No Oblidem

(Encetem un micaco de record…)

Ara fa un any hi havia una ciutat que vivia tranquil·la, enfeinada als assumptes quotidians i en les preparacions, més o menys polèmiques, del que, segons els seus governants, seria un dels actes més importants i que donaria més publicitat a la ciutat: una visita del Papa catòlic amb motiu d'una trobada de famílies de la mateixa confessió.

I vet ací que ja ho tenien tot preparat i als balcons es podien veure els colors del Vaticà quan la realitat més crua va fer acte de presència de forma inesperada, i en un accident de metro, una d'aquelles activitats que hom fa quotidianament, van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides. Aquella ciutat de la que parlo és València i d'aquell trist succés avui fa un any.

Un any després ens trobem davant del següent panorama: La investigació es va tancar carregant tota la culpa al maquinista ( que va resultar mort a l'accident ) i les diferents autoritats, ja siguin municipals i autonòmiques, no han prestat gaire atenció als familiars de les víctimes, Tant és així que l'acte convocat a dia d'ahir per part de l'Ajuntament de València en homenatge a les víctimes la majoria no va estar ni convidat.

L'Associació de Víctimes del Metro ha arribat a qualificar l'acte com “una maniobra totalment grotesca, irracional i indigna no ja d'un demòcrata sinó d'una persona humana”, explica que per realitzar aquest acte no han consultat amb els afectats i insisteix en que “el dret a decidir com s'honra millor la memòria de les víctimes correspon als propis familiars" i molts s'han sentit utilitzats per a fer-se la foto.

I arribats a aquest punt voldria fer notar un detall. El Partit Popular, el partit que mana a l'Ajuntament de València i a la Generalitat de Baix, el partit que sistemàticament ha estat recolzant a les víctimes del terrorisme dient que se les tractava injustament i no se les escoltava, aquest partit que tan a defensat a les víctimes i als familiars d'aquelles víctimes ( bé, no a totes oi Manjón? ) ara fa just el contrari amb unes altres víctimes.

No havia pensat dir res d'això avui, però hi ha coses que no puc aguantar i aquesta doble moral vers els morts i ferits segons els interessos n'és una. Avui toca recordar a aquelles persones que no tenien perquè haver mort si tot hagués estat com hauria d'haver estat, i també toca demanar responsabilitats a aquells que n'eren els responsables de que això fos així. Per sort ara fa poc es va obrir una nova investigació judicial que esperem que aporti noves dades respecte aquest trist succés i depuri responsabilitats.

Amb les víctimes, amb els familiars i amb tota la gent que els hi fa costat, avui estic jo amb tota aquesta gent des de la distància. Avui jo també sóc valencià.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet