Escric això als pocs moments de saber el que ha passat al metro de València i després d’assegurar-me de que els meus estan bé. De moment ja hi ha 34 morts i diuen que centenars de ferits. La ciutat de València estava des de feia dies adornada amb els colors blancs i grocs esperant la visita papal i avui un tràgic accident l’ha tret de cop d’aquesta espera.
Ara toca rescatar a les víctimes, vetllars els morts, ajudar als seus familiars, curar als ferits, trucar als familiars, facilitar la informació als possibles afectats i els seus familiars.
I quan totes les persones estiguin ateses, toca preguntar i averiguar que ha passat. Toca preguntar i averiguar perquè no és tenen en compte aquelles veus que des de fa temps denuncien que hi ha línies al metro de València que fan por, que tenen trens sense aire acondicionat, amb una freqüència de pas vergonyosa i amb unes instal·lacions del tot insuficients per a les hores puntes o per quan els esdeveniments atreuen a multituts. I que no ens vinguin amb les excuses de sempre.
Però això serà demà, avui toca gaurir els ferits i vetllar per les víctimes. Avui el día s’ha tornat de cop, més trist, 34 vegades més trist.
[@more@]
Estic amb tu, hui amb les víctimes, demà a pels responsables. Que sabrem qui son al final però a ningú se li escapa que les deficitàries infrastructures del Metro, en especial en eixa línia, la més antiga, tenen responsables polítics. I són els mateixos de la Copa de l’Amèrica i la visita del Papa.