Els fantasmes de la Seu

(Encetem un micaco processional…)

D'entre les llegendes i històries de fantasmes, apareguts i fets d'ultratomba en general que hom pot trobar de la Ciutat Comtal, n'hi ha un que és força adequat per aquesta època, ja que, com moltes altres narracions de la cultura popular, només passa la nit de Tot Sants.

I és que és sobretot durant aquestes nits de tardor i hivern, quan els ramats de turistes i demés fauna nocturna abandona els carrers del casc antic de Barcelona, quan podem notar aquelles sensacions que ens venen des de temps immemorials, multitud d'històries diverses gravades a les pedres que ens envolten i que, qui sap com, es fan sentir en el fons de la nostra ànima.

Diu la tradició que la Nit de Tots Sants, a fil de la mitja nit, quan comença el dia de Morts, tots els difunts enterrats a la Seu surten de llurs sepulcres i concorren, portant una atxa encesa, a una processó que volta tot el temple i el seu claustre. La processó va encapçalada per tres sants: Santa Eulàlia, Sant Oleguer i Sant Ramon de Penyafort, sent Santa Eulàlia la primera per raó d'antiguitat i de martiri. Tots els altres difunts van ordenats per categories i per dignitats, i, no cal dir-ho, tots els integrants de la processó són esquelets.

Si passeu pel carrer del Bisbe, dels Comtes o la Plaça de la Catedral aquest dia pels voltants d'aquesta hora potser notareu coses inhabituals, doncs hom explica que, des de fora, es veu gran claror de ciris i una olor molt penetrant de cera que crema, així com un gran soroll de cruixir d'óssos. També deien que els nostres avantpassats no gosaven passar pels voltants de la Seu quan es feia fosc, ja sigui per por o per respecte a aquesta processó de morts, i és que als morts se'ls ha de deixar gaudir de l'únic dia que poden córrer lliurement per la terra sense gaires entrebancs.

Nota Bloquera : I demà, per acabar aquesta setmana fantasmal… Girona

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet