El monestir dels teatres

(Encetem un micaco romànic…)

Barcelona és una ciutat de contrastos, contrastos socials, contrastos idiomàtics, contrastos urbanístics, contrastos arquitectònics. Quan parlem d'edificis històrics a Barcelona generalment pensem en la Catedral, el Palau dels Comtes-Reis, l'edifici de la Generalitat de Dalt, el Saló de Cent, vaja, els edificis que hi ha al Barri Gòtic sobretot. I tal com indica el seu nom, l'estil que predomina és el gòtic.

Tot i això, també podem trobar edificis d'estil romànic, l'estil que predomina a molts pobles de la Catalunya Vella. I un d'aquests edificis, en concret un monestir, està situat molt a prop de l'avinguda famosa pels seus teatres : l'Avinguda Paral·lel. Aquest edifici és el Monestir de Sant Pau del Camp.

A l'extramurs de la ciutat de Barcelona, a la falda de Montjuïc hi havia un vast pla dedicat a camps de cultiu, cosa que va fer que s'anomenés El Camp. El monestir de Sant Pau va ser fundat entre l'any 897 i 911. Des de la seva fundació fins al saqueig realitzat per Al-Mansur l'any 985 només se sap que era una simple església. Més tard va ser reconstruït i va constituir una comunitat monacal fins l'abandonament definitiu per part dels monjos durant l'exclaustració de 1835. El 1879 fou declarat monument nacional.

A la portada destaca el relleu del timpà on es pot observar al Senyor entre Sant Pau i Sant Pere així com la mà de Déu.

L'interior de l'església és el típic de les esglésies romàniques, resultant sorprenen l'alçada de les naus, però molt més sorprenen es pensar, dins de la pau, la foscor i la tranquil·litat que ens proporcionen aquelles pedres milenàries, que estem a dues passes del Paral·lel

Una de les singularitats de la construcció és el claustre quadrat de columnes aparellades. La particularitat d'aquest claustre rau en els arcs lobulats de tradició àrab que li donen una imatge especial.

Sant Pau del Camp és un altre d'aquests racons de la ciutat poc coneguts, i tot i que el seu entorn està força degradat val la pena acostar-se, pagar els dos euros de l'entrada i gaudir d'un tros de la nostra història i d'un tros de la Barcelona romànica, tan desconeguda a vegades.

Nota Llegendària : Quan algú és ben alt i forçut es solia dir que era “alt com un Sant Pau”. Aquesta frase feta té com origen la festa gremial que els mestres espasers celebraven cada any. Durant la celebració era costum que un home, vestit com Sant Pau, portés la gran espasa gremial anomenada l'Espasa de la Ciutat. Per tal que aquella espasa gegant li fos a mida, hom cercava un home ben alt i cepat per a fer el paper del sant.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet