(Encetem un micaco d'autoestima…)
Confesso que sóc un fidel seguidor de les aventures de l'Astèrix. Si hagués de triar una de les seves històries ho tindria molt fàcil, hi ha una que, per a mi, sobresurt d'entre totes elles ( i no, no és Astèrix en Hispania… ) Jo triaria La Residència dels Déus. Per a aquells que no sàpiguen de que tracta us en faig cinc cèntims : els romans, cansats de no poder vèncer el poble dels irreductibles gals per la força proven una nova tàctica : Creen al costat del poblat un assentament de civils romans per fer que els gals perdin llur cultura i es romanitzin.
Us sona l'estratègia? Doncs part d'aquesta estratègia és la que s'utilitza per mirar de que els catalans passem al món dels records. Hom a vist en les diferents onades de migració que em patit, i patim, un nou perill per a la nostra supervivència com a poble i penso que part de raó en té. No és cap secret que part d'aquesta immigració no es va integrar mai a la societat catalana, ni tampoc que hi ha immigrants que simplement odien tot allò que soni a català. Us en recordeu del desgraciat incident de no fa gaire on uns seguidors madridistes van cremar unes senyeres a Reus? Doncs resulta que una de les protagonistes és una noia xilena de 19 anys. Què l'hem fet els catalans a aquesta noia per a que ens odii?
Per sort, i fent justícia, cal reconèixer que no tots els nouvinguts són així. Però fos ingenu, quan no perillós, no voler veure que part de la gent que ve de fora no estan interessats en la nostra cultura, bé, no només això, sinó que sovint són grans defensors de l'espanyola.
Per ser del tot justos cal dir que ells no tenen tota la culpa. Els nostres poders polítics també en tenen part al no tenir, ni tan sols la voluntat de fer, mitjans eficients per a realitzar i forçar una millor integració a la societat catalana. Però no són ells els únics responsables, ja que moltes vegades aquesta culpa la tenim nosaltres mateixos i la nostra innata sensació de tenir una cultureta d'anar per casa, la nostra mania de canviar d'idioma quan ens parlen en espanyol i la costum de dirigir-nos a segons qui utilitzant l'espanyol. Això fa entendre que la nostra llengua, i de pas la nostra cultura, no serveixen per a res i que no són, per tant, necessàries.
Només així s'entén el rebombori creat per la Fira del Llibre de Frankfurt. Sembla mentida tot el rebombori muntat per dir una cosa obvia: la llengua de la cultura catalana és el català. A veure… està invitada la cultura catalana oi? I és una fira de llibres oi? Doncs els llibres han d'estar en la llengua d'aquesta cultura, o sigui, la catalana. Oi que a literatura espanyola no heu estudiat Shakespare i si Vargas Llosa? I perquè si cap dels dos va néixer a Espanya? Perquè un escrivia en anglès i l'altre en espanyol !! Així de senzill i sembla mentida que sigui tan complicat d'entendre, tan que davant els atacs realitzats des del diari La Vanguardia davant el fet que a la fira no hi anessin escriptors catalans en llengua catalana va haver de respondre el consol general de l'Alemanya amb la següent carta…
El que entén un cònsul alemà sembla que no ho entén una ministra de cultura espanyola, perquè no hi ha pitjor entenedor que qui no vol entendre, i per això els catalans hem d'aguantar declaracions com la de la ministra de cultura dient que resulta "empobridor" que en una cita literària de tanta magnitud no hi hagi escriptors en llengua espanyola. Vaja, diguem-ho clar, que si s'envia només escriptors en llengua catalana el resultat és pobre. Per sort, hi ha gent com el company Cucarella que ens recorda que al Ministeri de Cultura espanyol no li van semblar pobre que a la Feria del Libro de Guadalajara (Mèxic) quan Espanya va ser convidada d'honor no hi anessin escriptors de llengua catalana ni que a la Fira del Llibre de Londres de 2007 els actes organitzats pel Ministeri de Cultura només s'hi contava amb autors/es en espanyol. Sembla ser que el Ministeri de Cultura té molt clar qui forma part i qui no de la cultura espanyola, però amb la cultura catalana no té una idea tan clara…. curiós !!
Però el que de veritat necessitem els catalans és un Assegurançatòrix !!
Nota Curiosa: Amb motiu del dia de l'orgull gai a no sé exactament quin punt de Madrid és va realitzar una festa i l'encarregada de llegir el pregó va ser la cantant espanyola Marta Sánchez. Aquesta va llegir el pregó en anglès i va rebre l'escridassa per part del públic assistent. A les passades Festes de la Mercé els mitjans espanyols fan ficar-se molt amb els grups catalanistes perquè aquests protestaven que el pregó el feia una persona gens vinculada amb la ciutat i en espanyol, i ens titllaven, com ja és habitual, de provincians i de radicals. Aquests mitjans ara han callat, ja que sembla ser que fer pregons en espanyol és multicultural, en canvi fer-los en anglès no.
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
És que no hi ha pitjor cec que el que no vol veure 😛
Unes preguntetes.
A qui es va adreçar la invitació? Vull dir a quina instància etc.
Hi van escriptors valencians, mallorquins etc en llengua catalana?
Sembla que estiga tocant els… Però en aquest cas les respostes són importants.
Si es convida a la cultura de llengua catalana és una cosa. Però si es convida a la cultura administrativament catalana és una altra. Mentre la cultura catalana no tinga un àmbit polític unificat, és lògic que passen aquestes coses.
pd40: això mateix…
efe: La convidada, segons va aclarar el consul alemà, és la cultura catalana, no la Comunitat Autònoma de Catalunya. La representació la va preparar l’Institut Ramon Llull, organ creat per la Generalitat de Dalt i el Govern Balear (ohhh sorpresa!! no està la Generalitat de Baix…), la llista d’autors està composada sobretot per principantins i gent de ses illes (es pot consultar ací) i també hi ha representació valenciana, tot i que massa minsa pel meu gust (ací, una notícia del 25-06-2007. El motiu de la poca presència de valencians? El de sempre, polític. Fins i tot alguns ajuntaments valencians s’han posat en contacte amb l’institut Ramon Llull per a poder ser-hi presents.
I totalment d’acord amb tu, fins que no tinguem un àmbit polític unificat sempre estarem així.
ahir sopava amb uns amics xilens que després de 10 anys entre nosaltres ja parlen català i mengen més pa amb tomaca que jo. Ja sé que no generalitzaves, però realment el cas de la xavalita aquesta de 19 anys és deplorable.
Directament, si no t’agrada la cultura local, recomano a tothom que marxi, ja que mai serà feliç. L’únic que aconsegueix la romanització aquesta que parles és augmentar la meva sensibilitat nacional.
No és d’estranyar que els mitjans de comunicació espanyols i el govern espanyol vulguin potenciar la serva cultura quan en tenen una oportunitat. Pensaven esquitllar-se (com m’agrada la paraula) amb aquesta fira de Frankfurt gràcies a l’ambigüitat de la “cultura catalana”. És lògic.
En fi, que alguns s’han tret definitivament la careta!
Joan: Com bé dius, no era la meva intenció generalitzar doncs conec gent com la que tu descrius que es mereix un 10. Però això no ens ha de fer oblidar que hi ha molta altra que no és que no ho faci, és que encara agreugen més el problema ja que si s’integren a alguna cosa és a un tipus de societat espanyola que rebutja les altres nacions de l’estat.
Vullunfestuc: El trist és que encara que es treguin les caretes, molts no volen veure la cara que s’hi amaga darrera.
Per cert… aquest és el comentari 2000 !!