(Encetem un micaco de poders…)
Els dies que em quedo a dinar a la feina acostumo a compartir taula amb un company que és militant socialista i, entre altres moltes coses, parlem de temes polítics, com no. Ara no fa gaire van estar parlant del tema d'ETA i ell m'explicava que un dels grans entrebancs per a la pau, a més de la postura del PP, era que els d'ETA no entenien un dels pilars bàsics de la democràcia : la separació de poders, i que per això feien peticions a l'Executiu que no estaven dins del seu àmbit, ja que aquestes queien dins del que pertany al poder judicial. Bé, jo li vaig dir que això de la separació de poders a l'Estat era un tema a estudiar, tan com aquella pretesa "transición" modèlica de la que tan es vanaglorien alguns.
I no és que jo dubti que, si aquest fos un estat normal, no tingui raó el meu company respecte els assassins d'ETA, però quan un llegeix coses com aquestes i comprova que els mateixos partits polítics espanyols es salten a la torera la presumpta independència de poders, ja es pot veure a quina mena d'estat estem. Segurament alguns dirien que això és una república bananera. Bé, jo no diria tan, però si diria que és una Monarquia Constitucional de Cadira.
I és que en aquest Estat nostre la llei que mana és la de la cadira : Qui et dona la cadira mana. I això ho acompleix tothom, començant pel Borbó i acabant pel més humil bidell de qualsevol organisme oficial. I si algú es pensava que els jutges són una mena de superhomes aliens a aquesta veritable tradició espanyola és que peca d'ingenu. Per cert, per molt que ara posin el crit al cel els senyors socialistes, jo per la meua part no em jugaria un pèsol a que ells, si haguessin pogut, no haguessin fet el mateix.
Perquè siguem clars, aquest perill al que s'enfronta ara l'Estatut del Principat que ara tan denuncien les files socialistes no ho denuncien pel fet de que un estatutet hiperretallat a Madrid i que, en el fons, agrada a populars i a socialistes, corri el perill de no aprovar-se fins i tot després d'haver estat aprovat en referèndum. L'estatutet els importa un rave. El que és importa és la seua lluita pel poder a Espanya, la Batalla de l'Estatutet és un dels principals fronts en aquest enfrontament purament espanyol PP vs PSOE. Cal tenir clar que, per a ells, el nostre estatutet no és res més que l'excusa que tenen ara per tirar-se els trastos al cap. Guanyi qui guanyi, nosaltres seguirem estan fotuts.
Està clar que a Espanya fins i tot l'estatutet més escarransit que ens tinguin a bé atorgar estarà mal vist, i serà una nova línia de fricció entre aquelles dues Espanyes que deia en Machado. Les dues Espanyes enfrontades amb els catalans pel mig… mal rotllo… segur que ens tocarà el rebre.
Nota personal: La meua situació dental es va normalitzant, el dolor és moderat i la cara es va inflant poc a poc…, estaré un parell de dies amb la baixa esperant que es desinfli i ja podré donar per tancat l'episodi. En la basant d'ordinadors, he provat l'script de linux per a resetejar el router des del mac i ha funcionat a la primera (només ha calgut instal·lar el wget per a mac), així que ja tinc un mac configurat com ho necessitava. D'¡aquesta forma, quan em compri em Mac Mini el podre tenir fent el que vull en menys d'una hora.
Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
