les i escoltar-les, a més els dansaires baixaven entre un públic entregat a repartir alegria, el que feia que l’emoció augmentés encara més, si és que això era possible.

Us deixo un vídeo per a que podeu gaudir una mica de l’espectacle :

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.