Al llarg d’un dia qualsevol pronunciem molts cops la paraula "adéu"; quan sortim de casa, quan marxem de la feina, quan ens acomiadem d’algun amic….
Gairebé mai ens aturem a pensar que aquest adéu pot ser un veritable "adéu" i no un "a reveure". Ahir a València 41 persones li van dir a algú , sense saber-ho, el seu darrer "adéu".
La mala sort ha caigut molt a prop, un familiar de la meva promesa ha perdut la vida, un altre està molt greu i una veïna seva està ferida, encara que sembla que no és res greu i ja està a casa seva. Una ciutat que estava preparada per tenir unes jornades de joia per a molts, i de protesta per a altres, es va trobar, de sobte, amb una terrible tragèdia entre les mans. I encara sort de que, amb la visita papal, estaven preparats una sèrie de dispositius que quotidianament no estan, ja que així la resposta va ser molt més ràpida i l’atenció a les víctimes molt més eficaç. Ara mateix ningú pensa ni amb el Papa ni amb el no t’espere, ara mateix hi ha moltes altres coses en que pensar.
Avui serà el dia del "perquè va passar?". De moment no se sap res clar, a Las Provincias es pot llegir que "Según la Subdelegación del Gobierno en Valencia, las causas del accidente han sido el exceso de velocidad y la rotura de la rueda de uno de los vagones del convoy", en canvi, El Periódico de Catalunya deia que el conseller d’Infraestructures i Transport de la Generalitat Valenciana explicava que el comboi "estava en perfectes condicions per funcionar" i que l’accident no ha estat provocat ni pel "trencament d’una roda", "ni per un esfondrament de la volta del túnel". També , ha descartat, de moment, que el tràgic succés s’hagi pogut produir per un excés de velocitat .Al Levante podiem llegir que el delegat del Govern Espanyol declarava que "No se descarta ninguna hipótesis, se está trabajando en ello pero es muy pronto para concretar las causas, y se sabe seguro que no ha sido intencionado".
L’únic que se sap a hores d’ara és que a aquesta mateixa línia ja va patir un altre accident l’any passat amb 34 ferits, que en aquell es va atribuir a un "cúmul de circumstàncies" i que han hagut nombroses queixes des de diferents àmbits sobre el funcionament del metro de València.
Ara toca esperar el resultat de les investigacions i després ja es veurà si hi ha o no responsabilitats, i en cas que hi hagin, quines són i a qui pertanyen. Però una cosa és certa, per a 41 persones això no arreglarà res.
Tot i així, el que si que hi ha són sensacions. Un ciutadà qualsevol, de qualsevol ciutat, d’aquells que agafa el transport públic per anar a treballar, el que desitja és que aquest transport sigui el més segur, el més ràpid i el més fiable possible, i sap també que per a que passi tot això es necessari que es dediquin una sèrie de recursos.
Si aquest mateix ciutadà veu que, a la seva ciutat, es dediquen uns recursos molt importants a grans obres o grans esdeveniments que, bàsicament, el que aconsegueixen es donar publicitat a la ciutat però que no aporten cap mena de millora a la seva vida quotidiana, és pot arribar a sentir molest.
Si a més passen desgràcies com aquesta, es pot arribar a sentir indignat i ofès, ja que pot pensar que aquells que han de cuidar pel seu benestar no estan complint amb la seva feina. I és que no s’ha d’oblidar mai que la primera feina d’un governant és vetllar pels seus governats.
Ara tenim 41 persones que han perdut la vida mentre feien una activitat que no els hauria de suposar cap mena de risc. Cal que s’estudii molt bé que ha passat i que s’apliquin totes les mesures per evitar que torni a passar res semblant enlloc. És el mínim que es mereixen aquells que s’han anat, que la seva pèrdua serveixi per a alguna cosa.
[@more@]
